En Ferranet i la Carla us farem un breu resum del què han sigut aquests 8 dies intensos a les parets del Parc Nacional dels Ecrins, una vegada més terres desconegudes per a mí però no pels experimentats companys de cordada Ferranet i Francesc.
Comencem la nostre excursió a les 6:00 del matí quan en Francesc, cunyat d’en Ferranet, ens passa a boscar. L’organització del viatge podriem dir que no era el nostre punt fort; - ups ! ens hem oblidat de mirar el temps ... - ups ! m’he deixat la càmara... - ups ! algú té un mapa de carreteres ??...
Però el més important ningú s’ho havia deixat a casa:
- les ganes d’escalar i de disfrutar cada instant de les nostres vacances!.
Primera parada:
Orpierre > Alps Francesos, població situada a 130 Km de Grenoble i 5 hores de Mataró, coneguda per les seves grans parets calcàries, amb una equipació d’escola. Escalada en sombra a partir de les 15:00h al sector Quiquillon i un Cim d’allò més bucòlic; amb el poble romànic al cap de vall envoltat d’una espectacular paret circular perfecte i tot el que abarcaven els nostres ulls d’un color verd intens preciós!.
La Berarde > Al final de la carretera de Bourg d’Oisans trobem aquesta petita població d’una de les 7 valls del Parc dels Ecrins, la Vall d’ Oisans, situada a 1740 m i envoltada per pics de més de 3000 m. On varem disfrutar de nits tranquiles iluminades per milers d’estrelles, la brisa fresca i dels exquisits sopars elaborats ( i tan elaborats !! ) per en francesc. Gaudiem d’aproximacions a peu de cotxe o bé caminades d’hora i escatx, - si no et perds pel camí, és clar... – varem trepitjar els sectors : PARAVALANCHE ( 1850 m ) i DALLES D’ENCOULA ( 2300 m ) .
I el 4rt dia varem decidir encaminar-nos cap a la impactant AGULLA DIBONA a 3131 m. Dormint al Refugi Soreiller als peus de la puntxaguda agulla desprès d’una bona caminada de més de 2 hores ascendint més de 1000m.
Vercors > On ens varem desplaçar els últims dies del nostre viatge i reunir amb els companys Jordi i Ferran. Amb parada obligada a la petita vila de Presles ( 25 habitants ) i un bar-alberg amb un italià d’allò més trempat i coneixador de tota via escalable de la zona. Roca calcària i parets de entre 4 i 10 llargs, ben equipades i de grau apretat, o millor dit : - el grau a Vercors pica ! oi tan !.
5 comentaris:
Hola nensssss!!
Com si us hagues vist pel Vercors, oi???
Un ptonàs ben gran!
JORDI
charliiiee... has oblidat explicar la teva caigudeta en repiseta amb ferida inclosa i les nostres nits romantiques on tenia prohibit mirar mentres et posaves el pijama, ayyy.... pero que be ens ho vem passar... repeirem per altres llocs del mon
un petonet afrancesat
... realment cada día estic més convençut que haurem d´editar un llibre amb les millors piades del GEAMM i vosaltres sereu la inspiració ben segur !!! Gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres moments tant màgiscs !!!
M'he oblidat de comentar a la piada lo bé q em van tractar els meus companys de cordada, aquells dies vaig c la princeseta dels Alps !! un 10 en convivència, en temes culinaris i escalades !!!
Gràcies nois !!
:-)
M'agrada molt la foto amb la neu. I m'agrada molt el fet de poder identificar els llocs! així puc ubicar on ereu!! quins cracks!
Publica un comentari a l'entrada