Expedició al Taga sota aigua.

El punt d’inflexió va c quan en Pere M. va enviar-nos el mail amb tota la info necesaria per a presentar-nos a les properes proves pel Tècnic d’esports….

Dimarts 07 de Juny vàrem agafar les botes de muntanya, la brúixola, les motxilles, 10kg de pes ( Cordes, ampolles d’aigua, tetrabrick de llet, la sal del rentavaixelles, saquets de macarrons… tot valia!! ) i la balança, sobretot! Cap a Ribes de Freser amb un somriure i un petit nus a la panxa!!

-Perdoni, el Teatre Municipal de Ribes??- I l’avi ja era dins el cotxe d’en Munta per indicar-nos personalment on era el vell edifici, punt de reunió de més de 200 futurs o no muntanyerus. Joves, molt joves i no tant joves, rastes, canes i piercings, caminadors, escaladors, i barranqueros… la muntanya és per a tothom que la volgui patir i gaudir.

Un cop tots dins, evidentment sobrepassant l’aforament de l’històric Teatre, ens donen les bones notícies; -Predicció de plujes i inici de la dura jornada: les 6:00 del matí. Rebombori a la sala. Desprès repartiment de dorsals, normes i consells vàris.

Toc de queda: 5:00 am! Punt de trobada: Pavelló d’esports. Motxilles apunt i rigurosament ben pesades. Cada 10 min. un grup de 10 participants afamats de muntanya. Primer li toca sortir a en Bladé ( 6:25 ) , després en Munta, l’Eva i la Carla ( 7:00 ). Tots per separat.

( Cota aprox. 900 m ) Calentament de pujada per pista entre tancats de vaques que encara dormides ens saludaven mendroses. Enseguida un sota bosc agradable i fresc i ja veiem el primer control, per si algú vol abandonar…De sobte el Taga, allà dalt i ben lluny de nosaltres, però impressionantment preciós. Encarem el cim a través d’uns camps verds, notoris de la gran quantitat de pluja d’aquest any i probablement la part més dura, vàris falsos cims d’aquells que et sembla que ja hi ets però quan hi arribes i mires endavant la muntanya segueix vertical amunt, buf! Vull dir bufant continues el teu camí mentres uns t’adelanten i d’altres es deixen adalentar.

Per fí el Taga a 2.040m! 9 del matí. Desprès del control, la barreta i uns bons glops d’aigua se m’escapa un somriure mentres gaudeixo de les vistes, envoltada d’ altes muntanyes algunes encara nevades, d’un aire fred i una mica més amunt el cel gris que anunciava un inminent ruixat. Ara toca la baixada força vertical i per gespa mullada. 3er control; el refugi. La cortina d’aigua ara és prou considerable, però seguim amunt encegats amb el nostre nou objectiu, el cim de Sant Amand 1800m, on hi trobarem l’últim control i fi de la prova de ressitència ( 10:25h ). Destacar el sinuós camí imprès de mil tonalitats de marró, entre Faigs, Roures i d’altres, increíble al mateix temps que esgotador.

Ara toca la grimpada, la baixada en herba i la tartera… - Les proves cancelades ? i per pluja ? , però si portem mig matí sota aigua!!- A les 13:00 hores tots convocats al Pavelló. Res, més de 200 persones esperant els taxis per baixar tot un coll de muntanya; pim pam, a la una encara hi havia gent dalt el coll!. Sort vàrem tenir d’en Bladé, que siguent dels primers en finalitzar la prova, ja era de nou al poble, i d’una volada ens va venir a boscar amb la furgo.

A la una ens convoquen per les 16:00h, centenars d’ excursionistes, xops i cansats divagant pel petit poble de Ribes, resgurdant-se de la pluja entre el Pavelló, els cotxes i els poc bars oberts.

17:15h aproximadament, sortiem en Taxi direcció Queralbs a provar sort amb els tallers, una vegada més sota la pluja i desprès de llargues esperes vàrem poguer exibir les nostres habilitats en els diferents circuits: la grimpada, la baixada en gespa i la tartera. Els resultats molt satisfactoris i sense problemes, així que a les 6:15 de la tarda ja tornàvem a ser a Ribes de Freser tots 4. Bé, en Bladé no s’havia mogut d’allà, al haver acabat el recorregut de muntanya en temps record, poguent finalitzar els tallers pel matí.

Gràcies Bladé per la paciència d’esperar-nos, de fer-nos de taxista i deixar-nos la furgo com a evituallament principal i estenador de roba xopa.

Gràcies Munta per animar-nos a realitzar les proves, no ser què sortirà d’aquí, però l’experiència ha valgut la pena.

I gràcies Evita pel suport en el tram més dur entre converses trencades pel respirar fort d’una ascenció prou vertical.