El Salt de Sallent (Sant Privat d'en Bas)

El dissabte 10 d’abril l’Edu, l’Anna la Cris i jo (Nogués), vam decidir fer el barranc Salt de Sallent. Aquest barranc es diferent dels que tenim per els pirineus, ja que el Salt de Sallent, tal com diu el seu nom es un Salt d’aigua d’uns 145m aprox partit amb 5 rappels, 15, 17, un volat de 35, 40 i 40 metres amb el xurret d’aigua al costat, que segons com bufa el vent et cau tot a sobre, sobretot al tercer i quart rappel.

Aquest barranc es trova a la Vall d’en Bas comarca de la Garrotxa, concretamente en el poble de Sant Privat d’en Bas.

Per aparcar el cotxe abans de començar a fer l’aproximació es té que entrar dins del poble i just pasar unes cases la carretera segueix amb una curva a mà dreta, pero a mà esquerra tens una pista que baixa, estreta i esfaltada, que amb 30 metres pases per un pon sobre del riu i aquest sera el caudal aproximat que portara el Salt de Sallent, ja que fins aquí te algun petit afluent. Poc despres de seguir aquesta pista, tindrem 2 camins de terra un a l’esquerra i l’altre que segueix recte. Agafarem el que va recte i poc despres ens trovarem amb una cadena, aquí deixarem els cotxes.

Passada la tanca començarem a caminar per la pista i al poc temps (10min aprox.) tindrem un corriol a mà esquerra en direcció Les Escaletes. Si ens pasem aquest caminet i continúem, creuarem un riuet, això vol dir que anem malament i tindrieu que recular. Al cap de poc de seguir el corriol 25min aprox, pasem per sobre del riu amb uns mini blocs de pedres i el Salt de Sallent ens queda a dalt del caudal. Seguim pujant ara intensament cap amunt i al cap d’uns 20min, sortirem a una esplanada, baixant a mà esquerra tindrem l’inici del barranc.

Des de l’inici del baranc tenim unes vistes espectaculars de la Vall d’en Bas.

El primer rappel, es trova a l’esquerra sota d’un arbre.

El primer Rappel es de 15m que ens deixa en un balconet, pero la reunió està sota del balconet, tot està equipat de P..M.. capacitat per a 3 persones, com a molt 4. El segon rappel fa 17m molt fàcil, que ens deixa a la tercera reunió. Rappel de 35m volat i amb pendul final. Aquest rappel és el més tècnic i espectacular. No aconsello baixar solament amb el vuit, ja que si el baixes amb simple tens que fer molta força. Millor baixar amb shunt i vuit o amb un puny ja que al final del rappel quedes penjat a 80m. Aquesta feina li vaig deixar a l’Edu, jaja... Despres del volat tenim el quart rappel de 40m que l’Edu va pillar amb la cascada ja que el vent va canviar de direcció i li va caure tota l’aigua a sobre. Aquest mateix rappel va perdent verticalitat i ens deixa en el cinqué rappel de 40m que ens deixa a la primera badina del barranc (tierra firme). Ara ens toca un mini caos fins l’ultim rappel de 30m amb una nova badina. Poc despres ja ens deixa en el camí de l’inici. Solament tindrem uns 30min fins el cotxe (tot baixada).

Es el primer barranc amb un SALT d’aigua amb més de 100m que he fet mai i va ser espectacular.

Repito seguro!!!!

Jordi Nogués

Via Olaya- Paret Bucòlica-Oliana

El dia 1 d'abril (quan tothom estava viatjant!!!!!) alguns desgraciadets ens vam quedar per aquí. Però no vam voler perdre el temps, tampoc teniem cap ganes de no poder explicar rés quan els "pureros" i "barranqueros" tornessin; així que el Tito, la Carla i jo (la Sandra), vam quedar a les 8 del matí al Bruc per anar cap a Oliana.

