RIGLOS (PR-HU 98)

".... bajamos haste el rio y hacemos una pequeña vuelta circular ... total 6 horas 50 minutos !!!"

Dissabte, arrivem a Riglos i ens trobem al refugi amb xocolata desfeta a sobre taula, tot és alegria sobre tot per les cordades que van fer cim al "Puro", un dels cims més desitjats per tot escalador que visita Riglos. Després d´explicar-nos les anecdotes i omplir la panxa decidim una petita colla anar a estirar cames i coneixer una mica millor la zona de Riglos.



(VIDEO RESUM)

Riglos-Pardina de Cacabiello-La Peña-Pardina de Escalete-Riglos

Espectacular recorregut circular que surt del poble de Riglos situat sota els increíbles Mallos. Sortim del poble direcció el Mallo Pisón i una vegada deixem les últimes cases per anar a buscar el camí senyalitzat, direcció la via del tren. Som l´Alfredo, la Luisa, en Jose, la Esther, en Jordi, la Marta, la Aineta, en Jaume i la Merijou ... ah i la Samba, en Bernard i la Claudia !!!

"... vaja comencen a caure les primeres gotes ... que fem Jordi ???"

En JOrdi i la Marta decideixen tirar enrera dons porten la Aina i el temps no és gaire estable ... meny mal dons qui hagues pensat en aquells moments que aquella "vuelta circular" sería el que sería !!!!
La resta endevant, cantant "la canción del verano", recollint "tornillos", disfrutant del paisatge i com no de la companyia.

El camí força suau amb tendencia a la baixa ens arriva a creuar la via del tren un parell de vegades fins arrivar a una caseta ferroviaria i així fins arrivar a la Central eléctrica de CArcavilla, on després de creuar per sota dels "tubs" de l´aigua ... eh Mariajose que no és necesario darle con toda la cabezar para saber si lleva agua", iniciem una pista amb tendencia a pujar fins arrivar a ...

" ... ualaaaaaaaa ... que guapo !!!!!! ... diu l´Alfredo.

I no es para menos, davant nostre tenim un espectacle d´aigua, de la força de l´aigua en forma d´unes icreíbles "xorros" d´aigua acompanyades pel salt de la pressa de la Peña.

Deixem les boniques vistes enrere i agafem una pista que va paralela a la via del tren i ... sorpresa !!!! ... una visita inesperada del tren trenca la tranquilitat de l´entorn ... i nosaltres un adeu amb les mans ...

Tot seguit arrivem a un trencat que a mà esquerra ens portaria a la població de La Peña i a esquerra cap a la Foz de Escalete.
En Jaume i la Merijou diuen " ... que fem ... continuem o fem mitja volta ???"
Eh .. es que portan a la Claudia i fer-vos recordar que li falta una poteta del devant i la molt campiona segueix endavant però potser estem a meitat de recorregut.
Tots decidim tirar endavant però no apretar el ritme perque la Claudia puguir arrivar a Riglos ... això esperem !!!!

Entre roures i en forta pujada ens passa un convoi de tots terrenys de francesos en edat avançada, de bon rollete, com s´ho montan els avis francesos. Una adeu i arrivem al ... espectacular Foz de Escalete, increíble sector d´escalada ... allà ... l´Alfredo i la Esther no deixen de mirar amunt, avall ... una mena de "babeta" els hi sut de la boca i és que no hi ha per menys. Les seves parets, plenes d´una brillantor donada pels parabolts allà instal.lats son un espectacle, de veritat !!!!

.. potser que fem un petit àpat"

Dons si, la gana comença apretar de debó o sigui que fem un "piscolapis" sota una suau pluja que no ens ha deixat en tot el camí.
La Luisa treu una paella gegant i acompanyada d´uns entrecots al pebre verd i ... us ho heu cregut, jé,jé !!!! No aquesta vegada no, encara que està la nostra increíble cuinera avui toca entrepans però benvinguts son !!!

Arrivem a una altre cruilla ... foto ... i pasem pel devant de la Pardina de Escalete, una casa en ruines que ... perfectament podría ser una casa "GEAMM" !!!!

