dimarts, 13 d’abril de 2010

Torrent de Na Mora (Mallorca)

Despres del viatge nocturn amb vaixell arribem a Mallorca a les 7 del mati, anem directes a la que sera la nostre casa durant els darrers 4 dies “el Monestir de Lluc” Ave maria purissima!! descarregem maletes però en Nogués la cris i jo anavem per feina teniem en ment el nostre primer projecte Mallorqui el barranc de Na Mora. Un famos barranc amb final al mar i amb l’alicient d’haver de remuntar els 4 ultims rappels per poder sortir.

A les 9:30 del mati agafem la carretera fins al mirador de Ses Barques que es troba al quilometres 44,5 de la carretera entre Soller i Pollença, esta just en una corba molt tancada, molt ben senyalitzat. Just al mirador pendrem un cami que surt per la nostre dreta en direcció Sa Calobra, tot el cami està marcat amb indicadors i cartells, el nostre objectiu es no deixar mai el cami principal i anar troban unes masies que s’anomen Bàlitx d’amunt, Bàlitx d’en Mitg i finalment i per no trencar la tradició un petit poblet anomenat Bàlitx d’avall cachondos aquets Mallorquins.

La Primera es molt fàcil de trobar, continuem per la pista principal uns 20min fins trobar la masia a mà dreta, continuem per el mateix cami fins una bifurcació, aquí tindrem la opció de continuar per la pista principal que s’erperteja o seguir unes marques vermelles i fites que van una mica campo a traves, nosaltres vam optar per les marques i fites, la part final del cami es una mica perdedor, l’avantage es que el poble de Bàlitx d’en Mitg es veu gairebe desde l’inici del trencant, que per cert ara esta en obras amb una gran grua blava, un cop arribat aquí seguirem per la pista principal fins a trobar unes fites i unes marques vermelles que surten a la nostre esquerra, tot recte avall fins a trobar Balitx d’avall. Un cop al poble veurem un petit pont, això ja es el torrent de Na Mora, podreu anar caminant per el lateral que esta fitat i entrar dins del caudal quant vosaltres creieu, l’inici està completament sec i guarro, però creieu-me millorara.

Uns centenars de metres mes avall i despres de superar un quants resaltes trobarem una primera badina amb aigua estancada, intenteu no caure es pot superar per la dreta, una mica més avall ja trobem el primer rappel, ara ja si que toca ficar-nos a l’aigua tot i que aquesta ja no està tan bruta fa una mica de fastig mullar-se, continuarem i trobarem un seguit de rappels curts on l’aigua millorara considerablement gracies a petites surgencies, veureu que el barranc comença agafar forma, les pareds cada vegada son més altes i es van tancant, passarem per alguns passadisos amb roques encastades, tot el barranc te instal.lació fixa de cordes amb nusos per desgrimpar, s’ha de vigilar però es pot fer bé, tot ell està pensat per ser remuntat.

Despres de superar els primers 6 rappels l’ultim d’ells el mes llarg de 8 metres i saltable veurem com el barranc sobre per la nostre esquerra, es l’afluent que haurem d’agafar per tornar, si us hi fixeu podreu veure les primeres fites. A partir d’aquí comença la part mes encaixonada i la que haurem d’equipar amb cordes per poder remuntar-lo, concretament es necesiten unes cordes de (5,12, 15, 10, 2 i 6metres) nosaltres vam tenir sort, un grup que anava una mica mes adalentat que nosaltres va equipar amb les seves cordes els dos rappels mes conflictius i les vam aprofitar tant per baixar com per pujar, tot i que hem de dir que totes les insta·lacions disposen de corda fixa, però es nota que les cordes estan molt malmeses. Aquí hi trobarem els rappels mes alts del barranc tot i que no n’hi ha cap que superi els 15 metres.

Passarem per una zona de foscos molt curta i trobarem una badina que sembla una olla gegant on el color de l’aigua es marronos tirant a negre, no sabria dir si per la profunditat o per una altre causa, el que si vam poder comprovar es que l’aigua es salada tot i que el mar encara esta un metres mes avall, finalment arribem al mar però no es mar obert com el Mortix sino a una formació rocosa espectacular un meandre a petita escala. Per sino sabeu el que es, aquí us deixo una petita explicació: En geomorfologia, un meandre és una corba molt pronunciada a un curs d'aigua. El meandre es forma quan el moviment de l'aigua del riu erosiona les ribes i amplia la seva vall i esdevé força planera, on les ones piquen amb força.

