dissabte, 19 de maig del 2012
dimecres, 16 de maig del 2012
VIA CHANI V+ / 130ML (GARRAF)
Hi ha cordades que no es poden deixar.....i
feia masses dies que no escalar amb el Sr. Pere Montasell. Jeje. Ara l’interès
per escalar amb ell és doble (jeje), per un costat perquè m’encanta, i per
l’altre perquè exprimeixo informació per Annapurna a sac!
Heu de saber que ara que m’estic posant en
aquest mundillu, he sabut que el nostre estimat Pere, és el Sr. Pere...jeje.
Bé al cas. Tots dos estem fluixos, perquè han
passat masses coses i masses dies sense escalar. Això i sumat que pinten mal
temps, decidim anar a fer alguna cosa fàcil, que poguem gaudir i tornar a tocar
roca sense patir.
Jo, al meu pur estil de refiar-me de tot i no
mirar les ressenyes. En aquest cas només havia de mirar un petit detall: BURILS
INEXISTENTS I OXIDATS. (la via comença 10ml per sobre del nivell de mar)
Total que marxem cap al Garraf, de cara al
solet i a recordar l’escalada de la “intrèpida Sirena” a Cala Montgó. Anem al
Penya Segat de la Falconera a fer la Via Chani.
Ens ho prenem amb molta calma. Quedem a l’hora
dels senyors, parem a fer un cafè, continuem pel tallat (i xerrant pels
descosits), decidim anar a buscar la zona i un cop equipats ens trobem que no
tenim aigua. Ens desequipem i tornem al poble. A tot això comencem a caminar
sobre les 12.
Després de tot l’escalada, i veien que només
són les 16, decideixo trucar a la meva germana (que viu allà mateix), i els
anem a veure. Dia rodó!!! Acabem amb plat calent, postres, sobre taula i bona
companyia!! Ah...i la meva nebodeta que està irressistible.
Dia perfecte!!!
VIA CHANI V+ / 130ML
Data: 29/04/2012
Zona: Garraf –
Penya Segat de la Falconera
Dificultat: V
(segons la ressenya de http://caminosvertical.blogspot.com),
per mi te tram de V+
Recorregut: 130ml,
per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà-Alt, no és abandonable.
Equipament: Variat, majoritàriament burils super oxidats en el primer llarg. Després millora. I ens esperàvem que hi hagués menys equipació de la que després ens vem trobar.
Grau de compromís: Mitjà-Alt, no és abandonable.
Equipament: Variat, majoritàriament burils super oxidats en el primer llarg. Després millora. I ens esperàvem que hi hagués menys equipació de la que després ens vem trobar.
Material: 10
cintes exprés, joc de friends, joc de tascons i alguna plaqueta recuperable.
Orientació: Sud
Valoració: *** Bona
Valoració: *** Bona
Ressenyes de referència: Caminos verticales
APROXIMACIÓ
Agafem la carretera de les curves del Garraf.
Nosaltres vem entrar al poble del Garraf, anem fins al final i anem direcció el
port esportiu. Deixem el cotxe a l’esplanada de sorra.
Agafem el túnel (que ara només es pot passar
caminant) i passem per l’aparcament de la pedrera, direcció Oest. Agafem la
pista i el primer trencant que trobem a l’esquerra. En 5 minuts ens plantem
davant un pou. Estem al Pas de la Mala Dona.
Ara trobarem a la nostra esquerra un corriol fitat, fins a la
sabina on trobarem la primera instal·lació de ràpel.
ACCÉS
Per arribar a peu de via iniciem el descens
del ràpel d’uns 20ml, fins arribar a la boca d’una cova on trobarem la següent
instal·lació de ràpel. Aquest d’uns 45ml, ens fara descendre pel mig de la cova
fins arribar a la boca del penya segat. És un ràpel impressionant.
Un cop aquí caminarem direcció est fins a
trobar la instal·lació d’una cadena força sospitosa. Aquí ens prepararem, en
una reunió que et fa posar els pèls de punta de l’òxid que hi ha.
Primer llarg 30ml (III,V):
Nosaltres aquest primer llarg el vem
fraccionar per poder sentir-nos. El mar estava realment encabritat.
Superat el primer resalt, anem a parat sobre
una feixa, on muntarem aquesta reunió alternativa, reforçada amb un tasconet
(compte que pensant que el material que hi havia, em vaig endur la plaqueta
recuperable que hi havia al buril).
Després comencem anant amunt. El pas de
desplom te tela. Un V una mica dubtós.
Amb tendència a la dreta resseguint el diedre
en diagonal, trobarem la següent reunió.
