Bé amb aquesta piada m'estreno en el blog i això em fa superil.lusió! Això sí, l'activitat és del mes passat...ji ji ji
El divendres 14 de maig és Festa a Granollers i amb en Pere decidim marxar divendres i dissabte cap a la Noguera. Objectiu fer BTT el divendres i una escalada fàcil el dissabte.
Dit i fet! Agafem la California i ens presentem al centre de BTT del Montsec-La Noguera al Monestir de les Avellanes prop d'Os de Balaguer un indret encantador i ple de pau.
Allà hi ha servei de lloguer de bicicletes BTT i cascs, lavabos, dutxes i vestidors, punt de rentant de bicicletes...inclús habitacions i restaurant. Totes les rutes es troben perfectament senyalitzades (més info).
El lloc és preciós i la primavera esclata en mil colors per qualsevol racó de la comarca.
Triem la ruta 4 de dificultat blava i uns 20km (hi ha de verdes, blaves, vermelles i negres) entre el Monestir i Os de Balaguer.
El cel està mig-tapat i la pluja ens acompanyarà una estona.
El passeig és maquíssim. El verd del blat ben crescut tapissa la pista. El vermell d'un munt de flors forma milers sanefes al nostre voltant. El blau del cel emmarca tota la postal. L'aire dur olors de vida. Quines catifes de roselles que ens rodejen! Rodem per un paratge de pel.lícula. Estem sols. Només un petit esquirol ens acompanya un trosset del camí i un enorme senglar en un revolt.... tot plegat una experiència per a tots els sentits. Que bonic!
La ruta es fa més dura per la quantitat de fang que trobem i dels 20 passem a més de 30 km per les "variants" que ens inventem....però arribem de nou al Monestir molt contents. Xops de dalt a baix, cansats però ben feliços.
Dutxa, sopar i dormir que demà toca escalar!
El diumenge es lleva ben assolellat i ens desplacem a Sant Llorenç de Montgai. Esmorzem a la terrassa del bar just sobre l'embassament. De nou sols. Deixem que el sol ens escalfi tot gaudint de la tranquil.litat de la zona. L'aigua ben planera, el cel ben blau, les roques que envolten aquest bonic poble....poques paraules i un piló de fotos!
Finalment ens acostem a la Paret de la Formiguera. Farem la via Normal (100m IV+). Aquí ja no estem sols. Un parell de cordades al davant. Que hi farem!...paciència i a esperar (tot i l'intent d'en Pere per obrir una via amb fiends...ji ji ji)
Finalment podem escalar. La via te tres llargs però nosaltres empalmem els dos darrers (sense problemes si duem cordes de 60m). Per baixar es pot fer caminant o rapelant. Com tenim temps decidim rapelar (les altres cordades ho fan caminant). De nou el silenci "omple" la vall amb l'embassament tancant-la al fons.
Per primera vegada em toca "obrir" els dos rapels de baixada...cap problema. Amb en Pere ho repassem tot de nou (ja el coneixeu): que si Reverso, que si Marchard, que si mosquetons ben tancats... i una vegada tot correcte....cap avall! Vaig desenredant les cordes (que us haig de dir) fins arribar a la R1 (uns 55m) i d'aquí a peu de via en un moment.
La via em va agradar molt. Fàcil i sense patir. Ideal per a mi.... ji ji ji.
Us deixo amb algunes imatges dels dos dies.
-
Bàrbara ;)
5 comentaris:
Felicitats per la teva primera piada! Qué la propera no tardi tant!
Muy bien pareja..ole!!!
Bici/escalada..mola y en "california" massss..
me encanta Sant Llorenç.
(Ya era hora que me quitaras al pesao del Pera, joee que escale con otros, no solo conmigo)
Y muy buena la piada..primeriza jijjji
cuidaros
... molt bé Barbara ... la primera però no la última, això segurissim !!! Felicitats a tots dos per la megasortida en California !!!
Que bonica ! descriptiva a tope, com a mi m'agraden :-) i que xulo el lloc i l' activitat.
Felicitats als dos i especialment a tu germaneta, i a repetir!
El que més m'ha agradat de la piada és el títol, je, je, quines idees, Bàrbara. Segur que va ser una sortida plena de color i sensacions. Quina enveja, sobretot per la California!!!
Publica un comentari a l'entrada