Èxit del Curs de Barrancs de Cardedeu...

El Curs de Barrancs del Centre Excursionista de Cardedeu és un èxit.
Després del primer cap de setmana, els 16 cursetistes (récord d'inscripcions) ja començen a desenvolupar-se de manera autónoma i segura.
Resta acabar de pefeccionar les diferents maniobres aquest proper dissabte i diumenge.
Felicitats a tots!

Integral Josep Barberà a la Punta Pam a Pam i Mirador de Sant Joan

Los tres en la cima.

dia 11/07/10

El dia anterior estube haciendo deportiva con Ana F, Marc ,Carles, Luisa y
Jose..en Mont-ral (un saludo para todos)tenia ganas de hacer el friki
me senti muy bien y seguro haciendo deportiva, quien no se siente
bien con esos mostruos jejejeeje.
Ana, te vi genial, estas fuerte fuerte ya mismo nos estas colocando las cintas
para hacer los pasos..de 7a. wualaaaaaaa.

Nos vamos a Montserrat Esther, Ferran y un servidor
si si, es la famosa cordada del Puro de Riglos.
{{el TOZAL nos espera}}

Despues de pegarnos un desayuno de 1 hora en Monistrol, aparcamos
en el parking del monasterio.
Pero hoy sera un dia diferente..os explico, llevo a dos que estan tocaetes,
una tiene en menisco algo fastidiao y al otro el jueves le dio un colico
al riñon y esta medio en cuarentena, no me queda mas remedio que
sacarlos de paseo, jijijiiji asi que nada de aproximaciones largas, como unos turistas mas, cojemos el funicular de San Joan (hay que cuidar a la princesita Esther.)que nos deja en la estacion superior
Una vez alli, tomamos direccion al antiguo restaurante(que esta en ruinas)San Joan
que poco antes de llegar y pasada la ermita, se coje un camino a mano izquierda, marcado
en color azul(¡¡ojo hay dos caminos el que va para abajo es el bueno,
el otro es el que vendremos de vuelta)
se sige un buen rato, hasta que nos encontramos un fita y unos troncos
como era Ferran..(troncs amuntegats)
a mano derecha, que sale otro camino que nos deja a pie de via..que esta
marcada con la iniciales JBS, (20/25 minutos)casi todo el camino
si miramos a la derecha vemos el recorrido de la via que vamos ha hacer.

la via tiene 5 largos, 1º 3º y 4º que son entre III+ y IV+, no tiene ninguna
complicacion(por eso no me extiendo)
mas 2 largos de 6a, el 2º y 5º,

el 2º largo un 6a guapo guapo..hay que encontrar bien donde poner
los deditos, porque presa para la mano entera no hay, pero una vez que las pillas!!
pasas la pancheta, se pone mas vertical y mantenido, es el largo de la via
merece la pena hacerlo

y el 5º largo es un paso de 6a, en pancheta, pero si pillas una mano que
hay a la derecha, el paso se hace muy facil..lo demas es IV+.

Esta via esta dividida en dos partes 3 largos a la Punta Pam a Pam una pequeña caminata para ir buscar la roca del mirador de San Joan
y hacer los 2 largos que nos quedan.
Al llegar a la cima ya se ve por donde tenemos que volver..(direccion este) hacia la
ermita de San Joan. Como cojimos el billete de ida y vuelta..otra vez de turistas en el funicular,
por la mañana a las 10.00 estaba vacio pero ahora, estaba a tope de guiris.
(si tienes el carnet de la feec te hacen descuento)

Un dia de escalada para salir satisfecho si te estas peleando con el 6a,
si andas sobraete, te parecera un paseo.

La verdad es que con estos dos te lo pasa genial..

Ahhhh Esther Felicidades,...es tu cumple!!

cuidaros Alfredo

Aresta Ribes. Sant Pere li va al darrera.

Després d’un Sant Joan ressacós al sol, grimpant per la via Olaia, va venir la revetlla de Sant Pere Revetlla a casa en Joan, que sempre va bé la companyia dels amics.

