Escalades vàries i circular al Montseny

CIRCULAR AL MONTSENY

ESCALADES HIVERNALS 

MONTREBEI_PARET CATALUNYA. VIA PAÜL-LALUEZA

M'estreno a Montrebei!

 

Salut, alegria i muntanya!

VIA PEQUE MANTECAS 6ª+ (V+) / 160ML

Hem quedat per fer cordada femenina en honor a la 10ena Trobada de Pubilles Escaladores que es celebra a Vilanova de Meià. Aquesta vegada la cordada és per mi tot un luxe i categoria. Serem la Laura Piferrer, la Montse Molano i jo. Feia un munt de temps que deiem de fer cordada. Amb la Laura ja hem escalat en grup, però mai havíem fet cordada…..i tinc clar que hauré de donar el “callu”.

Des de que vem tornar de les Dolomites no he fet, com aquell que diu, res de compromís, res per equipar...i Vilanova sempre imposa.

A demés amb el tema Annapurna, fa unes 4setmanes que gairebé no toco roca ni res de res....

Així que tant per un costat com per l’altre la veritat és que em fa molt il·lusió tenir aquest repte.

La Via que han escollit és la Peque Mantecas, que queda a l’esquerra de la Roca dels Arcs. De tal totalment clàssic, on el pimer llarg farà de filtre per la resta de la via. Però cal dir que les assegurances (tot i que justes), són allà on han de ser i es pot equipar en general molt be.

Per la resta, és roca de Vilanova, de qualitat immillorable, atlètica i exigent tota la via. És important reservar al primer llarg, perquè sinó més endavant et quedes sense braços (i ho dic per experiència pròpia).

Super recomanable, per traçat, estètica i roca. Genial

Data: 5/05/2012

Zona: Vilanova de Meià – Roca Alta

Dificultat: 6a+ (V+ obligat)
Recorregut: 160ml, per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Variat, amb assegurances allà on toquen però de tot tipus

Material: 15 cintes exprés (però si no es vol fer el primer llarg en lliure l’haurem de cosir), joc de friends fins el 2 i joc de tascons.

Orientació: Sud
Valoració: ***** Excel·lent

Ressenyes de referència: Escalatroncs  

APROXIMACIÓ

Des del poble, prenem la carretera cap el Pas Nou (direcció la font), ens desviarem a mà esquerra direcció l’Ermita i Rubies. No agafem el desviament de l’ermita, i en prenem un posterior cap a la dreta. Aquesta nova pista ara està arreglada i s’hi pot circular perfectament. Ens deixarà a una clara esplanada davant la Roca Alta.

Des d’aquí es visualitza perfectament la fissura del primer llarg i els sostre per on discorre la via.

Agafarem pista amunt ara ja caminant i després un corriol marcat amb una fita que ens deixarà directament a peu de via, agafant força pendent. (20min màxim)

Primer Llarg (35ml, 6a+):

Finalment vem escollir que el començava la Laura. Així les de darrera podíem provar que passava fent-lo en lliure.

Discórrer per la fissura. Ens havien dit que es podia fer perfectament sense equipar res i nonis, nonis. Els vem grapar!! Deu ni dor els nassos per fer-lo de primera. El primer tram fins el primer pitó, és una sortida preciosa i que permet assegurar. Es pot fer molt bé, tirant be de braços; però anant de primer és recomanable col·locar algun tascó abans.

Més endavant les assegurances brilles per la seva absència. Però la fissura és perfecta.

Més o menys a la meitat del llarg, trobem un pas clau (on hi ha un pont de roca molt sospitós). És el primer punt on (anat de segon) t’ho has de mirar i a demés ja arrossegues els braços petats.

A una 25 ml trobem el primer parabolt! I benvingut, perquè (no se si perquè ja no tens braços), és una sortida de nou en fissura i els dits ja no reaccionen. Aquí és on has d’anar amb grau (que no tinc). Però anant de segona estic contenta perquè la tirada que vaig aconseguir fer en lliure.

Vale...fase selectiva passada!! Ara ja som les reines de la via. La cordada que teníem davant ja no hi són. I la de darrera tot just comencen a escalar!!

Segon Llarg (25ml, V+):

Aquest llarg també l’encara la Laura, per sort. Ella ha descansat i progressant no s’ha rebentat tant de braços.

