dilluns, 30 de març de 2009

Dos "CABRONASSOS" i una “INGÈNUA”

El passat és ja un vague record , encara present a la memòria adormida d’un dilluns cansat.
La mirada fixa sobre la pantalla de l’ordinador , somnolència, divagant , desenfocada. Per un moment els records tornen al meu cap, com violents flashos, tan llunyans i tan presents encara (les sensacions fortes resten per sempre en el nostre interior, aferrades a la nostre essència).
Tanco els ulls, conto fins a cinc i respiro profundament, el vent fred de ponent impacta en el meu rostre apaivagat pel poderós sol que ens escalfa. Sento la buidor sota els peus i un lleuger vertigen recorre la meva esquena, poc a poc he anat destil·lant els moviments d´un bonic esperó, fins enfilar-me al sostre que corona el final del primer llarg, uns passos acrobàtics, el cor bombejant fort i l´adrenalina impacient per arribar als meus músculs que ara gemeguen davant de l’esforç.












Respiro i...respiro, en un intent de fer arribar el màxim del preciat oxigen al meu organisme. Un pas més i haure guanyat la comoditat, la reunió, penjada sobre el sostre, com un niu d’àligues, on m’esperen els dos cabronassos testimonis i responsables directes de la meva odissea. No han parat “d´agobiar-me” amb les seves indicacions i els crits d’ànim.
No han tingut cap tipus de pietat, davant la tessitura d’haver d’esperar que passessin les cordades que hi havia davant nostre, han optat per un canvi tàctic, i confiant més enllà de les meves possibilitats, fent un altre via que no estava prevista.
Una vegada vaig contestar, en un formulari, que m´agraden les emocions fortes i improvisar, no se si em referia exactament a això...
Acceptat el repte, ara ja no queda res més que tirar cap amunt, ja que aquesta via no és rapelable. Ells imposen la seva “tirania” i jo el meu ritme, la meva habilitat, encara incipient i el meu “savoir fer”. L´equip funciona lubricat pel bon rotllo i la crema bronzejadora d'en Carles.









En els següents llargs em poso a fondo i no sense algun problemilla més, acabem cansats, però contents i satisfets, amb un gran somriure d’ orella a orella, la que és la meva primera via llarga a Vilanova de Meià.

Bé tot això passava diumenge, així que tornem al dissabte i comencem des del principi.
Dissabte matí, ens presentem a Vallgorguina, complint amb la tradició, de fer l’esmorzar, a casa den Marc, abans d’anar a escalar.
Menú esmorzar forquilla i ganivet:
-1º Ous ferrats estil vathi (Kalymnos)
-2º Acompanyat d’uns pinxitos adobats.
- Pà amb tomàquet
- Tè verd
- Xocolata desfeeeeeetttttaaaaaa amb croissante
(Tot plegat, un bon començament que serà el preludi d’unes bones escalades)

Carretera i manta. Vilanova de Meià ens espera impacient…
Arribem com sempre a l’hora bona. (13:30 passades). Dirigint-nos al sector d’esportiva La Cúpula, on les vies són com el bricolatge: (si us plau, llegir amb Accent Basc) “fácil, económico, divertido y para toda la familia”.
En Marc escalfa en el Rei del Mambo (7b) via amb bona pressa i desplom de continuitat. Tot seguit anem a les plaques de la dreta del sector, on en Carles encadena Integral Sandinista (V+), el repeteix la Cris en Top Rop, demostrant gran habilitat en els “crussaitos”. En Carles amb la motivació pels núvols li dona un pegue al Rei del Mambo, i descobreix el preu que s’ha de pagar pel dur entrenament de POTÈNCIAAAAAA!!!!!

Al crit de “Más madera” seguim escalant, 2 intents d´en Marc per encadenar La Rei del Mam 7b+ i flipar amb el pas de bloc .

