RIGLOS, EL PURO, Via Normal (6b/V+obligat)

Bé, ja ha passat la Setmana Santa! I amb ella, els petits i grans projectes que tots plegats teníem.

Dijous 1 d'Abril

El nostre Viatge: Riglos…un “meca” de l’escalada! Varem arribar el Dijous, una mica esvarats….només baixar del cotxe ens vem acostar a peu de via (que es troba a l’escandalosa distància de 2.5minuts caminats de l’Alberg…be, 5minuts), a mesura que ens acostàvem, les parets esdevenien més i més verticals, i més i més…tan que fins i tot desplomàvem.
En el cas de la meva cordada, les víctimes érem l’Alfredo i jo que veníem “enganyats” per el Crack d’en Ferranet….ens vem llençar una mirada de complicitat que deien…”Dios….quin canguele!”.
El respecte a tot plegat venia per un cúmol de dades: nosaltres tot just comencem a provar el 6ª, ens havíen mig acollonit dient-nos que Riglos era per “Machos”, i quan arribem al poble en Xavi ens diu: “demà directes voleu fer el Puro? Esteu locus”, això va ser la rematada….vaig pensar “potser sí que una mica..però bé es pot abandonar així que pa llá”.
Durant la nit em vaig mentalitzar: “la paret no ha de poder.....”
Realment no em preocupava el grau de la via, tenía molt i molt clar que els 6a+ i el 6b el faría amb artificial o...acerando!, de fet em preocupàven els V+ (en Pere m’havia dit que era més dur que la Tànger....
Doncs be, això és com el que passa amb les pel·licules, quan més diuen que és bona, després resulta no agradar-te tant, doncs en aquest cas per bé.....anàvem tant espantats que després varem acabar sorpresos de lo fantàstic que va anar tot!
Anècdota: En Marc R. al vespre em va fer la següent broma: Esther pensa a no posar-vos totes les codades en la mateixa via, no sigui que el Puro caigui de costat....bé...ja sabeu que sóc una mica innocent i per segons em vaig quedar bocabadada!.

Divendres 2 d'Abril
Esperàvem trobar cua per pujar i haver de demanar tanda…però es clar petit matís: cara Nord a les 9.00AM fa molt de fred! (innocents), no hi havia més que una cordada a les 9.30AM davant nostre.
La idea era ser 3 cordades:
1. Alfredo, Esther, Ferran (Cordada Ariete-Pérez-Domingo) jiji
2. Iago, Jose, Xavi.
3. Laura i Carles (Tigretones)

Bé, nosaltres ens varem repartir els llargs de 3 en 3 (9llargs, els 3 últims i de més compromís per en Ferranet, evidentment)
Enllaço la ressenya, doncs és fantàstica i no te sentit tornar-la a fer..segur que no la milloro!
Llarg 1 a 3 (V+):
Comença l’Alfred (cada vegada ho fa millor, i amb una confiança que fa ràbia i tot). Per variar de nou li toquen dos llargs de flanqueig!. Bé, són una bona prova, tastes la roca i al principi entre tot, creieu-me que fa respecte. Quins III i IV....deu ni dor. La prova de foc, és la primera panxa del segon llarg. Jo aquí vaig tenir problemes i vaig pensar....”ostres no podré...”, bé, m’en vaig sortir.

El 3er llarg era el que ens marcaria el nivell de la via, V+ obligat de “Riglos”. Per sort aquí es van acabar les pors. L’Alfredo el va treure amb calma com un Campió, amb alguna dificultat, doncs només mirar amunt ..... Però allà on posaves les mans i els peus hi havia bona presa, sobada, però no feia la sensació de perill. Només un pas, molt i molt estrany, amb posició de xemenia extranya. Aquí la motxilla es pot quedar ben enganxada.Anècdota del llarg: L’Alfredo és un crack posant els Friends, i si es tracta d’un alien ja és brutal! Sort que venien dues cordades darrera, i la Laura el va poder treure...perquè sinó allà s’hauría quedat! (sabeu que es sua molt mirant de treure un friend en un llarg molt i molt vertical...)

