CARROS DE FOC

1 setmana de agost

Al arribar a les 11 al pàrking vam començar el camí de pujada fins arribar al llac de San Maurici allà vam anar per un altre camí, no el de “carros de fuego” per veure la cascada de la ratera i desprès tornant al camí veien tot l’estany de la ratera. Abans de l’ultima pujada abans d’arribar al refugi d’Amitges vam parar a menjar barretes energètiques i veure aquarius, al acabar vam pujar la pujada i vam arribar al refugi, com eren les 4 de la tarda i no estàvem molt cansats vam continuar. Vam pujar tota una pujada fins arribar quasi a dalt però va començar a ploure, a les 5 i mitja, i vam tenir que fer la tenda ràpidament. Allà vam sopar i va continuar plovent i pedregar fins les 10 i desprès a la nit plovia menys. I ens vam anar a dormir.

Ens vam llevar a les 7 del matí, però vam començar a caminar a les 8 i mitja perquè vam tardar molt en esmorza i en recollir, perquè estava tot moll. Vam anar fins el refugi de Saboredo baixant per una baixada allà vam esmorzar magdalenes i vam continuar el viatge per arribar al refugi de Colomers. Vam començar a pujar per un tros on hi havia una tartera i un tros de camí fins arribar al cim. Al arribar al cim tot era una baixada amb molta pendent fins arribar a un lloc on hi havia una cova per on passava un riu desprès d’això vam pujar una miqueta i vam arribar a un llac molt bonic que es deia Clòto Baish on es parava molta gent i en mig del llac hi havia un petita illa, al veure vam continuar fins arribar a una pressa que teníem que creuar, al creuar es podia veure l’antic refugi, a prop d’allà hi havia unes vies deportives d’escalada o hi havia gent escalant però nosaltres vam passar de llarg i vam arribar al refugi, a les 2, allà com no hi havia lloc vam acampar al costat del refugi, vam dinar macarrons i vam passejar per voltants del refugi que hi havia al costat del refugi, el llac Major de Colomers. A les 9 ens vam anar a dormir.

Ens vam llevar a les 7, vam esmorzar i vam començar a caminar a les 8 vam pujar per una pujada fins el Port de Caldes i desprès vam decidir anar per una drecera, perquè no volíem anar al refugi dera perquè tindríem que tornar pel mateix lloc, que era tot baixada fins arribar al refugi Joan Ventosa i Calevell, allà vam agafar aigua i aquarius i també vam menjar entrepans. Desprès vam continuar en el tram més llarg i difícil, al principi teníem que travessar el riu dues vegades una per pedres i una altre per un tronc, al passar el tram del riu es podis veure un llac on hi havia moltes vaques que s’estaven banyant-se al llac, l’aigua del llac estava bé per banyar-se, al passar el llac hi havia una pujada que nosaltres vam trigar 5 hores en fer, tota la pujada tenia molta pendent i quan creies que acabava la pujada hi havia més, en tota la pujada hi havia moltes tarteres hi al tram final podies escollir si anar per la neu o per les pedres, nosaltres vam fer meitat i meitat, perquè la neu relliscava molt y jo hem vaig relliscar. Quan vam arribar al cim que feia 2748 , es podia veure un paisatge lunar i l’estany de Contraix, que era on teníem pensat acampar, però tot el voltant eren pedres i no es podia acampar. Baixant fins el llac vam passar per tarteres i per la neu i al trobar-nos a l’altre costat del llac vam trobar unes ovelles pastan i vam continuar per una baixada amb molta pendent fins arribar a una plana amb el riu al costat, com ja feia 11h que caminàvem i els núvols semblaven de pluja vam acampar abans de arribar a l’altre refugi, a les 8 vam sopar sopa i ens vam anar a dormir.

A l’endemà vam llevar-nos a les 7 menys quart i vam començar a les 7 i mitja i vam anar cap a l’altre refugi, però primer vam veure un refugi, la Centraleta, que només estava obert a l’hivern, desprès d’una hora de sortir vam arribar a l’altre refugi, el d’Estany Llong, que era el que tenia més barat les begudes. Vam continuar per un camí de pujada bastant pla fins arribar a la Collada de Dellui que hi havia una pujadeta i desprès una baixada i com jo i la meva mare som molt lents al baixar el meu pare ens avançava i feia o millorava fites pel camí. Quan el camí era més pla hi havia dos llacs el de Mariolo i el Tort, que era el més gran, els llacs els teniem que creuar per una passarel·la que els dividia i allà vam veure un refugi que no es de carros de fuego que es un refugi que esta format per pedres molt grans, allà no hi havia ningú. Desprès vam continuar per un camí bastant pla on es trobava unes vies, que antigament utilitzaven els miners, que es tenien que seguir fins arribar a un lloc on es veia el telefèric, allà tenies que pujar per on indicava el cartell fins arribar el refugi de Colomina, on et tenies que desviar una mica allà no ens vam quedar molt temps i vam continuar fins arribar a un desviament al costat del llac de Mar on vam acampar a les 4 , allà es notava que hi havia acampat i també que abans hi havia una casa, allà vam sopar risotto, el meu pare va trobar un riu més amunt i vam dormir.
Com volíem trigar 5 dies en fer carros de fuego aquell dia ens vam llevar a les set i vam començar a les 8 menys quart i vam pujar per una pendent que tenia forma de 4 i al final tenia escales fins a una desviació pel pas de l’ós, que és per on vam passar, en aquell camí no hi havia assenyalat ni camí i només hi havia poques fites difícil de reconèixer, però pujant vam trobar una camí molt ben fet i amb moltes fites, que continuava molt abans, però nosaltres no el vam veure. Al pujar pel Coll de Peguera, que és el segon port que es veu començant per l’esquerra, i vam començar a baixar per un lloc on hi havia una pendent molt gran i tota plena de pedres petites, on es veia el llac de Monestero, al baixar tota la pendent hi havia menys pendent i tota era una tartera fins arribar a un camí on hi havia un cartell que posava llac San Maurici. Allà la meva mare es va fer mal al turmell hi vam anar més lent, desprès el camí era un baixada amb poca pendent i al passar el llac de Monestero el camí era una passarel·la de fusta i desprès camí vam arribar al últim refugi el de Ernest Mallafré que era bastant petit i vam arribar on vam començar carros de fuego, al llac de San Maurici i desprès vam anar fins el cotxe. Desprès amb el cotxe vam anar a dinar a Spot i vam tornar a casa on vam