MONTSEC DE RUBIES _ MADURITAS CALIENTES 6a/V+obligat

Una bona manera de començar l’any, sempre passa per estar amb la familia o els amics, fent alguna cosa que t’agrada. En aquest cas…ens agrada patir!!! Jeje!

Després d’un cap d’any al més pur estil GEAMM, decidim acabar d’exprimir el cap de setmana fent una sortida col·lectiva a una zona on mai no havíem estat!

Montsec de Rúbies, que es troba a l’est de la Serra del Montsec, entre el congost de Terradets i la Roca dels Arcs de Vilanova.

Bé, a títol personal haig de dir que d’entrada anava una mica impressionada per el simple fet d’anar per la zona de Vilanova de Meià, sempre m’ha impressionat força i ho he vist com “paraules majors”.

Anem tota una colla (com m’agrada que siguem un grup), amb la intenció d’atacar vies paral·leles. Som 7, farem 3 cordades. I les vies escollides seran:

- La Guineu Lliure (enllaç de la ressenya d’escalatroncs) Per Alfredo i Ramon.

- Maduritas Calientes (enllaç Kutrescaladors K pa Team) Per Esther, Sergi i Nogués.

- Escenas de Matrimonio (enllaç Kutrescaladors K pa Team) Per Pere Monta i Erik. I van iniciar per el tram del Festival Eròtic sortint per no saben ben be per on (estan fanàtics).

S’ha de dir que al grup hi ha dues noves adquisicions amb moltes i moltes ganes de tibar, en Jordi Nogués (amb el que faré cordada) i l’Erik (que va boig per acabar-se les parets).

El dia comença amb la pista que es fa un pel llarga, seguida de l’aproximació marcada per el pas frenètic de l’Alfredo i amb un desnivell a salvar important, fins a peu de via on mirem d’assegurar-nos que comencem allà on toca. D’entrada tot ens sembla força vertical i te pinta de ser exigent!! Val més que no ens equivoquem de via.

La paret aparentment segueix sent la característica de la zona, molt vertical amb panxetes per tot arreu, Però de seguida veiem que la roca és de molta adherència i qualitat a accepció dels trossets una mica trencats i les feixes plenes de pedres (habitual).

No ens deixa indiferents, la via Maduritas calientes te forces registres, des de el llarg de V+ i 6a molt exigent, al llarg de V francament “disfrutón”, fins la sortida amb desploms de la mida perfecte per en Sergi.

Mestrestant la cordada del costat van frent gresca i salvant princeses perdudes per la paret sense cintes expréss...jeje. (a La maduritas Calientes val la pena portar cintes de més, doncs dona per posar juguets). I no tenint prou amb la via que fan baixen corrent de nou fins a peu de via i rematen el dia fent una mescla entre la Festival Eròtic i un final desconegut!.

La jornada acabar al poble de Rubies amb un patidillu amb una “pilota sospitosa” i una fart de riure que ens vem fer!!! Gran dia per escalar!

MADURITAS CALIENTES

Zona: Montsec de Rubies (Sud)

Dificultat: 6a (V+ obligat)

Llargària: 145ml (4llargs)

Material: mínim 12 cintes, recomano 14/16 per si equipem. Tascons i friends fins 1.

Aproximació:

Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap la Roca Alta, trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció el poble de Rúbies. La pista dura uns 14kms, es fa un pel llarga, però es va be amb el cotxe. Aparcament a l’esplanada del poble (4 cases pràcticament en runes).

Agafem el GR que ens du cap a la Portella Blanca. El deixarem en el moment que veurem fites i agafarem el corriol que ens durà a peu de via (sempre en tendència a l’esquerra).

Uns 40minuts d’aproximació.

La primera via que ens trobem és la Festival Eròtic.

A peu de via hi ha marcat el símbol de la dona, i uns 3 metres amunt un pont de roca amb un cordino/baga.

Primer llarg (V+, 40ml)

La sensació que em va quedar és que va ser el llarg que marcava la via. Molt vertical. La sortida és dura i el llarg és mantingut, amb el què dels petits desploms que s’han de salvar.

La paret és molt bona a accepció d’un parell de trams (just en els punt de desplom) on hi ha algunes preses un tant sospitoses.

Des del pont de roca tot recte amunt. En el desplomet abans d’arribar a la reunió, on es veu força trencat, recomano avançar per la dreta, deixant el diedret a la nostra esquerra. Les preses són molt bones.

(Aquí els companys començar la via Escenas de Matrimonio)

Segons llarg (6a, 45ml)

Aquest em tocava a mí de primera, i la veritat és que estava força impressionada, doncs en el llarg anterior vaig pensar que deu ni dor quin V+.

Sortim per la dreta de la reunió, entre el primer i el segon parabolt podrem equipar.