Nota: mireu quin Ferraner més interessant! jeje

Llarg 4 a 6 (6a+/V obligat):
Ara em tocava a mí, i torno a comprovar de nou el que s’arribar a disfrutar escalant de primer, et relaxes i tot.
La sortideta una panxeta que em posa a prova però que supero molt millor que les anteriors. Després toca un flanqueig molt senzill però ben peladet. Sense dificultat arribo a reunió.
El següent llarg, marca 6a+, evidentment no em poso a fer tastets i vaig dircte a despenjar els graons (més que res per por de tenir més dificultats a dalt i no acabar a l’hora prevista). El pas és maquíssim, però molt millor la resta del llarg. IV+ però puc assegurar que un dels més macos de la via! A partir d’aquó començo realment a disfrutar.

El sisè llarg, discorre contínuament per un diedre equipat sobretot amb ponts de roca, i com ens saltarem una reunió, de 55m de llarg. Be começa molt i molt be, la dificultat arriba en un punt on, per efectes de l’aigua, la paret és tan llisa que fa por inclús mirar-la. O de fet millor no mirar-la gaire i pujar!Quan va acabant la canal penso, “Ostres que be! Ja veig el sol.....!Per fí arribo a peu del Puro però la bufatad que em fa l’aire fred gairebé aconsegueix fer-me tremolar. No deixarem de tenir una mica de fred pràcticament en tota la via!

Llarg 7 a 9 (6b/Artificial)
Ara és el torn d’en Ferran, que com un campió es treu els tres llargs en lliure i a sobre amb l’elegància que el caracteritza. Ens treu dels A-PURO-S del PURO (jeje)
De tirada molt evident.

El primer llarg fa patir una mica per alguna roca dubtosa i sobretot per un pont de roca que demana a crits ser canviat! Quina por (oi Jose?) el V+ aquí apreta bastant! I la timba és més que important!El següent llarg també té una sortida amb sostrillu, i una repissa més amunt on està terminalment prohibit caure!L’últim sortida de 6b, que suavitzava més endavant però on de cop desapareixien les assegurances i semblava que la pedra trencava una mica.Ja estàvem assaborint el gust de la Victòria, i l’Alfredo i jo molt relaxats veien que ja ho aconseguiem i que en Ferranet ens faria aconseguir uns dels cims més dolços de la nostra escalada.

Bé....cim dolç o tòxic...jiji, ja que és la primera vegada que em fumo un PURO en un cim. Bé això ho portàvem preparat, per fer la broma!.

No us podeu imaginar els crits que feiem a mesura que arribàvem a dalt.
Primer en Ferran, després l’Alfred amb el seu crit característic, i després jo...que per cert, em van abraçar abans de posar el peu a base de cim, i de cop vaig pensar....i ara qui m’està assegurant?, jeje era ja el III-II.
Ara només tocava disfrutar de l’eufòria desitjada i tornar a baixar per un primer ràpel una mica impactant!
Com sempre a peu de via tot eren petons i abraçades...bé accepte en MAX que esperava el seu tiet amb tant entusiasme que es va enfadar en veure que trigava tant.

Quan es va fer de nit i ja estàvem al llit, vaig començar a pensar en tot plegat:
és cert ens havien dit tant que va resultar que no vàrem tenir més dificultat que el fred i poc més (evidentment sabent que erem una cordada de tres i que el cap de cordada és un crack, sols no ho hauríem encarat)
Vaig obrir el ulls i vaig dir: “Ferran, avui ens has portat a fer una de les vies més importants de la llista, gràcies”
En resum un gran dia per recordar, i una bona colla amb qui marxar de vacances, perquè tot acaba quan ho has explicat a la resta de companys i veus l’alegria que transmets i la il·lusió que mostra tothom al escoltar les batalles campals dels companys de GEAMM.
Potser sí que això és una “manera de viure...”
Petons des de RIGLOS 2010

"El couloir de Gaube és una provocadora i fascinadora xemeneia de gel i neu, oberta en la paret nord del Vignemale, molt vertiginosa i d'una altura de 600 metres"

Amb aquestes escarides paraules definia Henri Brulle una de les vies més cèlebres de tots els Pirineus, el "couloir" per antonomàsia, que sempre ha atret a tots els alpinistes...

També a en Sergi i en Pere ...