I l’endemà, sant tornem-hi,... i per Sant Pere escalem-hi!!

Sí, en Ferranet i l’Anna em van fer un regalassu: tornar a escalar entre setmana en la millor companyia i una via que sempre deixa bon gust de boca.

En Ferran, com sempre, amic dels amics, posant-se al nivell dels mortals per escalar vies on ell s’hi passeja, més que escala.

L’Anneta, superant-se a ella mateixa i disposada a fer la via més llarga i més dura que mai havia escalat. És que no me la mereixo...

Tot i la calor, el dia amenaçava a pluja cap al migdia, o sigui que vam anar per feina, perquè la via no és curta, i la baixada menys.

Els que l’hagueu escalat, ja sabeu com es disfruta aquesta perfilada aresta, sense una dificultat extrema, però poc equipada en els trams de baixa dificultat.

Els que encara no hi hagueu anat, us la recomano de veritat (això sí, quan passi aquesta onada de calor...).

I el 6a, ni cas... està super equipat i el passreu volant. Atenció a 2 llargs després que haureu d’escalar Vº només amb 2 ponts de roca amb uns cordinos poc catòlics.

De moment us deixo la ressenya de OnaClimb...

Quan pugui us faré la meva.

Una abraçada a tots. Bons cims i bons averanys.

Pere M.

L’Agrupació Excursionista de Granollers ja ho té tot a punt per començar a rebre les fotografies dels participants del VI Concurs Fotogràfic de Muntanya que anualment organitza l’entitat vallesana amb el suport de Unnim ObraSocial.
El tema general d’aquest concurs es la fotografia de muntanya amb tots els seus aspectes, humans, esportius... Hi haurà tres categories: “La Muntanya”, “Espeleologia” i “Agrupació Excursionista de Granollers”.
Les fotografies, que podran de ser lliurades fins el proper 22 de desembre, podran ser en color o en blanc i negre, i en tècnica lliure, amb una única mida de 20x30 cm, muntada sobre una cartolina negre de mida 40x50 cm.
Les obres es podran lliurar a la secretaria de l’Agrupació Excursionista de Granollers (c. de Corró, 10) els dilluns i dimecres de 8 a 10 del vespre o trametre-les per correu certificat a l’entitat.
El veredicte i el lliurament dels premis és farà el divendres 18 de febrer de 2011 coincidint amb l’acte d’inauguració de l’exposició d’una selecció de les fotografies presentades al concurs. L’exposició estarà oberta a la Sala d’Exposicions de l’Agrupació Excursionista de Granollers, entre el 18 de febrer i el 3 d’abril de 2010.
Al web de l’AEG hi trobareu les bases i tota la informació del concurs.
Informació facilitada per l'Agrupació Excursionista de Granollers

Camí de Corsica: l'Arête de Marseille!

Dels Alps a Córsega!

El mal temps previst a la zona dels Alps duran la setmana que cada any dediquem a l'alta muntanya ens va fer canviar d'objectius. La Dent du Gegant i el Cervino hauran d'esperar fins l'any que vé!

Així que en Sergi i jo canviem grampons i piolets per peus de gat i neopré!

Cap a Córsega a fer escalada i barrancs...

El nostre Ferry surt de Toulon a les 23h ...a prop de Marsella.

Marsella? Per nosaltres Marsella equival a Calenques... un paradís per anar a escalar que ja coneixem de la Setmana Santa del 2009... i tenim una via pendent...l'Arête de Marseille!

Decidim acostar-nos tot fent temps per agafar el ferry. Tenim la mala experiència de l'any passat on en l'aparcament de l'Universitat ens van "petar" dos vidres del cotxe per robar-nos un portàtil...

Aquest any fem servir una nova estrategia: deixem la California ben visible! Just davant de la parada del bus! El moviment d'estudiants fa que constanment hi hagi gent esperant-se i tenim l'esperança que aquesta "vigilància desinteresada" disuadeixi els "cacus".