En aquest primer llarg, les assegurances estan
realment rovellades.
A partir d’aquí la cosa millora.
Segon llarg 45ml (V):
Estem a la línia de l’esperó. Ara em toca a mi
superar tots els fantasmes i posar-me a escalar.
Aquí trobem a l’inici del llarg parabolt que
et deixen més tranquil. I a la que inicies el llarg, comences a gaudir de
bústies i una escalada super agraïda.
Iniciem el llarg cap amunt, i quan arribem a
l’alçada de la feixa, anem a la dreta a buscar el diedre. El buril que trobem
és una mica sospitós. Jo vaig xapar tant el buril com un pitó que hi ha més a
l’esquerra amagadet.
Passat el buril, resseguim flaquejant a la
dreta, en direcció la canal herbosa.
Fem aquesta canal fins la sabina i a
l’esquerra trobarem una reunió de parabolts lluents que et fan arrancar un
somriure.
Tercer llarg 35ml (V/V+):
Aquest llarg comença amb un ressalt de tràmit
per arribar a la feixa. A
la paret de davant començarem a escalar. Aquí és n jo poso el V grau una mica
en dubte, perquè la tibada que has de fer és important. M’atreviria a pujar el
grau.
Aquest llarg és genial i molt variat. Tot
amunt amb tendència una mica a la dreta, cap a la sabina superior.
Arribarem a la següent feixa.
Aquí us deixo una foto de com m’estava
assegurant en Pere. Està clar que el noi confia en mi.
Quart Llarg 15ml+10ml (IV):
Aquí vaig gaudir com una campeona. Llarg
totalment net, però amb bústies a tutti pleni. D’aquelles que punxen. Passant
dels dos burils oxidats que hi ha i mirant de posar tasconets i bitxitos.
Vaig enllaçat aquest tram fins al cim, on vaig
muntar reunió a un arbre.
Ja som al cim!! Ara a pendre el solet.
El resum: accepte al primer llarg, la resta
l’equipació està millor del que ens pensàvem i es pot equipar.
Com he indicat a la piulada, un dia rodó!!!
Pere.....per quan la següent!! Que hem
d’entrenar per l’estiu!!!!
Salut, alegria i muntanyes.
Ther
dilluns, 14 de maig del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
VIA PEQUE MANTECAS 6ª+ (V+) / 160ML
Hem quedat per fer cordada femenina en honor a
la 10ena Trobada de Pubilles Escaladores que es celebra a Vilanova de Meià.
Aquesta vegada la cordada és per mi tot un luxe i categoria. Serem la Laura Piferrer, la Montse Molano i jo. Feia
un munt de temps que deiem de fer cordada. Amb la Laura ja hem escalat en grup,
però mai havíem fet cordada…..i tinc clar que hauré de donar el “callu”.
Des de que vem tornar de les Dolomites no he
fet, com aquell que diu, res de compromís, res per equipar...i Vilanova sempre
imposa.
A demés amb el tema Annapurna, fa unes
4setmanes que gairebé no toco roca ni res de res....
Així que tant per un costat com per l’altre la
veritat és que em fa molt il·lusió tenir aquest repte.
La Via que han escollit és la Peque Mantecas, que
queda a l’esquerra de la Roca dels Arcs. De tal totalment clàssic, on el pimer
llarg farà de filtre per la resta de la via. Però cal dir que les assegurances (tot i que
justes), són allà on han de ser i es pot equipar en general molt be.
Per la resta, és roca de Vilanova, de qualitat
immillorable, atlètica i exigent tota la via. És important reservar al primer
llarg, perquè sinó més endavant et quedes sense braços (i ho dic per
experiència pròpia).
Super recomanable, per traçat, estètica i
roca. Genial
Data: 5/05/2012
Zona: Vilanova de
Meià – Roca Alta
Dificultat: 6a+
(V+ obligat)
Recorregut: 160ml, per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Variat, amb assegurances allà on toquen però de tot tipus
Recorregut: 160ml, per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Variat, amb assegurances allà on toquen però de tot tipus
Material: 15
cintes exprés (però si no es vol fer el primer llarg en lliure l’haurem de
cosir), joc de friends fins el 2 i joc de tascons.
Orientació: Sud
Valoració: ***** Excel·lent
Valoració: ***** Excel·lent
APROXIMACIÓ
Des del poble, prenem la carretera cap el Pas
Nou (direcció la font), ens desviarem a mà esquerra direcció l’Ermita i Rubies.
No agafem el desviament de l’ermita, i en prenem un posterior cap a la dreta. Aquesta nova
pista ara està arreglada i s’hi pot circular perfectament. Ens deixarà a una
clara esplanada davant la
Roca Alta.