La Cris amb plè “subidón” fanàtic és fa amb la via KK, un dur 6a+ en Top Rope, i en Carles acaba la jornada fent-li un pegue a la Rei del Mambo……Ja prou per avui…
Cau la nit i l ´incertessa s´apodera del tres fanatics ¿Quina via farem demà?
Quatre són las possibilitats ,totes elles reptes importants per la Cris… : La Amatista (Pas Nou)
La Rampes Invertides i la Musical Express (Roca dels Arcs) o la Porno Star (Roca Alta)
Desprès d´hores de deliberació, varies Voll-Damms, dos paquets de tabac i uns quants cafes decidim unanimament la via de l´endema: PORNO STAR (Roca Alta) 95m 6b+ ben assegurada amb bolts.
Nit plàcida al Cirerator i l´endema ens trobem al peu de la via , com pasa habitualmente, Murphy ens juga una mala pasada i la via esta abarrotada de cordades vasques i fins i tot hi ha gent que espera el torn, s´imposa una decissió cojuntural i rápidamente passem a la via del cantó , Lluna de dia( 6b+,Ae) on no hi ha ningú (per algo será...) .
Resulta ser una mica més dura. Amb una habilitat innata la Cris, ens sorpren novament, i es curra com una campeona tot el primer sostre i el desplom del segon, d´aquí fins dalt la via es fa amb lliure amb una arribada dura al cim.
Acomplim, així, el nostre objectiu, en Carles fa la seva primera via a Roca Alta ,UUeeeeeee!!!!, la Cris primera via a Vilanova de Meià , UUUeeeeeeeeeeee!!!!! I en Marc un altre via a Roca Alta , UUueeeeeee!!!!
TOT UN ÈXIT , Dos dies a la memória , per recordar…….


9 comentaris:

Pere T. ha dit...

M'ha agradat molt l'escrit!
A veure si algún dia vens a escalar amb els "normals" ... ji ji ji
Un petonet!

Ana ha dit...

Fantàstica piada, Cris! Suposo que és de la setmana passada no?
L'únic és que t'he de dir que vigilis amb aquestes companyies tan dubtoses...poden ser una mala influència per bones noies com nosaltres!!!!

Mingo ha dit...

Molt bo l'escric i el titòl millor encara. Carles tiuuuu que passa que ja no et veiem el pèl.
Salut

ferran ha dit...

carai cris, aquesta virtud no la coneixia, lo de guapa i simpatica ja tots ho sabem, lo de bona escaladora cada dia que passa destaca mes, i ara... llegeixo i m'agrada molt la teva narracio, quina bona escriptora que tenim entre nosaltres, tremola tutu, tens una forta competencia!!
petonets

Anònim ha dit...

El mèrit es tot d'en Carles i en Marc, tant per l'escrit com per aguantar-me durant tot el cap de setmana. Gràcies nois. Petonitus a tots!"!"""!!!
Cris

JAUME ORS ha dit...

Primer de tot una abraçada al Carles que fa temps que no et veig ... al Marc per fer-nos descobrir que fer bloc també és escalar i a la Cris ... tía, ho tenies ben amagat això d´escriure !!!! Abraçades a tots tres !!!

Unknown ha dit...

Enhorabona per la piada i per la Senyoríssima via.

Queda pendent un Vilanova de Meià amb els més frikis del GEAMM. Petons als tres.

sandra ha dit...

Felicitats als tres, sou uns cracks. Quan sigui gran vull ser com vosaltres!!!!!jaja.
Si seguiu així no hi haurà qui us pugui seguir.
Cris, vigila amb aquests dos homes que fan poooooooooor!!!!!
Felicitats també per la piada, m'ha agradat moltíssim.
SANDRA

Carles ha dit...

Molt bé Cris, molt bona piada. Em sembla més aviat que va ser la Cris la que ens va aguantar a en Marc i a mi, jeje. Mingo és veritat, a veure si puc passar-me pel Piri. Jaume, entre el temps i que he estat lesionat no he pogut anar a escalar entre setmana, a veure si passat setmana santa quedem per fer el friki. 1 abraço