Sortim en flanqueig cap a l’esquerra a trobar la panxa. Hi ha “canto d’espantu”, per tot arreu. Ara la tibada torna a apretar els braços.

Després d’aquest pas, és més grimpadeta fina a peu de diedre-fissura.  Es pot posar alguna assegurança be. Només al tanto amb cantells trencats.

 

Tercer llarg (20ml, V):

Ara em toquen les properes dues tirades a mi! I em trobo la primera fissura neta, sense res. Però amb un aspecte genial! L’únic inconvenient és que el friend 2 hauria anat de conya doblat. Però be, un cop m’hi poso surt genial. Quan superes el primer resalt, et queda el dubte de si flanquejar a l’esquerra o pujar una mica en bavaresa per flanquejar pràcticament caminant a dalt. Jo opto per aquesta segona opció. El passet tiba força....però és dels que m’agraden!

 

Quart Llarg (30ml, V+):

La veritat és que jo hi ha algun passet que li donaria 6a, tot i que no a Vilanova.

Aquest llarg és increïble. Surt amb un pas de tibar a tope. Ostres quina ràbia...tinc els braços tan inflats que no aconsegueixo bloquejar-me. I com tenim una cordada darrera (i la tirada que m’espera) no em vull entretenir. Total, seguin savis consells de la Laurix, poso l’estrep i au.

Ara comença el festival. En tot el llarg hi ha unes 6 assegurances, però estan perfectament posades de debò. Preses genials a tot arreu. Vaig gaudir com un camell (rotllo Dolomites), fins que em quedaven aproximadament 8ml. Els braços ja van punxar.

És quan arribo al primer parabolt de tot el llarg. On puc descansar be. Aquí la placa s’afina força i ja t’ho has de mirar més. Passat aquest primer ressalt arribet al següent parabolt i, atenció...una sabina. Vaig tenir la genial idea de posar una vaga....però la fitipaldi estava tant penjada....vaig començar a notar que se m’obrien literalment les mans. Així que vaig descansar i vaig fer el pas directa (A0=0forces).

Buahhh, quin llarg més increïble.

 

Cinquè llarg (15ml, V):

A la Montse li toca treure’ns de la via.

Surt flanquejant cap a la dreta, per una plaqueta maca, maca on, quan trobes la mà...és xulíssim (la veritat és que també totes estem força eufòriques). Després ja és una grimpadeta fins la reunió. Aquí també hem d’anar al lloro amb la roca trencada. De fet, jo en vaig fer caure una maca.

 

 

Sisè llarg (35ml, 6a+):

Sortim amb la mateixa dinàmica que l’anterior,  flaquejant cap a la dreta (fins aquí IV+/V), fins a trobar el diedre. Aquest s’agafa per l’esquerra, hi ha dos parabolts fantàstics, que ens permetran ajudar-nos per fer el pas. Possar els estreps, la veritat és que tampoc és que ajudi gaire, perquè has de sortir molt cap a l’esquerra del desplom, per trobar les bones presses.

 .

La sortida és ideal per fer fotiquis.

Ja som al CIM. Super satisfetes i contentes!!! Cordada femenina, sense entrebancs, sense dificultats, i havent fet cadascú el que li tocava (gràcies a les ganes i els recursos).

Escalada Genial, via increible i cordada perfecta.

L’únic dolent....l’aire gelat i els núvols que semblaven que haguessis de plorar.

Salut, alegria i muntanyes!!!

Ther

Via "Camí de l´alsina, 150 mts, 6a, V+ oblitat) Montserrat, Miranda pas del Francessos)CLIKA !!!

ANDORRA _ Via Capricciosa 6a (V+) /240ml

Fa uns dos anys aproximadament vem venir a atacar aquesta mateixa via. Anàvem 4 innocents que feia poquet que escalàvem i sense cap monitor de referència. Em sembla que era la primera via que ens plantejàvem d’anar a fer. La ressenya que portàvem, ja deia que l’aproximació és molt curteta (10-15min), però perdedora.....i ostres, clavada. Vem estar dues hores voltant, camí amunt camí avall fins a localitzar-la. Ens hi vem posar a les 12h (massa tard per novatillus).
A demés vem fer la “locura” de fer una cordada de 4 (Carla, Alfredo, Eva i Esther).
Vaig iniciar jo la via, i a dalt del primer llarg, abans d’entrar a la reunió vaig fer el meu primer saque en via llarga. Recordo que va ser un “Alfredo me voy a caer...no, no....sí, sí me caigo...fiuuuuuuu”.
Total se’ns va fer super tard i vem decidir abandonar.
Així que es va quedar al sac... de les vies pendents, i la veritat que amb ganes de poder dir que ja està feta!!! I a comprovar quines sensacions tens al cap de tant de temps.