Aquí us deixo el video perque podeu apreciar el Meandre.

Despres de 4 fotos toca remuntar, hem d’anar per feina perque dues cordes no son nostres i les hem de recuperar i tornar.

Nosaltres que no som gaire experts en el tema de remuntar o vam fer com vam poder, però el sistema puny amb pedal i nus italia a mi em va funcionar a la perfecció, els meus companys van pujar una mica com van poder i fins i tot vam fer servir el polipasto per facilitar la feina a la Cris, heu de tenir en compte que encara que els rappels a remuntar son curts i no gaire complicats amb neopré et cansas moltissim, però es divertit quant veus les cares de patiment del teus companys.

Remuntant el segon rappel.

Despres de remuntar els ultims rappels vam optar per agafar el retorn de l’afluent seguint unes fites però… sorpresa!! ens van portar fins a un turonet amb unes vistes increibles del mar, però… les marques vermelles i les fites van desapareixer de cop, despres de fer un cop d’ull a la nostre precaria ressenya vaig deduir que hauriem de tornar al principi de l’afluent i passar-lo per l’esquerra i no cap a la dreta com nosaltres haviem fet i… efectivament el camí correcte.

Haig de dir que va ser un retorn realment dur, unes 3 hores caminant sense parar amb un desnivell que en alguns llocs es podrien considera un III d’escalada amb les motxilles plenes de cordes molles per equipar que no vam fer servir tot això despres d’haver remuntat i suat com uns pollastres… però l’indret era diferent la formació rocosa de la vall espectacular vaig disfrutar molt del que veia, la unica cosa que trencava l’armonia d’aquell màgic paratge era el soroll del batec de meu cor que semblava que em volia sortir de pit.


I aixi vam acabar el nostre primer dia a Ses Illes, amb un barranc de 7 hores de les quals 4:30 van ser nomes de caminar, amb no se quantes cordes a la nostre esquena i nomes haviem menjat un croisant una ensaimada i un entrepa en tot el dia, sort que ja erem al cotxe i ens esperava un bon sopar… vaig a trucar en Sergi i els hi comunico que estem sans i estalvis. Hola Sergi, ja estem al cotxe i venim cap aquí, necesiteu algu?? que soparem avui?? que dius!!!! que a Mallorca es festiu i està tot tancat!! que no heu pogut comprar res per sopar!!!! prfff

by Bl@dé


7 comentaris:

Unknown ha dit...

Ja tornen a c aquí les piades barranqueres !!

A veure si poc a poc ens hi anem introduïnt... de moment familiaritzem-nos amb el vocabolari: ...meandre, badina, ... :-)

Felicitats nois !!

Anònim ha dit...

Molt bona piada, meandro !!, que no es lo mismo que meando, je, je

Sergi

Alfredo ha dit...

Eysss Jordi & company, seguro que os costo mas desrapelar/subir
que todo el barranco.
Carla tiene razon, tendremos que ponernos al dia de la jerga barranquera.
Pedazo de piada!!

cuidaros

Ther ha dit...

Ja! i sense descans l'endemà més tute! Quin giog tornar a veure tant de moviment al Blog! Això és no parar!

JAUME ORS ha dit...

Xulíssim Bladé !!!! A sobre remontar cordes i després 3 hores de tute per tornar ... jo pensava que només pasava a la escalada però no !!!! Felicitats.

Nogués ha dit...

Q paja Barranqueru!

Aixi m'agrada, que te curres les piades.

Per ser el meu primer barranc de l'any Buf, quin pateo.

Pero la serra de tramuntana es espectacular.

GEAMM ha dit...

aixi m'agrada canya canya... pero no entenc res, barrancs que es pujen???
el mondo-loco esta al reves... fiiiiuuuu!!!!
i en tutu?? on estava que no us tenia menjar preparat???
aayyy... el que fa l'amor!!
P.D.: a mi em porteu al llec i no em feu patejar, jeje..
ferranet