Via Redrum 275m al Cap del Ras , Àger

Via Redrum 275m al Cap del Ras , Àger 6b en libre 6a/ Ae la graduacion hay para todos los gustos, reseñas con 6c

23/05/10

Esta via ya hacia dias que le teniamos ganas y por uno o otro motivo, no le poniamos fecha, pero todo llega, vemos en el calendario, el lunes dia 24 es fiesta, asi que si hacemos esta via el domingo, tenemos el lunes para descansar, e ir sin prisas.

Al final nos juntamos en el bar de Ager el domingo, Eli y Xavi que subieron el viernes, Sandra y Tito que lo hiceron el sabadopor la tarde, Jose, Iago y Dani que subieron el sabado por lanoche y la cordada Esther/Alfredo, que madrugamos el mismodomingo para estar alli a las 9.15 de la mañana, para desayunartodos juntos, me hicieron comer el bocata a destajo(ni que fuese robaoo)

Salimos del bar y vamos a buscar la carretera del cementerio, con indicaciones a Colobor, es una carretera asfaltada que en unos cuantos kilometros, tenenos que cojer una de tierra, que pone al refugio de Colobor, al poco de entrar hay otro desvio(tenemos que cojer el que NO va al refugio) unos pocos km mirando la pared ubicamos nuestra via y dejamos en coche al borde del camino(25/30minutos)
Toca hacer cordadas, lo tenian claro, Jose/Iago/Dani ya que eran tres, dijimos de hacer la otras 3 cordadas, en vez que sean de 2 que sean de 3, adivinar que cordada dividieron...tic,tac,tic,tac.. jejeje

Asi quedo, Xavi/Eli/Esther y Sandra/Tito/Alfredo (encantados por eso)

Repartimos material, cojemos el camino super empinado, (15 minutos)antes de pie de via hay que hacer una pequeña grimpada, para la reunion 0, que pone una "R" marcada en la roca.La cordada Jose/Iago/Dani, deciden cambiar de via y hacer la Tope Classic, para no tener que esperar turno en la Redrun, nada unos metros a la derecha.

Le toca abrir la via a Xavi y a Tito

*sin que sirva de precedente, voy a graduar la via segun mi parecer* *

1 largo 30 metros V+(para mi un 6a/6a+ de cojo..)Una grieta, medio en bavaresa muy vertical, que va haciendo media luna a la derecha que te deja los brazos hechos polvo y acaba en un pequeño franqueo(tela marinera)

*2 largo 25 metros V (para mi V/V+ tranquilamente)se sale de la reunion en un placa de pocos metros (guapa), un pequeña pancheta y un mini/diedro que tienes que mirartelo, porque puedes tirar recto o subir un pocoa la izquierda, donde puedes meter un puente de roca y a la reunion

*3 largo 15 metros V (para mi V+ sin despeinarse)salir en franqueo puro y duro, primero con buenos pies, despues con casi nada..lo justo y acabar con buenas manos repechon y reunion(aereo a tope, pedazo de patio)

*4 largo 40 metros V+ ( este si V+ aceptamos) salir a la izquierda en diagonal, por placa fina fina fina(mola), un poco de manos en bavaresa, una grieta y reunion.

*5 largo 30 metros IV+(IV+ aceptamos) se sale por placa, direccion la feixa comoda y reunion(bocata y bebida)

*6 largo 40 metros III (III vale )casi andando a buscar otra feixa..(pipi..umumm,que descanso)

*7 largo 30 metros V+ (V+ sip)de placa lisa, mirando bien los pies y los dedos(uñas) en las pequeñas fisurillas (solo 3 seguros, creo) una feixa y reunion.(como me gustan las placas)

*8 largo 35 metros 6a /Ae (6a+/6b y por supuesto Ae)empieza en una gran panza, el 1 seguro aleja, si no es que mides 2 metros, suerte a una piedra convenientemente puesta, que te da la altura, 2/3 pasosen Ae, y ves que de un spit, cuelga un vaga cochambrosa y lo puedes pasar acerando(si lo se, podiamos haber cambiado la vaga, pero vas tan apuraillo)salida finita V+/6a, otra feixa, esta pequeña y a buscar otra ya mas grande donde esta la reunion(aqui empezaron a caer gotas, solo faltaba eso).en este largo se estreno Tito en Ae.(odio las panzas)

