The Middle Earth...la Terra Mitjana.... New Zealand!

Terra de Hobbits, Guerrers, Mags, Elfos, Nans i del Senyor Fosc…

La Terra que Frodo i Sam van creuar en l’aventura més gran mai escrita.

Quan tenia 14 o 15 anys vaig llegir per primera vegada “El Senyor dels Anells”. Mai hagués pensat que jo podria passejar-me per aquells paisatges maravellosos. Perdrem per boscos increïbles. Gaudir de valls encantades tancades per muntanyes inmenses amb cims cuberts de blanc.

Mai hagués pogut imaginar que navegaria en rius salvatges, m’endinsaria en fiords de parets sense fi i sentiria la màgia del món que en Tolkkien tan bé va relatar en el seu llibre.

Però a vegades els somnis es fan realitat i el meu l’he pogut viure al costat de la persona que m’estimo.

Benviguts a New Zealand! Què comenci l’Aventura!

ballantpelmon.blogspot.com

Barranc de Sant Aniol d'Aguja

El dia 17 d'abril ens plantem una colla del GEAMM -Sergi, Amàlia, Jana, Pere T, J. Bladé, J. Nogués, Sergi R, Montse, Xicu- al barranc de Sant Aniol, a Sadernes (Alta Garrotxa).

Ens acompanyen uns colegues d'en Xicu, de Banyoles i uns amics d'en Nogués.

Alguns de nosaltres pugem el dissabte a la nit i aprofitem l'avinentessa per veure un partidet del Barça, al bar que hi ha abans d'arribar a Sadernes.A l'endemà ens trobem a les 8 al càmping i no esperem més temps, doncs si ens baixen la barrera del pàrquing... Mig hora més d'aproximació! Depenent del ritme, es triga unes 2'30h fins a l'inici del barranc, això sí, si ens despistem una mica més, aquest dia nosaltres el comencem a França, oi??

La pujada és suau al principi però més feixuga i dura a la part final, on cal agafar alçada per arribar a dalt de tot. Passem per Sant Aniol d'Aguja, una ermita molt bonica. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en ruïnes. Es pot dormir o fer un vivac en aquesta zona, té un encant particular.

Arribem a dalt i ens col·loquem els neoprens i escarpins. Estem una mica cagadets pel fred -millor dit jo sóc la única que pateix pel fred, aquests homes estan tan amples...- , però sembla que el sol es deixa entreveure entre els núvols i podrem gaudir d'un bon descens.

Ens acompanya una perruca negra i rissada que ja sabeu a quin personatge amaga.

La part inicial del barranc és més tancada i ombrívola, amb salts que se succeeixen entre algun que altre ràpel curtet. Després ve el salt de la capa, una cascada de 40 metres aproximadament.


Això és tot, però hem de dir que hem fet un gran vídeo Cherokee... L'haveu vist???

FITXA TÈCNICA

LONGITUD: 800 m
DESNIVELL: 250 m
DIFICULTAT: ALTA (4 de 5).
RÀPEL MÉS ALT: 40 m
HORARIS: 2,5H + 2H + 1,5H
EQUIPAMENT: EXCEL·LENTCORDES: 2×40 m – OPCIONAL 1×20 m
ÈPOCA: Tot l’any. Millor després de pluges.

COM ARRIBAR-HI:
Per l’autopista A-7, passat Girona, agafem la sortida de Banyoles. Continuem per la carretera C-66, passem Banyoles, després Besalú, i agafem l’autovia A-26 direcció Olot fins a la sortida de Montagut. Al final d’aquest poble surt, a mà esquerra, una carretera estreta que ens porta cap a Sadernes. En arribar passarem per davant d’un hostal; des d’aquí continuarem per la pista de l’esquerra, creuarem el riu dues vegades i continuarem fins a trobar un desviament a mà esquerra tancat amb una cadena. Aquí podrem estacionar el nostre vehicle. Pot ser que trobem tancada la pista que surt de l’hostal; llavors haurem d’aparcar allà mateix i fer la pista a peu.

