Aquest diumenge vaig anar a fer aquesta cursa. Mmmmm, això ja ho sabíeu! Però el que no tots sabíeu és que hi vaig anar molt ben acompanyada. Amb l’Eloi i en Jordi, haig de dir que a l’Eloi més o menys el tenia controlat, però quan vaig saber que en Jordi també venia....vaig pensar: “Ai mare on m’he fotut”. Jeje!
I efectivament nois...deu ni dor. I amb el plus afegit de les pluges torrencials del dissabte, que van deixar les pistes enfangades i xopes com una mala cosa.
I efectivament nois...deu ni dor. I amb el plus afegit de les pluges torrencials del dissabte, que van deixar les pistes enfangades i xopes com una mala cosa.
Bé, la cursa es disputava en tres tracks (crec que es diu així):
Primer tram a peu, uns 5.50kms per pista, 250mts de desnivell:
Haig de dir que per mi va ser una de les etapes més dures per mí, perquè anava pensant que em veia abandonant. Vem començar des del pavelló i cap al camp. On només arribar va començar la pujada, fins a arribar a un pastisset important, on els peus o relliscaven o feien ventosa.
El divertit (per vosaltres vull dir) va ser que al principi pensava que no anava del tot malament, i al final de la pujada de la pista, vaig ser conscient que era la penúltima de tothom. Comprendreu el meu pessimisme en pensar....pufff abandono. Però la part positiva és que el que tenia a darrera era un noi, si es pot veure positiu (després vaig saber que no anava tant a darrera).
Tercer tram a peu, uns 3.50kms per pista, 250mts de desnivell:
Ahaaaaaaá! I aquí la part mortal.
La transició de la bici a córrer. Pufff, la primera meitat anava fatal, després vaig començar a recuperar una mica millor.
El recorregut era per el mateix lloc que el primer circuit, la part bona és que el fangueig ja estava compactat.
L’arribada desitjada, va estar molt be!! Tot i que vaig trobar a faltar participació friki GEAMM-GrupEeeeefectivamentAmorósMoltMolt. JA!!!!
Be, els meus companys ja estaven pràcticament dutxats quan jo vaig arribar, estan fets uns cracks. I la reputació d’en Jordi, ben merescuda, 9è en la classifició general.
Però els dos tenien calçotades, així que em vaig quedar fent una butifarrada jo soleta....al banc. Nyéeeeee!!!
Apali noiets, “hasta aquí el Consultorio de Elena Francis”
Haig de dir que per mi va ser una de les etapes més dures per mí, perquè anava pensant que em veia abandonant. Vem començar des del pavelló i cap al camp. On només arribar va començar la pujada, fins a arribar a un pastisset important, on els peus o relliscaven o feien ventosa.
El divertit (per vosaltres vull dir) va ser que al principi pensava que no anava del tot malament, i al final de la pujada de la pista, vaig ser conscient que era la penúltima de tothom. Comprendreu el meu pessimisme en pensar....pufff abandono. Però la part positiva és que el que tenia a darrera era un noi, si es pot veure positiu (després vaig saber que no anava tant a darrera).
Segon tram en BTT, uns 14.50kms per pista, 500mts de desnivell:
Arribo de nou al Pavelló, i coincideixo amb una noia (que prèviament m’havia avançat, i em diu que tranquila, que no vaig tant malament). Jeje, en el seu “despist” aprofito que ella s’ha de posar les sabatetes i jo faig ZAS, avançament per l’exterior. I ja era una mica més feliç.
Començo la bici, i vaig començar a disfrutar, passant d’entrada per sota els ponts de les vies de tren de Llinars, per les rieres....eeeeefectivament (com en Lluís Canut), a vessar d’aigua.
Al cap de 1km o 2kms, comença la pujada, i jo vaig començar ha estar en plena salsa...és a dir, vaig començar a portar la bici a “cuestas”. Juntament amb tots els companys, i AYYYY, com us vaig enyorar. Vaig començar a parlar amb tothom.
Cada vegada que em trobava a algú em problemes: “ei...tot be”, o quan passava a algú (que ho vaig fer): “vinga nois, que ja hi som”, rotllo Jaume Ors.
I quan gairebé ja estava a dalt la pujada em van donar la gran notícia en el control: “vinga que ets la 6ena noia”.
