LA MOMIETA
El 8 de maig el meu pare i jo volíem fer la momieta, però potser no la podíem fer perquè a la nit havia plogut molt i tot estava tot moll. Per si de cas vam anar cap allà, vam menjar un entrepà al bar de la roca i ens vam dirigir cap a Montserrat. Al arribar ens vam dirigir cap a la momieta, girant per on indica l’ermita i abans d’arribar a l’ermita girar i passar per una porta de pedra. Abans d’arribar es tenia que pujar una paret de pedra, era quasi caminant, però com estava moll relliscava molt, desprès de pujar vam arribar al peu de la via. El llarg més difícil va ser el primer llarg, perquè no tocava el sol i estava molt humit i perquè a mi no m’agraden gens els franquejos. El segon llarg que era un 4+ de 25 metres va ser bastant facilet i el tercer llarg el més llarg, de 50 metres, era
un 4rt i una part de 3+ que passava per un lloc on anaves pujant per on hi havia un arbre i anaves pujant per dos cares de parets. Al baixar no baixes pel mateix lloc baixes per un costat el rapel es de 2 llargs, vam tardar molt en el segon perquè la corda es va lligar dos vegades. El dolent es que els meus peus de gat es van embrutar de fang i desprès vam tornar cap casa i vam arribar a les 5.
Jose.
4 comentaris:
VIVA LOS CUBATAS!!!!
Ayyy.... quiero decir que visca la familia alfredo.... no se en que estaria yo pensando, jeje....
ferranet "el dimoni"
Si señor !!!!! a esta le tengo ganas por su estetica y por su rapel ... pero es que no parais muchachotes !!!! Dejarnos alguna piedra pa escalar !!!
Bueno, desde luego cuando la meteorología nos quiere complicar la vida...Pero pese a que las condiciones no eran las mejores, habéis triunfado una vez más, bien hecho!!!!
Enhorabona José!
Con una familia así vais a crear una dinastía de escaladores que llegará a dominar el mundo! .....
P.d: tengo que defar de leer el señor de los anillos, me estoy volviendo demasiado freaky.
Salut!
Jaume Mayor
Publica un comentari a l'entrada