By Namaste ...ommmm....

Piscia di Gallo (Corsega)

Repesquem un vídeo d'un dels barrancs que en Sergi i en Pere T. van fer la passada primavera a Corsega... a disfrutar!

Via Lucky Jom, Balco de la Lluna. Montserrat

Via feta el dilluns 21 de març. Ja se que el dia no es important però era l’aniversari de la Carla i vam voler celebrar-ho com cal… escalant. La via triada es diu “Lucky Jom” en el Balcó de la Lluna, Montserrat. Cal dir que es una via en alguns trams matojera, en altres amb roca excel•lent, diedres, plaques, esperonets i fins i tot un senyor llarg d’Ae de 50m. La via esta equipada però alguns seguros allunyen una mica, tens poques possibilitats de ficar cosetes, això si en els trams matojeros podreu llaçar les sabines que volgueu.

Aproximació:

Sortim del monastir i anem a buscar el camí de la Santa Cova anem tirant durant aproximadament 30’, just avanç d’arribar la Santa Cova agafarem un GR que surt per la nostre esquerra en direcció collbató, aquest camí va just per sota del principal, en 10’o 15’ ens trobarem l’inici de la via en el mateix camí.

Per Identificar l’inici haureu de buscar un parabolt que està un pel lluny penseu que el primer llarg es un V, no busqueu sotres ni coses rares. Una altre opció es trobar el nom de la via escrit en una pedra just a l’inici, aviso… costa molt de llegir, tot i que jo el vaig reseguir amb una pedra. (Mireu foto)

1er Llarg V,IV+

Llarg de V i IV sense res a dir, nomes que fa uns 25 metres i nomes hi ha dos seguros, però es fàcil, un pel matojero avanç d’arribar a reunió.

Jo al primer llarg.

2on Llarg V+, V

Un dels millors de la via, placote excel•lent i mantingu que va perdent dificultat a mesura que anem pujant, tot ell equipat, però els seguros no estan aprop, escalada de V+ obligada.

La Carla disfrutan de la placota del 2on Llarg

3er Llarg IV+,V+,II

Primer seguro allunyat ojo no caiguem, un cop xapat superem un petit llavi i s’ha acabat el llarg, caminem fins a reunió. En aquest llarg arribarem a un coll on l’ambient i les vistes s’ho valen.

Inici del 3er Llarg a pelo.

4rt Llarg IV, V, III

Per mi uns dels mes complicats, sortida per una canal herbosa fàcil però plena de sorra, els peus i les mans guarros, molt guarros. Quant sortim de la canal anirem a buscar un diedre protegit però no pots badar, es raro i un pel brut. Aquest llarg puja dalt d’un espero i fa que ens endinsem entre els arbres per anar a buscar de nou la pared, la ressenya marca 60metres, la Carla no ho veia clar i nomes sortir del diedre va improvisar una reunió amb ponts de roca i alguna savina. Finalmet quant vaig haber pujat vaig trobar la reunió un pel mes amunt, nomes hi havia un parabolt, però si portes un xapa amb la femella, pots muntar un segon punt d’un esparreg.

La Carla deixa la pedra i entra a la selva.

5è Llarg 7¿?, 6c, Ae

La cirereta del pastis 50metres de llarg d’Ae, 32 cintes express, xapes no gaire proximes per

gent baixeta com nosaltres, sortida en lliure en algunes ocasions, amb això vull dir que es un Ae que s’ha de treballar, no regalen res. Com es el seu aniversari la Carla l’hi va tocar menjar-se aquest llarg, va lluitar com una campiona i sel va treure amb saque i tot. Si no fos per el crit jo no m’hen hauria n’hi enterat. Es un llarg que es fa entern sobretot per l’assegurador.