Aquesta vegada serem l’Ana i l’Alfredo, i en Xavitu i Jo, fent la via. Va ser la primera vegada que escalàvem plegats, i haig de dir..que un 10. Caram com puja aquest jovent!!

VIA CAPRICCIOSA 6A (V+) /240ML

Data: 6/11/2011
Zona: Andorra – Solar d’enclar (Santa Coloma)
Dificultat: 6a (V+ obligat)
Recorregut: 240ml, per granit sòlid i bona adherència.
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts (1er llarg amb Spits)
Material: 10 cintes exprés (nosaltres en portàvem 12)
Orientació: Sud
Valoració: ***
Ressenyes de referència: Bloc piades / Muntanyenc

APROXIMACIÓ
Des de la Seu d’Urgell per la carretera N-145 i CG-1 un cop entrat a Andorra. Direcció Andorra la Vella i per la Avinguda d’Enclar, ens desviarem en direcció el Cementiri de Santa Coloma on deixarem el cotxe. El camí surt a la dreta del cementiri, just resseguint el mur. Indicat amb marques grogues que assenyalen el camí del Rec del Solà.
Hi ha un moment en que el camí es bifurca en dos, agafarem el trencant de l’esquerra, fins a arribar a una balisa d’acer. Just aquí s’inicia el sector d’escala esportiva de l’Esfinx.
La via es troba entre aquest sector i el següent que és el sector de Santa Coloma.
Un cop arribem a la piràmide de l’Esfinx, ens endinsem a trobar la paret, en un primer moment confon força perquè tot plegat és força herbós i t’acabes fent un embolic.
El secret és anar resseguint la paret des de darrera de l’Esfinx, fins a arribar a un replà on veurem un seguit de díedres (on toca el sol) amb tendència a la dreta.
Aproximació 5/10 minuts.

PRIMER LLARG (30ML, V+):
Comença en un entrant amb una espècie de fissura - díedre, però amb una escalada que no és ben be això. S’identifica clarament, perquè a la cara dreta es veu una reunió (que ens saltarem) de parabolts, però la resta del llarg està equipat amb spits. La veritat és que aquest llarg (a diferència dels altres), està equipat una mica estrany...a alguns spits costa arribar-hi.
Aquest primer llarg et fa posar les piles amb l’adherència, passets estranys força athlètics. Fins a arribar a una alzina que et fa fer un pas força curiós per poder arribar a la reunió.
Em va tornar a tocar a mi, i realment haig de dir que vaig fer un espectacle lamentable!! Vaig anar tota l’estona pensant en el punt on ja havia caigut, i al contrari del que em pensava, em va costar força, doncs era una escalada extranya, tot i que amb bona adherència.
El cert és que el pas en concret, va ser el que millor vaig fer del llarg. Just a la base de l’alzina, es tracta d’encastar-te una mica i amunt.
Un cop arribat a la primera reunió, el cert és que la resta de la via va ser un festival de colors.

SEGON LLARG (25ML, V):
Aquest segon s’inicia amb una sortida força atlètica amb un minidiedre amb tendència a l’esquerra. Posteriorment continuem per placa cap a la dreta a buscar les alzines que es veuen més amunt. Aquí és on veurem la segona reunió.
En Xavi em sorpren gratament amb la tranquilitat que l’encara. Bona cordada!!

TERCER LLARG (25ML, V+):
Des de l’alzina flanquegem a l’esquerra i iniciem el llarg per una sortida també una mica atlètica fins a trobar el primer parabolt. Continuarem per la placa, deixant el diedre a la nostra esquerra, i fins arribar a un tram boscos. Caminarem altre vegada fins a l’alzina que tenim a davant i on s’hi ubica la tercera reunió.
Aquest llarg és realment molt divertit, encara que es fa massa curt.

