DENT D´ORLU ... MON AMOUR !!!

"VIA LES DALLES BLANCHES, 300 mts. 4c"

Aquest cap de setmana anem a ... la Dent d´Orlu !!!! Fantàstic indret a la vessant nord del pirineu francés a tocar del Pic Carlit. En sobte la gran qüantitat de neu per ser a mitjans de juny ... el contrast del verd, el blau del cel, el blanc de la neu ... un regal pels ulls !!!



(VIDEO RESUM)

Per la ocasió una bona colla del GEAMM i una selecció de les millor vies del vessant est ... "la fleur de rhodo" , "les dalles blanches" ... totes elles tocant els 400 mts i dificultats asequibles.

Una vegada escollim vies i companys, l´Alfredo, en Ramón i en Jaume decidim compartir vía o sigui que som-hi !!!

Comencem la aproximació de una mica més d´una hora. Tot seguint l´itinerari evident cap al coll seguint les marques vermelles ... ens equivoquem dons en comtes de seguir les ratlles vermelles seguim els punt vermells. Una vegada ens donem conta fem drasera per anar a buscar el coll que ens portarà fins a peu de vies.

(Aproximació a peu de vies)

Arrivem a peu de via i ... sorpresa per la gran qüantitat de cordades o sigui que ... com la nostra està ocupada decidim fer "les dalles blanches" , una via de dificultat baixa però que haurem d´equipar, perfecte per anar practicant.

Una vegada iniciem la via ens anem combinant tots els llargs, disfrutant del paisatge, i el fantàstic granit de la Dent fins arrivar adalt de via un ens retrobem amb la resta de cordades.

Una vegada fem la foto de grup retornem pel mateix camí d´anada fins el parking on tenim els cotxes. Allà, farem nit.

SITUACIÓ: Orlú (França).

ACCÉS: De Puigerdà direcció la estació d´esqui Porte-Puimorents, agafarem el Tunel de peatge direcció la estació d´esqui Ax-les-thermes. Una vegada arrivem a la població de Ax, tindrem la opcció a mà dreta d´anar direcció Orlú o per La Forgue. (Depenent de la orientació ) ORIENTACIÓ: Posibilitat de fer totes les orientacions.

ALÇADA: Fins als 1000 metres de desnivell.

ROCA: Gneis

DESCRIPCIÓ DE LA VIA: 370 mts, 11 llargs, AD. sup/4c, semiequipada. APROXIMACIÓ: Seguirem les ratlles vermelles ( NO els punts vermells). L1: Aquest primer llarg surt del costat mateix de la via "Tapas sans dalles" a la seva dreta. Tot recta amunt. Tots els llargs trobarem com a molt 3 seguros. Via perfecta per a la pràctica de posar cachariquis. L2: Tot recta amunt amb tendencia una mica a la dreta. L3: Aquest llarg farem una diagonal força evidenta a mà dreta. L4: Aquest llarg va a buscar directament la paret de la dreta, una mena de diedre força obert, per descontat sense arrivar a ser diedre. L5 al L11: Ara tota la via sera força evident recta amunt, però això no vol dir que el itinerari sigui evident, dons al haver-hi poques assegurances haurem de llegir l´itinerari amb la posibilitat de saltar-nos alguna reunió. Precaució dons així ens va pasar a nosaltres.

DESCENS: Per la via normal de la Dent d´Orlu.

Beques del Centre d’Instrucció de Muntanya de l’Agrupe de Mataró

Un dels projectes que volem posar en marxa i més il.lusió ens fa és l’aplicació d’un Pla de Beques CIM per la integració social.

El primer objectiu de les Beques és afavorir l’acollida de les persones nouvingudes i l’acomodació del conjunt de la societat a les noves realitats i reptes que genera el fet migratori. Alhora intentar actuar sobre joves i adolescents amb risc d’exclusió i marginació social.

Des del CIM de l’Agrupe creiem que l’activitat a la muntanya és un vehicle molt positiu per fer-ho.

El nostre segon gran objectiu és afavorir la integració social dels discapacitats, que desitgem en tots els camps, també en el nostre àmbit, la muntanya.

Volem fomentar la participació de persones discapacitades físiques i sensorials en les activitats de muntanya; assenyalant la necessitat de seguir lluitant per la consciència social arreu del món amb l’objecte que la integració dels ciutadans impedits s’adreci a tots els nivells de la vida en comunitat, inclosos l’esport i les activitats a la natura.

Per aquesta raó hem creat les beques CIM.

A cada Curs que organitzi l’Escola de Muntanya de l’Agrupe de Mataró hi haurà una plaça becada.

La Beca CIM inclourà l’import de la matrícula i de l’assegurança, el transport i tot el material necessari per a la pràctica del Curs.

Des d’aquí agrair al conjunt docent del CIM, monitors i instructors, la seva desinterassada col.laboració en aquest bonic projecte.

En Soleymane Soumare, un noi senegalès de 27 anys que viu a Granollers, serà el primer en aprofitar una beca CIM pel proper Curs Monogràfic de Progressió i Seguretat en Vies Ferrates.

