dimarts, 13 d’abril del 2010

Torrent de Na Mora (Mallorca)

Despres del viatge nocturn amb vaixell arribem a Mallorca a les 7 del mati, anem directes a la que sera la nostre casa durant els darrers 4 dies “el Monestir de Lluc” Ave maria purissima!! descarregem maletes però en Nogués la cris i jo anavem per feina teniem en ment el nostre primer projecte Mallorqui el barranc de Na Mora. Un famos barranc amb final al mar i amb l’alicient d’haver de remuntar els 4 ultims rappels per poder sortir.

A les 9:30 del mati agafem la carretera fins al mirador de Ses Barques que es troba al quilometres 44,5 de la carretera entre Soller i Pollença, esta just en una corba molt tancada, molt ben senyalitzat. Just al mirador pendrem un cami que surt per la nostre dreta en direcció Sa Calobra, tot el cami està marcat amb indicadors i cartells, el nostre objectiu es no deixar mai el cami principal i anar troban unes masies que s’anomen Bàlitx d’amunt, Bàlitx d’en Mitg i finalment i per no trencar la tradició un petit poblet anomenat Bàlitx d’avall cachondos aquets Mallorquins.

La Primera es molt fàcil de trobar, continuem per la pista principal uns 20min fins trobar la masia a mà dreta, continuem per el mateix cami fins una bifurcació, aquí tindrem la opció de continuar per la pista principal que s’erperteja o seguir unes marques vermelles i fites que van una mica campo a traves, nosaltres vam optar per les marques i fites, la part final del cami es una mica perdedor, l’avantage es que el poble de Bàlitx d’en Mitg es veu gairebe desde l’inici del trencant, que per cert ara esta en obras amb una gran grua blava, un cop arribat aquí seguirem per la pista principal fins a trobar unes fites i unes marques vermelles que surten a la nostre esquerra, tot recte avall fins a trobar Balitx d’avall. Un cop al poble veurem un petit pont, això ja es el torrent de Na Mora, podreu anar caminant per el lateral que esta fitat i entrar dins del caudal quant vosaltres creieu, l’inici està completament sec i guarro, però creieu-me millorara.

Uns centenars de metres mes avall i despres de superar un quants resaltes trobarem una primera badina amb aigua estancada, intenteu no caure es pot superar per la dreta, una mica més avall ja trobem el primer rappel, ara ja si que toca ficar-nos a l’aigua tot i que aquesta ja no està tan bruta fa una mica de fastig mullar-se, continuarem i trobarem un seguit de rappels curts on l’aigua millorara considerablement gracies a petites surgencies, veureu que el barranc comença agafar forma, les pareds cada vegada son més altes i es van tancant, passarem per alguns passadisos amb roques encastades, tot el barranc te instal.lació fixa de cordes amb nusos per desgrimpar, s’ha de vigilar però es pot fer bé, tot ell està pensat per ser remuntat.

Despres de superar els primers 6 rappels l’ultim d’ells el mes llarg de 8 metres i saltable veurem com el barranc sobre per la nostre esquerra, es l’afluent que haurem d’agafar per tornar, si us hi fixeu podreu veure les primeres fites. A partir d’aquí comença la part mes encaixonada i la que haurem d’equipar amb cordes per poder remuntar-lo, concretament es necesiten unes cordes de (5,12, 15, 10, 2 i 6metres) nosaltres vam tenir sort, un grup que anava una mica mes adalentat que nosaltres va equipar amb les seves cordes els dos rappels mes conflictius i les vam aprofitar tant per baixar com per pujar, tot i que hem de dir que totes les insta·lacions disposen de corda fixa, però es nota que les cordes estan molt malmeses. Aquí hi trobarem els rappels mes alts del barranc tot i que no n’hi ha cap que superi els 15 metres.

Passarem per una zona de foscos molt curta i trobarem una badina que sembla una olla gegant on el color de l’aigua es marronos tirant a negre, no sabria dir si per la profunditat o per una altre causa, el que si vam poder comprovar es que l’aigua es salada tot i que el mar encara esta un metres mes avall, finalment arribem al mar però no es mar obert com el Mortix sino a una formació rocosa espectacular un meandre a petita escala. Per sino sabeu el que es, aquí us deixo una petita explicació: En geomorfologia, un meandre és una corba molt pronunciada a un curs d'aigua. El meandre es forma quan el moviment de l'aigua del riu erosiona les ribes i amplia la seva vall i esdevé força planera, on les ones piquen amb força.

