SOLIUS ... L´ESCALADOR NEIX O ES FÀ ?

Avui Dissabte mentres els nostres companys estan disfrutan a Vilanova de Meià, la Sandra i en Jaume s´han enportat a escalar al Tito, l´amic de la Sandra i a la Merijou, la dona del Jaume. Hem triat la escola de Solius, un bon llóc per en Tito, per tindra el primer contacta amb la roca i la Merijou per tornar a recordar que és escalar.

Sota un cel ben blau i acompanyats de cordades per tot arreu anem a la Agulla Central i comencem per les dues vies que van equipar els Pere´s pel curset.

En Tito bé amb la "teorica" feta, dons la Sandra l´hi ha pasat tots els apunts del curset i ... sorpresa per tots !!!! ... amb tota naturalitat comença a fer totes les maniobres com si ho hagues fet tota la vida ... que si l´arnes, el doble vuit, asegura amb el reverso amb tota tranquilitat i ... quan fà la seva primera via "Mama Rose" (IV+), es desenvolupa a mida que va pujant amb un moviments de peus, posicions i per sobre de tot tranquilitat que ens deixa a tots bocabadats.

"... vols probar de primer ???"




I així és ... a continuació fa la mateixa de primer i com a casa s´ha papajat tots els apunts com pasar la corda pel mosquetó, la orientació de la cinta, com arrivar a la reunió ... etc. es posar en acció i ... tots flipats ... amb quin estil i sense cap mena de nerviosisme va progresant i fen la via.


.... Guau !!!! ... l´escalador neix o es fà ???? Avui hem descobert que l´escalador neix !!!!

Ara li toca a la Merijou i ... com no també ens deixa bastant bocabadats. Ella ho fa fàcil tot, sempre ho he dit, potser li mancarà força però la tècnica no li falta, a sobre és tan metòdica, que ho fà fàcil i maco.

Avui la Sandra i en Jaume ... a segòn terme ... i amb molt de gust !!!!
Anem a la esquerra i acabem fent vies fins a 5+ i tots ... i quan dic tots, també dic la Merijou i el Tito les fan totes amb una facilitat .... !!!!

(Agulla Central)

Tots dos ens confesan haver-so pasat d´alló més bé !!!! ... i segur que hi tornaran !!!!

(VIDEO RESUM)

FELICITATS, MARC!!!!

Avui fa anys en Marc Romero, un tio amb pinta de xungo però bon cor....en el fons del fons!!!


Si el voleu felicitar el trobareu enfilat en algun sostre o desplom, o també menjant al costat d'una bona llar de foc.

Una forta abraçada de tot el Geamm.

I CURS MONOGRÀFIC D'ESCALADA ARTIFICIAL EQUIPADA

Dates: 25 i 26 d'Abril 2009
Monitors: Pere Montasell, Pere Tutusaus, Ferran Domingo
Alumnes: Jose, Ramon, Eli, Xavier, Marc, Susanna, Carla, Víctor, Jose, Jaume, Bart, Sandra, Marta, Esther.

El Curs, ben organitzat, estava estructurat de la següent manera:

-

Dissabte matí: Teòrica

Dades que alguns ja havíem sentit alguna vegada...d'altres de noves...

El més divertit les presentacions i l'inici del bon rotllo, tothom té ganes de participar.
-

Dissabte migdia-tarda: Inici de la pràctica al rocòdrom de Canet

Comencem a aparèixer els conflictes, les preguntes, els dubtes. En Pere Monta prepara cordes estàtiques per controlar a tothom, mentre que en Pere T. explica sàviament els seus coneixements i en Ferran se'n surt com pot, amb uns cursetistes molt exigents.

-Anem provant vies, amb moltes queixes al principi i més destressa al final.
Factors importants: l'equilibri, la confiança (com sempre), la p...fifi, els sostrets i els desploms.