Passat el segon parabolt anirem en direcció a l’esquerra per la fissura. Passada la sabina començarem a ascendir en direcció vertical. Aquí comença el tram de 6a, perfectament equipat, amb l’únic problema del primer parabolt del tram que està una mica trencat. Es genial.

La reunió es troba a l’esquerra un cop arribat a la feixa. Compte que hi ha moltes pedres soltes.

Per cert, val la pena portar forces cintes expréss, ja que col·locarem a gust bitxets, sinó us pot passar com a mi.....que em van “superrescatar” a la fasa feixa....jeje!! Em van passar algunes cintes més.

Tercer llarg (V, 45ml)

Aquest llarg li toca a en Nogués.

El primer parabolt queda per sobre del diedre que ens queda a la dreta de la reunió. Però val la pena començar des de la reunió i flanquejant cap a la dreta, és a dir, no anar per la feixa fins el diedre.

Un cop aquí tot recte amunt. És un llarg per disfrutar, amb fantàstiques preses.

Quart llarg (6a, 35ml)

Perfecte per en Sergi, tot recte amunt amb dos trams de sostre a salvar. Perfectament equipats per fer els passos assegurats.

Cal col·locar molt be els peuets per poder salvar be els desploms.

Un cop al cim...la vista és impressionant i el mar de núvols ens ha acompanyat tot el dia!!

Descens

Des del cim anem direcció dreta (est) per anar a buscar el corriol fitat, que ens durà fins trobar el GR de pujada. La baixada és fantàstica.

Està clar que el dia va ser rodó!!!

I demà cap a Àger!!!! Genial!!

Salut i alegria!!!
Ther.

TEAMM MAMMUT AL PEAK DISTRICT

Aquest video per que disfruteu i per posar-vos les piles a tope !!!

CAP D´ANY 2010

Acabem un any, el 2010 per donar la venvinguda al 2011. Una any plé de noves il.lusions, projectes ... Aquest any hem fet el segón aniversari, els de sempre i donem la venvinguda als nous amb els braços oberts. Ells ens ajudaran a mantindra la il.lusió i a renovar-la. Els que no hi son, o els que no ens veiem tant sovint ... i son presents dins nostre i segur que hi tornaran. I com no recordar als nou nats ... a la Mar i als que vindràn.

Per tots ells, per tots nosaltres ... hem celebrat aquest cap d´any, sense més pretensió que està junts i obrir la porta al 2011 ... i aquí teniu un petit resum del que ha sitgut. Gràcies Muré per obrir-nos les portes al teu local, gràcies a tots els que heu posat el vostre granet de sorra i gràcies a tots els que vareu vindre.

(VIDEO RESUM DEL CAP D´ANY 2010)

SERRAT DEL POLL, Olga-Frontera (240 mts, V+)

Avui Diumenge hem quedat a Mataró i plou ... que fem ??? El meteocat preveu bon temps per Lleida ... o sigui que som-hi !!! De fet som un privilegiats ... Catalunya és gran, un gran país de roca i sempre trobarem una zona on no plogui i faci sol i així ha sigut també aquesta vegada.



(VIDEO RESUM)

Decidim anar direcció S. Llorenç de Montagai però la Esther i l´Alfredo donant la opcció de repetir la Olga-Frontera, al serrat del Poll, per aquells que no la hem fet ... gràcies !!!Direcció Artesa de segre on fem un bon esmorzar, i tot seguit anem a Alós de Balaguer on tot seguit agafem la pista que va paral.la al riu fins arrivar a final de pista on trobem l´aparcament.Arrivem a peu de via, a tocar mateix del cotxe i fem dues cordades ... les "floretes" i els "machos".



L1 (IV+, 40 metres). Comença la via de les "floretes". Aquest primer llarg en placa no te cap complikcació. En un principi sembla un pel herbosa, però no és així. Arrivem a la reunió molt comode.


L2 (IV+, 50 metres) El segón llarg si no m´enrecordo malament poques asegurançes, una o dues, però es poden llarçar forces savines i la dificultat no és gaire o sigui que ... Al final s´arriva a un jardinet on montarem la reunió a un arbre. En Nogués ... disfruta de debó !!!

L3. (V, 35 metres). Pel devan nostre podem veure a la Esther i la Ana en aquest fantàstic llarg, el millor sens dubte de la Olga-Frontera, estetic per sobre de tot !!! Es comença per una fisura de esquerra a dreta que protegim amb un frient fins arrivar a peu de la placa on trobem el primer parabolt. La placa amb força presa, amb tendencia a la esquerra fins arrivar a la part de dalt on agafa força verticalitat. La reunió ... penjadeta.

