El GEAMM, surt el dissabte dia 3 de gener del 2009 a fer una excursió, de poca intensitat. Tot plegat són les 11:00 del matí i comencem a caminar, la Sandra, la Carla, l'Es
ther, l'Anna, l'Amàlia, en Pere, en Sergi i en Tànger. Anem gaudint del paissatge, envoltats de castanyers, passem per fagedes, fonts, etc... passem entre mig d'unes edificacions (un paller i una casa) que s'en diu els Molins, anem deixant unes fites amb pedres i colors blanc i groc, ens acostem a Can Bosc, on hi ha una font que es veu l'escrit de Maria, Josep i Jesús, uns 
gossos ens surten a rebre, bé millor dit surten a rebre en Tànger (antics companys). Apartir d'aquí el camí comença a agafar un pel més de desnivell, i ens nem fent fotos sobre inmensos arbres, molts d'ells morts (alguns d'ells es veu clarament que han estat partits per llamps). Creuem el rierol, que per cert baixa bastanta aigua, i trobem l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola (870 metres), de la qual el 1571 ja hi ha dades que existia, cal destacar dos grans arcs que formen una porxada ben sòlida. 
ther, l'Anna, l'Amàlia, en Pere, en Sergi i en Tànger. Anem gaudint del paissatge, envoltats de castanyers, passem per fagedes, fonts, etc... passem entre mig d'unes edificacions (un paller i una casa) que s'en diu els Molins, anem deixant unes fites amb pedres i colors blanc i groc, ens acostem a Can Bosc, on hi ha una font que es veu l'escrit de Maria, Josep i Jesús, uns 
gossos ens surten a rebre, bé millor dit surten a rebre en Tànger (antics companys). Apartir d'aquí el camí comença a agafar un pel més de desnivell, i ens nem fent fotos sobre inmensos arbres, molts d'ells morts (alguns d'ells es veu clarament que han estat partits per llamps). Creuem el rierol, que per cert baixa bastanta aigua, i trobem l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola (870 metres), de la qual el 1571 ja hi ha dades que existia, cal destacar dos grans arcs que formen una porxada ben sòlida. 
El camí segueix pujant enfilant-se cap a munt, creuem uns castanyers centenaris (cal comentar que un d'aquests és el segon més gran del Parc Natural del Montseny). Anem passant unes fites taronges, i creuant petites tarteres que ens porten per un bosc de fagedes, la boira i les fagedes fan del paissatge un àmbient místic; arribem a l'oratori, dedicat a Sant Camil de Lel·lis (1.020 metres), tornem a creuar el torrent (en Sergi comprova que en els dos salts d'aigua que hi ha, estan equipats un amb un espit i argolla i l'altre amb un pitó i argolla) i el camí torna a agafar un fort desnivell, la neu cada cop té més presencia, fins que el sól és totalment blanc, arribem a Sant Segimon (1.230 metres) aquí fem parada per menjar, i decidir que fem. Decidim baixar degut a l'hora que és i deixem arribar al cim del Matagalls un altre dia.
3 comentaris:
MOlt bé, molt bé ! Quina rapidesa Sergi ! La veritat és que va estar molt xula la excursioneta; tranquila, en bona companyia i molt aprop de casa. Encantada de repetir fins el Matagalls a la pròxima !.
Quin bon rotllet!!!!quina felicitat!!! quin saber fer i saber estar!!!!jaja. Molt be la piadeta...i a l'àlbum picassa trobareu les fotos de la meva càmara.
Petonets.
SANDRA
Jooo, si arribo a saber que feu excursioneta "light" vinc amb les crosses d'en Tutu, o caminant a la "pata coja", que ja li estic agafant el truquillo. Us trobo a faltaaaaar!!!!
Publica un comentari a l'entrada