Una altre vegada pista amunt per a continuació agafar per un petit corriol que ens fara drasera fins arrivar al Collado del Mallo Firé però ... no sabem perqué però tot aquest trajecte el fem acompanyat d´un ... perfum, una aroma ... vaja ... per una pudor que ti cagas !!!!
Resulta que en Bernard ( el gos), el tío s´ha refregat a sobre d´una "merda" de no sabem qué cada vegada que pasaba pel costat nostre ... no hi havia ningú que ho pogues aguantar ... quina pudor Deu meú !!!!!

Anem pujant, xino xano, fins arrivar adalt de tot i allà ... els nostre ulls son premiats amb les vistes una altre vegada del Mallos de Riglos per la seva vesant Nord i el riu Gallego. Una vegada adalt comencem a descendre avall direcció al "Circo de los Mallos", sens dubtge una de les vistes més increíbles de tot el recorregut, us ho podem ben bé asegurar !!

Una vegada arrivem a peus del Mallos podem donar per finalitzadas aquesta "vuelta circular" tant ... increíble !!!!
Gràcies Alfredo per aquesta fantàstica proposta que sens dubte no oblidarem fàcilment !!!!


SITUACIÓ: Riglos (Osca)
RECORREGUT: Riglos-Pardina de Cacabiello-Foz de Escalete-Fuente de Forniello-Riglos.
DESNIVELLS: Riglos (680 mts)- Pardina de Cacabiello (530 mts,)- La Peña (570 mts)-Pardina de Escalete (690 mts)-Collado Mallo Fíré (1000 mts)-Riglos (680 mts).
HORARIO TOTAL: 6 horas 50 minuts. Paso lento.
OBSERVACIONS: Increíbles vistes al Mallos, al riu Gallego, la presa de la Peña i Foz de escalete.

Un Resum del GEAMM a Mallorca

Punta de la Vinyola - Corredor Nord-Oest.

Actualitzat!
Com que sembla que el GEAMM últimament estava baix de piades d'alpinisme i alta muntanya, aprofitant les excelents condicions d'aquest final de temporada, ens hem posat les piles per equilibrar la balança.

En Sergi i en Pere T. s'han currat el Colouir de Gaube (quin gran corredor!!) i en breu tindreu la piada pujada.

A petita escala, jo (o sigui en Pere M. que sino no sabeu qui sóc fins al final) vaig fer un "subenbajen" a Pimoren, a la Punta Vinyola. La intenció era fer el corredor Nord-Oest, ja que s'havia fet recentment i em van confirmar en Josep i la Laura que estava en perfectes condicions.


I dit i fet, vaig quedar amb uns companys de Torelló, el Jordi, el Gabi, en Marc i l'altre Jordi, i cap a l'Alta Cerdanya vam fer camí.

S'aparca al Parking superior de l'estació d'esquí de Porté-Pymoren, i després de 2 hores llargues d'aproximació (que aquelles mules de tius es van fer curtes i amb prou feines els seguia el ritme!) ens plantem al fons de la vall des d'on es divisa el Pic de la Valleta i la Punta Vinyola.

Des de davant impressiona molt, i mirant la ressenya encara més.


Per sort, quan ens plantem al davant la cosa canvia i no es veu tant dret, i a més la neu està a punt de caramel, dura i consistent.
El corredor és una finíssima línea de neu enmig de la roca, ben dreta i plena de trams de mixte, però bastant protegible amb friends i tascons.

En els trams complicats es va trobant alguna protecció de cordades anteriors (bagues, cordinos, algún pitó...), sempre i quan la neu no les hagi cobert.

El corredor no és gaire llarg, però com que s'han d'escalar tot amb llargs vam trigar unes 3 horetes a realitzar-lo.
Amb les condicions de la neus i la roca, i la bona temperatura que feia (ni massa fred, ni massa calor) vam disfrutar de valent.
Suposo que amb condicions de menys neu, o menys transformada, és un corredor que has de patir més, però realment aquest any està en unes condicions excepcionals, o sigui que us recomano que l'aneu a fer la setman vinent, ara que hi sou a temps.

Pels que no vulgueu tanta dificultat, la veina ruta de la canal del Tunel, també és molt disfrutona, però amb menys ressalts de roca. La van realitzar en Marc i en Jordi, i van comentar que era molt estètica, tot i que la neu potser no estava tan transformada.


