Anglada-Guillamon a la CADIRETA 160m Ae3

Ja estem al 2010 i ja hem fet la primera escalada de l’any !! Com descriure-ho ?

Ha sigut una via de les que no et deixen indiferent... un dia que recordaré sempre... i una companyia inmillorable a tots nivells; experiència, optimisme i amistat.

Dilluns 4 de Gener, sota baixes temperatures i risc de pluges anunciades marxem plegats cap a a la zona d’Agulles, Montserrat. La via només té 4 llargs i tal com deia en Pere; - si plou no ens “mullarem” – per què ? Doncs els 3 primers llargs estan protegits i caracteritzats per un impresionant sostre totalment horitzontal de més de 10 metres . El dia era enúvolat i gris, però no ens importava, estavem encegats pel repte que ens havíem proposat.

Els 2 primers llargs transcorren en vertical sota el sostre, una sortida de IV+ una mica expo o bé simplement no és de IV+, ja que carregats amb 24 cintes exprés, dos estreps, un parell de polars i una roca suvada fa que t’ho miris tot molt. A la segona xapa ja comença l’artificial que no abandonarem fins a meitat del 4rt i últim llarg.

Parabolts, espits i burils conviuen plegats, diferents dècades reflexades en una emblemàtica via de la cara Nord. La proximitat de xapa a xapa et fa agafar la confiança que ràpidament desapareix quan davant teu es presenta una placa de spit trencada ... on cal penjar-se d’un cordinillo dels fins per puguer seguir progressant... uf! Quin iuiu!! I també et fa creuar els dits al pròxim buril o spit de l'època per tal que la seva placa aguanti una cordada més.

A partir del 3er llarg comença la festa. En Pere flanqueja a la dreta fins arribar al primer parabolt del sostre, dansa i harmonia i una bona dosi de tècnica per progressar en horitzontal i sense oblidar el buit que hi ha sota els seus peus; el camí des d’on uns pocs caminadors miren amunt sorpresos i saluden. Una manera d’escalar molt diferent al que estem habituats; fifi, mariner, estreps, postures de contractura assegurada ... de cop desapareix als meus ulls per afrontar una ascensió menys horitzontal arribant finalment a la tercera reunió. L’escalada al llarg del sostre com a segona de cordada no deixa de ser igualment impresionant!.

El 4rt i últim llarg l’afrontem sota una boira pixanera i un aire fred que talla la cara. 4 passos d’artificial en burils de millor no mirar-tel’s gaire i sortida de III en lliure, molt poques xapes fan que el camí no sigui gaire clar i el pes de les cordes també dificulta l’últim tram de l’ascenció a l’enboirat cim.

Això sí, unes reunions de campionat ! Tant d’equipació, parabolt i anelles, com per repiseta ampla i còmode, on no ens varem oblidar de contemplar el pati i vistes enboirades del nostre voltant.

Fred ? Polars, guants i bambes van ajudar però l’emoció i adrenalina és el que realment ens van mantenir calents durant les llargues i estàtiques esperes a les reunions.

Gràcies Pere per haver tingut la confiança en mi de portar-me a fer una via com l’Anglada – Guillamon a la CADIRETA d’Agulles. Espero que aquest 2010 ens porti reptes com aquest i els poguem superar plegats.

By Carla :-)