Boí 2ª part "el pistacho asesino" i l'oportunitat aprofitada

Ja fa temps vaig conèixer un home inteligent, aprofitava totes les oportunitats que se li presentaven a la vida, em deia que les oportunitats són com mosques que et passen davant dels ulls, n'hi ha de grans i de petites, però sobretot les tens que veure i aprofitar, molta gent ni se n'adona d'algunes bones oportunitats que té a la vida i les deixa passar; jo he tingut una de bona i l'aprofitaré: agafaré 2 cordes, me les lligaré i a l'altre extrem tindré una molt bona companya de cordada...

"Carla, avui toca el pistacho asesino", màxim 6a.


Cap a Comalestorres, que lluny estan, i que aprop volem tenir-les. Sóm 3 cordades: xavi-eli, cisco-nuri ( amics de barna) i carla-ferran, la laura i en carles faran un altre via a la 3ª agulla de comalestorres.

Si fem el primer llarg, que és el més difícil, farem cim. Aquest primer llarg és lliiiisss, presa molt petitona i seguros una mica lluny. L'acabarem!!!

Al tercer llarg comença a fer vent i fred, xavi i eli s'en van , em tornen a abandonar com a la Dent d'Orlú, amb les ganes que tenia d'acabar la via amb ells, snif snif...

Nosaltres anirem pujant, com està semiequipada, ens divertim posant friends, dic divertint perque la carla puja cantant i cridant " que no estem a eurodisney", clar, ara ho entenc, porta el seu megacutresalchichero paravent que no transpira gens, i no li passa ni un gram d'aire, no té gens de fred, arrghh....!!!!

Després de fisures, plaques i algún petit sostret, arrivem al cim, ja no fa fred, ens hauriem quedat molta estona, sense cap necesitat ni de parlar, tot havia anat molt bé, el meu angelet particular ens havia cuidat molt bé durant tota la via i ens havia guardat aquest espai al cim. Com descriure el que veiem? ho sento però seré egoista, ho reservo pels meus ulls..

Hem de baixar aviat, cisco i nuria fà més d'una hora que ens esperen a baix i ens han deixat el rapel montat, un bon detall que ils hi agreeixo.

Ens han esperat, i a la muntanya això per mi té un gran valor, a la vida civil potser cal ser algunes vegades una mica egoista, una mica tauró, pero a la muntanya no val l'individualisme, solament si fas una pinya amb els amics, seras fort.

I ara la recompensa, anem amb els altres amics, victor-gemma, jose-mireia i oscar, sopem tots plegats entre furgos i aventuretes, no hi ha foguera com li agradaria al josep, pero molt bon rotllo i moltes rises...

pero encara falten 5, en carles, marc, cris, anna i bibi... apareixen al següent dia, vaja caminadeta van fer el dia anterior, no patiu, avui farem totxos i aixins estarem tots junts, 4 dies per no oblidar.

I ara preparat carla, t'esperen 9 dies d'escalada amb els 2 cuñaaaooosss ( francesc-ferran) que no et passi res!!!!

FERRANET