44 Ressenya 33

i

44 Vídeo 33

Tierra de Nómadas 190m 6b ( 6a obl. )

Mentres tothom prepara la maleta o motxillota per marxar de Setmana Santa... el Xicu i jo matinem per anar a Montserrat. 5 mesos que no escalem plegats.

Aquesta vegada toca la “Tierra de Nòmades” al Pollegó Est, recomanada per en Pere Montasell i ara també la recomano jo! Una via que té una mica de tot... ( Ressenya )

Aproximació: Des de Vinya nova continuem la pista direcció Collbató i ens desviem a l’esquerra per més endavant deixar el cotxe en un mini “parquing”( esquerra). Allà agafem el torrent amunt i no el deixem. Tant des de la pista com des del torrent s’entreveu la paret, per tant ens anem dirigint cap a ella. 25 min.

Aquest cop no hi ha pedreta de la sort, estan clars els llargs que jo puc fer i els que el Xicu ferà.

( 6a+/6b) Primer Llarg: Una sortida en 6b on la primera xapa no està precisament aprop i cal apretar, el veig tibar de bidits a més d’un pas! no hi ha pros que valguin, en Xicu s’adapta ràpidament a la placa Montserratina que tant oblidada tenia pel calcari Osonenc. Unes 4 xapes més de 6b, on no tinc clar si també es podria fer en artificial. En Xicu desapareix desprès de lligar una baga a l’arbre... i inicia un diedre que cal auto protegir i que es converteix en una xemeneia de les de recolzar l’esquena sencera. La reunió queda a la dreta. Jo vaig disfrutar de valent amb les posicions de “ contorsionisme” en els trams de diedre i xemeneia, ara, anant de segona, és clar!.

( V+) Segon llarg: Quins nervis! M’emporto tots els friends i cap amunt. Un altre diedre, on cal obrir-te bé per anar progressant, no deixo la fissura per res i vaig avançant poc a poc, totes les xapes queden a la dreta menys la última. La reunió una mica allunyada de la línia de la via, queda completament a la dreta. Apali ! però si he carretejat tots els friends per a res!. Un diedre amb fissura maco, maco!!.

( V+ a equipar) Tercer llarg: Torn d’en Xicu, torna a la línia de la via i xapa la primera a partir d’aquí crec que només hi ha una altre xapa, tota la resta al gust del consumidor. Un diedre que a mesura que puges sembla que la roca perd, però només ho sembla!. Reunió a una repisa còmode.

(6b ) Quart llarg: Les xapes es veuen properes, probablement es podria fer en artificial... La via puja en tendència a l’esquerra dibuixant una línia de passos durs si t’ho vols treure en lliure.

(VI+) Cinquè llarg: Resseguint l’esperó i vigilant amb la roca que torna semblar bellugadissa, però amb compte es deixa escalar molt bé. Col.loco un camalot dels petits tot just sortir de la reunió i desprès poca cosa més. Anem a parar a un jardinet ampla on desprès de caminar uns passos retrobes la paret i una bona reunió a la dreta. Genial assegurar recolzat a l’arbre mort.

( V ) Sisè llarg: Aquí tenim una mica d’embolic, bé, almenys jo, en Xicu ho veu molt clar per on hauria d’anar la via... jo li faig cas i pujo la paret de la reunió que s’acaba ajeguen i continuo cap a la dreta, passo de llarg el primer diedre i vaig a boscar una fissureta en tendència a la dreta on hi col.loco un amic J i m’encamino ( molt fàcil ) cap a un arbret, estic davant una placa, que deu c la de V i la pujo amunt, no hi ha ni assegurances ni foradets per a fer servir els friends, sempre amb tendència a l’esquerra fins on s’estrny el pas, allà hi ha un spit i ja queda poc per a la reunió, que aquest cop és un arbre!. Quant en Xicu arriba passa de llarg i segueix fins el cim, 3m.

Estem al cim i ja l’hem feta, nervis fora i alegria viva!!!

Descens: Per a baixar cal deixar la via a l’esquena, baixar, pujar i desgrimpar una mica i a la dreta ens queda el primer ràpel de tres... de la via Son de la llarga. Nosaltres no vàrem trobar l’últim ràpel i el vàrem fer des d’un arbre. El segon és volat i la mar de xulo. Però en tots tres costa de recuperar les cordes!!. Vas a parar a una canal que et porta al camí de retorn.