Aquesta opció, per sort, va sortir bé i la furgo estava intacta quan van tornar de l'Arête!

La ressenya d'en Llorenç i l'Antxi és del tot encertada. Jo només faré algun comentari dels pasos clau.

El primer llarg que em va tocar a mi fa més "iuiu" del que finalment és. Recordo que l'any passat, quan vàrem intentar-la per primera vegada, en arribar a peu de via ens van trobar una cordada de 3 escaladors que van trigar més d'una hora i mitja en fer-lo. Veien això i imaginant la resta de la via i sabent-nos amb poc temps.... ho vam deixar córrer.

Us puc dir que els passos pulits es poden fer en A0 tranquilament. Sense patir gens. En un plis ja estàvem en Sergi i jo enfilats d'alt de l'agulla mirant-nos el "paset" que inicia el 2on llarg...ji ji ji

El segon llarg té el famós "pas de fe" que li dona caliu a la via. Es tracta de passar de l'agulla a la paret de l'Arête. Ens van trobar una baga que facilita el "procés" tot i que ja veureu en el vídeo que en Sergi se'l va treure com si res.

-

El tercer i quart llargs tenen tan sols algun pas que també és de mirar-se'l bé (V) però la resta es del tot "disfrutón"!

I finalment el sisé llarg també et regala un flanqueig aeri per la dreta de l'agulla que hi ha en el collet abans d'arribar al cim (banda mar) que deunidó!

En resum: una via ben bonica en un entorn preciós. Un bon inici de vacances.

Pillem la California i cap al Ferry.....continuarà.

Pere T.

Les Canals (Garrotxa)

La garrotxa es per estadística es la comarca amb més pluges de tot Catalunya, concretament a Sadernes s'hi s'amaga un dels descensos més increïbles de la nostre terra, però es capritxos i normalment les seves pared estan seques, aixi que vam estar a la guait de la meteo, la setmana del 14 al 18 hi havia previsió de forts ruixats... doncs res, a demanar els permisos, ara ja nomes ens queda creuar els dits...la naturalesa serà qui decidirà.

Accés:
Senzill agafem l'autovia de l'atmetlla direcció Vic, seguim cap a Torelló i anem a buscar el nou túnel de Bracons, en un plis plas estas a les Preses, en uns quants minuts mes a Olot que el creuàrem per anar a buscar l'autovia en direcció Girona, sortirem desprès del túnel a la sortida de Montagut, tot recte cap amunt fins a Sadernes, important anar-hi d'hora i demanar els permisos.

Aproximació:
una mica avanç del 4 pàrquing de vehicles, baixa una pista per la nostre esquerra direcció Bassegoda, aquesta ressegueix el riu i va canviant de costat varies vegades, un cop creuat el riu per 3 vegada per un pont de fusta anirem a buscar un collet i no deixarem en cap moment les marques taronges que en portaran fins al riu, unes 2:30 o 3. Una aproximació de les maques, maques!!

Descens:
Comencem en un petit rierol obert que ens fa tenir una idea falsa del caudal del barranc, però si en aquest punt hi ha aigua es molt bona senyal, seguirem per el riu durant una bona estona per petites badines, algunes mes profundes que altres. Un cop superat aquest tramit bonic i verd arribem al primer rapel, si porta aigua es un tobogan amb totes les de la llei, continuarem per un seguit de ràpels curts fins arribar al sector badina trampa, clar que amb aigua es un salt de 12 o 13 metres que també es pot convertir en tobogan, increïble... desprès d'això el barranc s'estreny i anem per petites badines no gaire altes, no son gens profundes...vigileu. El barranc continua amb una dinàmica entre verd i rocós, amb badines mes i menys grans, si busques bé es poden fer infinitat de salts, alguns d'ells delicats per l'emplaçament i el caudal. Conclusió un barranc molt disfruton, que té absolutament de tot, als que ens agrada volar ens ho em de mirar tot amb lupa, però si porta aigua es una canya.

