Kilimanjaro, el sostre de l’Africa 5.895m.

El dia 1 d’Octubre en Jordi Collell, Manel Nuñez, Jaume Aragon i jo “Jordi Nogués” vam començar el viatge cap al sostre d’ Africa.

Dia 1 d’octubre marxem de Barna a les 13:00PM cap al Cairo i del Cairo cap a Nairobi (Kenia) 5:00AM, a les 9:00AM pillem un bus cap a Arusha (Tanzania) i després de 8 hores amb bus per camins de sorra (fets caldu) arribem a la nostre distinació. Ara només disposem de 5 hores per buscar allotjament i negociar el pack del Kilimanjaro més 4 dies de safari. Després d’un estrés monumental amb els pu… negritus, es va pactar amb la companyia de Shidolia Tours & Safaris LTD. La més econòmica i “segura” info. de Shidolia Email:shidolia@habari.co.tz Web: www.shidolia-safaris.com Tel: +255 27 2548506.
Dia 3 d’octubre, marxem d’ Arusha cap el parc nacional del Kilimasnjaro per la ruta Machame. Es diu que la Ruta Machame és la més xula i dura per fer el Kili.

La sortida comença des de Machame Gate 1.800m fins a Machame Camp 3.000m amb una distancia de 10Km, on farerm la primera nit dins de les tendes que porten els nostres porters. Porters + cuiner + guies… un total de 13 negritos per 4 blanquitos (és obligat, no pots fer resmes que pagar i callar).

Dia 4 marxem de Machane Camp 3.000m cap a Shira Camp 3.800m 5Km, (un paseo) al ser tant light per la tarda vam fer un petit treking per començar la aclimatació, a part de no parar de veure liquits (beber,mear,beber,mear,beber,mear…) osea pixan blanc durant 6 putus dies.Dia 5 per aclimatar, marxem de Shira Camp 3.800m cap a Lava Tower 4.600m on dinarem i baixarem cap a Barranco Camp 4.000m amb un total de 11Km.

Dia 6 marxem de Barranco camp 4.000 cap a Karanga Camp on ens saltem un dia d’aclimatització i seguim fins Barafu camp 4.700m 7Km. Aquí els meus compis ja van començar a notar els efectes de l’alçada i jo que fins a les hores estava bé, començava amb simptomes de refredat (PUTADON!). A les 20:00 PM ja estàvem tots dins les tendes, ja que a les 00:00AM de la nit dia 7, marxavem cap el cim (jo amb el putu refredat no vaig dormir ni un minut) amb -10º -15º una rasca que lo flipas, ni plumas ni ostias, joder que frio. Pujant cap el cim amb pasetes de tortuga, en Collell i jo estavem molt xungus però gràcies al ritme suau i constant, a les 7:00AM vam fer cim, Uhuru Peak 5.895m (Kilimanjaro) just alhora que el sol feia acte de presència, va ser un moment inolbidable per mi tot i que estava grogui grogui, però en el cim practicament tothom estava grogui ja que son quasi 6.000m i aixo es nota un Cullo i part de l’altre. Es va fer la foto tipica amb la senyera catalana i cap a baixa. Amb unes 3-4 hores ja ens vam plantar a Barafu Camp 4.700m, directes a dormir unes 3 horetes ja que despres teníem que baixar fins a Mweka Camp 3.000m per fer nit.

El dia 8 marxem de Mweka Camp a Mweka Gate (final de la ruta) i despres cap a l’Hotel a fer-nos la millor dutxa de les nostres vides (una de merda que va sortir del meu cos, que lo flipas,jajaja..).

El dia del cim va ser el mes xungu de tots ja que es van fer 15Km. Per sort el mal de cap va marxar pels 4.500m ja que era com si algú m’estigues apretan el cap molt i molt fort.

El Kili es un pic asaquible per tothom ja que tecnicament no te res de res, simplament te la dificultat de l’alçada. Crec que es tindria que fer un cop a la vida.

Apa gent, ara a per la proxima…

Qui s’apunta???? ;)

FELIÇ 2011 PLE D'ESCALADES, CIMS I MUNTANYES!!!!