A continuació us poso la ressenya, però us afegeixo 2 links que estàn molt bé per completar la informació:

http://www.feec.org/Activitats/expedicions/ressenyes.php?opcio=pimorent#vinyola
http://www.nevasport.com/phorum/read.php?10,2058912,2060579

I també aprofito per linkar el meu picassa on he penjat totes les fotos:

http://picasaweb.google.es/ratafiaire



Punta de la Vinyola - Corredor Nord-Oest. 250mts D+

Orientació: Oest
Alçada: 2.727 mts.
Horari de la via: 3h-4h.
Dificultat: 70º/V+, D+
Material: Piolets tècnics, 2 cordes, Casc, 1 joc de tascons, friends petits i mitjans, algún pitó extraplà.

Aproximació: Coll de Pimorent o parking superior de l'estació d'esqui. Remontar les pistes fins al final del telecadira i continuar fins al final de la vall. 2h-2,30h.

Descens i retorn: Tenim 2 opcions. La primera és seguir l'aresta direcció Oest i fer cim a la Punta de la Vinyola i des d'allà baixar fins a la carena fent una volta direcció Est per buscar la canal més ampla de baixada.

L'altra opció, més directe és crestejar uns metres direcció Est i rapelar fins un caneló ample que ens durà fins al peu de via. Des d'aquí al Coll de Pimorent, 1,30h-2h.


I com sempre gràcies a l'Anna per la seva paciència!

RIGLOS, EL PURO, Via Normal (6b/V+obligat)

Bé, ja ha passat la Setmana Santa! I amb ella, els petits i grans projectes que tots plegats teníem.

Dijous 1 d'Abril

El nostre Viatge: Riglos…un “meca” de l’escalada! Varem arribar el Dijous, una mica esvarats….només baixar del cotxe ens vem acostar a peu de via (que es troba a l’escandalosa distància de 2.5minuts caminats de l’Alberg…be, 5minuts), a mesura que ens acostàvem, les parets esdevenien més i més verticals, i més i més…tan que fins i tot desplomàvem.
En el cas de la meva cordada, les víctimes érem l’Alfredo i jo que veníem “enganyats” per el Crack d’en Ferranet….ens vem llençar una mirada de complicitat que deien…”Dios….quin canguele!”.
El respecte a tot plegat venia per un cúmol de dades: nosaltres tot just comencem a provar el 6ª, ens havíen mig acollonit dient-nos que Riglos era per “Machos”, i quan arribem al poble en Xavi ens diu: “demà directes voleu fer el Puro? Esteu locus”, això va ser la rematada….vaig pensar “potser sí que una mica..però bé es pot abandonar així que pa llá”.
Durant la nit em vaig mentalitzar: “la paret no ha de poder.....”
Realment no em preocupava el grau de la via, tenía molt i molt clar que els 6a+ i el 6b el faría amb artificial o...acerando!, de fet em preocupàven els V+ (en Pere m’havia dit que era més dur que la Tànger....
Doncs be, això és com el que passa amb les pel·licules, quan més diuen que és bona, després resulta no agradar-te tant, doncs en aquest cas per bé.....anàvem tant espantats que després varem acabar sorpresos de lo fantàstic que va anar tot!
Anècdota: En Marc R. al vespre em va fer la següent broma: Esther pensa a no posar-vos totes les codades en la mateixa via, no sigui que el Puro caigui de costat....bé...ja sabeu que sóc una mica innocent i per segons em vaig quedar bocabadada!.

Divendres 2 d'Abril
Esperàvem trobar cua per pujar i haver de demanar tanda…però es clar petit matís: cara Nord a les 9.00AM fa molt de fred! (innocents), no hi havia més que una cordada a les 9.30AM davant nostre.
La idea era ser 3 cordades:
1. Alfredo, Esther, Ferran (Cordada Ariete-Pérez-Domingo) jiji
2. Iago, Jose, Xavi.
3. Laura i Carles (Tigretones)

Bé, nosaltres ens varem repartir els llargs de 3 en 3 (9llargs, els 3 últims i de més compromís per en Ferranet, evidentment)
Enllaço la ressenya, doncs és fantàstica i no te sentit tornar-la a fer..segur que no la milloro!
Llarg 1 a 3 (V+):
Comença l’Alfred (cada vegada ho fa millor, i amb una confiança que fa ràbia i tot). Per variar de nou li toquen dos llargs de flanqueig!. Bé, són una bona prova, tastes la roca i al principi entre tot, creieu-me que fa respecte. Quins III i IV....deu ni dor. La prova de foc, és la primera panxa del segon llarg. Jo aquí vaig tenir problemes i vaig pensar....”ostres no podré...”, bé, m’en vaig sortir.

