RIGLOS, EL PURO, Via Normal (6b/V+obligat)

Bé, ja ha passat la Setmana Santa! I amb ella, els petits i grans projectes que tots plegats teníem.

Dijous 1 d'Abril

El nostre Viatge: Riglos…un “meca” de l’escalada! Varem arribar el Dijous, una mica esvarats….només baixar del cotxe ens vem acostar a peu de via (que es troba a l’escandalosa distància de 2.5minuts caminats de l’Alberg…be, 5minuts), a mesura que ens acostàvem, les parets esdevenien més i més verticals, i més i més…tan que fins i tot desplomàvem.
En el cas de la meva cordada, les víctimes érem l’Alfredo i jo que veníem “enganyats” per el Crack d’en Ferranet….ens vem llençar una mirada de complicitat que deien…”Dios….quin canguele!”.
El respecte a tot plegat venia per un cúmol de dades: nosaltres tot just comencem a provar el 6ª, ens havíen mig acollonit dient-nos que Riglos era per “Machos”, i quan arribem al poble en Xavi ens diu: “demà directes voleu fer el Puro? Esteu locus”, això va ser la rematada….vaig pensar “potser sí que una mica..però bé es pot abandonar així que pa llá”.
Durant la nit em vaig mentalitzar: “la paret no ha de poder.....”
Realment no em preocupava el grau de la via, tenía molt i molt clar que els 6a+ i el 6b el faría amb artificial o...acerando!, de fet em preocupàven els V+ (en Pere m’havia dit que era més dur que la Tànger....
Doncs be, això és com el que passa amb les pel·licules, quan més diuen que és bona, després resulta no agradar-te tant, doncs en aquest cas per bé.....anàvem tant espantats que després varem acabar sorpresos de lo fantàstic que va anar tot!
Anècdota: En Marc R. al vespre em va fer la següent broma: Esther pensa a no posar-vos totes les codades en la mateixa via, no sigui que el Puro caigui de costat....bé...ja sabeu que sóc una mica innocent i per segons em vaig quedar bocabadada!.

Divendres 2 d'Abril
Esperàvem trobar cua per pujar i haver de demanar tanda…però es clar petit matís: cara Nord a les 9.00AM fa molt de fred! (innocents), no hi havia més que una cordada a les 9.30AM davant nostre.
La idea era ser 3 cordades:
1. Alfredo, Esther, Ferran (Cordada Ariete-Pérez-Domingo) jiji
2. Iago, Jose, Xavi.
3. Laura i Carles (Tigretones)

Bé, nosaltres ens varem repartir els llargs de 3 en 3 (9llargs, els 3 últims i de més compromís per en Ferranet, evidentment)
Enllaço la ressenya, doncs és fantàstica i no te sentit tornar-la a fer..segur que no la milloro!
Llarg 1 a 3 (V+):
Comença l’Alfred (cada vegada ho fa millor, i amb una confiança que fa ràbia i tot). Per variar de nou li toquen dos llargs de flanqueig!. Bé, són una bona prova, tastes la roca i al principi entre tot, creieu-me que fa respecte. Quins III i IV....deu ni dor. La prova de foc, és la primera panxa del segon llarg. Jo aquí vaig tenir problemes i vaig pensar....”ostres no podré...”, bé, m’en vaig sortir.

El 3er llarg era el que ens marcaria el nivell de la via, V+ obligat de “Riglos”. Per sort aquí es van acabar les pors. L’Alfredo el va treure amb calma com un Campió, amb alguna dificultat, doncs només mirar amunt ..... Però allà on posaves les mans i els peus hi havia bona presa, sobada, però no feia la sensació de perill. Només un pas, molt i molt estrany, amb posició de xemenia extranya. Aquí la motxilla es pot quedar ben enganxada.Anècdota del llarg: L’Alfredo és un crack posant els Friends, i si es tracta d’un alien ja és brutal! Sort que venien dues cordades darrera, i la Laura el va poder treure...perquè sinó allà s’hauría quedat! (sabeu que es sua molt mirant de treure un friend en un llarg molt i molt vertical...)