Ja us explicarem com ha anat!

CALELLA ... SOL, AIGUA I ... ESCALADA !!!

(VIDEO RESUM)

Avui dijous la Cris ens ha fet una proposta diferent ... anar a escalar al rocòdrom de Callella situat al pont de la N-II a la entrada de Calella. No està malament, pendre una miqueta el sol, fer uns banyitos, uns gelats i com no ... escalar !!!

Per la ocasió ... la Cris, la Aina (amiga de la Cris i ... futura membre del GEAMM), en Ferran, en Carles, la Carla i en Jaume.

Quedem a les 16.00 i allà ens trobem sota un sol radiant i una mar fantàstica. Que fem ??? Fora les samarretes i ... a escalar !!!

(En Carles i la Cris)

En Carles i en Jaume es posen a obrir les primeres vies mentres la resta es decideixen per fer un banyito i pendre el sol, però tot seguit no poden aguantar la tracció del muro i s´enganxen amb nosaltres. Després d´unes quantes vies tornem a la sorra a peu de les vies i ... un altre banyito per relaxar-nos. A mida que va caient el sol l´espectacle és fantàstic ... varies cordades pujar per tot l´ample de la paret quan ... s´acosta un noi i ...

" ... vosaltres sou del GEAMM ??? ... és que us segueixo através del vostre blog ... felicitats !!!

" ... dons ... si !!!!"

La veritat és que cada vegada podem dir que estem molt orgullosos de pertanyer aquesta gran família que es diu GEAMM i de fet no fà encare un any que hem nascut.



(La Aina)

Després de fer una petita xarrada amb aquest company disfrutem de la nostra companyia fins última hora de la tarda. Segur que hi tornarem !!!

(En Carles)

SITUACIÓ: Calella

ACCÉS: Per la N-II de Barcelona a Girona avans d´arrivar a la poblacio de Calella sota mateix del Faro.

ORIENTACIÓ: Surest.

ALÇADA: 10 a 22 metres.

ROCA: Formigó amb cantos picats i presas artificials.

OBSERVACIONS: Posibilitat de fer pràctica de "artificial" i ... fer un banyito !!!

Reequipament de la Scabroni-Escapullini...

-

Antecedents i raonament de l’actuació

Les vies Sol Solet i Scabroni Scapullini són de les més freqüentades de Montserrat Sud (la primera sobre tot).
Cada cap de setmana un piló de cordades utilitzen el sistema de ràpels de la Scabroni Scapullini per baixar.
Les instal.lacions antigues obligaven a fer tres ràpels 45m + 30m + 40m sobre uns ancoratges clarament obsoletes: 2 spits amb cadena de l’any 1989 (gairebé 20 anys d’antiguitat).
La nostra primera intenció era renovar aquestes tres instal.lacions.
A petició de la Comissió d’Equipaments d’Escalada de la FEEC hem aprofitat per substituir totes les assegurances de la via, molt antigues (spits i burils) i força deteriorades per l’òxid, deixant la via completament actualitzada i segura.

Criteris tècnics

Com l’actuació ha estat subvencionada per la FEEC hem seguit el reglament establert per la Comissió d’Equipaments d’Escalada (el podeu consultar aquí).
Els materials que hem utilitzat per substituir ancoratges i instal·lacions son tots inoxidables.
Per a les assegurances de progressió de la via hem instal·lat parabolts Fixe M-10 inoxidables de 10 mm. de diàmetre per 12 cm. de longitud amb xapa FEEC també inoxidable.
Com les reunions també son els ràpels de baixada de la popular Sol-Solet (“reunions - ràpel”) hem fixat dos ancoratges Fixe M-12 de 12 mm. units per una cadena amb una anella, tot el conjunt també inoxidable.
Al costat del ràpel hem afegit un tercer ancoratge Fixe M-12 inoxidable amb anella, per refermar la instal·lació i facilitar les maniobres dels que pugen i dels que baixen.
S’ha eliminat i retirat de la paret tot el material obsolet (burils i spits).

Criteris ètics

Seguint el codi de muntanya de la UIAA (2001):
Sempre s’ha preservat el caràcter i esperit original de la via.
No s’alterat la línia del primer ascens.
No s´han incrementant el número de proteccions.
El reequimanent no ha modificat la dificultat de la ruta.
No s’han modificat els emplaçaments ni de les assegurances de progressió ni de les reunions.
No hem afegit assegurances per evitar possibles factors 2.
Es manté el mateix grau d’exposició original de la via.
Tot el material utilitzat compleix les normes de la UIAA i les normes Europees.

Resum de l’actuació

Reequipament realitzat per la Carla Ruiz, l’Esther Ariete i en Pere Tutusaus els dies 6 i 7 de juny del 2009.
En total unes 10 hores de feina.
El primer dia es van substituir les reunions primera, segona i tercera de la via i totes les assegurances de progressió del darrer llarg. Alhora es va eliminiar i netejar de la paret tots els antics ancoratges, spits i burils, la majoria en mal estat, d’aquestes reunions i de la darrera tirada.

