Barranc Piscia di Ghjaddu, V60-A5-II

Dimarts 8 de juny, em dormit al "merendero", que ens portarà a fer una passeig d'aproximació a la cascada de Piscia di Ghjaddu (Gallo), famosa, i molt visitada pels turístes, sobretot perquè està molt recomenada a les guies. Portem un bon ritme d'activitat, i molts i molts metres de desnivell, les cares comencen a demanar calma, però abans d'això farem un barranc, que com defineixen molts companys, és com un suspir, intens, però a la vegada curt, aquest és el Piscia di Ghjaddu. En moltes guies i descripcions a la web, veiem que és un dels primers barrancs que és va obrir a la illa, i per tant un dels grans clàssics, si que és veritat que val la pena baixar-lo, si més no està a sota de la gran cascada, veient com la força de l'aigua i del vent, et fa sentir molt i molt petit.

Comencem l'aproximació com no sols, excepte perquè al parking, han començat les obres de reformes, del "merendero", ara amb un retol de cartró diuen que cobren 3 euros per estacionar allà, je, je, Crisis... carretera D368 desde Zonza fins a Porto Vecchio, abans d'arribar ala presa de l'Ospedale. l'Aproximació es fa molt suau per un camí ple de "maquia", que per cert ¿que deu ser la màquia?, falgueres, el riu i boscos, que fan que sigui molt agradable de fer. Arriba un moment (30'), que s'ha de creuar el riu, i remuntar un petit turonet fins al coll, aquí hi ha un panell informatiu, el camí de turístes segueix per l'esquerra orogràfica del riu (que ve, de la presa de l'Ospedale), nosaltres baixem a buscar el riu i canviar-nos, ara si que fa calor.

El descens comença suau, però es nota que el cabdal és generós, al cap de 5 minuts, el riu s'estreny i engorga, cap a la dreta, aquí trobem els primers resalts, que evitem, per l'esquerra on flaquejem i montem ràpel. Com que m'acompanya en Pere, i no sap on s'està fotent, el faig servir de "llebre", ji, ji, li lligo la corda assegurat, i xof, aigua a nedar per evitar la corrent de l'aigua, comprova que es pot agafar a la corda fixe, i comprova que realment no hi ha perill (mare de déu, si la recepció on hi ha la corda fixa rellisqués..., ;-) ..., el següent és un petit ràpel encaixonat, amb recepció bona, no cobreix, al costat mateix d'un gran bloc. Seguim fins al següent punt, és el previ a la badina de la tirolina, per tant no podem relliscar..., aquest cop paso jo primer, ejem, em de fer notar l'experiència..., sembla que hagi de relliscar i que l'aigua va forta, però per sort no rellisca gens, arribo al pasamà, ara li toca en Pere, que ho fa perfecte. Creuem el pasamà, no està de més portar cordino, per si algún dia s'ha de canviar (l'estat no és gaire segur). Arribem al punt d'inici de la tirolina, (que per cert, està força deixada, i li caldria un petit repas), monto la politja, i en Pere m'assegura, fiuuu!!, allà vaig, creuant una badina baixant força aigua, i al meu costat un vuit de 60 metros verticals, que no peti avui, je, je, je... arribo la instal·lació de recepció és més bona, en Pere recupera la politja, intento dir-li que vagi poc a poc, ja que sembla que faci panxa, però no. S'agafa amb dues mans, i es llença, diós !!!!, es repeteix la tirolina del barranc de l'infern, feta per en Nogués, però al ravés, ara el tinc de cara.... en qüestió de tres segons, tinc en pere encastat contra mi, i la paret, vaja fava que ens acabem de fotre !!!, ens mirem i riem, però je, je, vaja ostia !!!!. Ens queda lo millor, sortir al balcó i veure allò !, el perquè estem fent aquest barranc, ens espera fora el balcó !, Impresionant, un circ de colors verds, asota nostre una cascada impresionant d'aigua, i una verticalitat, que fan que sigui un moment impactant.

Fora la paret, dues instal·lacions una més lluny de la cascada, decideixo anar abuscar aquesta, degut al bon cabdal d'aigua que baixa, per arribar hi ha un pasamà, amb cordinos/pedaletes (porteu cordino, per canviar-ho !!, mare i pare de déu !!, estan una mica precaris... Monto ràpel, baixo amb el shunt al principi, però a mig camí m'el trec perquè es veu evident que empasarem una mica d'aigua.... ja estic abaix, les roques d'abaix rellisquen molt, i molt..., li toca en Pere, veig que triga, deu ser l'emoció de baixar últim, je, je..., un cop abaix, em comenta que les cintes de la saca (que la tenia ven asota del boudrier), pel vent se li han fotut entre les cordes, i li estrangulaven a mesura que anava baixant !!!, podriem dir que aquest barranc, va acabar de deixar-nos ben espabilats, i merescudament 1 dia de relax (com que ens coneixem, no va acabar sent així). El retorn, entre foto i japonesos, és força evident, em de seguir la gent que hi ha a la canal de l'esquerra, pujada, forta, però no gaire llarga.

Aproximació : 30 minuts

Descens : 2:30 hora

Retorn : 1:00 hora