Retorn:
Surt una pista per la nostre dreta que ressegueix la muntanya i puja lleugerament fins a trobar el Camí principal que el prendrem cap a l'esquerra. En una hora o hora i mitja podem estar perfectament al cotxe.



Bl@de

Olaia – Welcome to the sun.

El dia de Sant Joan, enlloc de dormir la ressaca, descansar i jaure al sofà, l’Anna i jo, en Pere M., vam decidir anar a fer una escaldeta-boniqueta...
...això sí , al nostre ritme... no és qüestió de perdre la nostra bona fama.

Per motius variats que no exposarem aquí, ens vam plantar a peu de via a les 14:00, i amb el sol gratinant-nos el clatell ens vam posar a escalar.


És una via disfrutona, molt recomanable i especialment dedicada als escaladors-sabinaires amants de les vies pràcticament desequipades. Té una lògica escaladors de les vies clàssiques, buscant sempre les ziga-zagues que esquiven les dificultats del terreny.

Escaladors plaqueros absteniu-vos!!! Aquí les cintetes curtes no serveixen per a res.

Via amb molts flanquetjos, que poden arribar a molestar de tant de fregament a les cordes, però que li donen una mica d’ambient a una escalada de poca dificultat.

No m’esplaiaré amb els detalls de la via i en la ressenya, perquè trobareu molt bones referències al Un Munt de Ressenyes.

Només dir-vos que l’Anna es va portar com una campiona; a la primera reunió ja volia baixar, i a la segona, i a la tercera... i així vam anar fent fins que ens vam plantar a dalt!! Ei però vam arribar de dia al cotxe, eh?

I per celebrar-ho vam anar a menjar-nos una coca a Ponts!!

BBT...d'Olot a Girona pel Carrilet!

Bones!

Aquí us penjo la piada de la passejada en BTT que la Bàrbara, l'Àlex, la Estefania, la Carmen, en Sergio i jo van fer el mes passat.

Del tot recomanable!

En principi "eren" uns 55km. de carril verd. Es va decidir fer-los en sentit d'Olot a Girona on el 75% del recorregut és de baixada (en condicions normals)....d'aquesta manera la part de la colla que no estava tan acostumada a pedalar podria gaudir tranquilament d'aquest bonic itinerari.

A l'hora de la veritat, diferents obres en el terç final de la sortida ens van obligar a utilitzar variants (sempre senyalitzades) que esquivàven els treballs i ens dirigien a pistes "no tant fàcils" i amb "sorpreses": rampes dures i força llargues, alguns descensos complicats que van provocar algun ensurt sense més importància, algún moment de desorientació....

Total, més de 65km que van fer que a l'arribada a Girona tothom estigués ben esgotat!

Això sí, tots supercontents d'haver pogut fer la totalitat del trajecte.

Felicitats a tots!

Pere T.

PD: aquesta piada està dedicada a l'Àlex que està visquent uns moments molt difícils. Una forta abraçada!

-

Dades tècniques Carrilet Girona-Olot
Comarca: Gironès - Garrotxa
Itinerari: Girona-Bescano-Angles-Amer-St Feliu de Pallarols-St Esteve de Bas-Les Preses- Olot
Desnivell: 500 m
Quilometres: 55 km
Dificultat: Fàcil, 100% ciclable

Més info: Rutas Verdes de Girona

II Concurs de Ressenyes de Muntanya de la SEFM

La Secció Excursionista del Foment Martinenc de Barcelona organitza el II Concurs de Ressenyes de Muntanya.
Els interessats en presentar els seus treballs, inèdits i relacionats amb la muntanya en qualsevol de les seves disciplines, hauran de fer-ho abans del 19 de novembre.
La principal novetat en l’edició d’enguany és la divisió del Concurs en dues modalitats: ressenyes de muntanyisme bàsic (senderisme i mitjana i alta muntanya); i ressenyes tècniques (BTT, esquí de muntanya, esquí de fons, espeleologia, escalada, descens de barrancs o raquetes de neu).
El jurat serà l’encarregat d’emetre el veredicte per premiar els millors treballs, que posteriorment es publicaran al web de l’entitat i a la revista Vèrtex, tal i com ja es va fer en l’edició passada.
Posteriorment, el 17 de desembre es lliuraran els premis a les tres millors ressenyes de cadascuna de les dues modalitats, amb una dotació econòmica de 200, 100 i un lot d’obsequis respectivament.
Al web del Foment Foment hi podeu consultar les bases del Concurs

El GEAMM a la Triatló Popular de Malgrat...

