El dia de Sant Joan, la Carla, jo, esperava impacient l’arribada d’en Ferranet. Ens quedava per davant un llarg viatge a terres molt llunyanes i per a mí desconegudes.
Evidentment, i com ja molts m’havieu dit, la planificació inicial ( blog ), no es va complir...
Dimecres 24 de Juny i desprès d’una bona revetlla de Sant Joan:
Cordada Ferranet-Carla: preparats, llestos, JA !! a Sopeira falta gent !! i allà ens hi esperen la cordada Laura-Carles, prop del riu i amb la seva equipada cali. ( quina enveja ). Un bon soparet amb els frontals oberts i un llit al ras, amb mosquits, petards i 4 granotes satisfetes amb el seu rau rau... En breu, diluvi universal, tormenta de llams i trons i ventada d’agafa’t fort! I a les 6 del matí el que havia començat com una nit tranquil.la a la llum de la lluna ara era un “ despertar “ sota el porxo del poble i dalt d’un banc!!.
Davant els nostres ulls, la gegantina paret del Pic de Sant Cugat, situada elegantment rera la rústica població de Sopeira. La via escollida: “Calçotets “ 320m, 6c ( V+ oligat ). 8 llargs de bona pedra calcària i ben assegurats principalment en els llargs de més grau. Un 6b de fisura i un altre de placa, finet finet, sumant un 6c de ... bé per a mi de A0, ups!. Tots tres llargs oberts per en Ferranet - Quin Crack !- i la Laura, - quina campiona!- Havent d’abandonar just abans del 6c per uns trons molt sorollosos i no gaire llunyants...
Tots 4 varem disfrutar com nens petits, gaudint en tot moment de l’escalada i la bona companyia, tot allò que ens envoltava!. Això sí! Quina calor !!. Per tant, per acabar, un ràpida capbussada a les fredes aigues del riu Noguera – Ribagorzana.
Dijous 25 de Juny i desprès d’una nit de pluja intensa, aquest cop dins la tenda d’en Ferranet:
Mandrosos i cofois ens aixequem tots 4 sota la inmensa presa de Cavallers, un pausat esmorzar i cap a escalar ( 13:00 h ) , però tres metres més enllà... 1,2,3 gotes ...10,20 gotes més! La pluja ens torna a visitar. Retirada i cap avall, enfilem els trastos al cotxe i ens dirigim a Escales a boscar el bon temps. Sota un sol castigador, decidim la nova via, “Sobaos Paseigos” 105m 6a ( V+ obligat ) . En Carles obra la via, llarg de V+ amb un passet en panxa i poca presa, una bona col.locació i amunt! La Laura es treballa el llarg de 6a en placa i arriba al Cim la primera. Des d’on disfrutem d’una vista a la presa espectacular.
Pel descens un parell de tunels construits a l’època de Franco i unes escales sense manteiment des de llavors, quina avenura baixar per allà!. Aquest cop el bany al riu és més light i la tornada al campament base ( Presa de Cavallers ) tot un sumum d’anècdotes i rialles que transmetien la nostra felicitat.
By Carla :-)
6 comentaris:
... que guapo, m´encanten les teves piades Carla !!!! Cavallers !!! ... bon records, jo encare no escalava i la Merijou va fer la via al costat de la presa ... increíble !!!
gracies per no explicar lo que va passar dins la tenda, recorda, es el nostre secret,i per cert no has dit que pels 6b vas pujar sobrada. i ara que es la una de la nit, m'en vaig a dormir tot feliç despres d'haver llegit la teva piada, bona nit companya de cordada!!
Quina piada més dinàmica i divertida! S'intueix que realment va ser una experiència maca i profitosa, i el paisatge brutal. Per tornar-hi, no?
Si siiii,,muy guaysss.
Pero en vez de pies de gato..otra vez os poneis botas de agua-
Carla...el Ferranet es de fiar??jijijiiji.
Que bonito se ve todo,una pasada.
cuidaros
Iiiieepp!!, quina alegria..jeje. Soc el "bloquero" de Comaletorres, con va tot?, si algun fin de semana voleu vaixar per estes terres esteu convidats...
Pero sou tots parella?...jajaja
Ei bloquero !! Que bo q ens trobem per aquí !!
Segur no tardem en tornar per " estes terres", sòn genials !!
Ho publicarem al bloc!.
Fins la pròxima via.
Publica un comentari a l'entrada