*9 largo 30 metros 6a (6a+ como minimo, nos ha joi..)salimos de la feixa un poco a la izquierda 3/4 metros, vamos a parar a otra feixa, donde tenemos una placa, casi sin nada donde meter los dedos, por no decir nada y menos donde apollar los pies(llueve, patina la mandarina) se puede hacer acerando o en Ae, aunque alejan un poco, llegas a una llastra salvadora, que esta asegurada con un tascon(segun dice Pere T que es suyo, sera sera!!) hay donde agarrarse,un poco a la derecha, tramo finito y reunion.(en este tramo me extrene, hice 1 sake 7/8 metros, estaba encima de la llastra mojada, dos pasos para chapar la siguiente chapa, se me rompe una presa de mano y ahhhhhh, a 1 metro de la feixa uf uf uff que susto!!!, ni un rasguño)

LLegamos a la cima..menudo pedazo de via, sigue lloviendo, miramos la reseña para el descenso, hay que tirar a la derecha..y despues..en fin que nos complicamos un poco...(eso si, yo nunca me pierdo...)suerte a Sandra que vio una fita, en la lejania...

Os explico, se sube a la cima/cima..de tira a la derecha, veremos alguna que otra fita(pocas muy
pocas)llegamos a 3 fitas grandes, que parece que nos cortan el paso las pasamos, seguimos recto, ligeramente a la derecha y bajando un poco y ya se ven mas fitas que nos hacen bajar a una feixa, que hace como visera (nos refugia de la lluvia) un pequeño bosque y bajada por la tartera(todo este tramo bien fitado)se llega a la carretera de tierra donde aparcamos el coche, la cojemos a la derecha...y al coche, 1 hora tranquilamente.A nosotros nos vinieron a buscar con la furgo, la otra cordada que ya habia acabado la via hace rato, Xavi/Eli/Esther en compañia de Aina, una de las peques del GEAMM al llegar a los coches, estaba la cordada Jose/Iago/Dani los de la Tope Classic.

Bueno como ya he dicho pedazo de via..para mi graduada a la baja, repito para mi...salimos de Mataro a las 7 de la mañana y regresabamos a las 12.00 de la noche, hay que ver lo que nos tira la escalada..

Eso si, Estherrrr!!, no puede ser, que como nosotros no somos pareja de "hecho", siempre nos tienen que separar..no no no y no...

**solo una cosita, hablando con mas gente, segun parece al llover tanto este invierno, la roca esta un poco jodidilla(no toda) y ya ha habido varios sustos, de que se rompan presas/roca, ya sea de pie o de mano, la prueba la tenemos hoy, el otro dia con Ana F en Montserrat y con Jordi, tambien en Montserrat, asi que tener mucho mucho cuidado, palpar la roca y paribaaaa.

**(Por cierto Ana..un besote y rapido te queremos ver como una lagartija..)

cuidaros Alfredo

LA MOMIETA VIA LA NORMAL MONTSERRAT

LA MOMIETA

El 8 de maig el meu pare i jo volíem fer la momieta, però potser no la podíem fer perquè a la nit havia plogut molt i tot estava tot moll. Per si de cas vam anar cap allà, vam menjar un entrepà al bar de la roca i ens vam dirigir cap a Montserrat. Al arribar ens vam dirigir cap a la momieta, girant per on indica l’ermita i abans d’arribar a l’ermita girar i passar per una porta de pedra. Abans d’arribar es tenia que pujar una paret de pedra, era quasi caminant, però com estava moll relliscava molt, desprès de pujar vam arribar al peu de la via. El llarg més difícil va ser el primer llarg, perquè no tocava el sol i estava molt humit i perquè a mi no m’agraden gens els franquejos. El segon llarg que era un 4+ de 25 metres va ser bastant facilet i el tercer llarg el més llarg, de 50 metres, era

un 4rt i una part de 3+ que passava per un lloc on anaves pujant per on hi havia un arbre i anaves pujant per dos cares de parets. Al baixar no baixes pel mateix lloc baixes per un costat el rapel es de 2 llargs, vam tardar molt en el segon perquè la corda es va lligar dos vegades. El dolent es que els meus peus de gat es van embrutar de fang i desprès vam tornar cap casa i vam arribar a les 5.

