Aproximació:
Sortim del monastir i anem a buscar el camí de la Santa Cova anem tirant durant aproximadament 30’, just avanç d’arribar la Santa Cova agafarem un GR que surt per la nostre esquerra en direcció collbató, aquest camí va just per sota del principal, en 10’o 15’ ens trobarem l’inici de la via en el mateix camí.
Per Identificar l’inici haureu de buscar un parabolt que està un pel lluny penseu que el primer llarg es un V, no busqueu sotres ni coses rares. Una altre opció es trobar el nom de la via escrit en una pedra just a l’inici, aviso… costa molt de llegir, tot i que jo el vaig reseguir amb una pedra. (Mireu foto)
Llarg de V i IV sense res a dir, nomes que fa uns 25 metres i nomes hi ha dos seguros, però es fàcil, un pel matojero avanç d’arribar a reunió.
Un dels millors de la via, placote excel•lent i mantingu que va perdent dificultat a mesura que anem pujant, tot ell equipat, però els seguros no estan aprop, escalada de V+ obligada.
Primer seguro allunyat ojo no caiguem, un cop xapat superem un petit llavi i s’ha acabat el llarg, caminem fins a reunió. En aquest llarg arribarem a un coll on l’ambient i les vistes s’ho valen.
Per mi uns dels mes complicats, sortida per una canal herbosa fàcil però plena de sorra, els peus i les mans guarros, molt guarros. Quant sortim de la canal anirem a buscar un diedre protegit però no pots badar, es raro i un pel brut. Aquest llarg puja dalt d’un espero i fa que ens endinsem entre els arbres per anar a buscar de nou la pared, la ressenya marca 60metres, la Carla no ho veia clar i nomes sortir del diedre va improvisar una reunió amb ponts de roca i alguna savina. Finalmet quant vaig haber pujat vaig trobar la reunió un pel mes amunt, nomes hi havia un parabolt, però si portes un xapa amb la femella, pots muntar un segon punt d’un esparreg.
La cirereta del pastis 50metres de llarg d’Ae, 32 cintes express, xapes no gaire proximes per
gent baixeta com nosaltres, sortida en lliure en algunes ocasions, amb això vull dir que es un Ae que s’ha de treballar, no regalen res. Com es el seu aniversari la Carla l’hi va tocar menjar-se aquest llarg, va lluitar com una campiona i sel va treure amb saque i tot. Si no fos per el crit jo no m’hen hauria n’hi enterat. Es un llarg que es fa entern sobretot per l’assegurador.
Un altre diedre guarro dels que fan historia, ben protegit però as de buscar els seguros que sovint queden amagats entre les branques. Jo encara m’estic treient punxes clavades dels dits.
7è Llarg II
Caminadeta fins al cim.
Descens:
Girarem a l’esquerra en direcció a St. Miquel i despres cap el camping.
Info adicional:
Via dificil d’abandonar, jo crec que un cop passat el 3er Llarg s’ha de sortir per dalt.
Trobarem sol a tota la via pel matí.
Aquesta via la trobareu al llibre de Montserrat Nord, pagines 121 i 123 i també a http://totmuntanya.foro-gratuito.com/t168-balco-de-la-llunavia-lucky-jom
+piades a: www.lacatarsisdesplomada.blogspot.com
4 comentaris:
Muy bien Carla..volvemos a las andadas, pisandome la vias..ya te vale ya,jejeje
Bladé, mira que te gustan los polipastros.
Asi que la via ni fu ni fa??
Biennn por la piada ya se hechan de menos..
cuidaros
M'ha agradat llegir aquesta piada. Està molt currada i ben escrita. La via no és per a mi, em temo, però ostres, s'ha de reconèixer el mèrit de fer-la i lluitar-la fins al final. Carla, un treballat regal d'aniversari. Felicitats als dos.
oh que maco.. quin regal mes maco
espero que aquest amor que hi ha entre vosaltres continui aixins de viu sempre sempre
uns petons ben macos pels 2
ferranet
molt bé parelleta !!! Si algún día decidiu tindra un fillet hem podeu adoptar i així hem portareu a escalar amb vosaltres (jé,jé) Abraçades.
Publica un comentari a l'entrada