Malanyeu. via Montse Curto (V, 95 metres)

Primera ascenció: R. Vicente i F. Suñol (2007)
Material: 10 cintes exprés
Orientació: Sud
Totes les reunions són rapelables.

Comencem l'any molt bé!!!
Amb una vieta de 3 llargs a la banda oest de la paret del Devessó.

Aquest cop en Sergi fa una reentré a la via llarga, després d'uns mesos d'excuses, poca motivació i algunes que altres lesions... Per aquest motiu escollim aquesta via còmode, planera i en un sector tranquil i amable com és Malanyeu. Ens acompanya en Xavi, que tampoc vol perdre's la oportunitat d'estrenar l'any com cal.

Aproximació i localització de la via: un cop travessat el rierol de la petita vall de Malanyeu, agafem el corriol cap a l'esquerra i un cop superat un ressalt de roca enganxat a la paret, seguim per peu de vies fins localitzar visualment la Montse Curto (fotografia).



L1 (IV) 25 metres. Comença en Sergi, que pas a pas recupera la merescuda confiança que necessita per tornar a fer metres de corda. Comença per una placa tombadeta, fins arribar a una lleixa, seguim recte amunt per la dreta d'una fissura fins reunió.
L2 (V-) 30 metres. Segueixo les xapes que van indicant perfectament per on segueix la via, una placa molt agradable i plena de foradets, i a més, surt el sol...

L3 (V) 40 metres. Tira en Xavi, aquest cop per una placa més vertical però amb més preses de mans. De cop una petita feixa i de nou, placa amb fissura ampla a la dreta. Just a sobre, reunió.

Descens: 2 ràpels per la mateixa via. Un fins la R2 i l'altre fins a terra.

No hi ha cap brètol que ens destorbi, no sentim res. No hi ha escaladors per la paret, ni pel peu de via, ni boletaires, ni caminants...
Només la remor del rierol que creua aquests paratges, solitaris però alhora càlids i amables... També les esquelles fan sentir la seva presència a Malanyeu, com no.

I així hem començat l'any amics, amb una companyia immillorable en aquest petit racó del Pirineu i fent el que més ens agrada, ESCALAR.

Per cert, ja hem començat amb el vídeo d'en Matt, al cim de la paret del Devessó!!
Feliç any 2011 a tothom!!!

Buff epic run "córrer és de covards"

Per a tots aquells que teniu mitificat al gran Charlie Reixach i la seva gran frase "córrer és de covards", aquesta és la gran cursa, jeje....

De fet nosaltres ( Montse, Sergi, Guillem, Marta, Joe, Judith, Anna i jo) és el que vem fer, córrer poquet poquet, vem quedar en el lloc 1500 sobre uns 16oo corredors... sóm uns megacraks!!!!
2 horetes per fer 8 kilometres...

Això si, "els cacos, les caques i la mosca" que era com ens deiem ( ells eren lladres amagats darrera un antifaç, i jo una mosca sense ales)... ens ho vem passar d'allò més bé i vem riure molt i molt.

La cursa és el de menys, l'ambient és lo xulo, practicament tothom va disfressat: de submarinistes, d'avatar, de troglodites,... i durant la cursa qui més qui menys va fent les seves actuacions espontanies i payases.

EL nostre crit de guerra era.... " A ROBAR CARTERAS... " i ens vem ficar tan dins el paper que fins i tot ens vem atrevir a fer-nos fotos amb la poli de veritat, bé, polis pero que molta por no feien...
erem els lladres de "sucre"... ningú podía amb nosaltres...

I a l'estil " no puedoooorr no puedoooorr.." vem anar passant tots els obstacles de la cursa: pneumàtics, pous d'aigua, vem remuntar xarxes, vem reptar per sota de filferros ( a l'estil rambito) i un munt de coses més....

fins i tot li vaig tocar els pits i el cul a una rosa espectacular, tan espectacular que no podía ser real, era un tio!!!! merda.... ummm... pero quins pits!!!!!