Jose.

BOLA DE LA PARTIO:DISFRUTANT DEL CONGLOMERAT MONTSERRATI

Avui m'he deixat "enredar" per l'Esther, la Sandra i el Tito......a fer una matinal per Montserrat...la via elegida, la Normal a la Bola de la Partió. Què tindrà el conglomerat montserratí que m'encisa tant??.....
El dia comença una mica enboirat... però mica en mica el sol va guanyant terreny..... i les agulles van despertant......

Amb alguna que altre encigalada per trobar el peu de via ..... de tant en tant ja va bé fer pràctiques d'orientació ;-))) oi?......comencem a enfilar-nos.....

Les vistes impressionants!.....miro de fer una mica de memòria per enrecordar-me dels noms d'algunes de les agulles...... crec que la propera vegada hauré d'agafar el mapa d'en Semir per si de cas ;-))).....

El segon llarg divertit.......mira que l'artificial és entretinguda..... ara se m'enganxa l'estrep ... ara la fifi no vol sortir... diuen que rondinar treu tensió......

No hi ha res com estar dalt d'un cim montserratí!..... en bona companyia i gaudint!

Om santi,
Vickynga

ROCO CANET ... AL CAPVESPRE.

COINCIDIR: Coincidir per atzar dues o més persones en un lloc.

Això és el que va pasar l´altre día, per una part jo vaig quedar amb els cosins de la Merijou que s´estan inician a la escalada i per una altre part en Josep Murera que va quedar amb un amic seu i ... allà ens varem trobar sense saver-ho i ... tot plegat feia dos dies que haviem estat escalan junts !!!
Vinga material fora i ... amunt i avall ... varem començar a tibar de valent en Ruben i la Cris ja de bon principi demostran que això de la escalada és per ells i varen disfrutar moltíssim !!!

L´altre cordada d´en Mure i el colega també no deixan cap pressa de mà descansar fins que la nit comença a guanyar terreny quan ells decideixen arreplegar i marxar ... però nosaltres no ... treiem una fitxa de la llum i ... es torna a fer de dia per moments ... i el monolític de pedra torna a agafar un protagonisme impresionan sota la foscor de la nit.

ROCÒDROM DE CANET DE MAR

SITUACIÓ: Sortida per la Autopista, baixar cap a mar, agafar mà dreta i jà es pot veure. Seguir indicacions a mà dereta.
ACCÉS: LLiure. Possibilitat d´escalar de NIT doncs hi ha instal.lació de llum que funciona amb Fitxes: a comprar a l'ajuntament, 1€=1fitxa=1hora de llum, s'ha de presentar el carnet de federat o el de soci del GEC).
ORIENTACIÓ: Totes.
ALÇADA: 12'40 metres i 120 m2. 16 Vies. Desplom: 3'50 mts.
MATERIAL ROCÒDROM: Monolit de resina exterior. Desploms, plaques, diedre, aresta i fisures.
OBSERVACIONS: Possibilitat d´aparcar al costat del rocòdrom. Bancs i taules, Papereres, una petita aixeta (aigua no tractada), il.luminació nocturna. La platja queda a 10 minuts. La zona, al parc de Vilaflora, es tranquila i practicament sense transit..SISPLAU: L'acces al rocodrom de Canet es lliure, ajudeu-nos a mantenir-lo com està. Si veniu amb gossos penseu que sovint hi ha canalla, procureu que facin les seves coses fora del recinte, hi ha espai de sobres. Si sou fumadors, sisplau, no tireu les culilles a terra

Exposició, Risc i Perill...

Amb aquesta entrada enceto un recull de post sobre técnica que crec que poden ser interessants...

