En Carles diu que l'escalada s'ha d'acabar sempre de nit. Bé, aquesta vegada hem acabat de dia...Però comencem pel principi: avui diumenge, últim dia de febrer, quedem l'Alfredo, l'Enrique i jo per anar a fer una via considerada una de les 100 millors escalades de Catalunya: la Isaac -Gabriel a la Paret de l'Ós de S. Llorenç de Montgai. Anem ben il.lustrats amb la súper ressenya i piada dels Escalatroncs:
http://escalatroncs.wordpress.com/2009/11/04/isaac-gabriel-paret-os-sant-llorencs-montgai/
Arribem a peu de via amb aproximació 0, com a mi m'agraden. L'Alfredo ataca el 1r llarg (V, 25m). La ressenya avisa que té una entrada bastant polida. Uff, i tant! L'Alfredo diu que no troba mans, que tot rellisca, però va tirant amunt. No triguem a comprovar que tenia raó, uff, quin patiment! Bàsicament, és un llarg de placa. Finalment arribem a la R, que per sort és bastant còmoda.
2n llarg (V+, 40m) Em toca. M'enfronto a un llarg variat, amb una fissura, una rampa "una mica polida" segons la ressenya (efectivament!), una mica de diedre i més placa. L'adherència és fonamental; hi ha passos on els peus s'aguanten "per gràcia divina", o això em sembla. Necessito concentració...Al final arribo a la R, que també és còmoda, i els companys em segueixen.
3r llarg (V+, 30m) Només començar veiem el pas de V+: una mica de desplom amb bones mans. L'Enrique prova, i les forces no li fallen, quins braços! Després comencen els problemes: la via fa un flanqueig molt marcat al que li donen un IV. Fins aquí bé, si no fos perquè costa molt de saber on vas, i de trobar l'assegurança. Sort que l'Enrique s'ha endut els friends, i els va col.locant al seu pas. (Aquí creiem que no estaria de més afegir una altra assegurança, perquè fer-ho pràcticament a pèl impressiona). L'Alfredo i jo arribem destrossats; ens hem deixat les forces en el pas del principi!
4t llarg (V+, 40m) L'Alfredo es troba amb ànims de fer-ho. "¿Estás seguro?" "Segurísimo". Endavant, doncs. Aquest és un llarg que comença amb una fissura vertical, per després anar a trobar una bavaresa que tira en diagonal cap a la dreta. Tela amb la bavaresa!!! Com li han capigut els dits, a l'Alfredo?? Uff, vaja V!!! On dimonis són els peus?? Al final trobem un arbre salvador i arribem a la R, també còmoda. El temps va corrent, tic-tac, tic-tac.
5è llarg (IV+, 25m) Decideixo acabar la via per arribar la 1ª al cim. Surto de la R per una placa amb bones mans, facileta. Vaig tirant amunt i...on són les assegurances? (en tot el llarg només en trobo 2). Em fico per una fissura amb pedres enormes. Ep, una es mou una mica! Després cap a la dreta, fixant-me en una savina on es munta la R. Vale, és fàcil, però igualment poso un friend, i un cordino en un tronquet que sembla fort i segur. Els meus companys arriben a la R de seguida, després de solucionar els típics embolics amb les cordes...
Al cim fem 4 fotos, trobem el camí i avall. El camí és curtet i fàcil, fins i tot per a mi! L'Alfredo marca el pas i en un tres i no res estem al cotxe. Ara la tasca final: anar a Artesa de Segre a comprar un croissant gegant.
CONCLUSIÓ: La via és molt variada, i tot un repte, però a la ressenya semblava més fàcil del que en realitat és. També pensem que es necessiten friends o tascons en certs passos, com al flanqueig del 3r llarg. Llàstima que alguns trams estiguin tan polits!
http://escalatroncs.wordpress.com/2009/11/04/isaac-gabriel-paret-os-sant-llorencs-montgai/
Arribem a peu de via amb aproximació 0, com a mi m'agraden. L'Alfredo ataca el 1r llarg (V, 25m). La ressenya avisa que té una entrada bastant polida. Uff, i tant! L'Alfredo diu que no troba mans, que tot rellisca, però va tirant amunt. No triguem a comprovar que tenia raó, uff, quin patiment! Bàsicament, és un llarg de placa. Finalment arribem a la R, que per sort és bastant còmoda.
2n llarg (V+, 40m) Em toca. M'enfronto a un llarg variat, amb una fissura, una rampa "una mica polida" segons la ressenya (efectivament!), una mica de diedre i més placa. L'adherència és fonamental; hi ha passos on els peus s'aguanten "per gràcia divina", o això em sembla. Necessito concentració...Al final arribo a la R, que també és còmoda, i els companys em segueixen.
3r llarg (V+, 30m) Només començar veiem el pas de V+: una mica de desplom amb bones mans. L'Enrique prova, i les forces no li fallen, quins braços! Després comencen els problemes: la via fa un flanqueig molt marcat al que li donen un IV. Fins aquí bé, si no fos perquè costa molt de saber on vas, i de trobar l'assegurança. Sort que l'Enrique s'ha endut els friends, i els va col.locant al seu pas. (Aquí creiem que no estaria de més afegir una altra assegurança, perquè fer-ho pràcticament a pèl impressiona). L'Alfredo i jo arribem destrossats; ens hem deixat les forces en el pas del principi!
4t llarg (V+, 40m) L'Alfredo es troba amb ànims de fer-ho. "¿Estás seguro?" "Segurísimo". Endavant, doncs. Aquest és un llarg que comença amb una fissura vertical, per després anar a trobar una bavaresa que tira en diagonal cap a la dreta. Tela amb la bavaresa!!! Com li han capigut els dits, a l'Alfredo?? Uff, vaja V!!! On dimonis són els peus?? Al final trobem un arbre salvador i arribem a la R, també còmoda. El temps va corrent, tic-tac, tic-tac.
5è llarg (IV+, 25m) Decideixo acabar la via per arribar la 1ª al cim. Surto de la R per una placa amb bones mans, facileta. Vaig tirant amunt i...on són les assegurances? (en tot el llarg només en trobo 2). Em fico per una fissura amb pedres enormes. Ep, una es mou una mica! Després cap a la dreta, fixant-me en una savina on es munta la R. Vale, és fàcil, però igualment poso un friend, i un cordino en un tronquet que sembla fort i segur. Els meus companys arriben a la R de seguida, després de solucionar els típics embolics amb les cordes...
Al cim fem 4 fotos, trobem el camí i avall. El camí és curtet i fàcil, fins i tot per a mi! L'Alfredo marca el pas i en un tres i no res estem al cotxe. Ara la tasca final: anar a Artesa de Segre a comprar un croissant gegant.
CONCLUSIÓ: La via és molt variada, i tot un repte, però a la ressenya semblava més fàcil del que en realitat és. També pensem que es necessiten friends o tascons en certs passos, com al flanqueig del 3r llarg. Llàstima que alguns trams estiguin tan polits!
Quan m’hi poso jo, darrera la Montse faig caure un roc que....sort que no hi havia ningú (i això que l’Al m’avia avisat!)
M’enfilo cap a munt abans de pensar-m’ho més del compte.
Som uns craks!
Més rodó impossible, no?!