Ara ja estem preparats per fer l'ironman, i espero que l'any que vé alguna persona del geamm s'apunti, amb una mica de temps preparem una bona disfressa i a fer l'animal!!!

Per cert, el dia va començar plujos pero va acabar ben assolellat, tot el circuit va ser al voltant del castell de montjuich i al final de premi entrepans i marranades a tope.

Ben asseguts menjavem al costat dels canons de montjuich amb tot el mar de fons, estava ben buit de vaixells pirates, era un dia de treva, i cap ni un es va atrevir a atacar-nos..

era un dia solament per riure..

Ferranet

ABANS D'ACABAR L'ANY, UN ANIVERSARI!

Avui volem felicitar a aquesta rossa simpàtica, la Marilyn Monroe del Geamm...sabeu de qui parlo??

Per si no ho heu endevinat, és la Sandra, i avui fa anys. Esperem que ho estigui celebrant a la seva caseta nova, i que continuï celebrant-ho demà quan l'any acabi.












Sandra, et desitgem molt bon dia d'aniversari,
i moltíssima sort i felicitat pel nou any.
Una abraçada de tot el Geamm.

Via Porno Star 6b+ ( 6a/b ) 105m Vilanova de Meià

Estic davant l’ordinador , amb un somriure a la cara, escrivint aquesta piada...Buf ! quant de temps que no ho feia !! Avui és un bon dia pel “ retorn “ i mentres escrigui piades també voldrà dir que surto a escalar, quines ganes en tinc !

26 de Gener, Sant Esteve , un fred que pela i un sol espatarrant. En Ferranet, en Jordi i jo ens llevem abans de l’albada i ens dirigim cap a Vilanova de Meià.

10:00h Font de la Figuereta Tº= -7ºC !! ( Ull! amb el guionet de davant el 7 ).

El fred no ens arruga i amb l’arnès, les cintes, peus i com a minim 3 polars per barba decidits ens dirigim cap a la Roca Alta. Hora llarga de caminada resseguint les parets de la Roca dels Arcs sota un sol tímid però suficient per entrar en calor, quina suada!.

Un cop a peu de via ens dividim els llargs; en Ferranet, coneixador de la dificultad per a xapar la primera cinta, és el primer. Vaja tela ! Primer cal reptar per una pobra alzina uns casi 2m, després, joc d’equilibri per a trobar la millor postura; 2 mans a la paret, desprès el peu dret... o millor l’esquerra...o millor el dret... fent malabars una bona estona aconseguim arribar a la malaïda xapa! Un parell de passets més de dificultat ( 6b ) i a partir d’aquí respirem ( V ). Un llarg curiós.

2on llarg, en Jordi decidit cap al sostre de 6b, molt ben xapat, el lluita i desprès d’un parell d’intents en surt victoriòs, ole ! Sostre perfecte per a fer en Ae. Desprès un sostret de V super divertit i amb cantos d’espantu!.

EL 3er llarg, orgàsmic! Una placa de V per a disfrutar amb un passet de 6a de mirar-t’ho bé, seguidament un sostre amb bones mans. Torno a repetir: Orgàsmic!.

L’últim llarg, sortida de V per per arribar rapidament a un pas de 6b+ difícil ( segons els experts ) on els estreps també van de fàbula ! je je je, segueixes per un tram de V fins a culminar la via al CIM !.

Muntanyes blaves a la dreta, Pirineus nevats a l’esquerra i una planúria enboirada el nostre davant. Genial ! Fortes abraçades, petons i somriures descriuen la nostre alegria desprès d' un bon dia d’escalada amb la millor companyia.

Una via totalment recomenable, molt ben xapada i roca excel.lent, ara bé, la primera xapa i els tres següents passos molt difícils per no dir impossibles si no tens el grau...

Gràcies nois !

Carla J

MOAISROACK (Arenys de MUnt)

El dia 12 de Desembre varem tenir una trobada una mica peculiar… sobretot per els “tapierus” del grup.