El 3er llarg era el que ens marcaria el nivell de la via, V+ obligat de “Riglos”. Per sort aquí es van acabar les pors. L’Alfredo el va treure amb calma com un Campió, amb alguna dificultat, doncs només mirar amunt ..... Però allà on posaves les mans i els peus hi havia bona presa, sobada, però no feia la sensació de perill. Només un pas, molt i molt estrany, amb posició de xemenia extranya. Aquí la motxilla es pot quedar ben enganxada.Anècdota del llarg: L’Alfredo és un crack posant els Friends, i si es tracta d’un alien ja és brutal! Sort que venien dues cordades darrera, i la Laura el va poder treure...perquè sinó allà s’hauría quedat! (sabeu que es sua molt mirant de treure un friend en un llarg molt i molt vertical...)

Nota: mireu quin Ferraner més interessant! jeje

Llarg 4 a 6 (6a+/V obligat):
Ara em tocava a mí, i torno a comprovar de nou el que s’arribar a disfrutar escalant de primer, et relaxes i tot.
La sortideta una panxeta que em posa a prova però que supero molt millor que les anteriors. Després toca un flanqueig molt senzill però ben peladet. Sense dificultat arribo a reunió.
El següent llarg, marca 6a+, evidentment no em poso a fer tastets i vaig dircte a despenjar els graons (més que res per por de tenir més dificultats a dalt i no acabar a l’hora prevista). El pas és maquíssim, però molt millor la resta del llarg. IV+ però puc assegurar que un dels més macos de la via! A partir d’aquó començo realment a disfrutar.

El sisè llarg, discorre contínuament per un diedre equipat sobretot amb ponts de roca, i com ens saltarem una reunió, de 55m de llarg. Be começa molt i molt be, la dificultat arriba en un punt on, per efectes de l’aigua, la paret és tan llisa que fa por inclús mirar-la. O de fet millor no mirar-la gaire i pujar!Quan va acabant la canal penso, “Ostres que be! Ja veig el sol.....!Per fí arribo a peu del Puro però la bufatad que em fa l’aire fred gairebé aconsegueix fer-me tremolar. No deixarem de tenir una mica de fred pràcticament en tota la via!

Llarg 7 a 9 (6b/Artificial)
Ara és el torn d’en Ferran, que com un campió es treu els tres llargs en lliure i a sobre amb l’elegància que el caracteritza. Ens treu dels A-PURO-S del PURO (jeje)
De tirada molt evident.

El primer llarg fa patir una mica per alguna roca dubtosa i sobretot per un pont de roca que demana a crits ser canviat! Quina por (oi Jose?) el V+ aquí apreta bastant! I la timba és més que important!El següent llarg també té una sortida amb sostrillu, i una repissa més amunt on està terminalment prohibit caure!L’últim sortida de 6b, que suavitzava més endavant però on de cop desapareixien les assegurances i semblava que la pedra trencava una mica.Ja estàvem assaborint el gust de la Victòria, i l’Alfredo i jo molt relaxats veien que ja ho aconseguiem i que en Ferranet ens faria aconseguir uns dels cims més dolços de la nostra escalada.

Bé....cim dolç o tòxic...jiji, ja que és la primera vegada que em fumo un PURO en un cim. Bé això ho portàvem preparat, per fer la broma!.

No us podeu imaginar els crits que feiem a mesura que arribàvem a dalt.
Primer en Ferran, després l’Alfred amb el seu crit característic, i després jo...que per cert, em van abraçar abans de posar el peu a base de cim, i de cop vaig pensar....i ara qui m’està assegurant?, jeje era ja el III-II.
Ara només tocava disfrutar de l’eufòria desitjada i tornar a baixar per un primer ràpel una mica impactant!
Com sempre a peu de via tot eren petons i abraçades...bé accepte en MAX que esperava el seu tiet amb tant entusiasme que es va enfadar en veure que trigava tant.

