CALELLA ... SOL, AIGUA I ... ESCALADA !!!

(VIDEO RESUM)

Avui dijous la Cris ens ha fet una proposta diferent ... anar a escalar al rocòdrom de Callella situat al pont de la N-II a la entrada de Calella. No està malament, pendre una miqueta el sol, fer uns banyitos, uns gelats i com no ... escalar !!!

Per la ocasió ... la Cris, la Aina (amiga de la Cris i ... futura membre del GEAMM), en Ferran, en Carles, la Carla i en Jaume.

Quedem a les 16.00 i allà ens trobem sota un sol radiant i una mar fantàstica. Que fem ??? Fora les samarretes i ... a escalar !!!

(En Carles i la Cris)

En Carles i en Jaume es posen a obrir les primeres vies mentres la resta es decideixen per fer un banyito i pendre el sol, però tot seguit no poden aguantar la tracció del muro i s´enganxen amb nosaltres. Després d´unes quantes vies tornem a la sorra a peu de les vies i ... un altre banyito per relaxar-nos. A mida que va caient el sol l´espectacle és fantàstic ... varies cordades pujar per tot l´ample de la paret quan ... s´acosta un noi i ...

" ... vosaltres sou del GEAMM ??? ... és que us segueixo através del vostre blog ... felicitats !!!

" ... dons ... si !!!!"

La veritat és que cada vegada podem dir que estem molt orgullosos de pertanyer aquesta gran família que es diu GEAMM i de fet no fà encare un any que hem nascut.



(La Aina)

Després de fer una petita xarrada amb aquest company disfrutem de la nostra companyia fins última hora de la tarda. Segur que hi tornarem !!!

(En Carles)

SITUACIÓ: Calella

ACCÉS: Per la N-II de Barcelona a Girona avans d´arrivar a la poblacio de Calella sota mateix del Faro.

ORIENTACIÓ: Surest.

ALÇADA: 10 a 22 metres.

ROCA: Formigó amb cantos picats i presas artificials.

OBSERVACIONS: Posibilitat de fer pràctica de "artificial" i ... fer un banyito !!!

Reequipament de la Scabroni-Escapullini...

-

Antecedents i raonament de l’actuació

Les vies Sol Solet i Scabroni Scapullini són de les més freqüentades de Montserrat Sud (la primera sobre tot).
Cada cap de setmana un piló de cordades utilitzen el sistema de ràpels de la Scabroni Scapullini per baixar.
Les instal.lacions antigues obligaven a fer tres ràpels 45m + 30m + 40m sobre uns ancoratges clarament obsoletes: 2 spits amb cadena de l’any 1989 (gairebé 20 anys d’antiguitat).
La nostra primera intenció era renovar aquestes tres instal.lacions.
A petició de la Comissió d’Equipaments d’Escalada de la FEEC hem aprofitat per substituir totes les assegurances de la via, molt antigues (spits i burils) i força deteriorades per l’òxid, deixant la via completament actualitzada i segura.

Criteris tècnics

Com l’actuació ha estat subvencionada per la FEEC hem seguit el reglament establert per la Comissió d’Equipaments d’Escalada (el podeu consultar aquí).
Els materials que hem utilitzat per substituir ancoratges i instal·lacions son tots inoxidables.
Per a les assegurances de progressió de la via hem instal·lat parabolts Fixe M-10 inoxidables de 10 mm. de diàmetre per 12 cm. de longitud amb xapa FEEC també inoxidable.
Com les reunions també son els ràpels de baixada de la popular Sol-Solet (“reunions - ràpel”) hem fixat dos ancoratges Fixe M-12 de 12 mm. units per una cadena amb una anella, tot el conjunt també inoxidable.
Al costat del ràpel hem afegit un tercer ancoratge Fixe M-12 inoxidable amb anella, per refermar la instal·lació i facilitar les maniobres dels que pugen i dels que baixen.
S’ha eliminat i retirat de la paret tot el material obsolet (burils i spits).