Polipast per recuperar cordes al llarg d'Ae

6è Llarg IV+

Un altre diedre guarro dels que fan historia, ben protegit però as de buscar els seguros que sovint queden amagats entre les branques. Jo encara m’estic treient punxes clavades dels dits.

7è Llarg II

Caminadeta fins al cim.

Descens:

Girarem a l’esquerra en direcció a St. Miquel i despres cap el camping.

Info adicional:

Via dificil d’abandonar, jo crec que un cop passat el 3er Llarg s’ha de sortir per dalt.

Trobarem sol a tota la via pel matí.

Aquesta via la trobareu al llibre de Montserrat Nord, pagines 121 i 123 i també a http://totmuntanya.foro-gratuito.com/t168-balco-de-la-llunavia-lucky-jom

+piades a: www.lacatarsisdesplomada.blogspot.com

Via Area de servei 6a+,con los dos 1º largos de Cami de l-

reseña escalatroncs

Via Area de Servei 6a+ con lo 2 primeros largos del Camí de l’Alsina 155m + - Sabado 26 de marzoNadie a dado señales de vida..no ha habido romerias, tampoco propuestas y comotenia que estar pronto en casa, Ramon y yo decidemos ir a Montserrat.La via no la teniamos muy clara..hacemos los dos primeros largos del Camí de l’Alsinay una vez alli decidimos por cual seguimos.La aproximacion es un paseo, aparcamos el coche en el parking de Monasterio, subimospor las Escales dels Pobres, al pasar un puente de madera a la derecha esta el comienzode la via.Los dos primeros largos ya lo habia hecho yo con Enrique, para seguir por la via el Cami dels Xas,no tubimos narices a encontrar la dichosa via, despues leyendo alguna piada, resulta que la viala han desequipado, no quedan ni las reuniones(por eso no la encontrabamos) Empieza Ramon, 1º largo 25 m. IV. Es una fisura un poquitin guarrilla que hay que equipar, hayun puente de roca un poco raro y un angulo de hierro clavado en la roca, se sale a un pequeñobosque donde se hace la reunion en un arbol(lo que hicimos) o se llega a donde empieza el 2º largo,un poco a la izquierda, pero rozarian mucho las cuerdas. Ramon, 2º largo 30m. V+/6a-. Una salida que ya te pone a tono, seguido de una placa guapa y bienasegurada, se va ligeramente a la izquierda, para llegar a un bosque donde se hace la reunionen un arbol(hay bagas colgando) -salimos andando por el bosque, por un camino marcado, para ir a ver donde estaban las otras vias,Vaya!! hay tres vias y en dos se estan preparando para empezar, preguntamos que vias van ha hacer,unos el Cami de L´Alsima y los otros la via la Broma de Satan..pues nada, que nos queda o esperar ola via Area de Servei, asi que decidimos hacer esta ultima, que esta a la derecha del L´alsina. Alfredo, 3º largo, 1º de Area de servei 20m. V. Se sube facil, por la derecha placa facil para buscaruna pequeña pancheta, que tiene su puntillo y un poco a la izquierda tenemos la reunion. Alfredo, 4ª largo, 2º del...,30m 6a+. Un poco a la izquierda, para entrar de lleno en una pancheta, mas queuna pancheta!!, para superarla ya se te ponen los brazos como morcillas, pero no acaba no, se pone verticaltienes que buscar las manos, que las hay, se va chapando y reposando chapa si chapa no y reposando..en fin, un largo atletico pero bonito, entre chapa y chapa hay que tibarle.. Ramon, 5º largo, 3º del...35m V+.Se sale en diagonal a la derecha para ir a buscar dos panchetas, la primeraufff y ufff, no tienes claro por donde meterle,(si le ponen un 6a tambien firmaria) un par de hu..y palante..otra massss, esta mas suabita. Alfredo, 6º largo, 4 del..15m IV+. Aunque sea corto y se pueda empalmar, es mejor hacerlo solo, por el roce yque esta un poquitin roto y pueden caer piedras..otra pancheta mas(todas tienen su puntillo..joes con el IV+) y reunion en la barandilla del Mirador dels Ermitants, reunion de lujo y con espectadores.Yo sentado en el suelo asegurando a Ramon y cuando asoma la cabeza unos Chinos/Japos le hacen unasfotos,...Ramon/internationalmegerlandelytalyatal.. La via esta chapada con spits y chapas casolanas..si si, pasamanos de hierro doblados con un burejo..pero bien chapada, esta muy bien la via, la roca firme(menos un tramo del ultimo largo)merece la penahacerla.otra via mas pa la saca..ehhh Ramon cuidaros Alfredo

