dimecres, 31 de març del 2010

L'Esperó del Místic 6a 140m, Montserrat

Dilluns s’aixeca núvol i mullat, per variar una mica en aquest llarg i fred hivern...Però nosaltres, contra corrent , agafem el cotxe i ens dirigim cap a Montserrat amb un somriure i amb moltes ganes de fer el que fos o el què el temps ens deixes...
La boira era intensa i pixanera, però de totes formes les motxilles a l’esquena i ens dirigim a peu de via. Desprès de 15 min. d’aproximacióm, des del Monestir passem el Càmping , la tanca i una paparera a l’esquerra, veurem un corriol a la dreta que seguirem fins a peu de via ( rampa III ) i no hem vist cap spit rovellat.

Sembla que el temps ens dona treva... Ens mirem i dicidits cap a munt!!

Llarg 1: 6a. En Bladé comença, un pas de 6a d’una sola xapa que et fa entrar en calor de bones a primeres i desprès el grau va baixant progressivament V+, V i IV fins a reunió.

Abans d’acabar el llarg la pluja ens ve a saludar. No abandonem, segur que serà passatger...

Llarg 2: V+. EL meu torn, sortida fineta, però si l’agafes per l’esquerra es deixa fer bé. 40m vertical, mantinguts i de roca molt bona per disfrutar de valent.

Aquí sembla que el sol vol sortir a rebrens !!

Llarg 3: V, Seguim els parabolts cap a la dreta, per enseguida tornar a l’esquerra, un flanquig divertit de IV en bavaresa. Reunió en una repisa.

Apali ! ara toca la boira, es col.loca densa davant del sol apropant-se cada vegada més a nosaltres, i ens impedeix veure més enllà.


Llarg 4: V+, Un altre llarg per a gaudir d’una escalada amb canto i vertical, però amb les assegurances no tant properes...Genial.

Sol solet vinens a veure, vinens a veure ! Sembla que torni volguer sortir...

Llarg 6: 6a, És molt curt. Comença molt fàcil IV per deixar-te davant una panxeta d’una xapa, que es deixa fer molt bé per la seva dreta ( Carla ) , si l’afrontes de cara és un pel més difícil ( Bladé ). Un cop superat un passet més i reunió.

Els polars no fan cap nosa i ràpidament muntem el ràpel, ara sembla que vol ploure !!.
Jo arribo primera a terra però tot i així no em salvo de la cortina d’aigua que cau sobre nostre. A en Bladé li pilla rapelant, ups ! je je.

Una via molt maca on cada llarg ha sigut un regal que ens ha fet el temps. Pensavem que no escalariem, que abandonariem abans de començar i encanvi hem pogut gaudir d’una molt bona escalada. Recomenable 100% Geamm people!!.

By Carla :-)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats parelleta!!!! Ens haurem de posar a escalar tots, que bo pareu ni un moment i esteu molt forts, ni la pluja us atura!!!!! Enhorabona als dos!!!

Jaume Mayor

RATAFIAIRE ha dit...

Perquè després diguin que l'estat del benestar, les prestacions de l'atur i el bon viure no fan avançar el país!!!
Així s'han forjat grans escaladors!!
...
Quina enveja....

JAUME ORS ha dit...

... dons serà questió de fer-la, o sigui que ...
Per cert potser que pareu una mica no ???? Fins aviat parelleta.

Alfredo ha dit...

Jaume, que no paran, no hacen caso
via tras via..ya mismo las tienen que repetir todas otra vez.
Ni lloviendo!!!no hay quien pueda con estos.

cuidaros