En Iago ens va convidar a fer un Tastet del nou Boulder que s’ha inaugurat a Arenys de Munt (que per cert em queda molt a prop de casa…). Com n’ha estat el tècnic redactor del projecte i junt amb els seus companys l’han dut a terme li feia molta il·lusió que l’anéssim a veure i provar, i de retruc a nosaltres ens feia molta il·lusió provar quelcom que el nostre company ha “parit” (jeje....per cert que tal la Mar....).
Així que el grupet ens vem proposar reservar-nos el diumenge per anar a gaudir d’una estoneta fent una practica poc habitual entre nosaltres: Block!!!!

I carai que be ens ho vem passar....Sembla que no però, efectivament som un grup amb una gran capacitat de motivació i una càrrega d’energia impressionant! Només ens cal ajuntar-nos una estona per començar a treure partit de qualsevol proposta que es presenti! Sense oblidar que entre nosaltres hi havia en Jaume (“mente pensante” que no para mai de generar propostes d’activitats genials).


(VIDEO RESUM)

I per energia, la d’en Sr. Morera. Permeteu-me que el nombri així, ja que no em deixa de sorprendre cada vegada que fem alguna activitat plegats. I mira que sempre li dic: “ Mira que ets “tirilles” i no veig d’on et surt tanta força.Em consolo pensant que fa molt de temps que practica aquest esport. Les posturetes son ben be de figura!!!En Jaume, a mesura que passava l’estona el veies més i més engrescat, i la resta anàvem darrera mirant de fer les seves figures i posturetes.Per cert, en Iago deu ni dor la força i resistència que te....això de ser pare anima...suposo!I l’Alfredo, com es pica amb els cargols, doncs poc li faltava per trepar com el qui més.

A última hora vem tenir una vista molt especial: La familia Llunell al complert. Sempre fa il·lusió veure com creixen les bèsties.

En definitiva un matí dels més entretingut i variat.
Un cosa sí...no se vosaltres però jo dilluns tenia unes tiretes...... pufff.

Felicitats Iago per aquest nou espai tan genial d’entrenament!!!

MOAIS ROCK

MoaisRock es una empresa dedicada a la escalada, equipamiento y montaje de instalaciones para su práctica y entrenamiento. En nuestro boulder en Barcelona ofrecemos el lugar ideal para el escalador. Por ello presentamos nuestro rocódromo situado en pleno corazón del Maresme; un bloque de altura media de 4 metros donde podréis disfrutar y entrenar la disciplina más básica y explosiva de la escalada.Ponemos a vuestra disposición una instalación privada al aire libre donde se puede disfrutar de la naturaleza y la escalada como más nos gusta. El importe que cobramos por su utilización responde únicamente a su uso y mantenimiento, al montaje de vías de grado, la organización de competiciones, etc. Sólo pedimos una cosa para todo aquel que desee utilizarlo: RESPETO.

El bloque

Este boulder se encuentra en las instalaciones de Jalpí Aventura en el Maresme, Barcelona. Allí podéis obtener toda la información que necesitéis y gestionar las entradas esporádicas que queráis hacer. Para aquellos que deseéis utilizar el bloque de forma continuada os ofrecemos otra opción: haceros socios de MoaisRock y así podréis acceder con total libertad cuando lo deseéis. Eso sí, no olvidéis traer el equipo adecuado para la actividad!Para los más pequeños e inexpertos, disponemos de sistemas anticaída en 5 vias en la parte más sencilla del bloque. Así todo el mundo podrá disfrutar de la escalada sea cual sea su nivel.Las entradas esporádicas tendrán un coste de 3 € (mañana o tarde). Es obligatorio el uso de pies de gato y colchón de protección (Crash Pad). Para aquellos que no dispongan del colchón de protección, ofrecemos la posibilidad de alquilarlo.
Inscripción
Para hacerte socio de MoaisRock, descarga y rellena el siguiente documento y envíanoslo por correo a info@moaisrock.com o ponte en contacto con nosotros en el número de teléfono 675 87 89 59:

Normativa del bloque

Sólo los socios de MoaisRock o clientes de Jalpí Aventura podrán hacer uso de las instalaciones.Todos los usuarios del bloque deberán conocer de antemano los riesgos que comporta la actividad y las medidas de seguridad básicas de la escalada en bloque: el uso de colchonetas de protección, la utilización de pies de gato, la dificultad de las vías, etc. Cada socio asume el riesgo que implica la realización de la actividad. MoaisRock se exime de cualquier responsabilidad derivada de los posibles daños físicos que puedan producirse.-->Para cualquier duda, consulta o gestión, podéis dirigiros al personal del parque y en su ausencia al teléfono de información de MoaisRock.

