Caminada a la Vall d'Estiula i Rasos de Tubau

Era el 14 de novembre de 2009. Vam sortir d'hora, a les 7 del matí. La caminada estava prevista que fos llarga, però així podríem parar-nos a esmorzar tranquilament a Ripoll. Erem l'Alfredo, la Luisa, el seu fill Jose, en Sebastian i jo mateix. El dia prometia, no feia gaire fred, el cel estava ben clar i tots estavem molt engrescats. Així doncs, amb la panxa plena, després de la parada prevista a Ripoll, ens dirigim al punt de sortida, Campdevànol, concretament fins la Font de Querol, l'àrea de lleure que hi ha just abans del càmping Pirinenc a la carretera que va direcció a Gombrèn. Allà deixem el cotxe i comencem l'excursió creuant el riu Merdàs, on ja trobem la primera marca verda i blanca, colors que ens aniran indicant el camí fins al collet de l'Oró. El primer tram és especialment bonic perquè el camí ressegueix el riu Estiula i tot un seguit de gorgs amb salts d'aigua, ideals per banyar-s'hi a l'estiu. Un cop deixem enrera els gorgs, el camí ens porta fins una pista que condueix fins a l'ermita de Sant Feliu d'Estiula (s. IX): l'indret és encisador, convida a fer-hi una parada i unes fotos, per descomptat. A tocar de l'ermita, davallem a l'esquerra per anar a trobar les següents marques, poc visibles, que senyalitzen el sender que ens porta fins a les ruïnes del molí de l'Oró per fer un breu ascens fins al plà on es troba la masia de l'Oró, isolada al bell mig de la muntanya. En aquest punt el camí que volem agafar és el de més a la dreta, direcció nord, que ens portarà fins al Collet de Reixac i d'allà al Pla de les Bigues, als Plans de les Ajagudes, fins al Collet de Fatjaneral. Aquí ja comencem a tenir gana, però decidim dinar al cim. S'està fent tard, sembla que trigarem més del previst, no podem entretenir-nos gaire. Sense parar, intentem enganyar l'estómac picant alguna cosa. Al collet de Fatjaneral hi ha un cartell molt optimista que indica 40 minuts fins a Pedró de Tubau. Però nosaltres vam tardar una miqueta més, una hora i mitja, per ser exactes. Aquest últim tram fins al cim va per la carena de la muntanya i té unes vistes panoràmiques a banda i banda molt maques: a l'esquerra, els rasos; a la dreta: el plà de Baga de Puigbò. Ens endinsem dins el bosc, passem per la bassa de Corrubí i arribem a Pedró de Tubau (1543 m), el punt més alt de tot el camí i amb unes vistes impressionants.
Per tornar desfem el camí fins al collet de Fatjaneral. La intenció al principi era de tornar per la collada de Palomera i el Collet de les Xicoies, però com que són les tres i mitja ja i encara ens queda una bona tirada i només 3 hores de llum, agafem l'opció més curta. Al collet de Fatjaneral, enlloc d'agafar el camí per on hem vingut, triem el de més a l'esquerra, que ens portarà fins al turó on es troben les ruïnes de l'ermita de Sant Marc d'Estiula. Davallem el turó tot seguint marques grogues i blanques fins a sortir als plans de la casa de Sant Marc. Allà, seguint les marques, ens endinsem per un bosc fins a sortir a Can Basc, al veïnat de Sant Quintí de Puig-Rodón, un indret molt suggerent des d'on ja es deixa veure, a la llunyania, el poble de Campdevànol. Sort que a partir d'aquí, el camí segueix una pista i encara que se'ns faci fosc, no hi ha risc de perdre's. Efectivament, al cap de dues hores, amb els frontals encesos, arribem al càmping que vorejarem per la banda dreta fins a la Font de Querol, punt de sortida. Allà ens espera el cotxe. Cansats però contents, agafem el cotxe directe cap a Mataró. Malhauradament s'ha fet massa tard i no podem parar-nos a fer la cerveseta de rigor. Un altre dia serà.
By Eva.