Des d’aquí es visualitza perfectament la
fissura del primer llarg i els sostre per on discorre la via.
Agafarem pista amunt ara ja caminant i després
un corriol marcat amb una fita que ens deixarà directament a peu de via,
agafant força pendent. (20min màxim)
Primer Llarg (35ml, 6a+):
Finalment vem escollir que el començava la Laura. Així les de
darrera podíem provar que passava fent-lo en lliure.
Discórrer per la fissura. Ens havien
dit que es podia fer perfectament sense equipar res i nonis, nonis. Els vem
grapar!! Deu ni dor els nassos per fer-lo de primera. El primer tram fins el primer
pitó, és una sortida preciosa i que permet assegurar. Es pot fer molt bé,
tirant be de braços; però anant de primer és recomanable col·locar algun tascó
abans.
Més endavant les assegurances brilles per la
seva absència. Però la fissura és perfecta.
Més o menys a la meitat del llarg, trobem un
pas clau (on hi ha un pont de roca molt sospitós). És el primer punt on (anat
de segon) t’ho has de mirar i a demés ja arrossegues els braços petats.
A una 25 ml trobem el primer parabolt! I
benvingut, perquè (no se si perquè ja no tens braços), és una sortida de nou en
fissura i els dits ja no reaccionen. Aquí és on has d’anar amb grau (que no
tinc). Però anant de segona estic contenta perquè la tirada que vaig aconseguir
fer en lliure.
Vale...fase selectiva passada!! Ara ja som les
reines de la via. La
cordada que teníem davant ja no hi són. I la de darrera tot just comencen a
escalar!!
Segon Llarg (25ml, V+):
Aquest llarg també l’encara la Laura, per
sort. Ella ha descansat i progressant no s’ha rebentat tant de braços.
Sortim en flanqueig cap a l’esquerra a trobar la panxa. Hi ha “canto
d’espantu”, per tot arreu. Ara la tibada torna a apretar els braços.
Després d’aquest pas, és més grimpadeta fina a
peu de diedre-fissura. Es pot posar
alguna assegurança be. Només al tanto amb cantells trencats.
Tercer llarg (20ml, V):
Ara em toquen les properes dues tirades a mi!
I em trobo la primera fissura neta, sense res. Però amb un aspecte genial!
L’únic inconvenient és que el friend 2 hauria anat de conya doblat. Però be, un
cop m’hi poso surt genial. Quan superes el primer resalt, et queda el dubte de
si flanquejar a l’esquerra o pujar una mica en bavaresa per flanquejar
pràcticament caminant a dalt. Jo opto per aquesta segona opció. El passet tiba
força....però és dels que m’agraden!
Quart Llarg (30ml, V+):
La veritat és que jo hi ha algun passet que li
donaria 6a, tot i que no a Vilanova.
Aquest llarg és increïble. Surt amb un pas de
tibar a tope. Ostres quina ràbia...tinc els braços tan inflats que no aconsegueixo
bloquejar-me. I com tenim una cordada darrera (i la tirada que m’espera) no em vull entretenir. Total,
seguin savis consells de la Laurix, poso l’estrep i au.
Ara comença el festival. En tot el llarg hi ha
unes 6 assegurances, però estan perfectament posades de debò. Preses genials a
tot arreu. Vaig gaudir com un camell (rotllo Dolomites), fins que em quedaven
aproximadament 8ml. Els braços ja van punxar.
És quan arribo al primer parabolt de tot el
llarg. On puc descansar be. Aquí la placa s’afina força i ja t’ho has de mirar
més. Passat aquest primer ressalt arribet al següent parabolt i, atenció...una
sabina. Vaig tenir la genial idea de posar una vaga....però la fitipaldi estava
tant penjada....vaig començar a notar que se m’obrien literalment les mans.
Així que vaig descansar i vaig fer el pas directa (A0=0forces).
Buahhh, quin llarg més increïble.
Cinquè llarg (15ml, V):
A la Montse li toca treure’ns de la via.
Surt flanquejant cap a la dreta, per una
plaqueta maca, maca on, quan trobes la mà...és xulíssim (la veritat és que
també totes estem força eufòriques). Després ja és una grimpadeta fins la reunió. Aquí també
hem d’anar al lloro amb la roca trencada. De fet, jo en vaig fer caure una
maca.
Sisè llarg (35ml, 6a+):
Sortim amb la mateixa dinàmica que
l’anterior, flaquejant cap a la dreta
(fins aquí IV+/V), fins a trobar el diedre. Aquest s’agafa per l’esquerra, hi
ha dos parabolts fantàstics, que ens permetran ajudar-nos per fer el pas.