Vía 16: dificultad 14, grado 6b+Vía 17: dificultad 5, grado 5Vía 18: dificultad 10, grado 6bVía 19: dificultad 4, grado 4+Vía 20: dificultad 2, grado 3Vía 21: dificultad 5, grado 4+Vía 22: dificultad 3, grado 4
Vía 14: dificultad 14, grado 6cVía 15: dificultad 7, grado 5+Vía 18.2: dificultad 10, grado 6b+
Vía 11: dificultad 15, grado 7a+Vía 12: dificultad 8, grado 5+Vía 13: dificultad 9, grado 6a+
Vía 7: dificultad 9, grado 6a+Vía 8: dificultad 6, grado 5Vía 9: dificultad 8, grado 5+Vía 10: dificultad 9, grado 6a+
Vía 4: dificultad 7, grado 5+Vía 5: dificultad 4, grado 4+Vía 6: dificultad 3, grado 4
Vía 1: dificultad 3, grado 4+Vía 2: dificultad 6, grado 5Vía 3: dificultad 1, grado 3


Normativa de uso para las instalaciones

Instalación privada al aire libre para poder disfrutar de la naturaleza y entrenar con la disciplina más básica y explosiva de la escalada.Uso exclusivo para clientes de Jalpí Aventura o inscritos en Moaisrock.comUso obligatorio de pies de gato y de colchonetas de seguridadUso obligatorio de arnés de seguridad para los niñosSe recomienda consultar las reseñas para encontrar las vías de vuestro nivel, marcadas en el rocódromo según el color de las presas.Se recomienda a los más pequeños las vías circulares de baja dificultad, más cercanas al suelo.Para cualquier duda contactad con el equipo de Jalpí Aventura o visitad la página web moaisrock.comPor favor, respetad las instalaciones y el entorno.Información y contactoEstamos a tu disposición para resolver cualquier duda, consulta o gestión.675 87 89 59info@moaisrock.comSi tienes alguna propuesta o sugerencia, ponte en contacto con nosotros!

VISCA EL GEAMM

Vía d'en Guillem al Tossal de la Feixa

11/12/10

Ramon tenia ganas de hacer esta via, es como le gustan a el, bien chapada y reuniones preparadas para rapelar(un lujo de via)ahhh y se me olvidaba..muchos muchos muchos seguros en toda la via y de color amarillo, ala, para que se vean bien, es la marca del sr Guillem.

Recuerdo varias vias que ya hemos hecho de este buen señor:

(lo de recordar..conociendome a mi, vaaale me las han xivao)

Stromberg, Opera Prima, 98 Octanos, Sol Solet y me pareceque lo vimos escalando en Montserrat (ehh Esther)

Pues quedamos tempranito, a las 6.30 en la gaso/roca, Esther, Ramony yo, es que hay mas de 2 horas para llegar y media horita del desayuno, nada que nos ponemos casi en las 3 horas a equiparnos, para empezar la aproximacion, que es tambien de 1,15 h, es entretenida y bonita, hay que ir por faena que a las 17.30 ya se nos va el solete. Os digo mas o menos como se llega, aunque nosotros

teniamos alGPS Ramon, y no necesitabamos nada de nada, Llegamos a Coll de Nargo (desayuno bareto pueblo, obligado) y pillamos la carretera direccion Isona, y a al segundo puente giramos a la derecha direccion a Sallent, que mas o menos 3 km, se aparca en coche a mano izquierda, porque a mano derecha vemos un camino ancho con una fita, que un todo/terreno puede subir, este es el camino, esta primero fitado y despues es sendero, con marcas rojas nos lleva hasta la red, que es donde cambiamos de color, seguimos unas marcas de color amarillo(derecha) que nos deja a pie de via, cuidado que antes hay otra via la Avatar, tambien con seguros de color amarillo

