Barranc de Fontanella (Organyà)

Us pensaveu que s’habien acabat els barrancs?? creieu que el fred ens pot aturar?? no hay dolor! encara tinc unes gélides piades barranqueres per explicar.
Us enrecodeu del “pastelos” anunci de televisió de Fontaneda? que estava acompanyat per el típic eslogan estupid que no et pots treure del cap… “Que buenas son las galletas Fontaneda” no us podeu imaginar l’impacte que té la publicitat sobre les nostres debils ments, fan amb nosaltres el que volen… total, que no se perque però la similitud de la marca de galetes i el nom del barranc van fer sortir la meva vena creativa i vaig improvitzar un nou eslogan que deia així… “Que buenas son las Gargantas Fontanella” si si…això es el que hem vaig dedicar a cantar durant tota l’aproximació del nostre nou barranc, si partim de la base que el barranc tenia una aproximació de 1h 30min, podreu compendre al meu company Nogués que hem va engegar a la merda reiteradament. ...I si, estic d’acord que a vegades el meu cap no lubrica el que hauria de lubricar… pero que miembro del GEAMM esta en todo su sano juicio?? Quien este libre de culpa que tire la primera piedra…que yo la rappelare.
Accés:
Just passat el poble d’Organyà en direcció a la Seu d’Urgell i avanç d’entrar al tunel aparcarem el cotxe a una esplanada que ens queda de la dreta. Aquest barranc que ens permet fer una combinació amb dos vehicles, si és així, 300m avanç de l’esplanada en direcció a Organya trobarem una pista no esfaltada que haurem de pujar fins trobar una cadena a la nostre dreta, aparcarem el vehicle on es deixi i seguirem el cami de la cadena fins a l’inici del barranc uns 10 min, sino diposem d’aquest segon vehicle, toca fer una bona passejada que és el que vam fer nosaltres.
Aproximació:
300m avanç d’on hem aparcat el cotxe direcció Organya surt una pista que ens porta fins a l’inici del barranc , es pot agafar de referencia una torre electrica que hi ha a la primera curva.
Despres de caminar 4,5 quilometres trobarem una cadena a la nostre dreta i seguirem per aquest cami, despres d’una curva molt tancada a mà dreta busqueu alguna fita, no ho sembla peró es l’inici del barranc, uns metres mes avall comença el primer rappel.
Un coñazo, i perdó per l’expresió, si no vas amb dos cotxes tens una patejada de 1h30min per una pista amb fort desnivell i alguns sotracs i pedres, no té res d’espectacular al contrari es fa pesada, potser l’únic destacable es que guanyes altura rapidament i que en algun revolt és pots apreciar la vall del Fontanella que va a morir al riu segre.
Descens:
Tot i ser un barranc amb aigua estancada però neta al primer tram i sec i engorjat al segon, es una petita joia, possiblement un dels mes bonics de la zona. Nosaltres vam triar fer-lo a l’octubre i la veritat, no podiem haber triat millor. És un barranc que es mante sec gairebe tot l’any, nomes en contades ocasions podem veure baixar aigua, es fàcil apreciar aquest fet, ja que el barranc està ple de vegetació, arbres i plantes pels voltants e inclus dins del caudal, això va comportar que la tardor decidis tenyir de marró, taronja i groc el camí del nostre descens.
El barranc comença amb una succesió de rappels i desgrimpades curtes amb aigua estancada, fins arribar a dos rappels de 10 metres el segon dels quals en guardava una petita sorpresa, una formació d’estalactites, que curios…Seguim endavant i veiem que el barranc es comença a engorjar, per variar ens comença a ploure factor habitual a les nostres sortides barranqueres, però aquest cop estavem tranquils, es practicament impossible que en un barranc sec és tranformi en una trampa mortal. Els rappels van agafant interes i es tornen més aeris, 20, 10, 12 metres fins arribar el que es considera la “cream de cream”, les pareds s’ajunten deixant poc més d'un metre d’amplada i uns cent metres d’alçada...i nosaltres allà, al vell mitg d’una gran fissura que dibuixa la muntanya. Les reunions començen a ser un pel més incomodes equipades amb algunes cadenes, la teva veu i la del company ressona per les pareds i el soroll del la pluja és torna més debil i agud. Arribem a un rappel de 20m amb una formació que recorda a un tobogan que desemboca a una marmita trampa de 3 metres seca i perfectament equipada per sortir, finalments fem l’ultim rappel de 27 metres, la pared dibuixa una extranya corba que et fa apreciar l’impacte que algun dia va tenir l’aigua sobre aquella inmensa Pedra.
Si tenim en compte que es un barranc sec, que no hi ha cap salt n’hi cap emoció adrenalinica considerable haig de dir al seu favor que es molt maco i engorjat, la part del final no us deixara indiferent.
Retorn:
Un cop arribat aquest ultim rappel prenen un camí que surt per la nostre esquerra i va paral·lel al barranc, uns cent o dos cents metres més endevant tornem entrar al barranc ara ja convertit en un petit rierol molt brut de vegetació i seguim les fites que ens porten fins a la carretera on hi ha el tunel i el nostre cotxe aparcat.
Aproximació: 1:30 amb un cotxe, 10 minuts amb 2 cotxes.
Descens: 2h
Retorn: 15 minuts

By Bladé