-

Diumenge tot el dia:

Primera intenció ... sortida a Montserrat a fer vies a la Bola del Partió, la Miranda de la Portella, i La Cadireta

Anem cap a Montserrat, amb el cel d'entrada ben tapat. Parem a esmorzar al Bruc, i quan anem a sortir...diluvi universal!. Entre parades, dubtes i trons, decidim no jugar-nos'la.

En Marc ens planteja la opció d'anar al Rocòdrom de Santa Maria de Palautordera (ell i la Susanna són d'allà i disposen d'accés). Així que so-m'hi tots cap allà!
Entre arribar i començar, surt un sol espectacular. Bo i així, les casualitats de vegades són bones. El rocòdrom és genial, aconseguim consolidar conceptes (amb no pocs entrebancs), i practicar-los amb molta seguretat (Montserrat potser hauria estat precipitat).
-
Estem tots junts i com sempre....moltes bromes i rialles. Aprenem nusos nous i molt "truquillus" genials. De nou: cap de setmana exprimit a tope i molt disfrutat.
Ara a esperar el proper Curs Monogràfic del CIM.
-

(VIDEO RESUM)

A MUERTEEEE!!!!!

Aquest finde, mentre alguns companys i companyes aprenen escalada artificial, jo arrisco la meva reputació per quedar amb en Marc i en Carles. En Carles pilota (no condueix) el cotxe fins a Olesa de Montserrat, on ens trobem les impressionants parets de les Paparres. No he trobat ressenyes, però cap problema, se les saben de memòria (o això diuen!).

Només arribar comencen les pressions: "avui res de casco, no necessites aquest mosquetó, treu-te això, fora la baga d'ancoratge"...Ah, no, per aquí no passo, la baga ve amb mi digueu el que digueu. Uff, em fan suar!!!

L'escalfament per a ells és un 6c. Jo a continuació escalfo en un parell de quarts (el Marc puja per fer-me fotos sense peus de gat, el tio!). Després comença la canya de debò: en Carles se'n va a un 7a, però està molt cansat i li falten forces. En Marc té un repte pendent amb un 8a+, "Marley", crec que es diu. Tampoc li surt a la 1ª. Cap problema, descansem i després un altre pegue.

Segona ronda: pretenen que faci un 6a amb sortida de 5+. Ho veig xungo, ni de conya de 1ª. Provo en "top-rope", em penjo i ho maleeixo tot però tiro amunt. No es pot dir que no a aquests dos. Ells de seguida tornen a la càrrega. És espectacular veure'ls lluitar contra les seves febleses, abraçant la roca amb força, els músculs en tensió a cada pas. Un col.lega desconegut els anima: "Vengaaaaa, a muerteeee!!!". La veu se sent al Monestir de Montserrat. Vaja, tampoc surt a la 2ª. En Carles esgotat, li falta repòs. Al Marc li ha vingut d'un pèl, ostressss!!!

Avança el dia. Faig un 5è de 1ª i m'animo molt, ole! Les hores passen massa ràpid. En Marc "a muerte" amb el 8a+, el té tan a prop...La maleïda roca es deixa acaronar però no posseir. I, per fi, el millor moment del dia: en Carles torna al 7a, cansat, no vençut. El Marc l'assegura implacable: "ara no pots badar, has d'anar per feina". Ell quasi no parla, només emet algun soroll de tant en tant. Supera el desplom amb fermesa, ara sí, Carles, ara sí. I mentre enfila l'últim tram de la via, se'm mulla la galta. En Marc riu, però jo sé que ell també s'ha emocionat una mica...

Amb el "subidón" d'en Carles vaig a provar un altre 6a. Massa dur per fer de 1ª, però interessant per practicar "posturetes" i passos raros. Braços a tope, em vaig penjant, estudio la pedra i aprenc a llegir-la una mica. Arribo a dalt amb molt bon feeling i ganes de millorar. "Si entrenessis una mica...". Ja ho sé, Marc, ja ho sé. Amb ells dos sempre s'ha d'anar "a muerte". Tinc agulletes, però si em deixen penso repetir.

La "Cordada Tigreton" als Ports de Beseit...