L4 (v+, 35 metres). Sortim per la esquerra de la reunió per un diedre ... força descompost ... o sigui que al tanto amb les pedres !!! Una vegada a dalt fem un canvi de paret a la dreta per arrivar a la placa, al principi bé però adalt és el pas de V+ però ben protegit amb parabolts i claus fins arrivar a la reunió ... ben còmode.

L5 (IV+, 35 metres). Sortim de la reunió, llaçem un petit arbret fins anar al primer parabolt força amunt per reseguir la fisura recte amunt, "al lloro" amb les pedres ...

L6 (IV+, 35 metres). Recte amunt per la placa fins arrivar a la reunió.

DESCENS: Una vegda al cim, baixem uns metres fins arrivar a un arbre amb la instal.lació d´una ràpel. Una vegada fem el ràpel, reseguim per la tartera on ens portarà fins el riu. Una vegada allà, a la dreta per arrivar a les pasarel.les i així arrivar al cotxe.

Via: Olga Frontera
(ressenye d´en Oscar Clim)

Kilimanjaro, el sostre de l’Africa 5.895m.

El dia 1 d’Octubre en Jordi Collell, Manel Nuñez, Jaume Aragon i jo “Jordi Nogués” vam començar el viatge cap al sostre d’ Africa.

Dia 1 d’octubre marxem de Barna a les 13:00PM cap al Cairo i del Cairo cap a Nairobi (Kenia) 5:00AM, a les 9:00AM pillem un bus cap a Arusha (Tanzania) i després de 8 hores amb bus per camins de sorra (fets caldu) arribem a la nostre distinació. Ara només disposem de 5 hores per buscar allotjament i negociar el pack del Kilimanjaro més 4 dies de safari. Després d’un estrés monumental amb els pu… negritus, es va pactar amb la companyia de Shidolia Tours & Safaris LTD. La més econòmica i “segura” info. de Shidolia Email:shidolia@habari.co.tz Web: www.shidolia-safaris.com Tel: +255 27 2548506.
Dia 3 d’octubre, marxem d’ Arusha cap el parc nacional del Kilimasnjaro per la ruta Machame. Es diu que la Ruta Machame és la més xula i dura per fer el Kili.

La sortida comença des de Machame Gate 1.800m fins a Machame Camp 3.000m amb una distancia de 10Km, on farerm la primera nit dins de les tendes que porten els nostres porters. Porters + cuiner + guies… un total de 13 negritos per 4 blanquitos (és obligat, no pots fer resmes que pagar i callar).

Dia 4 marxem de Machane Camp 3.000m cap a Shira Camp 3.800m 5Km, (un paseo) al ser tant light per la tarda vam fer un petit treking per començar la aclimatació, a part de no parar de veure liquits (beber,mear,beber,mear,beber,mear…) osea pixan blanc durant 6 putus dies.Dia 5 per aclimatar, marxem de Shira Camp 3.800m cap a Lava Tower 4.600m on dinarem i baixarem cap a Barranco Camp 4.000m amb un total de 11Km.

Dia 6 marxem de Barranco camp 4.000 cap a Karanga Camp on ens saltem un dia d’aclimatització i seguim fins Barafu camp 4.700m 7Km. Aquí els meus compis ja van començar a notar els efectes de l’alçada i jo que fins a les hores estava bé, començava amb simptomes de refredat (PUTADON!). A les 20:00 PM ja estàvem tots dins les tendes, ja que a les 00:00AM de la nit dia 7, marxavem cap el cim (jo amb el putu refredat no vaig dormir ni un minut) amb -10º -15º una rasca que lo flipas, ni plumas ni ostias, joder que frio. Pujant cap el cim amb pasetes de tortuga, en Collell i jo estavem molt xungus però gràcies al ritme suau i constant, a les 7:00AM vam fer cim, Uhuru Peak 5.895m (Kilimanjaro) just alhora que el sol feia acte de presència, va ser un moment inolbidable per mi tot i que estava grogui grogui, però en el cim practicament tothom estava grogui ja que son quasi 6.000m i aixo es nota un Cullo i part de l’altre. Es va fer la foto tipica amb la senyera catalana i cap a baixa. Amb unes 3-4 hores ja ens vam plantar a Barafu Camp 4.700m, directes a dormir unes 3 horetes ja que despres teníem que baixar fins a Mweka Camp 3.000m per fer nit.

El dia 8 marxem de Mweka Camp a Mweka Gate (final de la ruta) i despres cap a l’Hotel a fer-nos la millor dutxa de les nostres vides (una de merda que va sortir del meu cos, que lo flipas,jajaja..).

El dia del cim va ser el mes xungu de tots ja que es van fer 15Km. Per sort el mal de cap va marxar pels 4.500m ja que era com si algú m’estigues apretan el cap molt i molt fort.

El Kili es un pic asaquible per tothom ja que tecnicament no te res de res, simplament te la dificultat de l’alçada. Crec que es tindria que fer un cop a la vida.