Vam parar a esmorzar a Oliana mateix i allí vam decidir fer la via Olaya. Teniem ganes de provar catxarriquis, i aquesta va ser la via escollida. És una via de 260 metres, poc equipada i V.

L'aproximació per carretera és fàcil:carretera Oliana-Coll de Nargó, al Km 152 (seguint la carretera antiga). Allà trobem un petit descampadet per aparcar el cotxe.

Ens repartim material i motxilles i comencem a pujar per una canal situada a la paret de l'esquerra. Una mica d'embolic al final, però veiem molt bé la via i anem fins al peu (20 min aprox.).

LLarg !: Marca un IV. Comença la Carla amb el seu estil propi: tranquil·la, riallera i estilosa. Des de baix no es veu gens fàcil; però ella va fent, busca llocs per posar-hi friends, tasconets...i cap ala reunió que flanqueja cap a la dreta. Pugem el Tito i jo. A mi sempre em costa bastant el primer llarg, i pateixo. El Tito, com sempre, ràpid i com una sargantana a la paret (sembla que hagi nascut amb peus de gat).

Llarg 2: IV+ que fa en Tito. La via va flanquejant a la dreta després de sortir d'un diedre. Seguirem per un diedre més petitó i flanquejarem per una feixa. Al no estar equipada sembla que ens estem perdent, però sempre mirant la ressenya i amb l'ajut de la intuició; en Tito arriba a la segona reunió.Pugem Carla i jo.

Llarg 3: V que fa la Carleta. Segueix en diagonal a la dreta, creuen la via "Balsam del Tigre" i seguim a dalt per la dreta. Arribarem a la reunió que es troba a una feixa, just a sota de la fisura del 4t llarg.Pugem Tito i jo.

Llarg 4:IV en Tito puja recte fins que arriba al desplom i ara la via tendeix cap a l'esquerra. Hi ha una feixeta amb 2 sabines i seguim fins a la reunió.Pugem, xulo-xulo.

Llarg 5, 6 i 7: si no recordo malament la Carla els fa seguits. El 5è es de travessis (!) el 6è és un IV+. Aquest és un diedre que sortirem a l'esquerra i trobem un altre diedre. Per acabar el 7è (III) de tràmit fins a la reunió del cim feta en un arbre. Allà ens trobem la Carleta sentadeta a terra.

DESCENS: per l'altre cara de la paret, en direcció a l'esquerra i trobem un caminet fins a una fita que ens passarà a la cara de davant de la muntanya i baixarem primer pel costat de la paret i després per una zona més boscosa i finalment per una pedrosa. Una baixadeta complerta!!!!

Va ser un dia maravellós. Vam acabar a les 5 més o menys. Cansats, satisfets i molt contents.

A baix vam fer un berenar/sopar, tot comentant la via.

Moltes gràcies companys de cordada!!!!

SANDRA MARTÍ

Torrent de Na Mora (Mallorca)

Despres del viatge nocturn amb vaixell arribem a Mallorca a les 7 del mati, anem directes a la que sera la nostre casa durant els darrers 4 dies “el Monestir de Lluc” Ave maria purissima!! descarregem maletes però en Nogués la cris i jo anavem per feina teniem en ment el nostre primer projecte Mallorqui el barranc de Na Mora. Un famos barranc amb final al mar i amb l’alicient d’haver de remuntar els 4 ultims rappels per poder sortir.

A les 9:30 del mati agafem la carretera fins al mirador de Ses Barques que es troba al quilometres 44,5 de la carretera entre Soller i Pollença, esta just en una corba molt tancada, molt ben senyalitzat. Just al mirador pendrem un cami que surt per la nostre dreta en direcció Sa Calobra, tot el cami està marcat amb indicadors i cartells, el nostre objectiu es no deixar mai el cami principal i anar troban unes masies que s’anomen Bàlitx d’amunt, Bàlitx d’en Mitg i finalment i per no trencar la tradició un petit poblet anomenat Bàlitx d’avall cachondos aquets Mallorquins.