Nota: mireu quin Ferraner més interessant! jeje

Llarg 4 a 6 (6a+/V obligat):
Ara em tocava a mí, i torno a comprovar de nou el que s’arribar a disfrutar escalant de primer, et relaxes i tot.
La sortideta una panxeta que em posa a prova però que supero molt millor que les anteriors. Després toca un flanqueig molt senzill però ben peladet. Sense dificultat arribo a reunió.
El següent llarg, marca 6a+, evidentment no em poso a fer tastets i vaig dircte a despenjar els graons (més que res per por de tenir més dificultats a dalt i no acabar a l’hora prevista). El pas és maquíssim, però molt millor la resta del llarg. IV+ però puc assegurar que un dels més macos de la via! A partir d’aquó començo realment a disfrutar.

El sisè llarg, discorre contínuament per un diedre equipat sobretot amb ponts de roca, i com ens saltarem una reunió, de 55m de llarg. Be começa molt i molt be, la dificultat arriba en un punt on, per efectes de l’aigua, la paret és tan llisa que fa por inclús mirar-la. O de fet millor no mirar-la gaire i pujar!Quan va acabant la canal penso, “Ostres que be! Ja veig el sol.....!Per fí arribo a peu del Puro però la bufatad que em fa l’aire fred gairebé aconsegueix fer-me tremolar. No deixarem de tenir una mica de fred pràcticament en tota la via!

Llarg 7 a 9 (6b/Artificial)
Ara és el torn d’en Ferran, que com un campió es treu els tres llargs en lliure i a sobre amb l’elegància que el caracteritza. Ens treu dels A-PURO-S del PURO (jeje)
De tirada molt evident.

El primer llarg fa patir una mica per alguna roca dubtosa i sobretot per un pont de roca que demana a crits ser canviat! Quina por (oi Jose?) el V+ aquí apreta bastant! I la timba és més que important!El següent llarg també té una sortida amb sostrillu, i una repissa més amunt on està terminalment prohibit caure!L’últim sortida de 6b, que suavitzava més endavant però on de cop desapareixien les assegurances i semblava que la pedra trencava una mica.Ja estàvem assaborint el gust de la Victòria, i l’Alfredo i jo molt relaxats veien que ja ho aconseguiem i que en Ferranet ens faria aconseguir uns dels cims més dolços de la nostra escalada.

Bé....cim dolç o tòxic...jiji, ja que és la primera vegada que em fumo un PURO en un cim. Bé això ho portàvem preparat, per fer la broma!.

No us podeu imaginar els crits que feiem a mesura que arribàvem a dalt.
Primer en Ferran, després l’Alfred amb el seu crit característic, i després jo...que per cert, em van abraçar abans de posar el peu a base de cim, i de cop vaig pensar....i ara qui m’està assegurant?, jeje era ja el III-II.
Ara només tocava disfrutar de l’eufòria desitjada i tornar a baixar per un primer ràpel una mica impactant!
Com sempre a peu de via tot eren petons i abraçades...bé accepte en MAX que esperava el seu tiet amb tant entusiasme que es va enfadar en veure que trigava tant.

Quan es va fer de nit i ja estàvem al llit, vaig començar a pensar en tot plegat:
és cert ens havien dit tant que va resultar que no vàrem tenir més dificultat que el fred i poc més (evidentment sabent que erem una cordada de tres i que el cap de cordada és un crack, sols no ho hauríem encarat)
Vaig obrir el ulls i vaig dir: “Ferran, avui ens has portat a fer una de les vies més importants de la llista, gràcies”
En resum un gran dia per recordar, i una bona colla amb qui marxar de vacances, perquè tot acaba quan ho has explicat a la resta de companys i veus l’alegria que transmets i la il·lusió que mostra tothom al escoltar les batalles campals dels companys de GEAMM.
Potser sí que això és una “manera de viure...”
Petons des de RIGLOS 2010