Bones!

El proper diumenge 25 de juliol es celebra la 9a edició d'aquest triatló.

Jo ja he participat en dues edicions i cal dir que és d'allò més divertit. Les distàncies són raonables i permeten que la pugui acabar tothom.

Així que animeu-vos i participem! Com més siguem....més riurem!

També s'accepta "claca" i animació a la sortida-arribada (o dic per les famílies amb "mini-Geamms"!)

Faig un doodle... ji ji ji: apunta't aquí

Pere T. ;)

Info:

LA 9ª EDICIÓ DEL TRIATLÓ D'ENGUANY CONSISTEIX EN REALITZAR TRES PROVES CONSECUTIVES, LES QUALS CONSISTEIXEN EN: 500 M NATACIÓ A MAR, 12 KM. BICICLETA DE MUNTANYA i 4 KM. CURSA A PEU.
CATEGORIES
MASCULÍ: DE 16-18/ 19-22/ 23-29/ 30-39/40-50/ +40 ANYS.FEMENÍ: DE 16-19/ 20-29/ 30- 40 +40 ANYS.
PROGRAMA:
PUNT DE SORTIDA ÉS DEVANT L'ESTACIÓ DE RENFE, A LA QUAL S'ACCEDEIX DES DE LA PLAÇA DE L'ÀNCORA (JUST A L'ENTRADA DEL PASSEIG MARITIM)
DE 8:00 h A 9:00 h S'ENTREGARAN ELS DORSALS ALS PARTICIPANTS QUE S'HAGIN INSCRIT PRÈVIAMENT I SIMULTÀNIAMENT, ES REALITZARAN LES INSCRIPCIONS DEL MATEIX DIA. L'HORA DE SORTIDA SERÀ A LES 9:15 h.

INSCRIPCIONS:
Només i haurà inscripcions anticipades.
TINDRAN VALIDESA TOTES LES INSCRIPCIONS REBUDES ABANS DEL 19/07/10 A TRAVÉS DELS SEGÜENTS SISTEMES:
-TOTS ELS DIMECRES DE 21:00 h A 22:00 h ADREÇANT-VOS AL GRUP EXCURSIONISTA MALGRATENC (Cr. Molí de Can Feliciano, s/n;)
-MITJANCANT LA WEB DEL GRUP EXCURSIONISTA MALGRATENC (GEM): www.gem-malgrat.cat
FORMULARI D'INSCRIPCIÓ
PER QUÈ LA INSCRIPCIÓ SIGUI VÀLIDA HAUREU DE REALITZAR L'INGRÉS, FENT CONSTAR EL NOM I COGNOMS DEL PARTICIPANT .
NÚMERO DE COMPTE: LA CAIXA 2100 3115 55 2200127072
PREU D'INSCRIPCIÓ: 17€
INSCRIPCIONS LIMITADES A 400 PARTICIPANTS. Només i haurà inscripcions anticipades.