Un cop a terra amb cordes plegades i a punt per marxar... en Xicu aixeca els ulls amunt i empaladeix... - què passa ?- li dic jo.- Ens hem deixat els Friends a dalt !!! – Amb una gir ràpid i brusc mira canal amunt i ... però bé, això ja és una altre aventura ....

By Carla :-)

L'Esperó del Místic 6a 140m, Montserrat

Dilluns s’aixeca núvol i mullat, per variar una mica en aquest llarg i fred hivern...Però nosaltres, contra corrent , agafem el cotxe i ens dirigim cap a Montserrat amb un somriure i amb moltes ganes de fer el que fos o el què el temps ens deixes...

La boira era intensa i pixanera, però de totes formes les motxilles a l’esquena i ens dirigim a peu de via. Desprès de 15 min. d’aproximacióm, des del Monestir passem el Càmping , la tanca i una paparera a l’esquerra, veurem un corriol a la dreta que seguirem fins a peu de via ( rampa III ) i no hem vist cap spit rovellat.

Sembla que el temps ens dona treva... Ens mirem i dicidits cap a munt!!

Llarg 1: 6a. En Bladé comença, un pas de 6a d’una sola xapa que et fa entrar en calor de bones a primeres i desprès el grau va baixant progressivament V+, V i IV fins a reunió.

Abans d’acabar el llarg la pluja ens ve a saludar. No abandonem, segur que serà passatger...

Llarg 2: V+. EL meu torn, sortida fineta, però si l’agafes per l’esquerra es deixa fer bé. 40m vertical, mantinguts i de roca molt bona per disfrutar de valent.

Aquí sembla que el sol vol sortir a rebrens !!

Llarg 3: V, Seguim els parabolts cap a la dreta, per enseguida tornar a l’esquerra, un flanquig divertit de IV en bavaresa. Reunió en una repisa.

Apali ! ara toca la boira, es col.loca densa davant del sol apropant-se cada vegada més a nosaltres, i ens impedeix veure més enllà.

Llarg 4: V+, Un altre llarg per a gaudir d’una escalada amb canto i vertical, però amb les assegurances no tant properes...Genial.

Sol solet vinens a veure, vinens a veure ! Sembla que torni volguer sortir...

Llarg 6: 6a, És molt curt. Comença molt fàcil IV per deixar-te davant una panxeta d’una xapa, que es deixa fer molt bé per la seva dreta ( Carla ) , si l’afrontes de cara és un pel més difícil ( Bladé ). Un cop superat un passet més i reunió.

Els polars no fan cap nosa i ràpidament muntem el ràpel, ara sembla que vol ploure !!.
Jo arribo primera a terra però tot i així no em salvo de la cortina d’aigua que cau sobre nostre. A en Bladé li pilla rapelant, ups ! je je.

Una via molt maca on cada llarg ha sigut un regal que ens ha fet el temps. Pensavem que no escalariem, que abandonariem abans de començar i encanvi hem pogut gaudir d’una molt bona escalada. Recomenable 100% Geamm people!!.

By Carla :-)

La Peluda, via els Rodriguez 6a+ (V+ oblig) / Ae

Sembla mentida amb la caloreta que fa i les hores de llum de les que ara disposem que faci nomes dues setmanes d’aquesta foto.

Montserrat glaçat, les aproximacions de moltes vies malmeses però la mateixes ganes d’escalar de sempre. Avui tenim convidada d’honor la Laura que amb la seva experiencia i simpatia ens acompanya a descobrir una via d’Ae els rodriguez de la peluda.
Sortim al mitg dia passades les 12, arribem a Can Massana cap a quarts de dues i aprofitem per dinar a les taules de picnic del costat del parquing… sin prisa pero sin pausa… un cop servits prenem la pista cap al coll de Guirlo fins arribar a la desviació del refugi de can Barbé a mà dreta, pocs metres més endevant prenem un corriol a mà esquerra que et condueix fins a les parets de La Bandereta, la Palangana, la Figuereta… aquest cami de per si ja no es molt evident però, aquell dia estava excesivament trinxat despres de la gran nevada, aixi que vam improvitzar el traçat fins arribar al peu de la Bandereta, seguirem cap a la dreta dibuixant la pared fins a trobar la nostra via… que espero no la trobeu plena de neu com nosaltres.

