El descens és força fàcil, i amb molta menys aigua que els darrers descensos que em fet., però el lloc, i la formació d'aquest és agradable. Us deixem la topo. Les assegurances són força més precàries que els que em fet, està clar que aquest descens no el fa tanta gent. Algun que altre salt ens permet desafogar-nos i treurens la calor de sobre. El retorn, je, je, no faria gaire cas a les ressenyes franceses, possa : remuntar abans de l'últim tobogan per la dreta, ejem !, decidim entre pujar per paret de 30 metros llissa !!!!, o una canal amb arbres, branques, herbes, gràcies que portem els tratjos, perquè sinó no surtim vius...., bé diguessim que varem obrir un altre retorn, gens recomenable..., al sortir al camí de nou, anem baixant cap al cotxe, i cosa de 2-3 minuts veien que per l'esquerra be un camí. Per tant entenem que el retorn s'ha de fer , després del tobogan, i no com indiquen les guies.
divendres, 18 de juny del 2010
Barranc Petra Leccia, V15-A2-II
Divendres 11 de juny. Estem acampats a la vall de la Restonica, la intenció és anar a ferRuisseau de Valduniellu, entrem al parking, pagant els 5 euros de rigor (després diuen dels Catalans, però els de Còrcega s'estan espavilant), fem la muntada del barranc, per terrenys, sense marcar, perdedor, amb un bon pati i a vegades amb força compromís. Veient com està l'aproximació, decidim baixar per on em pujat (més d'1 hora), ja que per lògica el barranc i el seu equipament no creiem que estigui en bon estat, preferim anar a fer alguna cosa, més tranquila !, Ostres !!! o podiem haber decidit abans de fer el pateo i de pagar els 5 euros..., però l'excursió és molt maca, encara hi ha neu a les capçaleres de les muntanyes, Còrcega és realment increible !!.....
Decidim canviar de Vall i anar a la vall de l'Asco, per això tornem a Corte, agafem la N-193, i agafem els deviament cap a Calacuccia D-84, passat el pont Castirla, aproximadament 1Km després surt un camí que baixa (al costat una casa de color viu), aquest camí possa prohibit el pas, ni caso !, baixarem, creuarem el riu per un pont un pel grinyolat.., seguirem per pista, primer puja força, pasem per un coll, i torna a baixar, arribem a un lloc sense sortida, on hi havia una antiga mina, tancada per una valla, aquí deixem el cotxe. Que "collons" estem fent aquí !!, en el cul del mon. L'aproximació, comença per un camí marcat que puja, aproximadament als 25-30 minuts, creuarem el riu, per segona vegada, veient un clar salt d'aigua, el primer que haurem de remontar per la dreta, és aquí on comença el descens.
Aproximació : 25-30 minuts
Descens : 1:30
Retorn : depen, je, je, 20-25 minuts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada