SORTIDA A MALANYEU (Cordada a la via "Badalona"

Aquest cap de setmana torna a ser especial ... vaja ... com sempre. D´un bon principi l'intenció de dissabte era anar a atacar el Pedraforca, però al final ens decidim anar molt aprop, a Malanyeu, de fet, desde allà els nostres ulls poden divisar la silueta tan especial d´aquesta muntanya. No anem al "Pedra" dons som moltes cordades i com no tenim als nostres estimats "Pere" i "Sergi" decidim deixar-ho per el diumenge (encara ens costa anar solets!!!).

(VIDEO RESUM).

Una vegada fem un bon esmorzar a la fonda, decidim les cordades i les vies.





Per l'ocasió la nostra cordada serà especial. Per una banda, coincidim l´Alfredo i en Jaume, que feia temps teniem de tornar a compartir via (la última vegada desde el curset a Vilanova) i per una altre banda ... tenim a la Gésica que serà la seva primera via llarga !!!



(Preparant el material)

Escullim ... la via "Badalona" (135 mts, VI, dificultat màxima V+) ... serà un bon repte per els tres. Per una banda l´Alfredo i en Jaume comencem a ser autònoms i per una altre banda tindrem a la Gésica al nostre costat a qui haurem d´anar ensenyan tota la tècnica de l'escalada clàssica. Això sí ... de ben aprop al Gorka (la seva parella) ens anirà animant.



(La Neus i en Ferranet)
Una vegada tota la colla arribem a peu de paret nosaltres anem en busca de la nostra via. Una vegada la trobem és qüestió de preparar tot el material.


L1: (45 mts, V+) El primer llarg l´obra en Jaume, un primer llarg ... molt llarg on realment és llarg i sostingut amb bona qualitat de roca. Ben equipat però no està de més posar algún "cacharrillo". Patin "lo meu" arribo a la reunió i ara és hora dels meus companys. Comença la Gésica, que en tot moment és animada per l´Alfredo. També pateix una mica, però tot aixó arriba a la reunió amb força alegria dons és el seu primer llarg.




(L'Eli i el Xavi)


Tot seguit l´Alfredo i ens reunim a dalt. De mentres he disfrutat d´en Xavi i l'Eli a la via del costat.




(Primer llarg)


L2. (30 mts. V-). Aquest llarg l´inicia l´Alfredo, aprofitant també la bona roca per posar algun "cacharro". Aquest segón un pel més curt i amb algun tram herbós també és força maco. Hi ha un pas un mica delicat en una mena de diedre curt. L´Alfredo s´en surt de meravella. Ara li toca a la Gésica i al Jaume. La Gésica una mica tocada físicament demostra la seva fortalessa de "coco" en tot moment i arribem plegats a la reunió.





L3. (20 mts. V-). Aquest llarg de transició només té la sortida agradable per fer cim de la vía sense cap mena de dificultat. Una vegada a dalt tots tres ens fem una abraçada per celebrar per sobre de tot ... la primera via clàssica de la Gésica!


Ara toca disfrutar de l´increïble paisatge de Malanyeu.






Felicitats Gésica !!!


(Tercer llarg)



En tres ràpels per la mateixa via filnalitzem aquesta bonica jornada.




Tot seguit ens reunim amb els nostres companys per anar acabar la festa a peu del Pedraforca amb un bon sopar !!! Fins la propera.

PEDRAFORCA: ANGLADA-GUILLAMON

Data: Diumenge 17 de Maig del 2009 Cordada: Esther Ariete i Pere Tutusaus.
...Continuació de la piada anterior....
Bé, d’entrada teníem el problema de la rampa, així que començàvem la vía sabent que, segurament, només en faríem un tastet. Així que, per mi, era una altre manera de platejar-me l’objectiu. Primer Llarg: IV-V. El començo jo de primera. Dificultat inicial per adaptar-me a una nova roca, però amb una adherència espectacular. Trams de plaques i algun que altre “passet”. Per mi, la gran dificultat d’aquest tram era que les xapes allunyàvem moltíssim, uns 50-55m, repartits entre 3 xapes. Bé, anem posant bitxitos, pont de roca.... A demés de ser un llarg amb força vegetació, i alternes un peu en adherència i una de plantetes...una sensació una mica “desequilibrant”...
Em va poder coco, a la última xapa, vaig punxar...vem fer una reunió improvisada, i en Pere al “rescate”.