Aquí us deixo el video perque podeu apreciar el Meandre.

Despres de 4 fotos toca remuntar, hem d’anar per feina perque dues cordes no son nostres i les hem de recuperar i tornar.

Nosaltres que no som gaire experts en el tema de remuntar o vam fer com vam poder, però el sistema puny amb pedal i nus italia a mi em va funcionar a la perfecció, els meus companys van pujar una mica com van poder i fins i tot vam fer servir el polipasto per facilitar la feina a la Cris, heu de tenir en compte que encara que els rappels a remuntar son curts i no gaire complicats amb neopré et cansas moltissim, però es divertit quant veus les cares de patiment del teus companys.

Remuntant el segon rappel.

Despres de remuntar els ultims rappels vam optar per agafar el retorn de l’afluent seguint unes fites però… sorpresa!! ens van portar fins a un turonet amb unes vistes increibles del mar, però… les marques vermelles i les fites van desapareixer de cop, despres de fer un cop d’ull a la nostre precaria ressenya vaig deduir que hauriem de tornar al principi de l’afluent i passar-lo per l’esquerra i no cap a la dreta com nosaltres haviem fet i… efectivament el camí correcte.

Haig de dir que va ser un retorn realment dur, unes 3 hores caminant sense parar amb un desnivell que en alguns llocs es podrien considera un III d’escalada amb les motxilles plenes de cordes molles per equipar que no vam fer servir tot això despres d’haver remuntat i suat com uns pollastres… però l’indret era diferent la formació rocosa de la vall espectacular vaig disfrutar molt del que veia, la unica cosa que trencava l’armonia d’aquell màgic paratge era el soroll del batec de meu cor que semblava que em volia sortir de pit.


I aixi vam acabar el nostre primer dia a Ses Illes, amb un barranc de 7 hores de les quals 4:30 van ser nomes de caminar, amb no se quantes cordes a la nostre esquena i nomes haviem menjat un croisant una ensaimada i un entrepa en tot el dia, sort que ja erem al cotxe i ens esperava un bon sopar… vaig a trucar en Sergi i els hi comunico que estem sans i estalvis. Hola Sergi, ja estem al cotxe i venim cap aquí, necesiteu algu?? que soparem avui?? que dius!!!! que a Mallorca es festiu i està tot tancat!! que no heu pogut comprar res per sopar!!!! prfff

by Bl@dé


RIGLOS (PR-HU 98)



".... bajamos haste el rio y hacemos una pequeña vuelta circular ... total 6 horas 50 minutos !!!"

Dissabte, arrivem a Riglos i ens trobem al refugi amb xocolata desfeta a sobre taula, tot és alegria sobre tot per les cordades que van fer cim al "Puro", un dels cims més desitjats per tot escalador que visita Riglos. Després d´explicar-nos les anecdotes i omplir la panxa decidim una petita colla anar a estirar cames i coneixer una mica millor la zona de Riglos.



(VIDEO RESUM)



Riglos-Pardina de Cacabiello-La Peña-Pardina de Escalete-Riglos





Espectacular recorregut circular que surt del poble de Riglos situat sota els increíbles Mallos. Sortim del poble direcció el Mallo Pisón i una vegada deixem les últimes cases per anar a buscar el camí senyalitzat, direcció la via del tren. Som l´Alfredo, la Luisa, en Jose, la Esther, en Jordi, la Marta, la Aineta, en Jaume i la Merijou ... ah i la Samba, en Bernard i la Claudia !!!
"... vaja comencen a caure les primeres gotes ... que fem Jordi ???"

En JOrdi i la Marta decideixen tirar enrera dons porten la Aina i el temps no és gaire estable ... meny mal dons qui hagues pensat en aquells moments que aquella "vuelta circular" sería el que sería !!!!
La resta endevant, cantant "la canción del verano", recollint "tornillos", disfrutant del paisatge i com no de la companyia.


