Diumenge, 17 de gener. "Segresto" a l'Alfredo per anar a fer una mica d'esportiva. El lloc triat és la Cova del Cargolaire, a la zona de Calders:
http://fernando-espacioamorylocura.blogspot.com/2010/01/el-cargolaire-la-cova-del-cargolaire.html
Tenim el privilegi d'estar acompanyats per la Cris, en Carles, en Marc, i l'Albert, més conegut com a Kueka. El temps està gris, lleig i amenaça pluja, però al Cargolaire no cau ni una gota, hem tingut sort.
Un cop allà, ens sorpren que les vies són curtetes, però uff, no tenen desperdici! Els "novatos" comencem escalfant en vies de V+ (Mercisu, Inevitable Destí) menys la Cris, que es curra un top en un 6b+ quasi impossible (es diu "Panxeta dels Collons", us podeu imaginar...). La tia està feta una crack, i en texans, ostreeeees!!!! Mentrestant, els "veterans" no perden gaire temps i van del 6è en amunt, només faltaria! Així, veiem a en Kueka pujant un 7c (Recompensa), a en Carles fent totes les vies que pot sense tibar massa, que encara està lesionat, i a en Marc encadenant, entre d'altres, un 7a+ (Minerva) i un 7b (Aznar Mort, bonito nombre!).
El dia passa molt ràpid. L'Alfredo no para, entre pujar tot el que pot i tirar fotos. Sort que almenys ell ha portat la càmera. Mentre anem fent veiem escalar una tal "Elena", que és la campiona de Catalunya (ens cau la baba i tot!). En Carles, entre via i via, dóna instruccions: "mira peus", "reposo, Alfredo!". En Marc assegura la Cris, que avui tiba com mai. Ell també posa a prova la seva força en cada via. I com escala en Kueka...un altre friki pel club!!!
Al final del dia, l'Alfredo i jo li fotem un "pegue" a la Panxeta dels Collons, però ens hem de penjar. Com s'ho havia fet la Cris, per remuntar aquell pas? Bé, almenys acabem la via, que ja és molt. També ens fa gràcia provar un 6b que en Carles i en Kueka havien fet com si res (Maleïts Diners, crec que es diu). Ens pengem, descansem, bufem i tornem a bufar, però arribem a la R, sí senyor, un bon final!
El dia acaba amb una birreta o similars al bareto del poble, on, per cert, tenen les ressenyes d'aquest sector, que no es troben a internet. Evidentment, hem acabat de nit!
http://fernando-espacioamorylocura.blogspot.com/2010/01/el-cargolaire-la-cova-del-cargolaire.html
Tenim el privilegi d'estar acompanyats per la Cris, en Carles, en Marc, i l'Albert, més conegut com a Kueka. El temps està gris, lleig i amenaça pluja, però al Cargolaire no cau ni una gota, hem tingut sort.
Un cop allà, ens sorpren que les vies són curtetes, però uff, no tenen desperdici! Els "novatos" comencem escalfant en vies de V+ (Mercisu, Inevitable Destí) menys la Cris, que es curra un top en un 6b+ quasi impossible (es diu "Panxeta dels Collons", us podeu imaginar...). La tia està feta una crack, i en texans, ostreeeees!!!! Mentrestant, els "veterans" no perden gaire temps i van del 6è en amunt, només faltaria! Així, veiem a en Kueka pujant un 7c (Recompensa), a en Carles fent totes les vies que pot sense tibar massa, que encara està lesionat, i a en Marc encadenant, entre d'altres, un 7a+ (Minerva) i un 7b (Aznar Mort, bonito nombre!).
El dia passa molt ràpid. L'Alfredo no para, entre pujar tot el que pot i tirar fotos. Sort que almenys ell ha portat la càmera. Mentre anem fent veiem escalar una tal "Elena", que és la campiona de Catalunya (ens cau la baba i tot!). En Carles, entre via i via, dóna instruccions: "mira peus", "reposo, Alfredo!". En Marc assegura la Cris, que avui tiba com mai. Ell també posa a prova la seva força en cada via. I com escala en Kueka...un altre friki pel club!!!
Al final del dia, l'Alfredo i jo li fotem un "pegue" a la Panxeta dels Collons, però ens hem de penjar. Com s'ho havia fet la Cris, per remuntar aquell pas? Bé, almenys acabem la via, que ja és molt. També ens fa gràcia provar un 6b que en Carles i en Kueka havien fet com si res (Maleïts Diners, crec que es diu). Ens pengem, descansem, bufem i tornem a bufar, però arribem a la R, sí senyor, un bon final!
El dia acaba amb una birreta o similars al bareto del poble, on, per cert, tenen les ressenyes d'aquest sector, que no es troben a internet. Evidentment, hem acabat de nit!
6 comentaris:
Eysss, merecio la pena el secuestro
en una forma de escalar difente, pero productiva.
Ahhh y la gente muy maja, aunque ya los conocia a casi todos.
otro dia mas.
cuidaros
.... Calders deu vindra e la caldera on es fincant el cargols ?
Pedasos de frikiiiissss !!!!
Molt be nois! tinc un monillo!!
Diumenge el temps esta distret , plujes arreu de la geografia catalana, més marcades a la costa. Estic segur q a nosaltres no ens va ploura perque l´Ana no va fer Karaoke durant el viatge.
Els "novatos" diu !!, q cabrons, no van parar, si fos per ells encara era hora de plegar.
Quina progressió !! Chapeau , dona gust veurals escalar ,lluitar , encadenar, no paran !! ,esclar, acostumats a la via llarga!!
Per la part q em toca demanant l´hora mentre l´Alfredo vaixaba d´una via i ja s´estaba mirant la següent... Gràcies a la seva camara queda constancia gràfica d´aquesta escapada Friki !!(Altres a part de perdre els papers també perdem la bateria)
Ha estat un plaer , el de
Kasa LOLA !!
Ei ! Genial !! sort de l'Alfredo q portava la càmara i de l'Ana que fa la piada !! pq si no, de vosaltres no se'n sabria res de res!! que entre escalada i escalada una piada també fa ilusió, oi ? Així tots gaudim d'aquests dies i sortides !!
Quina enveja d'aquests friquis!!
Petons!
Carletaaaa i Ther, no us en lliurareu, properament, ha d'haver-hi ROMERIA d'esportiva!!! Que no faltin els quintos, de cervessaaa eehhhh!!! :)
Cris
Publica un comentari a l'entrada