REGLAMENT
ÉS OBLIGATORI L'ÚS DEL CASC.
CURSA OBERTA A TOT TIPUS DE CORREDOR/A A PARTIR DE 16 ANYS.
L'ORGANITZACIÓ DECLINA TOTA RESPONSABILITAT PEL QUE FA A ACCIDENTS I/O D'ALTRES D'ANYS O PERJUDICIS QUE LA PARTICIPACIÓ ENLA CURSA PUGUI OCASIONAR ALS INSCRITS ABANS, DURANT O DESPRÉS DE LA CURSA.
DINS LA ZONA DE TRANSICIÓ NO ES PODRÀ CIRCULAR SOBRE LA BICICLETA.
HI HAURA CONTROLS DE PAS.
ELS CAMINS PELS QUALS ES CIRCULARÀ NO ESTARAN TANCATS AL TRÀNSIT, PER TANT, ES DEMANA PRECAUCIÓ.
L'ORGANITZACIÓ ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR EL PRESENT REGLAMENT.
PEL FET D'INSCRIURES S'ENTÉN QUE S'ACCEPTEN TOTES AQUESTES NORMES.
SERVEIS:
ESMORZAR AL FINAL DE LA CURSA.
AVITUALLAMENTS LÍQUIDS EN DIVERSOS PUNTS DE LA CURSA.
SAMARRETA DE REGAL PER A TOTHOM.
TROFEU PER ALS TRES PRIMERS CLASSIFICATS DE CADA CATEGORIA.
PER A QUALSEVOL DUBTE O CONSULTA ENVIEU UN CORREU ELECTRONIC A JOFRE. jofremares@gmail.com

Torrent de l'Oratori

L'aigua es vida diuen, i quanta raó tenen, no se si heu tingut l' oportunitat d'apreciar algunes de les muntanyes de casa nostre, sinó es aixi us convido a que feu una escapadeta a qualsevol lloc de la nostre geografia per regalar-vos un escenari primaverenc increïble. Es fàcil deduir que hem tingut i seguim tenint un any ple d'aigua, els barranqueros igual que el animalons i les plantes, aprofitem la primavera per sortir dels nostres caus en busca d'emocions.

Un barranc de col·leccionista... aixi es com en Pere M. em va exposar el nostre nou objectiu, que a més estava molt aprop de casa, sens dubte el barranc més proper que he fet fins ara. Aquest es troba ubicat al Montseny...si si al Montseny, almenys n'hi ha 3, cal aclarir que no son barrancs, n'hi rius, sinó torrents i que dos d'aquest son afluents d'un, el Torrent de Rentadors. Jo no n'havia fet cap però en Pere ja tinia al seu curriculum el de Rentadors aixi que vam decidir anar a provar sort amb el Torrent de l'Oratori. No coneixíem a ningú que l'hages fet, cosa molt rara sobretot en les amistats d'en Pere. El passat diumenge dia 13 vam quedar molt d'hora a les 7:20 per intentar evitar la possible pluja que s'esperava als voltants del mig dia o principis de la tarda.
Accés:
Hem d'anar per la carretera que va de Seva a Viladrau, molts pocs quilometres avanç d'arribar a Viladrau trobarem a mà esquerra el restaurant "La Solana", just davant trobarem el seu pàrquing i veurem que surt una pista on hi ha unes petites columnes de pedra, continuarem rectes per aquesta pista fins a trobar una bifurcació a mà esquerra que posa "Els Molins" en un cartell de fusta antic, nosaltres no l'hi farem cas i seguirem rectes, aquesta pista continua fins un tanca, aquí aparcarem el cotxe.

Aproximació:
Creurem el tancat, si continuem rectes aniríem a parar a Can Gat, però pocs metres més endavant trobarem una pista menys marcada però ben visible que enfila per la nostre esquerra que va a Can Bosc. Per seguir el camí deixarem la pista principal que tomba a l'esquerra i continuarem rectes per una pista estreta que passa just pel costat de Can Bosc, anireu a parar directes a un bosc molt maco de roures i castanyers, seguirem fins a creuar un rierol i una bassa que ens queda la dreta. En 5 minuts arribarem a l'Erola un edifici amb una bonica portalada, ideal per fer bivac, continuarem rectes i en pocs metres trobarem diferents marques de colors, aquesta pista recta porta directament fins a Sant Segimon no té pèrdua. En el Camí ens trobarem un oratori i creuarem el nostre torrents que aprofitarem per veure com va d'aigua. Seguirem per la nostre pista fins a trobar una carretera ample amb indicacions, a la nostre esquerra tindrem Sant Segimon actualment en reformes, nosaltres prendre el camí de la dreta direcció Collfornic. Es un camí molt xulo que et porta per el collet de tres creus, en 10 minuts trobarem una font a la nostre esquerra, seguirem rectes fins a trobar una desviació a l'esquerra just en un revolt molt tancat a la dreta, està fitat. Continuarem per aquest caminet que està senyalitzat amb unes discretes marques grogues fins ala carena del Serrat de Vaquer, desde d'aqui es pot veure el Matagalls a la nostre dreta, Per arribar al Matagalls l'ideal es resseguir la carena, però per baixar fins al riu seguirem per una pista ample que surt per l'esquerra, continuarem per aquesta i anirem a parar directes al nostre estimat torrent de l'oratori.

