El passat diumenge 28 de Novembre el meu pare i jo vam anar a fer la via normal a Sant Llorenç de Montgai en la pared de la Formiguera aprofitant que la meva mare no estava perquè tenia que ser una representant per les eleccions, estava impacient perquè feia 5 mesos que no escalava. Vam decidir fer aquesta perquè jo mai havia fet una via llarga fora de Montserrat. Com passàvem a prop de Artesa de Segre vam parar a esmorzar i ja de pas vam comprar un croissant gegant de xocolata. Desprès ens vam dirigir cap allà. Mentre ens dirigíem cap allà anàvem observant les vies d’escalada. Quan vam sortir del cotxe ens vam dirigir a la paret primer teníem que girar a l’esquerre i desprès passar una via de tren, no semblava que allà i hag
ués això, el tram no era molt gran perquè després hi havia túnels. Al arribar ens vam preparar i vam començar a escalar el primer llarg és el més fàcil i es un 3 +, hi havia molt bones mans i molt peus. Quan estàvem en la reunió de l primer llarg un altres van començar escalar la via del costat. Nosaltres vam continuar, el segon llarg era una mica més difícil, era un 4rt, però encara hi havia moltes bones mans. El tercer i últim llarg era el més difícil, era un 4rt +, però també es podia fer per un altre lloc i fer una 5+, el meu pare l’hagués fet, però com anava amb mi no el va fer. Quan vam arribar al cim podíem tornar a baixar fent un rapel o baixar caminant, nosaltres vam decidir fer-ho caminan. Al baixar vam passar per la mateixa via del tren, però a l’altre costat de túnel. Desprès hi havia una zona que relliscava molt i desprès teníem que seguir el camí, mentre caminàvem vam veure que es podia fer una cresta que tenia trams d’escalada. Després d’arribar al cotxe vam fer una volta, caminan veien les vies que hi havia per allà i el meu pare em va ensenyar la via que volia fer ell, una via en la part del cilindre. Desprès vam tornar cap a casa
ués això, el tram no era molt gran perquè després hi havia túnels. Al arribar ens vam preparar i vam començar a escalar el primer llarg és el més fàcil i es un 3 +, hi havia molt bones mans i molt peus. Quan estàvem en la reunió de l primer llarg un altres van començar escalar la via del costat. Nosaltres vam continuar, el segon llarg era una mica més difícil, era un 4rt, però encara hi havia moltes bones mans. El tercer i últim llarg era el més difícil, era un 4rt +, però també es podia fer per un altre lloc i fer una 5+, el meu pare l’hagués fet, però com anava amb mi no el va fer. Quan vam arribar al cim podíem tornar a baixar fent un rapel o baixar caminant, nosaltres vam decidir fer-ho caminan. Al baixar vam passar per la mateixa via del tren, però a l’altre costat de túnel. Desprès hi havia una zona que relliscava molt i desprès teníem que seguir el camí, mentre caminàvem vam veure que es podia fer una cresta que tenia trams d’escalada. Després d’arribar al cotxe vam fer una volta, caminan veien les vies que hi havia per allà i el meu pare em va ensenyar la via que volia fer ell, una via en la part del cilindre. Desprès vam tornar cap a casa
4 comentaris:
Bé jose dóna-li canya al teu pare, ja mateix li poses les cintes!!
Marc.
Molt be!! Sant llorenç és un lloc molt especial!! felicitats per la familia!!
... ei Jose aquí fueron nuestros primerso pasos ... buenos recuerdos !!!!
Felicitats per la via i per la piada! Com diria el teu pare: molt kurradiki.
Ramon
Publica un comentari a l'entrada