Feia molt de temps que volia fer un escrit sobre l’exposició en l’escalada. Alhora, també volia donar la meva opinió en l’agri i cansí debat dels equipaments, re equipaments i des equipaments que darrerament omple fòrums, blogs i tertúlies cerveseres a casa nostra (ressalto a casa nostra, perquè a la resta de la galàxia no se’n parla tant).
Preparant els textos, em vaig adonar que no tan sols estan relacionats, sinó que realment es tracta de dues importants peces del mateix trencaclosques. Aquestes quatre línies són un modest intent personal per analitzar i intentar encaixar aquestes dues peces. Però el trencaclosques en té moltes més.

Què entenc com a exposició i quina relació té amb el risc?
L’exposició ve determinada pel nostre EMPLAÇAMENT. És a dir, la nostra SITUACIÓ física sobre un determinat terreny. En el nostre cas la verticalitat i tot el que comporta. Això determina una de les característiques de l’exposició en l’escalada: el seu caràcter voluntari.

L’exposició i el risc.
Quina és la principal EXPOSICIÓ a que s’enfronta un escalador? Quin és el RISC que voluntàriament accepta? La principal contingència desfavorable a la qual està exposat un escalador és a CAURE. Quan escalem tenim el RISC de caure. Assumim el risc a caure. Estem situats sobre un terreny vertical i, per tant, EXPOSATS a una potencial caiguda. Aquesta contingència desfavorable o RISC determina una segona característica de l’exposició: la seva potenciabilitat.

Estem exposats a un fenomen (la caiguda) que hom creu que pot succeir, però que té un caràcter aleatori i on poden intervenir mil-i-unes circumstàncies. El RISC és incert. I aquesta INCERTESA, una vegada superada, omple de satisfacció. És una de les principals recompenses a l’hora d’escalar.

L’exposició i el perill.
Si estem d’acord que un escalador, progressant per una paret vertical, està exposat voluntàriament al risc de patir una caiguda….què marca el límit? Quin és el límit de la nostra exposició? …
El limit no el marca la possibilitat d’una caiguda, a la qual ens hi exposem voluntàriament tan sols pel fet d’escalar. El límit real de l’exposició és el PERILL d’aquesta potencial caiguda. El PERILL d’aquest RISC al qual estem EXPOSATS. La possibilitat imminent de fer-nos mal. Quan estem en una situació on potencialment, si caiem, podem patir lesions. L’escalador té por de caure sobretot quan pensa que pot fer-se mal.
És el nostre límit psicològic (independent del límit tècnic).
Els grimpaires novells tenen por a caure sempre, perquè associen caure a fer-se mal. En l’escalada esportiva, l’exposició al RISC de caure forma part de l’activitat. Però estem d’acord en què aquest risc NO comporta un gran PERILL. Per això, tots tenim amics que fan molt de grau en parets de baixa exposició a un risc perillós i que es bloquegen quan escalen en d’altres circumstàncies.

Quin són els factors que determinen el grau d’exposició (risc de perill) en l’escalada?
Podem classificar-los en dos grups: els SUBJECTIUS i els OBJECTIUS.
Els factors SUBJECTIUS serien els PERSONALS: el nivell de formació tècnica, l’experiència, l’entrenament, la fortalesa psicològica…. Aquests paràmetres es reflecteixen clarament en l’exposició a un risc perillós en paret. Un exemple seria una persona que no sap utilitzar el material o que dur un equip inadequat. En aquest cas, l’escalador està clarament sobre exposat a patir un risc perillós a l´hora d’escalar. Podríem trobar centenars d’exemples en aquest sentit i tot nosaltres els seguim veient massa sovint. De la mateixa manera, un escalador que escala en “solo integral” una via, s’exposa personalment al risc d’una caiguda mortal.

Els factors OBJECTIUS serien els NO PERSONALS: el medi i la paret.
L’exposició a determinades condicions meteorològiques (turmentes elèctriques, boira, fred, vent, etc…) i la qualitat de la roca (caiguada de pedres, etc…) incrementen clarament el risc perillós.
Però realment és la mateixa paret i concretament la via, qui marca més l’exposició. De fet, el grau d’exposició màxim obligat és una de les principals característiques d’una via. Crec que aquest grau caldria que fos conegut per l’escalador abans de posar-se els peus de gat. Però aquesta característica, en la majoria dels casos, no apareix en la ressenya.