Eeeeeefectivament (com en Lluís Canut), la meva pregunta resposta va ser: “de 7?” i el noi “no no que n’hi ha més”. I jo ja feliç com una perdis.
A dalt de tot del desnivell, vaig començar a anar sola, perquè no vaig fer gaire descans. Les pistes i els corriols genials, i molt ben indicat. Sortida rotllo Jordi BlÀde.
Arribo de nou al Pavelló, i coincideixo amb una noia (que prèviament m’havia avançat, i em diu que tranquila, que no vaig tant malament). Jeje, en el seu “despist” aprofito que ella s’ha de posar les sabatetes i jo faig ZAS, avançament per l’exterior. I ja era una mica més feliç.
Començo la bici, i vaig començar a disfrutar, passant d’entrada per sota els ponts de les vies de tren de Llinars, per les rieres....eeeeefectivament (com en Lluís Canut), a vessar d’aigua.
Al cap de 1km o 2kms, comença la pujada, i jo vaig començar ha estar en plena salsa...és a dir, vaig començar a portar la bici a “cuestas”. Juntament amb tots els companys, i AYYYY, com us vaig enyorar. Vaig començar a parlar amb tothom.
Cada vegada que em trobava a algú em problemes: “ei...tot be”, o quan passava a algú (que ho vaig fer): “vinga nois, que ja hi som”, rotllo Jaume Ors.
I quan gairebé ja estava a dalt la pujada em van donar la gran notícia en el control: “vinga que ets la 6ena noia”.
Eeeeeefectivament (com en Lluís Canut), la meva pregunta resposta va ser: “de 7?” i el noi “no no que n’hi ha més”. I jo ja feliç com una perdis.
A dalt de tot del desnivell, vaig començar a anar sola, perquè no vaig fer gaire descans. Les pistes i els corriols genials, i molt ben indicat. Sortida rotllo Jordi BlÀde.
Tercer tram a peu, uns 3.50kms per pista, 250mts de desnivell:Ahaaaaaaá! I aquí la part mortal.
La transició de la bici a córrer. Pufff, la primera meitat anava fatal, després vaig començar a recuperar una mica millor.
El recorregut era per el mateix lloc que el primer circuit, la part bona és que el fangueig ja estava compactat.
L’arribada desitjada, va estar molt be!! Tot i que vaig trobar a faltar participació friki GEAMM-GrupEeeeefectivamentAmorósMoltMolt. JA!!!!
Be, els meus companys ja estaven pràcticament dutxats quan jo vaig arribar, estan fets uns cracks. I la reputació d’en Jordi, ben merescuda, 9è en la classifició general.Però els dos tenien calçotades, així que em vaig quedar fent una butifarrada jo soleta....al banc. Nyéeeeee!!!
Apali noiets, “hasta aquí el Consultorio de Elena Francis”
By Ther
6 comentaris:
OLEEEEEEEEE, Moltes felicitats Esther!
Una geammcampiona!!!
martulinaa
Molt bé campiona. I amb la samarreta Geamm, que es vegi bé, je, je, je. Segueix així i ens deixaràs a tots i totes enrere.
Wualaaa!! es verdad no me acordaba de la duatlo..
Estas hecha una fierecilla, oleee!!
campeoooonaaa!!campeooona!!oe oe oeoeoe!
Que tienblen los Jordi´s..jijiji
cuidate
... estic molt feliç de llegir aquesta piada. És especial ... pots estar ben segura que fa un temps enrera no t´arrivarias a pensar que arrivarias a aconseguir fites com aquestes. Enhorabona de debó i la propera ... poder compartir-ho junts. Un megapetó.
Moltes felicitats Esther, ja pots presumir d'aquest objectiu, està clarissim que tu as currat. I si... m'haure de ficar les piles, aqui et despistes un moment i te les foten per tots costats. ;) De nou enhorabona.
uuuuyyy... vaya parell de catxitas... quina por !!!!
ens haurem de fotre les piles xavalins del geamm, que les xatis ens deixan per altres que estan mes forts... ara mateix començo a fer flexions... 1..2.. 3...
per cert molt be esther, vaya fiera!!!!
Publica un comentari a l'entrada