Llarg 1, 6a+ (V+ oblig o Ae)
Aquí podeu escollir, està tan extremadament parabolada que si no us el treieu amb lliure podeu triar Ao o Ae. Aquest llarg hem va tocar a mi, vaig aconseguir treureme’l amb lliure, un parell de pasets al l’inici amb una mica d’oposició fins a trobar una llastra a l’esquerra que dibuixa tot el llarg fins a la reunio, el vaig trobar bastant físic i no gaire tècnic si teniu força de braços el fareu sense gaires complicacions, els peus també son bons, la posició escalant potser es un pel rara. La reunió es bastant incomode, sobretot per cordada de 3.

Llarg 2, Ae
Una pared compacte i llisa ideal per Ae, molt equipada aproximadament amb 20 parabolts, molt propers i gens exposada, ideal per practicar. Al final del llarg pots obtar per sortir amb lliure, però es un pas tant extrany i estas tan acostumat a fer “Ae” que segurament tiraras d’artificial fins a reunió. Aquest llarg el va demanar per fer la Laura, tota una crack en aquesta modalitat.

Llarg 3 V+ i Ae
Torn per la Carla, aquí el vent ja bufa fort, però almenys ens toca el sol, sortim recte amunt uns 3 o 4 passets molt fins, costa trobar l’equilibri i més despres de fer tant artificial, cap a la dreta sembla més fàcil però la Carla tira pel dret, anem a trobar un llavi que resseguirem a l’esquerra, molt ben assegurat, de cop veurem que els parabolts s’acaben i haurem de superar el llavi en Ae un parell de pasos fins a reunió, és el llarg més curt.

Llarg 4 III
Pur tramit per arribar al cim, vam deixar a la Carla escalar una mica més :-P jijiji
Al cim feia MOLT d’aire, et congelaves poquet a poquet… trobarem una instal·lació de rappel a terra i baixarem en direcció sud-est, rappel molt curtet 20 metres, posseu bé les cordes hi ha bastant de fregament per recuperar, via ideal per fer a partir del mitgdia.

Retorn amb alguna cadena i grimpades xules per voltants d’agulles, molt maco amb el sol del cap vespre.

Bladé "sense by"

La Pirata Solitario 350m 6a+ ( V+ Obligat )

Via situada a la paret dels Sostres de la Cinglera dels Espluvins, Oliana.

Aproximació: 2h ( 2 trams de la Ferrata Regina + caminada de 20min fins a peu de via )

Duració via: 5:30h. ( Nosaltres )

Orientació: Sud-est. El sol va desaparèixer a les 15:00h.

Descens: menys de 2h (anar a boscar el retorn de la Ferrata)

Material via : està parabolada tota menys el penúltima llarg, vem utilitzar els pocs friends que tenim i un parell de bagues per a sabines.

Via oberta per Antonio Garcia Picazo, en solitari, l’any 1988.

Ressenya: Alturgell

Nomès feré tres comentaris de la via:

Insessant pluja de pedres: QUINA POR !!!

Algunes ressenyes indiquen el mal estat de la roca en els dos primers llargs. Jo diria que nomès es salva algun tram dels 9 llargs, la resta és una festa de roca trencada, podrida i preparada per a despegar.

Impressiona el lloc i no havia fet mai una via amb unes viestes tant però tant espectaculars com aquesta. Genials!!!

By Carla :-)

L'Esperó del Silenci 175m- Oden. 6a/Ae ( V+ obl.)

Perquè l’espero del silenci? No se…és una d’aquelles ressenyes que et criden l’atenció sense tenir cap motiu concret, potser els comentaris d’en Pere que remarcaven la seva estètica i exposició van acabar de despertar la meva curiositat, ara nomes calia trobar el moment.

El diumenge dia 14 es va presentar l’oportunitat, els companys de cordada… l’Esther, l’Alfredo, la Vicky i jo, però per circumstàncies de la vida no vam poder sumar aquest nou cim als nostres currículums, la sensació de tota via inacabada es la buidor, així que el retorn es torna com una mena re-projecte, no es un adéu sinó un fins aviat…molt aviat.