Quan es va fer de nit i ja estàvem al llit, vaig començar a pensar en tot plegat:
és cert ens havien dit tant que va resultar que no vàrem tenir més dificultat que el fred i poc més (evidentment sabent que erem una cordada de tres i que el cap de cordada és un crack, sols no ho hauríem encarat)
Vaig obrir el ulls i vaig dir: “Ferran, avui ens has portat a fer una de les vies més importants de la llista, gràcies”
En resum un gran dia per recordar, i una bona colla amb qui marxar de vacances, perquè tot acaba quan ho has explicat a la resta de companys i veus l’alegria que transmets i la il·lusió que mostra tothom al escoltar les batalles campals dels companys de GEAMM.
Potser sí que això és una “manera de viure...”
Petons des de RIGLOS 2010

"El couloir de Gaube és una provocadora i fascinadora xemeneia de gel i neu, oberta en la paret nord del Vignemale, molt vertiginosa i d'una altura de 600 metres"

Amb aquestes escarides paraules definia Henri Brulle una de les vies més cèlebres de tots els Pirineus, el "couloir" per antonomàsia, que sempre ha atret a tots els alpinistes...

També a en Sergi i en Pere ...

44 Ressenya 33

i

44 Vídeo 33

Tierra de Nómadas 190m 6b ( 6a obl. )

Mentres tothom prepara la maleta o motxillota per marxar de Setmana Santa... el Xicu i jo matinem per anar a Montserrat. 5 mesos que no escalem plegats.

Aquesta vegada toca la “Tierra de Nòmades” al Pollegó Est, recomanada per en Pere Montasell i ara també la recomano jo! Una via que té una mica de tot... ( Ressenya )

Aproximació: Des de Vinya nova continuem la pista direcció Collbató i ens desviem a l’esquerra per més endavant deixar el cotxe en un mini “parquing”( esquerra). Allà agafem el torrent amunt i no el deixem. Tant des de la pista com des del torrent s’entreveu la paret, per tant ens anem dirigint cap a ella. 25 min.

Aquest cop no hi ha pedreta de la sort, estan clars els llargs que jo puc fer i els que el Xicu ferà.

( 6a+/6b) Primer Llarg: Una sortida en 6b on la primera xapa no està precisament aprop i cal apretar, el veig tibar de bidits a més d’un pas! no hi ha pros que valguin, en Xicu s’adapta ràpidament a la placa Montserratina que tant oblidada tenia pel calcari Osonenc. Unes 4 xapes més de 6b, on no tinc clar si també es podria fer en artificial. En Xicu desapareix desprès de lligar una baga a l’arbre... i inicia un diedre que cal auto protegir i que es converteix en una xemeneia de les de recolzar l’esquena sencera. La reunió queda a la dreta. Jo vaig disfrutar de valent amb les posicions de “ contorsionisme” en els trams de diedre i xemeneia, ara, anant de segona, és clar!.

( V+) Segon llarg: Quins nervis! M’emporto tots els friends i cap amunt. Un altre diedre, on cal obrir-te bé per anar progressant, no deixo la fissura per res i vaig avançant poc a poc, totes les xapes queden a la dreta menys la última. La reunió una mica allunyada de la línia de la via, queda completament a la dreta. Apali ! però si he carretejat tots els friends per a res!. Un diedre amb fissura maco, maco!!.

( V+ a equipar) Tercer llarg: Torn d’en Xicu, torna a la línia de la via i xapa la primera a partir d’aquí crec que només hi ha una altre xapa, tota la resta al gust del consumidor. Un diedre que a mesura que puges sembla que la roca perd, però només ho sembla!. Reunió a una repisa còmode.

(6b ) Quart llarg: Les xapes es veuen properes, probablement es podria fer en artificial... La via puja en tendència a l’esquerra dibuixant una línia de passos durs si t’ho vols treure en lliure.

(VI+) Cinquè llarg: Resseguint l’esperó i vigilant amb la roca que torna semblar bellugadissa, però amb compte es deixa escalar molt bé. Col.loco un camalot dels petits tot just sortir de la reunió i desprès poca cosa més. Anem a parar a un jardinet ampla on desprès de caminar uns passos retrobes la paret i una bona reunió a la dreta. Genial assegurar recolzat a l’arbre mort.