Segon Llarg: 6a. Un cop arribem a la reunió que correspon, en Pere s’inicia com a primer (val a dir que tots dos estàvem molt cansats, però s’havia d’intentar). Un primer tram amb regleres de pas de l’aigua. Encastava els peuets fent pressió i pujant com una aranya. Trobant petits punts adherents on equilibrar-se. El meu torn... de segons tot es veu amb una altres ulls.
Quin llarg més bonic, equilibri, confiança i quina pedra tan fantàstica.
Quan arribem a la reunió, i veiem cordades en retirada, ens acabem de decidir, rapel·lem....i ens comprometem a tornar i acabar-la plegats.
Bé, queda pendent, oi Pere?

Aquesta foto és d'en Xavi fent el Camí del tro...com no en tenim cap de la via....snif snif
-

By Esther !!! Salut!!!

PEDRAFORCA CARA SUD

Data: Diumenge, 17 de Maig del 2009
Cap de setmana organitzat per la “trope”. Força variat, en horaris d’arribada, zones d’escalada, etc...
Però Diumenge ens centrem tots a encarar la Cara Sud del Pedraforca.
Hora de partida: 8.00AM de Saldes, be, de la Forneria de Saldes.

Ens preparem per la aproximació, per la que psicològicament pocs de nosaltres estàvem preparats...
Pocs sabíem que es tractava, d’entrada, d’una aproximació de una hora i dura, dura. Però cap de nosaltres imaginàvem que segurament seria una de les aproximacions més dures que hem fe.
El cert és que varem tenir forces entrebancs: retràs inicial, vem equivocar-nos en el trencant que havíem de prendre, no aconseguíem fer passar les furgos i el cotxe per el camí (i que tossuts són els homes quan se’ls posa quelcom entre cella i cella), els vem deixar més avall del previst, i finalment...ens vem equivocar de trencant per agafar el “caminet” d’aproximació.

El fet és que havíem de fer una aproximació feixuga, però per una camí de sota-bosc, isards, flors, i les mil meravelles de la natura...i varem fer-la travessant de cap a peus una pedrera, amb una pendent major del 30% (m’atreviria a dir que en trossos del 50%). Era qüestió de marcar-te objectius... fins que aquests ja no servien.
Tal va ser la aproximació que al meu company de cordada li va agafar una mega-rampa...de mil dimonis.
Bé, els objectius i repartiments de víes eren els següents:
Vía 1: Pany-Haus. Havia de ser abordada per en Sergi, en Ramon i l’entranyable Alfredo. Una Xemeneia molt maca, de grau assequible, però sense equipar pràcticament.
Vía 2: Camí del Tro. Repartida entre dues cordades, En Xavi i la Eli (gran cordada) i la Carla i la Neus. Amb un parell de trams de 6a, però molt disfrutons i ben equipada.
Vía 3: Anglada-Guillamon. La atacaríem el Pere i Jo. (Piada posterior)
Aproximadament en una franja horària molt similar, sense poder contactar entre les diferents cordades, les 4 cordades decidim de fer una retirada col·lectiva, degut a l’hora i el cansamen.
De retorn per el camí que en Pere ens deia des del principi. Preciós. Llàstima de l’esgotament general (tenint en compte que el dia anterior havíem atacat a Malanyeu, alguns i el Pedraforca d’altres). Una gran jornada i una gran cap de Setmana, com ja és habitual. Per sort el camí de tornada va ser espectacular!

By Esther!!!

GELIDA (Sector Font Freda)

Avui Dimecres, la Carla, en Ferran i en Jaume van a frikejar una miqueta a Gelida. Per la ocasió han triat les vies del final a la dreta on tenim algún projecte, especialment la Carla, un 6b "guapíssim" força, força llarguet !!! ... el millor de tot ... que en Ferran s´està tornant un "frikkiii" i això és perillós.

Sortim de Mataró a les 15.15 i a les 16.00 arribem a peu de la "Font Freda". Un paratge meravellós per estar tan aprop de Barcelona. Aigua per a tot arreu i llàstima del "ronroneig" de les desbroçadores. Una vegada arribem a peu de via ... som-hi !!!!

Més tard arriben una parella molt maca i més tard un altre amb un "lasy". Bons companys.

Comencem per escalafar en una via de diedre força xula (5a) per continuar amb un 6a+ on el pas està en un sostret.