Criteris ètics

Seguint el codi de muntanya de la UIAA (2001):
Sempre s’ha preservat el caràcter i esperit original de la via.
No s’alterat la línia del primer ascens.
No s´han incrementant el número de proteccions.
El reequimanent no ha modificat la dificultat de la ruta.
No s’han modificat els emplaçaments ni de les assegurances de progressió ni de les reunions.
No hem afegit assegurances per evitar possibles factors 2.
Es manté el mateix grau d’exposició original de la via.
Tot el material utilitzat compleix les normes de la UIAA i les normes Europees.

Resum de l’actuació

Reequipament realitzat per la Carla Ruiz, l’Esther Ariete i en Pere Tutusaus els dies 6 i 7 de juny del 2009.
En total unes 10 hores de feina.
El primer dia es van substituir les reunions primera, segona i tercera de la via i totes les assegurances de progressió del darrer llarg. Alhora es va eliminiar i netejar de la paret tots els antics ancoratges, spits i burils, la majoria en mal estat, d’aquestes reunions i de la darrera tirada.

El segon dia es va arranjar la quarta reunió i es van substituir totes les assegurances dels tres primers llargs. Igualment, es van eliminar la resta d’ancoratges antics. Cal remarcar que un dels spits de la R2 va “petar” simplement al ser descollat. La majoria dels tacs dels spits estaven força deteriorats. Les xapes i cargols molt oxidats.

Totes les xapes noves porten el logo de la FEEC. D’aquesta manera es poden distingir de les assegurances de la via Bego-Kush que creua l’Escabroni Escapullini en el primer i en el segon llarg.

Crítiques i polèmiques

Per tal d’evitar aixecar les clàssiques polèmiques inútils, hem volgut raonar i explicar detalladament l’actuació feta en reequipar la via. Com sempre, hem intentat fer-ho el millor que hem pogut i amb les més bones de les voluntats. Les crítiques positives sempre seran ben rebudes.
Esperem que la gaudiu tots.
Moltes mercès.

Carla, Esther i Pere.

Cresta de Peguera

Us passo una breu ressenya.

Aquest dissabte passat l’Anna Z. l’Arnau, l’Anna F. i jo (en Pere M.) vam anar a fer una sortida de “pràctiques” a la cresta de Peguera. La intenció inicial era anar a la cresta de Ferran, però vist el temps, i el poc rodatge que té el grup en crestes, vam fer un canvi de plans, a risc de que ens pillés el xafec.

Aquesta cresta, situada en el poble abandonat de Peguera, és ideal per fer una sortida matinal en un entorn bucòlic de prats i vaques.

Us deixo l’enllaç amb la ressenya de la feec per a més indicacions:

http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/121/

http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2007/07/cresta-de-peguera.html

Com a últim comentari, afegir que, efectivament vam tenir xàfec a mitja cresta, però com que no té problemes per baixar, vam anar cap el cotxe, ens vam assecar, vam dinar i quan va tornar a brillar el sol la vam acabar amb un pim-pam. Com a nota curiosa, vam passar molt fred ja que tot i anar preparats pel mal temps, alguns moments estàvem per sota dels 9º!!

Pere M.

"ELS GRAUS DELS MATXOS"

L´escalada d´entre altres coses, ens permet descobrir racons de la nostra geografía maquíssims que d´una altre manera potser no arrivariem a conèixer.

Avui Dimecres escapant del nostre radi d´escalada del Maresme, ens apropem a la comarca d´Osona, a tocar del Montseny. Ens trobem a Aiguafreda a peu de les "Cingles del Bertí" on es troben forces escoles d´escalada (Sot del Bac ... ).

Però avui ens decantem per un sector nou, "els Graus dels Matxos", un sector recent i amb molt de futur.

... per la ocasió en Ferran i en Jaume i ... fisicament no hi és la Carla però com si sigues (baixa d´última hora).