Possar els estreps, la veritat és que tampoc és que ajudi gaire, perquè has de
sortir molt cap a l’esquerra del desplom, per trobar les bones presses.
La sortida és ideal per fer fotiquis.
Ja som al CIM. Super satisfetes i contentes!!!
Cordada femenina, sense entrebancs, sense dificultats, i havent fet cadascú el
que li tocava (gràcies a les ganes i els recursos).
Escalada Genial, via increible i cordada
perfecta.
L’únic dolent....l’aire gelat i els núvols que
semblaven que haguessis de plorar.
Salut, alegria i muntanyes!!!
Ther
dimarts, 24 d’abril del 2012
ULLERES PER ESCALAR
He tingut la ocasió de provar aquestes ulleres que es comercialitzan per no forçar les cervicals a la hora d´assegurar al company. Olé !!! Si, la veritat és que he quedat sorpres per la facilitat de fer-les servir i la qüalitat de la visió cap al teu company sense tindra que aixecar el cap. Fins i tot sembla que té una mica d´auments. T´adaptes ràpit, i son lleugeres. Dons això ... jo no les compraré però ... és un bona opcció per aquells que pateixen de les cervicals.
dissabte, 21 d’abril del 2012
dissabte, 14 d’abril del 2012
ADEU AL GRAN MURE
No fa gaires mesos que entre nosaltres parlàvem que el 2012 seria un any amb molts canvis, però per res ens referíem a aquests.
No tenim paraules per justificar que ens hagi deixat aquesta gran persona.
No tenim paraules de consol, són de ràbia i frustració.
Només podem valorar la gran qualitat humana que ens envolta.
De la que el Gran Mure en formava part. Amb la seva pau i el seu bon rotllo.
El Gran Mure que amb la seva energia i la seves ganes de viure contagiava a tothom.
Mure, seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar tan units aquests últims anys. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, sabent que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors.
Gràcies per formar part de les nostres vides, així com nosaltres de la teva, això no te preu.
No tenim paraules per justificar que ens hagi deixat aquesta gran persona.
No tenim paraules de consol, són de ràbia i frustració.
Només podem valorar la gran qualitat humana que ens envolta.
De la que el Gran Mure en formava part. Amb la seva pau i el seu bon rotllo.
El Gran Mure que amb la seva energia i la seves ganes de viure contagiava a tothom.
Mure, seguirem el camí, amb tu, al teu costat. Seguirem cultivant aquesta amistat que ens ha fet estar tan units aquests últims anys. Seguirem buscant el cel, els cims, i les aigües. Seguirem frisant per descobrir grans aventures i paratges, sabent que a certs llocs només s’hi pot arribar amb milions de ganes de viure. I et durem més que mai als nostres cors.
Gràcies per formar part de les nostres vides, així com nosaltres de la teva, això no te preu.
dilluns, 9 d’abril del 2012
Accident d´en Josep.
La muntanya, aquesta activitat que ens ha ajuntat a tots nosaltres i ens ha donat tant i tant, també es capaç de endur-se alló que més estimem i, aixi ha sigut. En Josep va patir divendres passat un accident mortal fent un barranc a Còrsega.És molt difícil descriure el que sentim tots, per no dir imposible, però us podem dir que tots nosaltres no l´oblidarem mai.
A la seva família i a la Natalia donar-los la força per superar aquest cop tant dur.
T´estimem JOsep.
divendres, 6 d’abril del 2012
Et durem més que mai als nostres cors, Mure
(Sadernes)
Sense paraules !!! Quin fart de riure aquell día !!! Gràcies Pere per fer-me arrivar aquest video que el tenia bloquejat !! A disfrutar-lo !!!!
(MOntserrat, Gorros)
Amb en Diego, el meu company de la feina, desde el primer día varen tenir una relació intensa . En Diego sempre ho ha dit, ... el Mure es especial, con el poco tiempo que hace que lo conozco y se hace querer ... i ja tenia raò.
(Monogràfic d´es lada artificilal)Aquí varem coneixer al Mure, jà desde el primer día ens varem donar conte que era especial. Encara m´enrecordo de la entrega dels diplomes del discurs d´en Ferran ... que guais !!!
(Via "Esperó dels Llops" (la garrotxa)
Aquella jornada vaig tindra la sort de compartir amb la Natalia i en JOsep un día inolvidable. Una via, una aproximació, les vistes, tot plegat va ser maco. També varem tindra la sort de coneixer una cordada de tres persones maquíssimes. Al final de la via varem fer el ball de l´indio pel nostre tercer aniversari. Gràcies pèls records.
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)