He trigat a decidir-me, però al final accepto la gran invitació que m'han fet la Laura i en Carles, marxarem als Ports i que li donguin pel sac a la meva espatlla, que com és meva, farà el què jo li digui...... A ESCALAR... Yiiiha!!!!
-

Primer us presento als meus 2 grans amics, quina parelleta mes maca! D'ella ja ni recordo quants anys fa que me l'estimo, molts... i a ell ja el tinc a la meva llista de bons amics, això sí, l'envejo, una mica, però l'envejo, quina sort que té amb la Laura..
-

Àpali! a fer km. amb la California, arrgghhh!!!.. jo tambe en vull una!!!!

Primer escalarem la Mas-Colomer (6a, Ae), el 3er i 4art llarg són de fisura amb roca bastant podrideta, allí els voltors ja ens amenaçen des de el seu cel "si no sou prou bons i acabeu pel terra, sereu nostres", no els hi donarem aquesta satisfacció!, je je...

El 5è llarg tot mullat, oohh oohh.... podrem passar? Aquella aigua que s'ens presentava allí com un mur per nosaltres estava allí per una raó, que no era per aturar-nos, ens ensenyaria tot lo forts i valents que podem arribar a ser. Fa temps em van explicar que la solidesa d'una muralla depén del valor del qui la defensa... vàrem decidir lluitar contra aquells guerrers, en Charlie va guanyar i ens va apropar al cim, allí varem disfrutar del mar de muntanyes que teniem sota els nostres peus, ens vem sentir lliures i feliços.

El segon dia la nostra ignorancia ens va traïr, amb 4 signes mal entesos vem creure que plouria, pero unes formigues em van dir que no plouria, encara treballaven fora el niu i per la seva manera de caminar i altres indicis estava clar que no plouria, aquell dia la sabiduria de la natura va guanyar a l'arrogancia dels ignorants.

Dos dies mes tard amb l'intencio d'escalar a les Moles del Don, el riu dels estrets no ens va deixar passar, aquell dia no estàvem convidats, però eren tantes les ganes d'escalar, que la Laura ens va obrir tota la "Caspas i Càries", quin fred vem passar!!!!

I per fi, l'ultim dia la "KRT" (6b, Ae), completament equipada i amb bona roca, com els Ports ja ens havíen castigat força, avui son benèvols, surt el sol, i els voltors ja no ens amenaçen, s'han fet amics nostres i ens convidan a tornar aviat, així ho farem, ens emportem uns bons records, el meu diari es possarà content quan li expliqui tot el que hem viscut aquests dies.

Per cert, com es la meva primera piada, és molt probable que quedi una "xapuça", ejem..

Ferranet

UN DIVENDRES A LA PLACA YOSEMITE

esprès d’unes setmanes de repòs el Jaume i la Carla han tornat a la seva ja tradicional trobada de Divendres ... Aquest cop hem gaudit del granit de Banyadores, més concretament ens hem deixat les gemmes dels dits a les llises vies de la Placa Yosemite, que com molt bé diu el seu nom són un seguit de plaques, curtes i variables en graus; 5b, 6a+,6b i 7a* ( aquesta última l’hem deixat per una pròxima visita...ejem ) Hem disfrutat com nens, xerrat pels descosits, captat l’energia del sol... però sobretot hem tibat fort !!

(VIDEO INTRODUCCIÓ)

Text By Carla

Fotos By Jaume

* graus segons la nova guia del Maresme.

1. Indiana Pou a la recerca de l´últim burí (7a) 2. Fisureta Dom (6b) 3. Me resbalan los pies (6a+). 4. Cacatua Men (6a+). 5 Peix-polla (V)

Peix-polla i Cacatua Men

Fisureta Dom (6b)

MÉS CALANQUES: CLIMBING IN THE RAIN

DISSABTE, 11 D'ABRIL 2009

5.27 del matí. Al bungalow en Pere ens desperta: "Està plovent!!!" Nooo, ostres, no podrem escalar. A les 7, segon intent....ja no plou! Sortim il.lusionats cap a Sormiou. Objectiu: la via "Coco". La sort decideix que nosaltres, Tutu, Carla i Ana, siguem la 1ª cordada. Després vénen els "Ploramiques" (Esther, Jaume i Víctor), i finalment la Marta, en Sergi i en Jose. No gaire lluny veiem els companys Vicky, Lu, Arantxa i Llorenç.