El camí força suau amb tendencia a la baixa ens arriva a creuar la via del tren un parell de vegades fins arrivar a una caseta ferroviaria i així fins arrivar a la Central eléctrica de CArcavilla, on després de creuar per sota dels "tubs" de l´aigua ... eh Mariajose que no és necesario darle con toda la cabezar para saber si lleva agua", iniciem una pista amb tendencia a pujar fins arrivar a ...


" ... ualaaaaaaaa ... que guapo !!!!!! ... diu l´Alfredo.


I no es para menos, davant nostre tenim un espectacle d´aigua, de la força de l´aigua en forma d´unes icreíbles "xorros" d´aigua acompanyades pel salt de la pressa de la Peña.






Deixem les boniques vistes enrere i agafem una pista que va paralela a la via del tren i ... sorpresa !!!! ... una visita inesperada del tren trenca la tranquilitat de l´entorn ... i nosaltres un adeu amb les mans ...


Tot seguit arrivem a un trencat que a mà esquerra ens portaria a la població de La Peña i a esquerra cap a la Foz de Escalete.
En Jaume i la Merijou diuen " ... que fem ... continuem o fem mitja volta ???"
Eh .. es que portan a la Claudia i fer-vos recordar que li falta una poteta del devant i la molt campiona segueix endavant però potser estem a meitat de recorregut.
Tots decidim tirar endavant però no apretar el ritme perque la Claudia puguir arrivar a Riglos ... això esperem !!!!



Entre roures i en forta pujada ens passa un convoi de tots terrenys de francesos en edat avançada, de bon rollete, com s´ho montan els avis francesos. Una adeu i arrivem al ... espectacular Foz de Escalete, increíble sector d´escalada ... allà ... l´Alfredo i la Esther no deixen de mirar amunt, avall ... una mena de "babeta" els hi sut de la boca i és que no hi ha per menys. Les seves parets, plenes d´una brillantor donada pels parabolts allà instal.lats son un espectacle, de veritat !!!!









.. potser que fem un petit àpat"

Dons si, la gana comença apretar de debó o sigui que fem un "piscolapis" sota una suau pluja que no ens ha deixat en tot el camí.
La Luisa treu una paella gegant i acompanyada d´uns entrecots al pebre verd i ... us ho heu cregut, jé,jé !!!! No aquesta vegada no, encara que està la nostra increíble cuinera avui toca entrepans però benvinguts son !!!


Arrivem a una altre cruilla ... foto ... i pasem pel devant de la Pardina de Escalete, una casa en ruines que ... perfectament podría ser una casa "GEAMM" !!!!







Una altre vegada pista amunt per a continuació agafar per un petit corriol que ens fara drasera fins arrivar al Collado del Mallo Firé però ... no sabem perqué però tot aquest trajecte el fem acompanyat d´un ... perfum, una aroma ... vaja ... per una pudor que ti cagas !!!!
Resulta que en Bernard ( el gos), el tío s´ha refregat a sobre d´una "merda" de no sabem qué cada vegada que pasaba pel costat nostre ... no hi havia ningú que ho pogues aguantar ... quina pudor Deu meú !!!!!







Anem pujant, xino xano, fins arrivar adalt de tot i allà ... els nostre ulls son premiats amb les vistes una altre vegada del Mallos de Riglos per la seva vesant Nord i el riu Gallego. Una vegada adalt comencem a descendre avall direcció al "Circo de los Mallos", sens dubtge una de les vistes més increíbles de tot el recorregut, us ho podem ben bé asegurar !!






Una vegada arrivem a peus del Mallos podem donar per finalitzadas aquesta "vuelta circular" tant ... increíble !!!!
Gràcies Alfredo per aquesta fantàstica proposta que sens dubte no oblidarem fàcilment !!!!


SITUACIÓ: Riglos (Osca)
RECORREGUT: Riglos-Pardina de Cacabiello-Foz de Escalete-Fuente de Forniello-Riglos.
DESNIVELLS: Riglos (680 mts)- Pardina de Cacabiello (530 mts,)- La Peña (570 mts)-Pardina de Escalete (690 mts)-Collado Mallo Fíré (1000 mts)-Riglos (680 mts).
HORARIO TOTAL: 6 horas 50 minuts. Paso lento.
OBSERVACIONS: Increíbles vistes al Mallos, al riu Gallego, la presa de la Peña i Foz de escalete.