comienzo de la via Cami de l´Alsina

Alkaid 6a/A1 160m, Ager

Via Alkaid 6a A1 160 m Ager
pared de Ager

Sabado dia 19 marzo:
Tres valientes, Ana, Ramon y un servidor, junto a un tipo con barba que nos acompañaba (Marc)pusimos rumbo a Ager. Via elegida la Alkaid, no es una de las vias mas frecuentadas de la pared, quizas porque no llega a la cima, se queda en la penultima feixa, pero tenia buena pinta segun la reseña y si nos daba tiempo(ingenuos de nosotros) podiamos hacer cim, por cualquiera de las otras vias que si que llegan.
Esta via se encuentra a la izquierda de la famosa Redrum, tiene dos entradas para el primer largo, una que esta en medio de los arboles, se ven unos clavos, estaba muy mojada, y para no hacer aguaplaning, decidimos entrar por la otra que se encuentra poco antes de los arboles ya se ven los buriles.
Hicimos dos cordadas, pito pito colorito... Ana/Marc, Ramon/Alfredo

Ramon a por faena

La entradita del primer largo se las trae, hay que apretar y sacar la escalarita, yo desde el ultimo peldaño no llegaba a chapar, asi que era ultimo escalon y pim pam estirate a chapar, asi casi hasta que llegas a la reunion(Marc lo hizo en libre )pero este no cuenta..jejeje, le ponemos un(6b/A1)

el segundo largo es un "franqueo,!!" a la izquierda que tiene su puntillo, esta semiequipado, hay que poner kacharrikis, el coco trabaja de valent..Ramon y Ana lo sacan, hay que mirarselo..!! (IV+) vamos por el tercero, salir de la reunion recto, por una panxeta que dejala estar, nada mas salir te pone las pilas y segun vas subiendo..panxeta tras panxeta y reposo tras reposo, un largo atletico pero muy bonito (6a/6a+)

el cuarto, miras y ya la ves una bavaresa finita pero guapa, se deja hacer, Ramon le ataca..eysss que pasa??ostrassss, nos adelantan por la izquierda, Marc va como una bala y empalma los dos largos..bye byeee!! se aparta y deja pasar tambien a Ana, nosotros a lo nuestro..adelante con la bavaresa , con una salidita en placa.. fiumm fiummm (V/V+)

el quinto y ultimo, una especie de embudo lisito y un poco mojado,(ahora entiendo lo del embudo)hay que esquivar el agua, primero para un lado y despues al otro..y zizageando para chapar los buriles, una panxeta y hay una reunion que nos saltamos, se sige unos 20 metros mas...como le llamabas a este tramo Ramon "bonus track"crees que se ya se acaba y nooo.. Nos juntamos en la feixa con Ana y Marc..no da mas el dia, asi que decidimos nos hacer cim por otras vias vecinas.
La bajada se hace siguiendo la feixa y esta bien fitada, que nos lleva al camino, 40 minutejos.

La via a mi me encanto tiene de todo, placa, panxetas, bavaresa, flanqueo y buriles..ostrass aguantan los jodios,..las reuniones tienen spits y algunas con argollas para rapelar.

Haciendo el indio otra manera de hacer el indio


Volveremos a Ager..seguro!!

Cuidaros, Alfredo.