QUART LLARG (35ML, V+):
Aquí és on vem abandonar la última vegada, així que ja teníem ganes d’encarar-lo.
Aquesta sortida de reunió te la seva gràcia, perquè és molt atlètica i fineta fins que no li trobes el passet de sortida. Xapa el primer parabolt és un dels passos claus d’aquest llarg. Continuem tot amunt a trobar una placa que també ens demanarà concentració i anar saltant d’un cantó a altre. Anirem amunt, deixant de nou un díedre a la nostra esquerra. Arribem a una repissa on muntarem la reunió.

QUART LLARG BIS (20ML, CAMINANT):
Caminem en direcció la següent paret fins a entrar sota-bosc. La reunió la trobarem desviant-nos una mica a l’esquerra pujant per troncs, fins a trobar un bloc fissurat amb una reunió.

CINQUÈ I SISÈ LLARG LLARG (15ML, V) I (20ML, V), RESPECTIVAMENT:
Decidim enllaçar-los i els fa en Xavi.
El primer tram és un bloc fissurat amb un passet finet delicat. Fins arribar a un tram on s’ha d’anar a buscar un següent bloc que està marcat com a V, i jo l’hi donaria més la veritat. Hi ha uns passos per sota bloc, amb una fissura per els ditets i adherència una mica sospitosa. Amb tendència a l’esquerra i sortida atlètica. Després escarem un esperó que superarem i trobarem el parabolt a l’altre cara. Flaquegem a la dreta per anar a buscar la reunió que es troba de nou, darrera l’alzina.

SETÈ LLARG (25ML, 6A):
Aquí ve el meu repte personal. Llarg de 6a en placa d’adherència. Pufff, i jo odio l’adherència!...però com diu un amic meu: “s’ha de saber escalar tot”. Per tant...som-hi.
S’inicia a l’esquerra de la reunió per una petita xemenia. Un cop passada aquesta haurem de saltar a la placa fissurada de la dreta. I comença el festival!!
Em va costar, però haig de dir que en vaig sortir molt contenta.

VUITÈ LLARG (25ML, V):
Sortint de la reunió, anem a buscar un tram una mica trencat i vertical. A trobar una fissura més assequible. Un llarg molt maco també.

NOVÈ LLARG (25ML, V+):
Per ara estem molt contents, tot està anant molt be. L’únic problema que tenim és que els nostres amics els hem perdut des de la segona reunió i tenim dubtes de si han abandonat o ja arribaran.
El pas clau d’aquest llarg és a la sortida. És una sortida molt vertical amb pedres encastades que d’entrada impressiona una mica, però que es fa bé amb una bona col•locació. Continuem per una fissura fina a que es tomba el tram per anar per placa. Aquí anirem amb tendència a la dreta en buscar de la següent sabina i continuarem deixant la paret a la dreta fins a la lleixa on farem la última reunió.

DESCENS:
Un cop arribats a la reunió i mirant a la següent paret, anirem direcció a la nostra dreta. En busca de l’esperó que es veu trepitjat. Desgrimparem fins a poder girar a l’esquerra en direcció la canal-tartera de baixada, en direcció el camí del rec d’en Solà (el mateix de pujada). Uns 45min aproximadament.
Compte amb els trams lliscoso.

EL QUE M’HA AGRADAT DE LA VIA:
La roca és molt compacte i bona
La cordada genial
Molts registres de passos diferents, barreja d’adherència amb passos atlètics

EL QUE NO M’HA AGRADAT
Constantment es sent el soroll de la carretera

El curiós del dia va ser que al arribar la següent cordada al cim, els registres d’opinions eren totalment oposats. A en Xavi i a mi ens va agradar molt la via i en canvi a l’Ana i l’Alfredo no els havia entusiasmat. Era com si haguessim fet dues vies totalment diferents. Així que la moraleja és: “Pa gustos colores”.
Un dia genial, amb una molt divertida, i un lloc diferents amb roca molt bona!

Salut, Alegria i Muntanya,
Ther

Via La Rampa (215 mts, 6a, V+ obligat) CLIKA !!!

Via Alimera ( 105 mts, V) CLIKA !!!

i com no FELICITATS MARTA !!!!