Primera ascenció: R. Vicente i F. Suñol (2007)
Material: 10 cintes exprés
Orientació: Sud
Totes les reunions són rapelables.
Comencem l'any molt bé!!!
Amb una vieta de 3 llargs a la banda oest de la paret del Devessó.
Aquest cop en Sergi fa una reentré a la via llarga, després d'uns mesos d'excuses, poca motivació i algunes que altres lesions... Per aquest motiu escollim aquesta via còmode, planera i en un sector tranquil i amable com és Malanyeu. Ens acompanya en Xavi, que tampoc vol perdre's la oportunitat d'estrenar l'any com cal.
Aproximació i localització de la via: un cop travessat el rierol de la petita vall de Malanyeu, agafem el corriol cap a l'esquerra i un cop superat un ressalt de roca enganxat a la paret, seguim per peu de vies fins localitzar visualment la Montse Curto (fotografia).
L1 (IV) 25 metres. Comença en Sergi, que pas a pas recupera la merescuda confiança que necessita per tornar a fer metres de corda. Comença per una placa tombadeta, fins arribar a una lleixa, seguim recte amunt per la dreta d'una fissura fins reunió.
L2 (V-) 30 metres. Segueixo les xapes que van indicant perfectament per on segueix la via, una placa molt agradable i plena de foradets, i a més, surt el sol...
L3 (V) 40 metres. Tira en Xavi, aquest cop per una placa més vertical però amb més preses de mans. De cop una petita feixa i de nou, placa amb fissura ampla a la dreta. Just a sobre, reunió.
Descens: 2 ràpels per la mateixa via. Un fins la R2 i l'altre fins a terra.
No hi ha cap brètol que ens destorbi, no sentim res. No hi ha escaladors per la paret, ni pel peu de via, ni boletaires, ni caminants...
Només la remor del rierol que creua aquests paratges, solitaris però alhora càlids i amables... També les esquelles fan sentir la seva presència a Malanyeu, com no.
I així hem començat l'any amics, amb una companyia immillorable en aquest petit racó del Pirineu i fent el que més ens agrada, ESCALAR.
8 comentaris:
Per cert...
Jo em vaig quedar amb les ganes de compartir també aquest primer dia del 2011 amb alguns companys GEAMM que estaven a Rubies, però en fi, tot no pot ser!!!
Un petonàs família i molt i molt feliç 2011!!!
Ai, perdoneu!
El comentari és de Namasté ;)
Oleeee!!!
Malanyeu es que tiene algo que lo hace especial, a mi me gusta un monton, lastima que las vias sean cortitas.
Eyss que volveremos a Rubies, me deje algo alli..ejemm.
cuidate
es veritat molt bon començament d'any, i el que ens espera... aquest any escalarem junts sense que ens nevi.
i sobretot felicito en sergi per la seva tornada a les pareds
un peto de començament d'any
ferranet
... la primera gravació d´en Matt !!! La volem veure !!! Alfredo ... que te dejaste ???
Eisss, molt bé joves! I el dia pel que es veu estava de P.. Mare.
Aveure com feu la dança del Cherokee, que jo casi ma la fotu per rubies, jejej...
Fins aviat!
Què bé, Sergi, que ja estiguis novament escalant! I a més, com diu l'Alfredo, Malanyeu és especial. De vegades no calen vies molt llargues o difícils per gaudir de la muntanya. Molt bona manera de començar l'any.
Sergi i Montse, feu el favor de no recollir a indigents i portar-los a escalar que encara es faran mal. Com a minim haurien de tenir un titol reconegut e importantissim com es el de monitor d'escalada.
Moltes abraçades als 3 i bon any macus!!
Publica un comentari a l'entrada