Jo tenia un AS a la màniga, un cop amagat… ja ho diuen que no es bo ensenyar totes les joies del tresor, així que vaig decidir exposar lo succeït a la única persona amb tant de temps i ganes d’escalar com jo, la Carleta. No vaig acabar d’explicar l’historia que la noia ja m’estava proposant d’anar-hi el dia següent, així si que es fàcil fer negocis.

Ja que el meu company de cordada s’havia quedat amb molt bon gust de boca en l’intent a la via el dia anterior, es coneixia l’aproximació, el peu de via i no ens faltava il·lusió ni ganes, vàrem decidir afrontar , una vegada més, un nou repte junts. A més a més, havent disfrutat de la via Terra Incògnita al Montseny, no podia deixar de tastar aquesta nova creació de la Laura i en Josep.

Desprès d’ aparcar el cotxe al pàrquing del càmping de la Valldan , trepitjar els camps de conreu i assegurar-nos de tancar bé el vallat del ramat de xais del pagès d’aquelles terres, ens vàrem endinsar al frondós bosc intentant seguir unes escasses marques fúcsia per arribar finalment a peu de via.

Vàrem deixar a l’atzar d’una pedreta l’ordre dels nostres llargs, el primer en obrir la via jo i la segona la Carleta i així sucessivament fins arribar al cim.

Llarg 1: IV+ el dia anterior també em va tocar a mi però que hi farem la pedreta mana, m’el coneixia de memòria, un petit llarg molt brut amb 4 parabolts, amb un petit diedre i una sortida cap a reunió un pel delicada que l’hi donen la graduació de IV+, jo diria que es una petita grimpada amb un parell de passets, cap complicació, la reunió d' aquest llarg es troba en un roc al costat dret, nomes hem de seguir la direcció de l’ultim parabolt.

Llarg2: Estem sota el gran sostre característic de la paret. El següent llarg es troba a la dreta; 5-7 passos d’artificial equipat amb una progressió interessantment vertical i en lateral. Sortideta en lliure sobre el petit sostret que es deixa fer fins endinsar-te en una xemeneia vertical i sorrenca amb bons cantos i joc d’oposició. La reunió queda amagada sota la vegetació. Ull!

Llarg 3: 6a/V+ petit flanqueig cap a l’esquerra, ben parabolat, el meu traçat em deixava les xapes a la cintura, factor que afegit a la situació aèria l’hi dona aquest llarg un toc especial, el pas més complicat superar una fissura vertical on el parabolt queda una mica allunyat, l’espatarre està assegurat, un cop superat dos passos més amunt farem reunió.

Llarg 4: Sortim amunt i seguim en travessia cap a l’esquerra, passos fàcils i parabolts no tan propers. Estem anant a buscar l’esperó i sota els nostres peus llibertat!. Sensació aèria. Finalment pugem sobre una llastre per a trobar la reunió.

Llarg 5: Aquest llarg dibuixa completament l’espero, comença amb un tram que és deixa fer prou bé però també es un dels més fràgils, revises cada moviment amb lupa. També hi trobem un aleje considerable protegit per un tros de corda en una sabina, la part final del llarg puja una mica de grau i acabes fent un petit flanqueig a la dreta que et porta directament a una repiseta on hi farem la penúltima reunió.

Llarg 6: L’últim llarg segueix per l’esperó, vigilant una vegada més de no quedar-te amb cap còdol a la mà o llençar-li al nostre company, gaudim d’una ascensió agradable fins el cim. I mentres espero l’arribada d’en Jordi observo la immensitat del què m’ envolta.

Ja hi som! 150 m d’una escalada bella i intensa, sobretot pel cocu… I aquí tenim part de la recompensa… El tall de la paret al nostre darrera i la vesant nord al nostre davant, completament nevada, sembla impossible que encara es mantingui tota aquella blancor desprès d’un dia tan assolellat. Observem clarament la vall tancada d’on venim i la gran quantitat de parets escalables per tots costats. Tot i la boirina d’última hora de la tarda, els nostres ulls poden gaudir de tot el paisatge del cim vençut.