La Primera es molt fàcil de trobar, continuem per la pista principal uns 20min fins trobar la masia a mà dreta, continuem per el mateix cami fins una bifurcació, aquí tindrem la opció de continuar per la pista principal que s’erperteja o seguir unes marques vermelles i fites que van una mica campo a traves, nosaltres vam optar per les marques i fites, la part final del cami es una mica perdedor, l’avantage es que el poble de Bàlitx d’en Mitg es veu gairebe desde l’inici del trencant, que per cert ara esta en obras amb una gran grua blava, un cop arribat aquí seguirem per la pista principal fins a trobar unes fites i unes marques vermelles que surten a la nostre esquerra, tot recte avall fins a trobar Balitx d’avall. Un cop al poble veurem un petit pont, això ja es el torrent de Na Mora, podreu anar caminant per el lateral que esta fitat i entrar dins del caudal quant vosaltres creieu, l’inici està completament sec i guarro, però creieu-me millorara.

Uns centenars de metres mes avall i despres de superar un quants resaltes trobarem una primera badina amb aigua estancada, intenteu no caure es pot superar per la dreta, una mica més avall ja trobem el primer rappel, ara ja si que toca ficar-nos a l’aigua tot i que aquesta ja no està tan bruta fa una mica de fastig mullar-se, continuarem i trobarem un seguit de rappels curts on l’aigua millorara considerablement gracies a petites surgencies, veureu que el barranc comença agafar forma, les pareds cada vegada son més altes i es van tancant, passarem per alguns passadisos amb roques encastades, tot el barranc te instal.lació fixa de cordes amb nusos per desgrimpar, s’ha de vigilar però es pot fer bé, tot ell està pensat per ser remuntat.

Despres de superar els primers 6 rappels l’ultim d’ells el mes llarg de 8 metres i saltable veurem com el barranc sobre per la nostre esquerra, es l’afluent que haurem d’agafar per tornar, si us hi fixeu podreu veure les primeres fites. A partir d’aquí comença la part mes encaixonada i la que haurem d’equipar amb cordes per poder remuntar-lo, concretament es necesiten unes cordes de (5,12, 15, 10, 2 i 6metres) nosaltres vam tenir sort, un grup que anava una mica mes adalentat que nosaltres va equipar amb les seves cordes els dos rappels mes conflictius i les vam aprofitar tant per baixar com per pujar, tot i que hem de dir que totes les insta·lacions disposen de corda fixa, però es nota que les cordes estan molt malmeses. Aquí hi trobarem els rappels mes alts del barranc tot i que no n’hi ha cap que superi els 15 metres.

Passarem per una zona de foscos molt curta i trobarem una badina que sembla una olla gegant on el color de l’aigua es marronos tirant a negre, no sabria dir si per la profunditat o per una altre causa, el que si vam poder comprovar es que l’aigua es salada tot i que el mar encara esta un metres mes avall, finalment arribem al mar però no es mar obert com el Mortix sino a una formació rocosa espectacular un meandre a petita escala. Per sino sabeu el que es, aquí us deixo una petita explicació: En geomorfologia, un meandre és una corba molt pronunciada a un curs d'aigua. El meandre es forma quan el moviment de l'aigua del riu erosiona les ribes i amplia la seva vall i esdevé força planera, on les ones piquen amb força.

Aquí us deixo el video perque podeu apreciar el Meandre.

Despres de 4 fotos toca remuntar, hem d’anar per feina perque dues cordes no son nostres i les hem de recuperar i tornar.

Nosaltres que no som gaire experts en el tema de remuntar o vam fer com vam poder, però el sistema puny amb pedal i nus italia a mi em va funcionar a la perfecció, els meus companys van pujar una mica com van poder i fins i tot vam fer servir el polipasto per facilitar la feina a la Cris, heu de tenir en compte que encara que els rappels a remuntar son curts i no gaire complicats amb neopré et cansas moltissim, però es divertit quant veus les cares de patiment del teus companys.