( V ) Sisè llarg: Aquí tenim una mica d’embolic, bé, almenys jo, en Xicu ho veu molt clar per on hauria d’anar la via... jo li faig cas i pujo la paret de la reunió que s’acaba ajeguen i continuo cap a la dreta, passo de llarg el primer diedre i vaig a boscar una fissureta en tendència a la dreta on hi col.loco un amic J i m’encamino ( molt fàcil ) cap a un arbret, estic davant una placa, que deu c la de V i la pujo amunt, no hi ha ni assegurances ni foradets per a fer servir els friends, sempre amb tendència a l’esquerra fins on s’estrny el pas, allà hi ha un spit i ja queda poc per a la reunió, que aquest cop és un arbre!. Quant en Xicu arriba passa de llarg i segueix fins el cim, 3m.

Estem al cim i ja l’hem feta, nervis fora i alegria viva!!!

Descens: Per a baixar cal deixar la via a l’esquena, baixar, pujar i desgrimpar una mica i a la dreta ens queda el primer ràpel de tres... de la via Son de la llarga. Nosaltres no vàrem trobar l’últim ràpel i el vàrem fer des d’un arbre. El segon és volat i la mar de xulo. Però en tots tres costa de recuperar les cordes!!. Vas a parar a una canal que et porta al camí de retorn.

Un cop a terra amb cordes plegades i a punt per marxar... en Xicu aixeca els ulls amunt i empaladeix... - què passa ?- li dic jo.- Ens hem deixat els Friends a dalt !!! – Amb una gir ràpid i brusc mira canal amunt i ... però bé, això ja és una altre aventura ....

By Carla :-)

L'Esperó del Místic 6a 140m, Montserrat

Dilluns s’aixeca núvol i mullat, per variar una mica en aquest llarg i fred hivern...Però nosaltres, contra corrent , agafem el cotxe i ens dirigim cap a Montserrat amb un somriure i amb moltes ganes de fer el que fos o el què el temps ens deixes...

La boira era intensa i pixanera, però de totes formes les motxilles a l’esquena i ens dirigim a peu de via. Desprès de 15 min. d’aproximacióm, des del Monestir passem el Càmping , la tanca i una paparera a l’esquerra, veurem un corriol a la dreta que seguirem fins a peu de via ( rampa III ) i no hem vist cap spit rovellat.

Sembla que el temps ens dona treva... Ens mirem i dicidits cap a munt!!

Llarg 1: 6a. En Bladé comença, un pas de 6a d’una sola xapa que et fa entrar en calor de bones a primeres i desprès el grau va baixant progressivament V+, V i IV fins a reunió.

Abans d’acabar el llarg la pluja ens ve a saludar. No abandonem, segur que serà passatger...

Llarg 2: V+. EL meu torn, sortida fineta, però si l’agafes per l’esquerra es deixa fer bé. 40m vertical, mantinguts i de roca molt bona per disfrutar de valent.

Aquí sembla que el sol vol sortir a rebrens !!

Llarg 3: V, Seguim els parabolts cap a la dreta, per enseguida tornar a l’esquerra, un flanquig divertit de IV en bavaresa. Reunió en una repisa.

Apali ! ara toca la boira, es col.loca densa davant del sol apropant-se cada vegada més a nosaltres, i ens impedeix veure més enllà.

Llarg 4: V+, Un altre llarg per a gaudir d’una escalada amb canto i vertical, però amb les assegurances no tant properes...Genial.

Sol solet vinens a veure, vinens a veure ! Sembla que torni volguer sortir...

Llarg 6: 6a, És molt curt. Comença molt fàcil IV per deixar-te davant una panxeta d’una xapa, que es deixa fer molt bé per la seva dreta ( Carla ) , si l’afrontes de cara és un pel més difícil ( Bladé ). Un cop superat un passet més i reunió.

Els polars no fan cap nosa i ràpidament muntem el ràpel, ara sembla que vol ploure !!.
Jo arribo primera a terra però tot i així no em salvo de la cortina d’aigua que cau sobre nostre. A en Bladé li pilla rapelant, ups ! je je.

Una via molt maca on cada llarg ha sigut un regal que ens ha fet el temps. Pensavem que no escalariem, que abandonariem abans de començar i encanvi hem pogut gaudir d’una molt bona escalada. Recomenable 100% Geamm people!!.

By Carla :-)