Descens:
L'inici del descentr es una mica pesat, s'ha de caminar un bon tros per un bosc obert, sembles una mica burro amb el neoprè per allà. Us fareu un tip de baixar ressalts, vigileu amb la roca, rellisca bastant. Desprès d'uns 20min trobem els dos primer ràpels un de molt petit d'uns 5 metres amb una petita badina i un segon salt d'aigua d'uns 10 metres, cap dels dos disposa d' instal·lació. El primer el vam solventar passant la corda al voltant d'una roca i el segon el vam evitar per l'esquerra, no trobavem cap enclatge consistent. Desprès de caminar força estona entre troncs, pedres i fulles veureu que el torrent va canviant fins a trobar els primer tobogans, que van augmentant amb llargada i desnivell progressivament, el descens ara es molt més amè i quant menys t'ho esperes arrives al primer gran salt d'aigua de 30 metres, instal·lació en un arbre a la nostre esquerra, amb bagues i un maillon rovellat, l'aigua es abundant i el rapel es molt estètic. A partir d'aqui no parem, el barranc agafa continuïtat, un rapel darrera un altre, ressalts compromesos e instil·lacions precàries son la nova dinàmica del torrent. Arribem al camí que em creuat a l'aproximació, comença a ploure amb intensitat... miro al cel...miro el Pere, que fem? seguim?...-Per mi si- em contesta en Pere, doncs som-hi, a partir d'aqui el torrent es tanca i anem a buscar un nou rapel de 14 metres, decidim passar d'un clau i anem a buscar un tronc que està ubicat just on pica l'aigua. Aquí l'aigua baixa amb mes intensitat perquè esta toca canalitzada, deu n'hi do la força que té. Arribem al segon rapel de 30, per donar més al·licient al descens ens comença a pedregar, en pocs segons el torrent queda blanc i nosaltres al·lucinats, sort que portem casc. Un cop descarregat el nuvol ens abandona deixant sortir de nou el sol, continuem per un parell de ràpels més bastant altets fins que el torrent es torna a obrir, decidim agafar un camí que puja per la nostre dreta evitant els dos últims ràpels degut al mal estat del bosc, tot ple d'arbres trencats pel mig de torrent.
Retorn:
Senzill, seguim per aquesta pista que va pujant fins a trobar un Vallat que resseguirem fins a trobar una pista ample, aquesta l'agafarem cap a l'esquerra en baixada, anirem a parar de dret a Can Gat, seguirem en direcció contraria a Can Gat i arribarem a la tanca on darrera es troba aparcat el nostre vehicle, uns 40min.

Recomanacions:

-Fer-lo despres de pluges i si pot ser a la primavera per aprofitar el desglaç.

-Si el podeu fer amb dos cotxes us estalviareu un gran tute, però personalment crec que perd encant.

-Les instal·lacions si n'hi ha son precaries i els ressalts son autentiques desgrimpades mullades, no es un barranc d'iniciació tot i ser un torrent, a més si el feu integrament es físic, aproximadament unes 7 o 8 hores entre la caminada i el descens.




Bladé "las meves piades no son llargues son collonudes :)"