dimecres, 1 d’abril de 2009

POSTRES DE MUSIC, a partir d'ara una via especial.






Després d’un cap de setmana molt mollat...

Tot comença a la nit, tranquil·leta davant l’ordinador: imprimeixo la ressenya... n’imprimeixo un altre per si a mitja via vola... i un parell més per si els meus companys s’obliden...
½ hora per reunió, se’m repeteixen les sàvies paraules d’en Tutu. Faig una breu planificació de la via: a les 18:00h hem de fer cim si no volem baixar de nit.
Em preparo la bossa, els entrepans, la fruita, els zumitos... (els meus companys segur estan fent el mateix) . Em poso al llit, impossible aclocar els ulls, quins nervis! ( curiosament, als meus companys els hi està passant el mateix )
A les 5:45 faig un bot del llit, haig de ser ràpida a les 6:15 m’espera en Jaume! I a les 7:00 hem quedat amb la Sandra i l’Adrien al Bruc.

Carreguem el cotxe, i emprenem plegats el llarg viatge cap a la rocosa zona de Coll de Nargó, on les monumentals muntanyes tallades ens deixen bocabadats. Ni un sol moment de silenci, converses i rialles nervioses, quin neguit. Un trencant cap a Canelles i allà està imperiosa esperant-nos ! la Roca Narieda, amb el seu suau perfil i color platejat. L’emoció ens envaeix el cos, música i dansa per alleugerir la tensió.

Desprès d’una aproximació ràpida ( 40 min. ) trobem el peu de via, enlairem els ulls, cel ennuvolat però segur que no plourà! L’Adrien, el més experimentat del grup obra la via, un V amb un passet de V+ de bons cantos. La Sandra, com un flam inicia la seva ascensió més llarga mai realitzada. Seguidament jo, no menys nerviosa...10:45h ens hem avançat al previst, perfecte! I per últim el Jaume, feliç, nerviós però sobretot fotògraf a tope!.

Desprès dels dos primers llargs el temps planificat havia deixat de tenir sentit, anàvem amb més d’una hora de retard...

Cada un dels llargs, en total 12, va tenir una gràcia especial, dominat principalment per la placa tan de III, de IV i de V+, cantos dels bons que no vols deixar anar, passos finets, raconets boscosos, ponts de roca, claus, comptats parabolts, això sí, fisuretes i foradets per poder entretenir-te contínuament a col·locar els nostres amics friends i tasconets i orgullosos de que no saltessin per la seva col·locació estratègica a la roca. Quina il·lusió!

A mitja via les forces m’abandonen, pendent de 6 llargs i nerviosa, un cop més, pel temps. La Sandra em confia que també es nota cansada. Sense parar d’escalar anem menjant a les reunions; ara una mandarina, ara una galeta. En mica en mica sembla que les forces retornen i la eufòria s’apodera de nou del nostre cos. Només queden tres llargs diu l’Adrien, i veurem el cim !

L’Adrien com tot un campió va obrir els 12 llargs, el Jaume els va realitzar amb gran destresa i facilitat, cap passet se li va resistir com per trencar el somriure gravat a la cara des d’inici de via. La Sandra, entre paraules carinyoses, rialles i crits a l’Adrien tiba fort va enlairar-se més de 600 metres i jo encara pendent del p... timing, però gaudint de valent a cada llarg escalat. Un esforç final i érem a dalt del CIM, un cop més 360 º de meravelles pels ulls i eufòria compartida entre els companys de cordada, els 4 ho havíem aconseguit!! ( 19:40 h ) Per cert, on és la reunió de l’últim llarg ??




Baixada dura ( ho corrobora la Sandra ) de hora i poc ( 21:00 h ) i sopar recuperador a Pons.

Un dia intens, compartit amb la millor gent i amb moltes ganes de repetir!



by Carla

Composició fotogràfica i video by Jaume

8 comentaris:

ferran ha dit...

oohhh... roca narieda, un bon lloc romantic per perdres amb qualsevol...per cert, a les fotos es nota que estaveu molt contents

Ana ha dit...

Quins artistes! Això sí que és fer una via, ostres!!! Felicitats a tots 4

Pere T. ha dit...

Collons!
Molt bé tots 4!
Felicitats!

JAUME ORS ha dit...

... gràcies Carla per la piada, per un moment he tornat a estar en aquell meravellós entorn !!!!

Alfredo ha dit...

Oleeeeeee y oleeeee,los 4,que bien os lo montais,cachisss que envidia...!!.
Eso si otro dia poneis antorchas en el camino de vuelta..ok?

cuidaros

Mohawk ha dit...

Jo, jo, jo, ... a les 5:45h per anar a escalar!! Això si que és fanatisme!!

Felicitats per la via ;)

A tibar-li!!

Unknown ha dit...

Jaume! ni mil piades juntes m'haguèssin fet sentir el q he sentit veien el video. Descriu l'aventura i me l'ha fet reviure. Moltes gràcies !

M'encanta el GEAMM !

Carles ha dit...

Felicitats a tots, que no pari el fanatisme i la motivació. 1 abraço