3era DUATLÓ POPULAR DE LLINARS DEL VALLÈS

Aquest diumenge vaig anar a fer aquesta cursa. Mmmmm, això ja ho sabíeu! Però el que no tots sabíeu és que hi vaig anar molt ben acompanyada. Amb l’Eloi i en Jordi, haig de dir que a l’Eloi més o menys el tenia controlat, però quan vaig saber que en Jordi també venia....vaig pensar: “Ai mare on m’he fotut”. Jeje!

I efectivament nois...deu ni dor. I amb el plus afegit de les pluges torrencials del dissabte, que van deixar les pistes enfangades i xopes com una mala cosa.

Bé, la cursa es disputava en tres tracks (crec que es diu així):

Primer tram a peu, uns 5.50kms per pista, 250mts de desnivell:
Haig de dir que per mi va ser una de les etapes més dures per mí, perquè anava pensant que em veia abandonant. Vem començar des del pavelló i cap al camp. On només arribar va començar la pujada, fins a arribar a un pastisset important, on els peus o relliscaven o feien ventosa.
El divertit (per vosaltres vull dir) va ser que al principi pensava que no anava del tot malament, i al final de la pujada de la pista, vaig ser conscient que era la penúltima de tothom. Comprendreu el meu pessimisme en pensar....pufff abandono. Però la part positiva és que el que tenia a darrera era un noi, si es pot veure positiu (després vaig saber que no anava tant a darrera).

Segon tram en BTT, uns 14.50kms per pista, 500mts de desnivell:
Arribo de nou al Pavelló, i coincideixo amb una noia (que prèviament m’havia avançat, i em diu que tranquila, que no vaig tant malament). Jeje, en el seu “despist” aprofito que ella s’ha de posar les sabatetes i jo faig ZAS, avançament per l’exterior. I ja era una mica més feliç.
Començo la bici, i vaig començar a disfrutar, passant d’entrada per sota els ponts de les vies de tren de Llinars, per les rieres....eeeeefectivament (com en Lluís Canut), a vessar d’aigua.
Al cap de 1km o 2kms, comença la pujada, i jo vaig començar ha estar en plena salsa...és a dir, vaig començar a portar la bici a “cuestas”. Juntament amb tots els companys, i AYYYY, com us vaig enyorar. Vaig començar a parlar amb tothom.
Cada vegada que em trobava a algú em problemes: “ei...tot be”, o quan passava a algú (que ho vaig fer): “vinga nois, que ja hi som”, rotllo Jaume Ors.
I quan gairebé ja estava a dalt la pujada em van donar la gran notícia en el control: “vinga que ets la 6ena noia”.
Eeeeeefectivament (com en Lluís Canut), la meva pregunta resposta va ser: “de 7?” i el noi “no no que n’hi ha més”. I jo ja feliç com una perdis.
A dalt de tot del desnivell, vaig començar a anar sola, perquè no vaig fer gaire descans. Les pistes i els corriols genials, i molt ben indicat. Sortida rotllo Jordi BlÀde.

Tercer tram a peu, uns 3.50kms per pista, 250mts de desnivell:
Ahaaaaaaá! I aquí la part mortal.
La transició de la bici a córrer. Pufff, la primera meitat anava fatal, després vaig començar a recuperar una mica millor.
El recorregut era per el mateix lloc que el primer circuit, la part bona és que el fangueig ja estava compactat.

L’arribada desitjada, va estar molt be!! Tot i que vaig trobar a faltar participació friki GEAMM-GrupEeeeefectivamentAmorósMoltMolt. JA!!!!

Be, els meus companys ja estaven pràcticament dutxats quan jo vaig arribar, estan fets uns cracks. I la reputació d’en Jordi, ben merescuda, 9è en la classifició general.
Però els dos tenien calçotades, així que em vaig quedar fent una butifarrada jo soleta....al banc. Nyéeeeee!!!
Apali noiets, “hasta aquí el Consultorio de Elena Francis”

By Ther

Barranc Vallmala...les imatges!

