MONTSERRAT_LA PASTERETA_VÍA VILMAMBAR 130MTS, 6a/V OBLIGAT

L’Alfredo ha tornat a organitzar una “romeria” GEAMM per el cap de setmana, la intenció doncs és anar a la vora, per exemple Montserrat. I com esperem ser bastants, doncs una zona os es puguin fer varies vies “paral·leles” per a diferents cordades, amb graus variats, etc.
Diumenge 24 de Gener del 2010, he quedat amb l’Alfredo a Vilassar a les 7.50AM, hem dormit poc, ja que havíem anat a sopar,... i de xerrameca fins tard.
Ens adonem que no estem segurs de si hem d’anar a Mataró, però ens hi acostem per si trobem a en Pere T a l’estació.
Continuem la ruta cap al Bruc, on esperem trobar-nos amb en Xavi i la Eli, la Sandra i l’Alberto, i la Montse M i en Sergi (aquests finalment també fan panxing).

Esmorzem i per feina. Ens repartim les vies. Escollim la Havana Club (Xavi-Eli), Funció Clorofíl·lica (Sandra-Tito) i Vilmambar (Alfredo-Esther).
Al bar, hem sortejat qui comença la via, i per tant qui dels dos fa, per primera vegada, el 6a de primers en una via llarga. Caxisssss, li toca a ell. Bé, ens deixarem treura a passejar no?!!!

Deixem el cotxe a l’aparcament i amunt! L’alberto posa el turbo i la resta treiem el fetge, fins que se m’acut la brillant idea de: “Alberto saca una foto que hace un montón que no salimos juntos en una...jiji”.
Arribem a peu de vía i cada parella a la seva Vía.
L’Alfredo i jo tenim, per primera vegada, un doble repte:
1. Escalar junts i sols de cordada
2. Enllestir el 6a

Dades de la Vía
130mts, 6a/V obligat
De l’any 2001, super equipada amb 33 parabolts i R
Material: 11 cintes i R’s
Es troba a l’esquerra de la Funció Clorofíl·lica i just a la dreta d’un cordino (no recordo si estava en un pont de roca) blanc.

Primer llarg (30mts-6a):
Amb “un par” l’Alfredo comença. Es veu molt ben equipada. Amb tendència a l’esquerra per sota d’una fisura. La primera reunió es troba a l’esquerra de la fisura i al costat de la sabina.
Costa una mica, fa fred i els ditets els tenim glaçadets. Però es deixa fer. L’Afredo planta un parell “d’espatarres”, d’aquells de uff, uff, però com un campió arriba a la R.
En una ressenya posava que la R1 havia volat, així que anàvem preparats per si havíem d’enllaçar els dos primers llargs. Però la localitza a la primera. Cert és que els parabots de ka R1 són una mica sospitosos. Però es fa la R bé, només un mica incòmoda. Estem orgullosos l’un de l’altre, i sabem que ja podem seguir endavant. Hem superat les dues proves: el 6a i la companyia (ja sabeu que l’Alfredo al principi no em trobava gaire el punt, potser per això la Luisa va dient que algun dia acabarà sent el meu Padrí de Bodorrio, jiji).

Segons llarg (20mts-V+):
Em toca, i fa tres setmanes que no escalo. Respiro fons i amunt. La sabina és de fiar i només em falta agafar-la amb les dents. Amb tendència a la dreta, superant la fissura. Em costa sortir, però un cop arribo a la primera xapa, prova superada. Ja tot recta cap amunt seguint l’estela dels parabots. Hi ha busties d’escàndol, que es fan buscar però ja sabeu “orgàsmiques”. Començo a disfrutar.
En una petita feixa hi ha la R2. Compte perquèqueda molt a l’esquerra de l’últim parabolt, sembla que l’hagis de saltar, ja que el primer parabolt del 3er llarg es veu molt a prop. I com aquest és el llarg més curt, no t’en adones fins que poses els peuets a la feixa.

Tercer llarg (45mts-V+):
Aquest és el llarg més llarg. (Creiem que el Tito i la Sandra ja han arribat al cim de la F. Clorofíl·lica). Aquesta vegada sí que m’ho he muntat bé, l’Alfredo fa el 6a i el llarg més llarg!. Puja amunt una mica cansat, i resseguint el traçat evident dels parabolts. Al principi una mica dubtós i de seguida li passa el mateix que a mi en l’anterior: comença a disfrutar com un “enano”. En aquest llarg és on si fa aire, es poden recomanar l’ús de walkies. Arriba a la reunió i es troba a la “parella feliç” ja fent el rapel de baixada (per sort en Xavi la Eli, encar no han arribat al cim). “Alfredo és que eres un poco lento eh!!!, no soy yo!!!!jiji” la R3 és conjunt amb la de la Funció Clorofíl·lica.

Quart llarg (35mts-V):
Torno jo. Aquest comença molt per l’esquerra de la reunió, amb una mica de flanqueig, passant les dues primeres sabines. De seguida veus el parabolt. I ja tot recte cap amunt. La sortida és molt divertida, ja vas més relaxat i fas una pose una mica extranya. Genial!
Després sembla que suavitza, però de seguida trobes passets macos que has de mirar una mica. Arribo al cim.

Descens: Rapel·lem per la mateixa vía, empalmanet el llarg 1 i 2.
Em ve una mica d’emoció, per varies coses: feia bastants dies que em faltave l’emoció del diumenge d’escalada, el temps s’ha comportat com un mestre, i el meu nou company a sigut un campió i sembla que hi ha hagut força “feeling”.

Arribem de nou al Bruc i en Xavi i la Eli ens ensenyen un raconet on fan un te amb menta típic magrebí, que està força força bo! i continuem filosofant com en el sopar del dia anterior.

Que guai, aquests diumenges. Ah! I per acabar-ho d’arrodonir, arribem a casa super d’hora, a les 17.30h, i em dona temps de veure en Marc encara que sigui per tancar els ulls i dormir una mica fent-li carantonyes!
Quan repetim?
Ther