dijous, 26 d’agost de 2010

Una via amb nom raro

L'altre dia l'equip "A" (Alfredo i Ana) ens vam trobar per fer una via de Gorros molt interessant, amb un nom una mica raro: la Stromberg (vegeu ressenya dels Escalatroncs)

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/06/08/stromberg-gorro-frigi/

Després d'una "duríssima" aproximació (Funicular? Qué funicular?), arribem a un peu de via entre arbres. Mola la sensació de preparar tots els materials mentre conversem i fem bromes. Fer cordada amb l'Alfredo té això, i ja ho trobava a faltar!

L1, 30m, V: Comença l'Alfredo, i s'enfila per un llarg a estones finet, de vegades força vertical, on has de mantenir l'atenció. Vaja cinquè!

L2, 25m, IV: També l'Alfredo, que ja ha escalfat. Massa fàcil per a ell, trobo. Estic per estirar-li la corda per fer-lo patir una mica, je, je.

L3, 35m, V+: Em toca, i tinc sort, és el millor llarg de la via com diu la ressenya. Té el pas més difícil en una "panxeta" que es supera millor per la dreta, tot i que jo, sempre portant la contrària, ho volia provar per l'esquerra. Després algun altre passet curiós, però sempre interessant. Val la pena.



L4, 20m, IV: Aquest llarg també fàcil i tombat, tot i que si no recordo malament, hi ha bastant tros des de l'última assegurança a la R.

L5, 25m, 6a: A que no endevineu qui va provar el 6a? Doncs sí, l'Alfredo s'atreveix amb tot. He de dir que realment només és un pas, i bastant lleig per cert. Et trobes un extraplom, i les preses romes no et donen cap confiança. L'Alfredo ho va intentar, però no ho véiem gens clar, i finalment vam decidir esquivar una mica el pas per la dreta. Cap problema, la resta és IV+ i la R es fa a la famosa creu del cim.



Per descomptat, vam fer cim amb la banderola Geamm, que jo encara no havia aguantat mai, quin orgull! Tampoc havia estat mai a la creu, i les vistes, wow, impressionants. Fins i tot em vaig atrevir a baixar per la canal, que en els meus somnis pintava xunga i que, després, no era per tant.



La via bona i ben assegurada. Em va anar bé per tornar a agafar confiança en les vies llargues. I el company, ja el coneixeu, té més moral que el Alcoyano i anima molt. ¡Gracias, Alfre, y hasta la próxima!



4 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt bé Ana!
M'alegro que estiguis recuperada i que tornis a fotre-li canya, clar que sí!

Anims!

Alfredo ha dit...

Ya sabes Ana, me encanta escalar contigo..y gracias por confiar en mi para volver a la via larga,
cuidate

Ther ha dit...

Molt be, parella!!!

JAUME ORS ha dit...

... felicitat parelleta per la via i ... aveure si puc estrenar la banderola !!!!!