Després d´accedir en mens de 5 minuts a peus de vies ens donem conta que estarem a la ombra tota la tarda, un privilegi !!!

Després d´escalfar amb la primera via que trobem "Sense nom", 5+ a continuació fem "Dels cunyats" 6b i tot seguit "l´escarbat copulaire" 6b i tot seguit la estrella de la jornada ... "Piano piano" 6c+/7a. Una vegada en Ferran la deixa montada marxem a fer "Enderrocs" 6a+.

A continuació tornem enrera i en Ferran ... aconsegueix treure´s aquesta fantàstica via molt tècnica !!!

Fantàstica jornada, amb bon ambient, gent simpàtica i un indret superagradable per l´estiu !!! ... axiò sí ... et poses MATXO, MATXO, MATXO !!!

SITUACIÓ: Aiguafreda.
ACCÉS: Una vegada entrem dins Aiguadreda venin de la Garriga agafem la primera a mà esquerra direcció una altre vegada direcció Barcelona, però continuarem recta pel carrer principal direcció l´estació de tren. Deixem enrere la estació, tot recta fins al final del carrer on prenem a mà dreta una pista forestal, on sempre amunt, fins despres d´una bona pujada i després de dues curves forces pronunciades, el camí perd tota la seva pujada. Deixem el cotxe a ma esquerra o dreta, tornem enrera caminant i la curva pronunciada, a mà dreta surt un camí que ens durà a peu de vies.
ORIENTACIÓ: Est.
ALÇADA: 20/25 mts.
DIFICULTAT: Predominant els 6C i 7a (només un V+ i dos 6a+)
ROCA: Tipu arenisca, amb una mena de "enladrillado" a les parts superiors tota curiosa.
OBSERVACIONS: Les resenyes son situades a peu del sector principal. D´agrair pels equipadors.

Expedició GEAMM al Montblanc...

Avui surten l'Adrien i en Fred cap als Alps.
El seu objectiu és fer el cim del Montblanc (4.810m) per la ruta dels Tres Cims.
Des d'aquestes línies dessitjar-us tota la sort del món.
Tindreu l'empenta i la il.lusió de tot el GEAMM....
Força i Seny amic meu!

PERE

TASTET A L'ESCALADA CLÀSSICA A GORROS.

Una tarda tranquil.la a casa, avui no hi hagut sort, no sortiré a escalar, ara, demà sí! Demà per fí aniré a tocar roca !! Des del dilluns passsat, festiu per alguns afortunats, que no m’enfilo per enlloc, bé, això si pujar a dalt del cavall no és considera enfilar-se ! ... D’això m'en faig un fart !! J

I com que veig que ningú s’anima a explicar-vos el Tastet a l’escalada Clàssica a Montserrat, ho faré jo!

Dilluns 01 de juny, una molt bona manera de començar el mes que ens obra camí a l’esperat estiu, ens trobem al Monestir de Montserrat una bona colla del GEAMM, i aquest cop amb uns acompanyants especials;

En Marc!! Després d’impregnar-se duran més de 9 mesos de muntanyes, parets, vies i fotos moltes fotos d’escaladaors per part de la seva socia i amiga, s’ha decidit per batejar-se en el món de la via clàssica amb una gran cordada : Sergi i Esther i una bona via per iniciar-se: la Rataplan.

En Tito!! Després de tastar l’escalada fa menys d’un mes, les ganes el superen i tan amb les cordes per davant com per darrera la via Rataplan va caure als seus peus. Cordada: La Sandra, qui el va introduir en aquest món de sargantanes i l’Albert, muni de Granollers i esperem a partir d’ara company de multiples escalades.

La Montse!! Qui després de varis intents frustrats perquè vingués a escalar amb nosaltres i s’introduis de nou en aquest estil de vida, per fí es va decidir !! I vaig disfrutar de la seva companyia al llarg de l’ascenció al cim, on ens va confessar el seu petit secret; Enhorabona Xavi i Montse!!! Cap altre racó hagués estat un millor lloc. La via : "La qui hi faltaven spits". Cordada: jo!