Ara si…ja és nostre, desprès de quatre fotos i disfrutar d’un paisatge atípic molt macu toca baixar. La ressenya ens posava que el camí per anar a buscar els rappels estaria fitat en direcció sud-est però…sorpresa!! la neu ens ho posa una mica més difícil, no veiem cap camí n’hi cap fita, així que improvitzem resseguint dos colls amb neu, pedra i bosc fins a un petit balconet molt tupid on hi havia l’instalació de rappel, el primer de 45 metres i un segon de 20 un pel exposat, un cop a terra no té pèrdua recte avall amb tendència a la dreta, si ens hi fixem tornarem a trobar les marques fúcsies. Ahhh!! Jo de vosaltres deixaria la tanca del pagès ben posada ;-)

By Carla i Bladé

VIA ORIGINAL ESPERO SUD V SANT LLORENÇ DE MONTGAI

Domingo 07/03/10

Segun la prediccion meteorologica...lluvia/nieve/frio.(esto me suena Ferran)

Dos valientes: Esther & Alfredo, quedan a las 7 de la mañana en Mataro, para ir a Sant Llorenç de Montgai,en tierras de Lleida(**no estamos locossss sabemos lo que queremoss la la la lalala**)

Decidimos hacer una via del final de la Pared de L´os, mas concretamentela via Original Espero Sud, via de unos tales, Farreny/Vidal. Esther me dijo que coincidio en un refugio,(como es normal en mi, no me acuerdo de cual) con el tal Farreny y que le haria ilusion hacer alguna de sus vias, sin saberlo!! hoy hemos hecho una.

Paramos en la pasteleria de Artesa de Segre,(pedazo de croissant ehh Montse) a desayunar(Esther entro 2 veces al tigre)¡¡mmm!! que bien se desayuna hay de todo.Aparcamos a pie de via (Esther otra vez al tigre)nervios, algo que comio..jijijiiji no se.para no eXtenderme mas, creo que fueron 5 veces.(los siento tenia que contarlo)

Aproximacion cero.

Reseña de los Escalatroncs(una caña)Via Original a l’Esperó Sud, Sant Llorenç de Montgai La via tiene 4 largos, Esther empieza:

1º largo de IV, es facilito, pero como todo largo, tiene un paso tontouna pequeña chimenea, que se pasa justito pero bien asegurada, reunioncomoda, 30 metros(hay otra reunion antes que no hicimos)

2º largo IV+, salida andando para la derecha, direccion al espero y la arestapasos volaetes, con el embalse a nuestra espalda 30 metros(reunion comoda)

3º largo V, este largo tiene de todo, espero,chimenea,placa..en un plis Esther se pone en la reunion 30 metros(muy comoda)

4º largo V, nada mas salir de la reunion te tiras a la izquierda casi al vaciopero bien asegurado, no parece que la via tire por hay..pero mi compi de cordada insistio y con razon, un poco de fisura, placa y ya estas en la reunion 30 metros(muy comoda)cim

Como estabamos sobrados de tiempo, desde la cima, no quedamos mirando el paisaje, por delante el embalse y por detras las montañas de Vilanova de Meia intentabamos encontrar la ermita donde dormimos en el curso, pero no supimos situarla, tendremos que volver otro dia.(buena excusa)

Tardamos 2 horas en hacer la via, a una marcha normalita.

La via esta equipada(lo justo) no hace falta llevar nada, pero nosotros para el coco pusimos un par de friends, con 9 cintas y reuniones ,andamos sobrados.

Despues para volver al coche, seguimos el camino marcado con fitas y que es un sendero muy marcado, va a la derecha(no tiene perdida)

Como era la hora de vermouth, fuimos al bar de Sant Llorenç, nos sentamosen la terraza con vista al embalse,..que lugar mas bonito!!, tenemos que montar una salida en plan romeria, *tipicus GEAMM*

A las 4.00 estabamos en Mataro, un dia muy bueno de escalada, con una compañera que poco a poco nos estamos cojiendo el gustillo a ir juntos decordada,(que narices ya nos lo hemos cojido) un beso Esther.

cuidaros, AlfredoPd¨:( se me olvidaba, *6 veces* en el Bruc paramos otra vez)