El segon dia es va arranjar la quarta reunió i es van substituir totes les assegurances dels tres primers llargs. Igualment, es van eliminar la resta d’ancoratges antics. Cal remarcar que un dels spits de la R2 va “petar” simplement al ser descollat. La majoria dels tacs dels spits estaven força deteriorats. Les xapes i cargols molt oxidats.

Totes les xapes noves porten el logo de la FEEC. D’aquesta manera es poden distingir de les assegurances de la via Bego-Kush que creua l’Escabroni Escapullini en el primer i en el segon llarg.

Crítiques i polèmiques

Per tal d’evitar aixecar les clàssiques polèmiques inútils, hem volgut raonar i explicar detalladament l’actuació feta en reequipar la via. Com sempre, hem intentat fer-ho el millor que hem pogut i amb les més bones de les voluntats. Les crítiques positives sempre seran ben rebudes.
Esperem que la gaudiu tots.
Moltes mercès.

Carla, Esther i Pere.

Cresta de Peguera

Us passo una breu ressenya.

Aquest dissabte passat l’Anna Z. l’Arnau, l’Anna F. i jo (en Pere M.) vam anar a fer una sortida de “pràctiques” a la cresta de Peguera. La intenció inicial era anar a la cresta de Ferran, però vist el temps, i el poc rodatge que té el grup en crestes, vam fer un canvi de plans, a risc de que ens pillés el xafec.

Aquesta cresta, situada en el poble abandonat de Peguera, és ideal per fer una sortida matinal en un entorn bucòlic de prats i vaques.

Us deixo l’enllaç amb la ressenya de la feec per a més indicacions:

http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/121/

http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2007/07/cresta-de-peguera.html

Com a últim comentari, afegir que, efectivament vam tenir xàfec a mitja cresta, però com que no té problemes per baixar, vam anar cap el cotxe, ens vam assecar, vam dinar i quan va tornar a brillar el sol la vam acabar amb un pim-pam. Com a nota curiosa, vam passar molt fred ja que tot i anar preparats pel mal temps, alguns moments estàvem per sota dels 9º!!

Pere M.

"ELS GRAUS DELS MATXOS"

L´escalada d´entre altres coses, ens permet descobrir racons de la nostra geografía maquíssims que d´una altre manera potser no arrivariem a conèixer.

Avui Dimecres escapant del nostre radi d´escalada del Maresme, ens apropem a la comarca d´Osona, a tocar del Montseny. Ens trobem a Aiguafreda a peu de les "Cingles del Bertí" on es troben forces escoles d´escalada (Sot del Bac ... ).

Però avui ens decantem per un sector nou, "els Graus dels Matxos", un sector recent i amb molt de futur.

... per la ocasió en Ferran i en Jaume i ... fisicament no hi és la Carla però com si sigues (baixa d´última hora).

Després d´accedir en mens de 5 minuts a peus de vies ens donem conta que estarem a la ombra tota la tarda, un privilegi !!!

Després d´escalfar amb la primera via que trobem "Sense nom", 5+ a continuació fem "Dels cunyats" 6b i tot seguit "l´escarbat copulaire" 6b i tot seguit la estrella de la jornada ... "Piano piano" 6c+/7a. Una vegada en Ferran la deixa montada marxem a fer "Enderrocs" 6a+.

A continuació tornem enrera i en Ferran ... aconsegueix treure´s aquesta fantàstica via molt tècnica !!!

Fantàstica jornada, amb bon ambient, gent simpàtica i un indret superagradable per l´estiu !!! ... axiò sí ... et poses MATXO, MATXO, MATXO !!!

SITUACIÓ: Aiguafreda.
ACCÉS: Una vegada entrem dins Aiguadreda venin de la Garriga agafem la primera a mà esquerra direcció una altre vegada direcció Barcelona, però continuarem recta pel carrer principal direcció l´estació de tren. Deixem enrere la estació, tot recta fins al final del carrer on prenem a mà dreta una pista forestal, on sempre amunt, fins despres d´una bona pujada i després de dues curves forces pronunciades, el camí perd tota la seva pujada. Deixem el cotxe a ma esquerra o dreta, tornem enrera caminant i la curva pronunciada, a mà dreta surt un camí que ens durà a peu de vies.
ORIENTACIÓ: Est.
ALÇADA: 20/25 mts.
DIFICULTAT: Predominant els 6C i 7a (només un V+ i dos 6a+)
ROCA: Tipu arenisca, amb una mena de "enladrillado" a les parts superiors tota curiosa.
OBSERVACIONS: Les resenyes son situades a peu del sector principal. D´agrair pels equipadors.

Expedició GEAMM al Montblanc...

Avui surten l'Adrien i en Fred cap als Alps.
El seu objectiu és fer el cim del Montblanc (4.810m) per la ruta dels Tres Cims.
Des d'aquestes línies dessitjar-us tota la sort del món.
Tindreu l'empenta i la il.lusió de tot el GEAMM....
Força i Seny amic meu!

PERE