Existeix una GRADUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ EN L’ESCALADA en roca però no es gaire coneguda a casa nostra. Es tracta d’acotar el GRAU OBJECTIU D’EXPOSICIÓ MÀXIM OBLIGAT d’una via.
Però quins factors crec que el determinen?
En primer lloc el TIPUS, UBICACIÓ, NÚMERO i ESTAT de les ASSEGURANCES DE PROGRESSIÓ i REUNIONS FIXADES per l’equipador o aperturista: és a dir l’EQUIPAMENT.
El tipus (químics, parabolts, spits, reblons, pitons, tacs, etc…) i l’estat (deteriorament pels anys) determinaran la capacitat d’aturar una potencial caiguda. La seva ubicació i número determinaran la longitud de la caiguda i el tipus de caiguda (factor 2 sobre reunió, caiguda sobre repisa, etc…).
L’exposició serà més baixa com millor sigui l’equipament i més alta quan sigui pitjor (tipus, ubicació, número i estat).

En segon lloc, la possibilitat d’utilitzar ASSEGURANCES FLOTANTS (tascons, friends, pitons, tacs, etc…) i ASSEGURANCES NATURALS (ponts de roca, merlets, savines, etc..) per progressar i muntar reunions: és a dir, l’AUTOPROTECCIÓ.

Per a mi, una via amb poques assegurances fixes però amb moltes possibilitats d’autoprotecció tindrà clarament un grau baix d’exposició. Això implica que una via semi-equipada o desequipada no té perquè ser més exposada que una d’equipada. Tot depèn de la facilitat o no d’autoassegurar-se.

Amb tots aquests arguments podrien quedar 5 graus d’exposició (semblant als graus d’artificial): E1, E2, E3, E4 i E5 (E0 no el considero perquè no existeix el risc 0).

El grau sempre serà d’exposició màxima obligada. Potser una via de 300 metres, només tindrà 15 metres d’exposició alta i la resta d’exposició baixa, però si aquests 15 metres son d’exposició obligada, tota la via quedarà com a grau d’exposició obligat alt.

E1 :Exposició molt baixa
Via equipada amb assegurances (químics o parabolts) en bon estat. Via semi-equipada amb químics i/o parabolts on fàcilment podrem afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals. Via sense cap perill de caiguda de factor 2, cap perill de caiguda sobre sortints o feixes i cap perill de caigudes llargues.
E2 :Exposició baixa
Via equipada amb assegurances (spits, pitons, reblons o d’altres) en bon estat. Via semi-equipada (spits, pitons, reblons o d’altres) en bon estat on fàcilment podrem afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals.
Via sense cap perill de caiguda de factor 2, cap perill de caiguda sobre sortints o feixes i cap perill de caigudes llargues.
Via desequipada on fàcilment podrem afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals amb reunions sòlides.
E3 :Exposicio mitjana
Via equipada amb assegurances (spits, pitons, reblons o d’altres) en no gaire bon estat. Via semi-equipada (spits, pitons, reblons o d’altres) en no gaire bon estat on pot costar afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals.
Via sense cap perill de caiguda de factor 2. i cap perill de caiguda sobre sortints o feixes. Via amb perill de caigudes llargues.
Via desequipada on pot costar afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals amb reunions sòlides.
E4 :Exposició alta
Via equipada amb assegurances (spits, pitons, reblons o d’altres)) en mal estat. Via semi-equipada (spits, pitons, reblons o d’altres) en mal estat on és difícil afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals.
Via amb perill de caiguda de factor 2 i/o perill de caiguda sobre sortints o feixes i/o perills de caigudes molt llargues.
Via desequipada on és difícil afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals amb reunions poc sòlides.
E5 :Exposició molt alta
Via equipada amb assegurances (spits, pitons, reblons o d’altres) en molt mal estat. Via semi-equipada (spits, pitons, reblons o d’altres) en molt mal estat on és molt difícil afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals.
Via amb perill de caiguda de factor 2 i/o perill de caiguda sobre sortints o feixes i/o perills de grans caigudes.
Via desequipada on és molt difícil afegir assegurances flotants i/o aprofitar-ne de naturals aconseguint reunions molt poc sòlides.