La via assequible i entretinguda: ara una mica de plaqueta, ara una petita fisura, ara un tros caminant, ara veig el company i ara no...Com sempre, en Tutu i la Carla tiren amunt amb energia; just el que necessito, no puc ser menys! 1r llarg, 2n, 3r...i el cel cada cop més amenaçador. 4t llarg...el vent i el fred s'intensifiquen i llavors comença a caure la pluja. Ostres, em mullo, i amb mi es va mullant la corda, les bagues, els mosquetons...Per què costa tant muntar aquesta R??? Els nervis no ajuden. "Reunió!!!!" (uff). Últim llarg, i la roca mullada. En Pere, sempre sensat, improvisa un estrep per facilitar-nos la tasca. Ha deixat de ploure quan enfilem l'última part de la via. Ara no és moment de febleses ni de pors, la roca es deixa agafar. No relliscarem; som els primers i hem de donar exemple. Acabem el llarg colpejats per un intens vent, el cor bategant fort. La vista ens treu l'alè: mar a dreta i esquerra, d'un blau profund i furiós.

Poc a poc van arribant els companys. El cim és un festival de fotos, abraçades i crits que ni el vent pot ensordir. Mengem i agafem forces per baixar. Gràcies a l'Amàlia, la nostra guia a peu de terra, arribem sans i estalvis a la platja. Ja hem escalat amb pluja...Prova superada, GEAMM!!!

Ana

PARET DE LES BAGASSES A TERRADETS

Diumenge 19 d’Abril. En Pere T., l’Esther, l’Ana i jo, acceptem assolir un nou repte, la via Tutti-Frutti a la majestuosa pared de Terradets. Una via de 225 metres integrada en una pared de més de 500 d’alçada. La paret que, de petita junt amb la meva família miràvem des de la carretera que porta a Tremp i observàvem bocabadats els escaladors, petits, petits allà dalt penjats ( algun dia jo seré un d’ells, pensava ).

Un dia assolellat, tirantets per les nenes i samarreta curta pel gran Instructor del grup. La primera cordada, Pere i Ana, amunt ! Segona cordada, Esther i Carla, amunt !! Com ja és tradició en Pere i l’Esther obren el primer llarg i la via.

Els 4 primers llargs es deixen fer bé, amb bona presa i de pocs metres. Sense adonar-nos ens plantem en els llargs de més compromís per a nosaltres, el nº 5 i nº 6, una placa fina de V+ amb un passet de 6a, molt notori, que es guanya la suor d’en Pere, la patinada de l’Ana, el - fes-ho tu - de l’Esther i el – em penjo! - de la Carla. Seguidament un llarg antònim a l’anterior, un tram de V amb molt bona presa i amb un passet finet de 6a, que també va donar que parlar. Un cop a la reunió l’Esther i jo descobrim que haurem de fer ús dels nostres tasconets pel 7é llarg, uns 15 metres totalment nuus. El qual l’Ana ha col·locat molt encertadament una bona colla de friends a cada fissureta i raconet possible. I el Pere, segon de la primera cordada, ens ha deixat algun regalet “oblidat”. A l’últim llarg, cal mirar la ressenya, a l’esquerra hi fa camí la CADE i a la dreta i amb només 2 parabolts la nostra, seguint un diedre juganer on també hi col·locarem algun dels nostres “amics “. Arribada a la Falsa Feixa i moment de fotografies, rialles i alegria, ja som dalt! Això si, a la pròxima serà fins el CIM.

Una via molt maca, en un lloc d’alçada i amb una companyia immillorable!.

By Carla :-)