Ya tenia ganas de escalar con Esther, desde Anso que no habiamos coincidido de cordada y como todas las parejas(aunque sea de escalada) tenemos nuestrosrifi/rafe, la verdad es que quiero un monton a Esther y me encanta escalar con ella,pero no se lo digais..sssss

repartimos los largos..1º/2º los hago yo, 3º/6º Ramon, 4º/5º Esther, fue un poco mas entretenido en reparto de largos, pero asi quedo... No me voy a extender con los largos porque se hacen al gusto del consumidor, y no tienen ninguna perdida(seguros amarillos)el 1º y el ultimo, son los unicos que son IV/V sin masa destacar el ultimo que es una fisura preciosa, los 4 largos restantes se pueden hacer si estas fuerte en libre,(no fue el caso de ninguno de nosotros) si estas medio/fuerte en Ao/libre, que fue el caso de nosotros, se puede apurar al maximo y si no en Ae, que algun tramito tambien callo...nos encontramos con pequeños diedros, babaresas, desplomes, flanqueos, placas..vamos de todo.

No se os ocurra llevar cacharikis, porque solo seria mas peso en el arnes.

No lo parece, pero la via merece su escalada, es entretenida

Una vez en la cima, el descenso es por la izquierda siguiendo fitas y puntos rojos, hay un tramo que se hace carenando(precioso) 1.30 hpara llegar al coche.

La vuelta..cafe con leche en el bareto de Coll de Nargo y direccion a Mataro pillamos una niebla espesa espesa, casi no se veia, pero gracias a la pericia del piloto(Ramon) llegamos sanos y salvos

Yo creo que volveremos al Tossal de la Feixa, la via Directa de l'Avatar, se veia xula

cuidaros Alfredo

Via Normal. Pared de la Formiguera. St. Llorenç de Montgai

El passat diumenge 28 de Novembre el meu pare i jo vam anar a fer la via normal a Sant Llorenç de Montgai en la pared de la Formiguera aprofitant que la meva mare no estava perquè tenia que ser una representant per les eleccions, estava impacient perquè feia 5 mesos que no escalava. Vam decidir fer aquesta perquè jo mai havia fet una via llarga fora de Montserrat. Com passàvem a prop de Artesa de Segre vam parar a esmorzar i ja de pas vam comprar un croissant gegant de xocolata. Desprès ens vam dirigir cap allà. Mentre ens dirigíem cap allà anàvem observant les vies d’escalada. Quan vam sortir del cotxe ens vam dirigir a la paret primer teníem que girar a l’esquerre i desprès passar una via de tren, no semblava que allà i hag
ués això, el tram no era molt gran perquè després hi havia túnels. Al arribar ens vam preparar i vam començar a escalar el primer llarg és el més fàcil i es un 3 +, hi havia molt bones mans i molt peus. Quan estàvem en la reunió de l primer llarg un altres van començar escalar la via del costat. Nosaltres vam continuar, el segon llarg era una mica més difícil, era un 4rt, però encara hi havia moltes bones mans. El tercer i últim llarg era el més difícil, era un 4rt +, però també es podia fer per un altre lloc i fer una 5+, el meu pare l’hagués fet, però com anava amb mi no el va fer. Quan vam arribar al cim podíem tornar a baixar fent un rapel o baixar caminant, nosaltres vam decidir fer-ho caminan. Al baixar vam passar per la mateixa via del tren, però a l’altre costat de túnel. Desprès hi havia una zona que relliscava molt i desprès teníem que seguir el camí, mentre caminàvem vam veure que es podia fer una cresta que tenia trams d’escalada. Després d’arribar al cotxe vam fer una volta, caminan veien les vies que hi havia per allà i el meu pare em va ensenyar la via que volia fer ell, una via en la part del cilindre. Desprès vam tornar cap a casa