Aquesta graduació tan sols és una proposta i segur que es pot millorar. Tan mateix, intentaré que totes les ressenyes publicades en el blog duguin el GRAU OBJECTIU D’EXPOSICIÓ MÀXIM OBLIGAT. A veure si algun company més també s’anima.

En resum. Crec que cada escalador té una petita balança en el seu cap. En un dels platets hi ha la seguretat. En l’altre l’exposició al risc; al perill. Alguns busquem l’equilibri. D’altres decanten la balança cap a a la seguretat o cap a l’exposició. Totes les postures son respectables. Totes menys els extrems radicals. El pitjor de tot és intentar imposar les teves idees sense respectar els altres.
Una via mai pot ser segura del tot. Sinó no existiria l’escalada lliure.
De la mateixa manera, no crec que cap aperturista sigui un suïcida i per tant, sempre intentarà protegir-se sense passar el seu propi límit d’exposició.

Tan sols l’aperturista pot marcar el grau d’exposició que li dóna a la seva via. I totes les opcions son bones. Ningú té dret a rebentar una via d’exposició molt baixa completament protegida o reequipar una via d’exposició alta o molt alta quan el seu aperturista he decidit que sigui així.
Bé, aquesta és la meva opinió.

Pere Tutusaus Cinca

BTT ... amb vistes al Montseny.

... vols fer un volt amb bici aquest migdia mariquita ??
osti tu ... som-hi papallona !!!

Dit i fet ... en Pere es presenta a les dues a casa meva i en un "plish-plash" ja som damunt dels ferros amb pedals .... per disfrutar de la diversitats de colors que ens està oferin aquesta primevera. Amb vistes sempre al nostre espectacular MOntseny ... fem un horeta de btt pels volts de S. Antoni de Vilamajor i S. Pere de Vilamajor gaudin dels seus camps, arbrats, flors ... que romantic ... oi Pere ???

S. ANTONI DE VILAMAJOR/S. PERE DE VILAMAJOR

Un patrimoni universal. El Montseny, Reserva de la Biosfera és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten.

AGULLA DE CÉLLECS (Via Caciques, 6b)

Tresor: "Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d'ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari"

(Vistes de l´agulla de Céllecs ... el cap de l´indi)



(VIDEO RESUM)

Això és la Agulla de Céllecs, un petit tresor, un regal de la naturalessa i que nosaltres, els escaladors podem disfrutar de la seva bellesa, un capritx de la natura que ens pot recordar al cap d´un Indi i que ens enfilem pel seu cos fins arrivar al damunt seu per tot seguit disfrutar de les vistes que ens ofereix.

Es dimarts i ens trobem l´amic d´en Mure, en Muré en Diego i en Jaume ... una altre vegada a Céllecs, per descobrir una miqueta més aquest sector. Entre d`altres, apart de fer la via Caciques també tastarem una mica d´artifo a la seva via veina.

La via Caciques, amb l´equipament just, però els pasos més difícils ben protegits té dues parts, la del inici en placa, fisurada i maca un pel bruta que cal protegir amb algún friend mitja entre el primer químic i el seguent parabolt per continuar per un desplom de bons cantells i ben protegit per arrivar adalt de la Agullola.

Més a la dreta trobem una via perfecte per practicar l´artifo i encara més a la dreta dues vies més per continuar practican. Allà en Mure i el seu colega varen disfrutar de valent !!!

AGULLA DE CÈLLECS

Via Caciques, 6b

APROXIMACIÓ: Desde el sector Senglar, que esta per sota de la placa, cal perdre una mica d´alçada i seguint el fil de la paret. Desde el sector senglar s´an equipat dues linees de ràpels per arribar al peu de via, força més ràpid.

ORIENTACIÓ: Sud/Sud-est

ROCA: Granit.