DERSU UZALA 230m V+. MOTSERRAT SUR

" el dia dels incrèduls, 19.12.09"

Lo millor d'aquest món és ser un ignorant feliç, tot et va bé, i a sobre aquesta ignorància de regal et dona confiança i seguretat; i que millor que anar a escalar un día que a les 9 del matí el termómetro marca -5º C a la carretera d'òrrius. La cordada d'atrevits ignorants sóm l'Alfredo i en Ferran, això sí, tinc una queixa però li perdono, em va prometre qque portaría els seus pantalonets curts "mimetas-gays" i no ho va fer, amb les ganes que tenía de veure aquelles cames tan "femenines" que té... Farem la Dersu Uzala, tan criticada a internet, a nosaltres ens ha agradat, i jo reconec que al haver estat oberta per un amic meu, en Jan Peña, li he trobat un encant especial. Els únics amics que ens han acompanyat: en Xavi i l'Eli, pero ells han decidit fer esportiva, pero quin esmorçar que hem fet junts, eh!!!!Dels 6 llargs de la via, el primer té una fisura en diagonal neta de proteccions, molt facilment protegible, això si, les presses plenes de sorra, això li dona una mica més d'aventurilla. El tercer llarg també és una fisura tota desequipada ( aquest cop ben neta), amb un sol parabolt a uns 4 metres abans de la reunió, potser és el millor llarg.I el quart llarg un flanqueix molt curiós, intentarem no caure que sino tocarem les campanades abans de cap d'any. Segons el cotxe temperatura de 2 graus, bona temperatura segons Wolfgang Gullich, segons ell l'idonea era uns 0ºC, bé, excentricitats dels que van tan sobrats!!Això sí, com lluia molt el sol, al cim ens vem quedar una estona disfrutant dels vols que feia constantment un helicopter dels bombers, era un petit regal per haver fet la via." todo bien eh Alfredo, y los demás en casa haciendo ganchillo, jeje.." Era la primera vegada que escalavem junts, el tret de sortida a següents vies que arribaran amb el temps, estavem motivats, i aquesta motivació ens ha fet pujar ben amunt, segons alguns l'escalada és " la conquista de lo inútil" , per mi l'escalada és en cert grau "la força de la vida".. i quina vida!!!! I ara pels esceptics, ateus, agnòstics i incrèduls... No ens torneu a abandonar!! snif snif... cada escalada és una aventura diferent, un sol llarg amb un amic ja és un éxit, i s'ha d'aprofitar. Quin dia!! i de nit ens esperan tots els amics del geamm per fer un bon sopar " Brindem-brindola..."Ferranet