L’última escalada de l’any a Terra de Dinosaures

31 de desembre del 2009, el dia que tanca tot un any... Què millor que passar-lo disfrutant d’allò que més m’agrada , el que més l’ha representat; un bon dia d’escalada!!

La via ; Terra de Dinosaures 160 m, 6a.

Els protas; En Bladé, company de cordada en els últims mesos, l’Esther, amb qui sempre trobem un dia per escapar-nos plegades i jo, amb ganes bojes per a tocar roca de nou!

La pluja ens acompanya fins passades les parets de Montserrat. No tenim molt clar el que ens espera més endavant...

Passat el poble d’Oliana, contem 3 túenls i ens desviem a la carratera antiga, des de l’aparcament ja contamplem la via, està claríssima! I més quan portes tres ressenyes de diferents autors i totes tres amb fotografies de la paret. Enfilem recte amunt seguint les fites.

Està la paret molla ?? Fa un dia enovulat i a la pàgina del meteocat anunciava pluges a tot el territori Català.

Darrera nostre una cordada de Ponts, esperen impacients a peu de via, l’Anna i l’Ivan, molt trempats ells!.

Per seguir la tradició fins l’últim dia de l’any l’Esther inicia la via i tasta per primera vegada la roca de la paret Bucòlica. Sembla prou seca...diu. Llarg per a disfrutar sense deixar de banda un parell de passets ( V ). El meu torn, un llarg que vaig gaudir de valent, cada pas era un petit repte, equilibri i força en un, placa de cantos de roca calcària. Satisfacció màxima al finalitzar-l’ho ( 6a ). El tercer llarg, comença molt disfrutón fins que arriba a una bavaresa on cal trobar els bons cantos per que no sembli més complicat del que és, tots tres ens vam mirar el passet ( V+). Torn d’en Bladé, sense pensar-s’ho enfila amunt, sortida explosiva en bavaresa i seguidament més assequible, pas clau el tenim inundat per una fina cascadeta d’aigua que regalima, cal flanquejar-lo cap a la dreta i passar-hi per sobra, superat i amunt! I amunt i amunt...

massa i tot, es passa la reunió i n’improvitza una amb un parabolt i sabina ( 6a ). L’inici de l’últim llarg és un V+ finet, on passada la feixa es converteix en un IV o III “ campo a través”, fet per l’Esther amb molt d’art i estil fins arribar a un arbre per a tota una senyora reunió!.

Ja som dalt !! No ha plogut i tot ha sortit bé, hem disfrutat d’una bona roca, una magnífica via i genial companyia, rodejats de naturalesa i amb vistes al pantà d’Oliana, el sol apunt d’amagar-se darrera la paret, és hora de baixar ...

Què més podem demanar ? Una fotografia de cim per inmortalitzar aquell moment, aquell dia, l’últim de l’any.

By Carla :-)