Via Mompart a la Miranda de les Boïgues (100 6a)

Dissabte 19 de març, que podem anar a fer ?, o Agulles Via Mompart, o Puntal Via Mas Guash...

finalment ens decidim per Agulles, de mica en mica que ens anem apropant a Can Massana, el termòmetre marca 6Cº, uff!, pensavem que havia marxat l'hivern, però encara no !, després ja es va anar recuperant, quedant un dia perfecte !.

L'accés com sempre direcció al refu, justament al trencall d'abans al refu, ens desviem, hi ha una fita que indica la seva direcció. Bé com que vaig amb el Gurú i guia de Montserrat, en Ferran Bascuñana , ni em plantejo mirar per on vaig, je, je..., arribem a peu de via, quasi al coll de la canal que es va pujant. El primer llarg en Ferran... un primer llarg Montserratí dels que estan freds, vens fred, i costa.. però només és un pas de v+, la resta com sempre còdol, granet, bidit, peu i amunt...

La reunió em de flaquejar cap a l'esquerra (bauma). El següent llarg, surt per l'esquerra de la bauma, i tot recte a munt per un diedre, per mi força assegurat, i menys dur del que em pensaba, el V+ no li vaig veure... arribem a la següent reunió sense complicacions. Ara toca el macu, el llarg de la via, el més fi, i aeri. enfilem el diedre, fins arribar al pas clau, més tieso i amb algun tros de roca força precari.. però ben protegit, està clar que pujar per aquí fa 30-40 anys era una altre cosa. La reunió abans de sortir del diedre, vigileu amb les pedres de adalt, que no són petites...

En resum una bona via, per un dia de primavera, desde adalt les vistes, com sempre Impresionants. Que millor poder fer una via com aquesta amb un company com en Ferran

Em sap greu tindre que fer-li fer això en Ferran, però com ell també és de la familia, almenys de la meva, doncs a ballar !!!!

(ressenya dels nostres amics escalatroncs)

en buena compañia con Jose "the puretas climb"

Escalant glaç al Pedraforca ...

Barranc de Vallmala - Montserrat

Diumenge 13 de març, ha plogut, estem entre anar a les preses i fer el Salt de sallent, o a investigar torrents, per a possibles cursos d'iniciació a Montserrat... quina mandra, anem a Montserrat.

Com que en Sergi en sap molt i molt, je, je... no agafis el neopré, ni la part d'abaix..., aquesta frase em sembla que me la repeteixen durant molta estona... i finalment, i ells o saben perfectament, pràcticament no ens varem mollar.

A les 9:50 agafem l'Aeri de Montserrat, sembla mentida, que encara no hagi pujat mai... bé algun cop a de ser el primer. En 10 minuts som a dalt, 6 euros de cost, i estem a terra. Baixem pel camí de les escales, que porta a la Sant Cova, i que ens porta a la caseta del Funicular que porta a la plaça del Monestir.

Aquí mateix comença el Torrent de Sta. Maria o Vallmala, obert per en JOM. la part intermitja del barranc (per tant superior a la nostre que va pel parc de bombers, passant per sota del Monestir, està prohibida).

Les instal·lacions en general estan molt bé, per ser Montserrat, evidentment sempre ens trobem alguna que altre reliquia.

Els passamans, un pel justos amb el cable d'acer, però en general molt ben equipat.

L'aigua ens sorpren ja desde abaix de l'aeri, veient que baixa molt bé, per disfrutar sense passar fred. En alguna de les badines em de fer una mica d'equilibri per tal de no possar les cuixes a remollar. Finalment els últims resalts, equipats com ferrata, són molt macus, gràcies a l'aigua que cau. Evidentment amb aigua és del tot recomenable, per algú que li agradi Montserrat i també els barrancs.

Descens entre 3:00-3:30 hores, segons el grup. portar material com algun cordino i mallón, per algún pas.

sortida : Pere T., Jordi B. i Sergi L.