Remuntant el segon rappel.

Despres de remuntar els ultims rappels vam optar per agafar el retorn de l’afluent seguint unes fites però… sorpresa!! ens van portar fins a un turonet amb unes vistes increibles del mar, però… les marques vermelles i les fites van desapareixer de cop, despres de fer un cop d’ull a la nostre precaria ressenya vaig deduir que hauriem de tornar al principi de l’afluent i passar-lo per l’esquerra i no cap a la dreta com nosaltres haviem fet i… efectivament el camí correcte.

Haig de dir que va ser un retorn realment dur, unes 3 hores caminant sense parar amb un desnivell que en alguns llocs es podrien considera un III d’escalada amb les motxilles plenes de cordes molles per equipar que no vam fer servir tot això despres d’haver remuntat i suat com uns pollastres… però l’indret era diferent la formació rocosa de la vall espectacular vaig disfrutar molt del que veia, la unica cosa que trencava l’armonia d’aquell màgic paratge era el soroll del batec de meu cor que semblava que em volia sortir de pit.

I aixi vam acabar el nostre primer dia a Ses Illes, amb un barranc de 7 hores de les quals 4:30 van ser nomes de caminar, amb no se quantes cordes a la nostre esquena i nomes haviem menjat un croisant una ensaimada i un entrepa en tot el dia, sort que ja erem al cotxe i ens esperava un bon sopar… vaig a trucar en Sergi i els hi comunico que estem sans i estalvis. Hola Sergi, ja estem al cotxe i venim cap aquí, necesiteu algu?? que soparem avui?? que dius!!!! que a Mallorca es festiu i està tot tancat!! que no heu pogut comprar res per sopar!!!! prfff

by Bl@dé

RIGLOS (PR-HU 98)

".... bajamos haste el rio y hacemos una pequeña vuelta circular ... total 6 horas 50 minutos !!!"

Dissabte, arrivem a Riglos i ens trobem al refugi amb xocolata desfeta a sobre taula, tot és alegria sobre tot per les cordades que van fer cim al "Puro", un dels cims més desitjats per tot escalador que visita Riglos. Després d´explicar-nos les anecdotes i omplir la panxa decidim una petita colla anar a estirar cames i coneixer una mica millor la zona de Riglos.



(VIDEO RESUM)

Riglos-Pardina de Cacabiello-La Peña-Pardina de Escalete-Riglos

Espectacular recorregut circular que surt del poble de Riglos situat sota els increíbles Mallos. Sortim del poble direcció el Mallo Pisón i una vegada deixem les últimes cases per anar a buscar el camí senyalitzat, direcció la via del tren. Som l´Alfredo, la Luisa, en Jose, la Esther, en Jordi, la Marta, la Aineta, en Jaume i la Merijou ... ah i la Samba, en Bernard i la Claudia !!!

"... vaja comencen a caure les primeres gotes ... que fem Jordi ???"

En JOrdi i la Marta decideixen tirar enrera dons porten la Aina i el temps no és gaire estable ... meny mal dons qui hagues pensat en aquells moments que aquella "vuelta circular" sería el que sería !!!!
La resta endevant, cantant "la canción del verano", recollint "tornillos", disfrutant del paisatge i com no de la companyia.

El camí força suau amb tendencia a la baixa ens arriva a creuar la via del tren un parell de vegades fins arrivar a una caseta ferroviaria i així fins arrivar a la Central eléctrica de CArcavilla, on després de creuar per sota dels "tubs" de l´aigua ... eh Mariajose que no és necesario darle con toda la cabezar para saber si lleva agua", iniciem una pista amb tendencia a pujar fins arrivar a ...

" ... ualaaaaaaaa ... que guapo !!!!!! ... diu l´Alfredo.

