dilluns, 31 de gener del 2011

Via Picnic al Serrat dels Monjos 140m V+/A0

Diumenge 30 de gener, com que cada cop ens costa més matinar i anar a dormir més d’hora, decidim aparcar els piolets, i agafem els peus de gat… Anem a Montserrat, aquest cop al Serrat dels Monjos, la Via PICNIC, molt coneguda i clàssica, n’hi ha tantes de conegudes i clàssiques, que quan fas una d’aquestes per primer cop, sembla que portis dos dies escalant….
L’aproximació el farem deixant el cotxe al parking de les Coves de Salnitre. Des d’aquí, pujem per les escales i seguim el camí, borejant les parets… fins arribar al sector del Serrat dels Monjos, aproximadament uns 20 minuts fins a peu de via. En el peu de via, justament sota el diedre inicial, hi ha escrit a la roca “picnic”.


Ressenya dels escalatroncs
Com que es fa per sorteig, li toca en Sergi començar:
1er llarg, Jo personalment li posso V+, força atlètic, i amb molt bona fisura per protegir. 40 metres fins R1.
2on llarg, Diedre guapissim i la placa encara més, llarg per disfrutar. L’ambient comença a ensumar-se. 30 metres fins R2
3er llarg, comença amb diedre, que es pot protegir amb tascons, i després s’han de veure els dos claus que hi ha. L’entrada és força atlètica, aquests primers 10 metres, personalment, penso que són de V+. Arribem al pas clau, un spit ens convida a fer un A0 o seguir en 6ª en lliure. Com que en Pere Montasell, està fet un “Toro” obre ell aquest llarg. 25 metres fins arribar a R3. Creec que desde que xapes l’espit, en obertura de diedre, i després anar sortint cap a l’esquerra es fa molt millor.
4art Llarg, tirada de IV, aresta amb molt d’ambient, i fácil. Per seguir per un petit diedre fins a R4 45 metres.
El descens és a priori : desde R4, seguir camí cap a la dreta i anar baixant, fins arribar a instal•lació de ràpel, 45m, que us deixaran a peu de camí. Doncs bé com sempre passa que corres massa, doncs no varem trobar aquesta instal•lació. El corriolet segueix fins al camí de abaix, però podriem dir que és un pel més fondós…
Via molt recomenable.
Pere Tutusaus, Pere Montasell i Sergi Lugo

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot i ser una via molt maca, s'ha de mirar molt bé amb qui la fas, i més si són dos xerraires com els P's...
11888

XICU ha dit...

Vaig que mica en mica aneu treien la pols als gats i als catxarros!
Ja era hora!
Enhorabona per l'escalada!

JAUME ORS ha dit...

... ostia tu ... el trio torna a donar guerra !!!! Quina por tots tres junts !!! Això de posar catxarrillos ... vigileu i no us equivoqueu !!!!

Ther ha dit...

Moooola! El Muni superior, muni suerior de les ulleres i la Serjana...junts!!! suposo que Montserrat va tremolar no? Guai! guai!!!

Alfredo ha dit...

Eysss, creo que en esa zona esta prohibida las escalada..
Me suena ver un cartel que pone..prohibido tios raros!!!

cuidaros

Ana ha dit...

Vale, vale, està bé la ressenya i la piada, però la veritat és que el millor és el vídeo annex...Sergi, la recepta del teu "crecepelo" brutal, l'hauries de patentar, je, je.