PEDALS DE FOC NON-STOP 2009

Pedals de Foc Non-Stop 2009

A principis d’any un bon amic i jo vam decidir incriurens a la que seria la bogeria més gran que he fet fins ara, participar a la Pedals de Foc Non-Stop 2009 categoria OR. Es una prova de resistencia que consisteix a recorrer 230 quilometres i 6.000 metres de desnivell acumulat en menys de 24 hores. Una volta circular que ens portaria per les comarques de l’Alta Ribagorça, El Pallars Jussà, El Pallars Sobirà i la Val d’Aran reseguint el Parc Nacional d’Aigüestortes.
Els passats dies 26,27 i 28 de juny va tenir lloc a Vielha la cinquena edició d’aquesta consolidada prova, com podreu compendre en 24 hores de recorregut et passen un munt de coses i es impossible que les pugui explicar totes aixi que fare 5 centims de l’experiencia viscuda.
26 de juny, son les 15:00 del mitg dia ens possem en marxa cap a Vielha, arribem a les 18:30 a la central de Pedals de Foc on ens fan entrega de dorsals, xips i route books. A les 19:00 comença el Breefing (explicació del recorregut), ens possen al corrent de com estan els camins, on trobarem abituallaments, els horaris, etc. Finalment ens dirigim a l’hotel on descarregarem bicicletes i maletes ho hem de deixarem tot preparat per l’endema, per acabar farem un bon sopar i anirem a dormir…o almenys ho intentarem.
27 de juny, sona el despertador a las 4 de la matinada… si si a les 4, no hem dormit res, ja no podem tornar enrera, ens vestim, baixem a esmorzar i fem l’ultima revisió a les bicicletas i motxilles, tot el que ens oblidem ens passara factura durant la prova. 4:50 en possem el frontal i ens dirigim cap a la central de Pedals de Foc on es donaran la sortida en breus minuts, ultims comentaris, cares de son, route books amb la pagina correcte, contaquilometres a cero i… preparats, llestos, endavant. Son les 5:00 de la matinada i 280 frontals il·luminen camins i pistes de les afores de Vielha, comença una aventura que ens portara a veure cavalls salvatges que baixen de les valls i volen compartir amb nosaltres alguns metres d’aquest llarg trajecte, atravessarem rierols i petits rius que baixen amb força despres de l’abundancia de neu que ens ha deixat l’hivern, observarem paratges d’un verd infinit on les vaques no semblen inmutar-se davant la presencia de tants ciclistes i viurem l’hospitalitat dels habitats dels petits pobles que ens animen i orienten per poder portar a terme el nostre objectiu. Tot això i molt mes es Pedals de Foc.
Com a experiencia personal us dire que els dos trams mes complicats que hem vaig trobar van ser la pujada i baixada del coll de l’Oli un dels pics del recorregut amb mes pendent on as de fer us d’una bona tecnica i una mica de força i la famosa asenció al coll de triador que tot i no tenir cap dificultat remarcable s’han de superar 14 quilometres de pujada tenin en compte que en portes 110 a les teves espatlles i que son quarts de 3 del mitg dia sota un sol endimoniat. Quant vaig aconseguir arribar l’abituallament de Espot al quilometre 150 del recorregut vaig plantejarme seriosament abandonar, tenia un petit cop de calor, mal de cap i era incapaç de cordinar el meus moviments i la meva força, van ser els meus amics, un gelocatil i un Gel els ingredients que hem van fer rebifar. La caiguda del sol i la disminució de la temperatura també van ser factors claus en la meva recuperació.
El repte va acabar a les 00:19, completant així un recorregut que va durar ni mes ni menys que 19 hores 19 minuts i conquistant la posició 108 dels 160 corredors que aspiraven acabar la categoria OR.
28 de juny, vam sopar als volants de les 2 i ens possavem a dormir cap a les 3 de la matinada, el sobreesforç i la excesiva calor que haviem passat durant el dia no ens van deixar descansar, a les 9 del matí ja estavem en peus i baixant a esmorzar, mes tard vam netejar les bicicletes i carregar els cotxes, a la 1:30 l’organització ens tenia preparat un gran dinar de germanor amb tots els participants de la pedals de foc non-stop tan la categoria OR com la PLATA, una molt bona organització va ser clau per poder tenir a centanars de corredors contents ja que cada un arribava a hores diferents i tenia necesitats diferents, felicitats per els organitzadors i col·laboradors.
Som curiosos els humans, despres d’haber passat fred i calor, suportar un mal de cul i un mal d’esquena inhumans aixi com patir una pajara monumental a mitg trajecte, la unica idea que ronda pel meu cap es la de poder repetir l’experiencia e intentar baixar el temps d’aquesta edició. El limits ens els marquem nosaltres, mai en tenim prou.