Tot seguit ... el gran projecte ... un 6b xulo de veritat on el pas està en una petita sortida de sostret, on després d'agafar-se a un tridit i a un pas llarg. Bé ...tan la Carla com en Jaume surten del pas al segon intent, però ... ja el tenen gravat al seu "disc dur" per la propera vegada.

(en Jaume al 6b)

(la Carla al 6b)

De mentres en Ferran monta un 6c i al segon pegue se´l treu ... fàcilment !!!

(En Ferran al 6c) Un altre dia de felicitat compartida, xerrades, riures i ... companyerisme !!!! Fins la propera companys.

SITUACIÓ: Gelida (Barcelona)

APROXIMACIÓ: Desde Gelida sortir direcció San Sadurní d´Anoia, i sense arribar a sortir del poble agafar a mà esquerra una pista forestal direcció la Font Freda (retols ben visibles). Una vegada arribem a la font verda deixem el cotxe. Baixem fins la font i tot seguit amunt fins arribar a un camí principal. El prenem a mà dreta on ens portarà directa a la base de la paret, on escollerim els sectors.

ORIENTACIÓ: Sud i Sudoest.

ROCA: Caliza

Cicle "Grans Muntanyes per a Grans Dones".

Més info a: http://muntanyesdecultura.blogspot.com/

Via Olga Frontera (230m V+)

Anem el divendres (01/05/2009) i dissabte cap a Vilanova de Meià, però abans de tot parem a Alòs de Balaguer, a fer la via Olga Frontera (Serrat del Poll), una de les clàssiques. El temps és perfecte per a fer aquestes vies, que a l'hivern et pots congelar si no fa sol, i a l'estiu o ets una sargantana o no tens res a fer.

El fet és que l'Esther Ariete, en Pere T. i en Sergi Lugo, ens enfilem cap a l'Olga Frontera, sense saber que els nostres companys "Kutres", estan per la zona vigilant-nos o millor dit i com estic treient la meva propia conclusió, ens estan seguint!!. Anem per la pista, que ens du a la via, en Pere i en Sergi molt segurs d'anar amb l'Esther i el seu cotxe ....

Comencem i ens repartim els llargs, com no li deixem els millors al nostre angelet. En Sergi comença en el primer llarg, abans més expossat, però ara reequipat amb algun afegit, roca ben assegurada i fàcil de protegir amb ponts de roca, friends i tascons, itinerari bastant recte, uns 40 metres i reunió. Desde aquest punt veiem que tindrem unes vistes impressionants del riu Segre. Segon llarg en Pere, pim-pam i ja hi és adalt, la reunió en un gran arbre, també d'uns 40 metres. El tercer llarg és el començament de la segona paret, un llarg en forma de piràmide, que desde peu de paret, sembla i és molt tiesso, però que l'Esther supera sense problemes, inclús es dedica a possar ponts de roca, un primer flanqueig cap a la dreta, seguirem recte i amb tendència cap a l'aresta de l'esquerra, que és on trobem la reunió, aquest últim llarg d'uns 35 metres. El quart llarg, comença per un petit diedre que sembla molt descompost, passat aquest un petit flanqueig que ens torna a la verticalitat de la paret, aquí comença tiesso, passos de V i un de V+, molt ben assegurat amb espits i claus, abans d'arribar a la reunió, compta que la roca és molt precària i poden caure bolos abaix (reunió de tres punts d'anclatge), llarg d'uns 35 metres. El cinquè llarg, comença amb passos de V, i va anat amb tendència una mica cap a la dreta i després recte, hi ha algun que altre aleje, però que es pot protegir amb friends i tascons, la roca sembla precària, però aguanta bé. La reunió la fem passat un ressalt, a una repissa molt còmode. aquest últim llarg és d'uns 35 metres.

Sisé i últim llarg, l'Esther, tota decidida, tira cap a munt, llarg bastant recte, excepte l'últim tros que té tendència a la dreta, on hi trobem la R. Llar amb molt bona roca, i unes bústies generoses. Al arribar a dalt foto de rigor, i contemplar unes vistes extraordinàries, moments que et donen la resposta de perquè ens enfilem fins aquí. Retorn: fem una última grimpada, i baixem amb molt de compte, la roca no és tan bona, fins un arbre que ens queda una mica més avall a l'esquerra, des d'aquest hi ha cintes i cordinos, d'on farem un ràpel d'uns 30 metres, vigileu, la pedra està força malament, i us prodrieu llençar rocs. Una vegada fet el ràpel, baixar per una petita tartera, fins el camí, que ens du fins el pont d'abaix el camí al costat del riu.