En Ramon i l’Enrique: En Ramon ja fidel a les nostres últimes sortides, no s'en perd ni una !! i l’Enrique qui després d’un temps lesionat i amb el tema via clàssica una mica oxidat van fer cim per la via "Benson" i van gaudir de la simpatia, paciència i didàctica del nostre estimat Ferranet.

Així doncs, varem rodejar la Magdalena Inferior i la varem escalar suaument fins a fer CIM junts, per a gaudir una vegada més de les meravalloses vistes de Montserrat ( ara ja, les agulles, parets i racons tenen nom propi ), gaudint de la sensació d’inmensitat, bellesa, satisfacció i companyerisme.

L’Amàlia!!: L’Amàlia no ens esperava al CIM, però sí al banc del Cremallera prenent el sol i amb llibre en mà, el nostre campament base, la nostre fidel aliada sortida rera sortida, la nostre excusa perfecte per a descarregar-nos de les cordes tan a la baixada com a la pujada ( 1000 escales sòn moltes!, però 1000 escales amb corda, sòn una bogeria !! ) .

Esperem repetir aviat amb tots vosaltres i compartir moments tan especials com el del dilluns!!. Qui proposa la propera data ??

By Carla :-)

UN COP MÉS US HEU SUPERAT!!!!

Un altre divendres cansats de la feina, la setmana, la rutina...però ja entusiasmats perquè demà comença el I Curs monogràfic d’autorescat en roca que ofereix el CIM.

Com cada cap de setmana des que ens hem aficionat a l’escalada, ens llevem ben d’hora. Avui és dissabte i cap a Mataró s’ha dit (bé, aquest cop és a Canet). Allà ja ens esperen un munt de “munis” ben uniformats i amb ganes d’ensenyar i passar-ho bé amb els “cursetistes pardillus”.

-

Una introducció magnífica i cap a la feina. Han distribuït 6 tallers per tot un rocòdrom ple de vies, on cada “muni” s’ha especialitzat en una tècnica d’autorescat: desbloquejos, transferències de pes, ràpels diversos, politges...

Els cursetistes anem passant d’un lloc a l’altre amb un seguiment minuciós del “capo” amb el seu cronòmetre en ma. Molta informació i moltes hores practicant, i cada cop els nostres caps més atapeïts (“crec que no recordaré res” es una de les frases més repetides). Cansament generalitzat però amb ganes de tornar-hi demà (som massoques?, potser...).

Després de dormir unes horetes, “sant torne-m’hi”. Avui toca Banyadores (zona de Cabrera). Avui és la pràctica i l’aplicació real del que vam practicar. Parelles de cursetistes i un “muni” per nosaltres solets (quina meravella i quina bona organització).

Ara el supòsits són reals: el meu company està ferit!!!!!ufffff quin estrés!!!!!Nus de mula, doble vuit, mariner...remunto...”hola company”...arnés de pit...rapel compensat...que m’hauré oblidat????? Si realment el meu company està ferit, millor serà trucar al 112!!!!!!

-

Però passem un diumenge tots junts, a la muntanya, divertint-nos i aprenent moltes coses que esperem no haver de portar a la pràctica mai, però que si ho haguéssim de fer, estem segurs que tots els conceptes treballats ressorgirien dels nostres cervellets i ho faríem prou bé.

-

El curs s’acaba al bar (on si no?) i després d’una entrega de diplomes que ens emociona molt, el temps que fins aquell precís moment havia estat radiant, es converteix en el diluvi universal i tothom corrent cap a casa.

Tots els cursetistes us agraïm a tots els “munis” la vostra feina, paciència i professionalitat en tots i cada un dels moments; i sobretot el bon rotllo que feu que es respiri estant a prop vostre.

MOLTES GRÀCIES.
Redacció:Sandra
Fotografia: Alberto

-

Fotos: http://picasaweb.google.es/geammataro/CursDAutorescat#