Apa gent, ara a per la proxima…

Qui s’apunta???? ;)

FELIÇ 2011 PLE D'ESCALADES, CIMS I MUNTANYES!!!!

Malanyeu. via Montse Curto (V, 95 metres)

Primera ascenció: R. Vicente i F. Suñol (2007)
Material: 10 cintes exprés
Orientació: Sud
Totes les reunions són rapelables.

Comencem l'any molt bé!!!
Amb una vieta de 3 llargs a la banda oest de la paret del Devessó.

Aquest cop en Sergi fa una reentré a la via llarga, després d'uns mesos d'excuses, poca motivació i algunes que altres lesions... Per aquest motiu escollim aquesta via còmode, planera i en un sector tranquil i amable com és Malanyeu. Ens acompanya en Xavi, que tampoc vol perdre's la oportunitat d'estrenar l'any com cal.

Aproximació i localització de la via: un cop travessat el rierol de la petita vall de Malanyeu, agafem el corriol cap a l'esquerra i un cop superat un ressalt de roca enganxat a la paret, seguim per peu de vies fins localitzar visualment la Montse Curto (fotografia).



L1 (IV) 25 metres. Comença en Sergi, que pas a pas recupera la merescuda confiança que necessita per tornar a fer metres de corda. Comença per una placa tombadeta, fins arribar a una lleixa, seguim recte amunt per la dreta d'una fissura fins reunió.
L2 (V-) 30 metres. Segueixo les xapes que van indicant perfectament per on segueix la via, una placa molt agradable i plena de foradets, i a més, surt el sol...

L3 (V) 40 metres. Tira en Xavi, aquest cop per una placa més vertical però amb més preses de mans. De cop una petita feixa i de nou, placa amb fissura ampla a la dreta. Just a sobre, reunió.

Descens: 2 ràpels per la mateixa via. Un fins la R2 i l'altre fins a terra.

No hi ha cap brètol que ens destorbi, no sentim res. No hi ha escaladors per la paret, ni pel peu de via, ni boletaires, ni caminants...
Només la remor del rierol que creua aquests paratges, solitaris però alhora càlids i amables... També les esquelles fan sentir la seva presència a Malanyeu, com no.

I així hem començat l'any amics, amb una companyia immillorable en aquest petit racó del Pirineu i fent el que més ens agrada, ESCALAR.

Per cert, ja hem començat amb el vídeo d'en Matt, al cim de la paret del Devessó!!
Feliç any 2011 a tothom!!!

Buff epic run "córrer és de covards"

Per a tots aquells que teniu mitificat al gran Charlie Reixach i la seva gran frase "córrer és de covards", aquesta és la gran cursa, jeje....

De fet nosaltres ( Montse, Sergi, Guillem, Marta, Joe, Judith, Anna i jo) és el que vem fer, córrer poquet poquet, vem quedar en el lloc 1500 sobre uns 16oo corredors... sóm uns megacraks!!!!
2 horetes per fer 8 kilometres...

Això si, "els cacos, les caques i la mosca" que era com ens deiem ( ells eren lladres amagats darrera un antifaç, i jo una mosca sense ales)... ens ho vem passar d'allò més bé i vem riure molt i molt.

La cursa és el de menys, l'ambient és lo xulo, practicament tothom va disfressat: de submarinistes, d'avatar, de troglodites,... i durant la cursa qui més qui menys va fent les seves actuacions espontanies i payases.

EL nostre crit de guerra era.... " A ROBAR CARTERAS... " i ens vem ficar tan dins el paper que fins i tot ens vem atrevir a fer-nos fotos amb la poli de veritat, bé, polis pero que molta por no feien...
erem els lladres de "sucre"... ningú podía amb nosaltres...

I a l'estil " no puedoooorr no puedoooorr.." vem anar passant tots els obstacles de la cursa: pneumàtics, pous d'aigua, vem remuntar xarxes, vem reptar per sota de filferros ( a l'estil rambito) i un munt de coses més....

fins i tot li vaig tocar els pits i el cul a una rosa espectacular, tan espectacular que no podía ser real, era un tio!!!! merda.... ummm... pero quins pits!!!!!

Ara ja estem preparats per fer l'ironman, i espero que l'any que vé alguna persona del geamm s'apunti, amb una mica de temps preparem una bona disfressa i a fer l'animal!!!

Per cert, el dia va començar plujos pero va acabar ben assolellat, tot el circuit va ser al voltant del castell de montjuich i al final de premi entrepans i marranades a tope.

Ben asseguts menjavem al costat dels canons de montjuich amb tot el mar de fons, estava ben buit de vaixells pirates, era un dia de treva, i cap ni un es va atrevir a atacar-nos..

era un dia solament per riure..

Ferranet