I no es para menos, davant nostre tenim un espectacle d´aigua, de la força de l´aigua en forma d´unes icreíbles "xorros" d´aigua acompanyades pel salt de la pressa de la Peña.

Deixem les boniques vistes enrere i agafem una pista que va paralela a la via del tren i ... sorpresa !!!! ... una visita inesperada del tren trenca la tranquilitat de l´entorn ... i nosaltres un adeu amb les mans ...

Tot seguit arrivem a un trencat que a mà esquerra ens portaria a la població de La Peña i a esquerra cap a la Foz de Escalete.
En Jaume i la Merijou diuen " ... que fem ... continuem o fem mitja volta ???"
Eh .. es que portan a la Claudia i fer-vos recordar que li falta una poteta del devant i la molt campiona segueix endavant però potser estem a meitat de recorregut.
Tots decidim tirar endavant però no apretar el ritme perque la Claudia puguir arrivar a Riglos ... això esperem !!!!

Entre roures i en forta pujada ens passa un convoi de tots terrenys de francesos en edat avançada, de bon rollete, com s´ho montan els avis francesos. Una adeu i arrivem al ... espectacular Foz de Escalete, increíble sector d´escalada ... allà ... l´Alfredo i la Esther no deixen de mirar amunt, avall ... una mena de "babeta" els hi sut de la boca i és que no hi ha per menys. Les seves parets, plenes d´una brillantor donada pels parabolts allà instal.lats son un espectacle, de veritat !!!!

.. potser que fem un petit àpat"

Dons si, la gana comença apretar de debó o sigui que fem un "piscolapis" sota una suau pluja que no ens ha deixat en tot el camí.
La Luisa treu una paella gegant i acompanyada d´uns entrecots al pebre verd i ... us ho heu cregut, jé,jé !!!! No aquesta vegada no, encara que està la nostra increíble cuinera avui toca entrepans però benvinguts son !!!

Arrivem a una altre cruilla ... foto ... i pasem pel devant de la Pardina de Escalete, una casa en ruines que ... perfectament podría ser una casa "GEAMM" !!!!

Una altre vegada pista amunt per a continuació agafar per un petit corriol que ens fara drasera fins arrivar al Collado del Mallo Firé però ... no sabem perqué però tot aquest trajecte el fem acompanyat d´un ... perfum, una aroma ... vaja ... per una pudor que ti cagas !!!!
Resulta que en Bernard ( el gos), el tío s´ha refregat a sobre d´una "merda" de no sabem qué cada vegada que pasaba pel costat nostre ... no hi havia ningú que ho pogues aguantar ... quina pudor Deu meú !!!!!

Anem pujant, xino xano, fins arrivar adalt de tot i allà ... els nostre ulls son premiats amb les vistes una altre vegada del Mallos de Riglos per la seva vesant Nord i el riu Gallego. Una vegada adalt comencem a descendre avall direcció al "Circo de los Mallos", sens dubtge una de les vistes més increíbles de tot el recorregut, us ho podem ben bé asegurar !!

Una vegada arrivem a peus del Mallos podem donar per finalitzadas aquesta "vuelta circular" tant ... increíble !!!!
Gràcies Alfredo per aquesta fantàstica proposta que sens dubte no oblidarem fàcilment !!!!


SITUACIÓ: Riglos (Osca)
RECORREGUT: Riglos-Pardina de Cacabiello-Foz de Escalete-Fuente de Forniello-Riglos.
DESNIVELLS: Riglos (680 mts)- Pardina de Cacabiello (530 mts,)- La Peña (570 mts)-Pardina de Escalete (690 mts)-Collado Mallo Fíré (1000 mts)-Riglos (680 mts).
HORARIO TOTAL: 6 horas 50 minuts. Paso lento.
OBSERVACIONS: Increíbles vistes al Mallos, al riu Gallego, la presa de la Peña i Foz de escalete.