Som Dilluns 10 ... anme a Céllecs ??? Per la ocasió ... l´Alexandra que tornara a tastar el granit, en Diego que cada día està més friki i dos de sempre en Muré i en Jaume ... més tard arribarà un pedaso friki ... en Cueca.
(VIDEO RESUM)
Una vegada arrivem a la Placa fem unes quantes vies per escalfar i que la Alexandra sapiga bé que és la adherencia ... per tot seguit anar a les vies del costat de la placa per fer una mica de sortidetes ... explosives !!!!
Caray ... realment sont sortides de bloc per després donar a pas a una placa fantàstique on podem practicar una mica de la col.locació de cacharrikis com a nosaltres ens agrada. En Cueca arriva i ... ens dona una bona lecció de pasos de bloc ... explosius amb saltirunet inclòs !!!
Tot seguit ens arrivem al sector de l´Agulla de Céllecs dons allà vam veure unes quantes vies força motivadores, fin i tot on practicar una mica d´artificial però sobre tot accedir a la Agulla através de la via Caciques (6B) o sigui que sommi !!!
Tot seguit ens arrivem al sector de l´Agulla de Céllecs dons allà vam veure unes quantes vies força motivadores, fin i tot on practicar una mica d´artificial però sobre tot accedir a la Agulla através de la via Caciques (6B) o sigui que sommi !!!
Una vegada accedim a sota de la Agulla ... temtadora ... llàstima que anem justos de temps o sigui que ... els privilegiats d´obrir en Cueca que com no ... ho fa fàcil de veritat i estetic i tot seguit l´Alexandra també la fa ... nosaltres ... per la propera que si no falla vindrem dilluns que bé només per fer-la !!!!
... dons això ... dilluns que bé tornem a estar aquí per acabar amb aquest petit sommi !!!
.jpg)
Ens despertem molt d’hora al monestir de Lluch, però una serie d’imprevistos fan avançar les agulles del rellotge estrepitosament, aprofitem que el forn de pa ja està obert per fer un petit esmorzar, que amb els entrepans i xocolata que ja portàvem ens ajudarien a passar tot el dia dins el barranc. Tots a punt, 6 persones al cotxe d’en Nogués i cap avall, a escassos 20 minuts del monestir arribem a una bifurcació que ens dona la opció de continuar cap a Soller o anar a la impresionant cala de Sa Calobra. Aquí deixarem el cotxe i agafarem un petit corriolet que surt per la nostre dreta, al costat d’una petita tenda de souvenirs. L’aproximació és d’uns 15 minuts fins a trobar unes cases abandonades al costat del riu, nosaltres vam trobar el riu bastant generós d’aigua, però tot depèn de l’epoca de l’any que trieu per fer el barranc.
Progressàvem sempre de la mateixa manera, en Nogués i jo vam ser els encarregats de les motxilles i per tant els muntadors dels rappels, que junt amb la experiència i el coneixement del barranc d’en Sergi decidíem la millor maniobra per el grup. En Nogués muntava un rappel, jo baixava el primer, progressava i muntava el següent i així succesivament amb petites variants en els rappels més llargs o en zones amb diferents opcions. Arribem al pas d’en Duro, l’últim escape avanç d’entrar a la zona de foscos, aquí decidim dinar o més aviat menjar alguna cosa sense atipar-nos, els mes previsors menjaven mitg entrepà i una mica de xocolata, reservant provisions per el torrent de pareis, els més golafres no gestionaven absolutament res, tot cap a dins. En Sergi i jo vam arribar un pèl avanç i vam ser els primers en acabar de menjar, molt emocionats per l’inminent entrada als foscos decidim muntar el primer rappel, aquest cop triem un guiat, ja que una marmita trampa ens barra el pas cap al Tobogan d’en Balti. 
Aquí el sentiment GEAMM aflora i en Nogués i en Sergi es posen la samarreta taronja fosforito que tant ens representa. Gran encert fer un guiat en aquest tram, estic segur que hauríem gastat moltes forces per sortir de la marmita. Encara la llum guanya la partida a la foscor però pels que obrim traçada els frontals son de gran ajut, així donem informació de primera mà als nostres companys. Tots vam coincidir que la temperatura de l’aigua era més agradable dins els foscos que fora, la llum es despedeix i desprès de superar la sala de la bombilla, arribem als Pas de S’acolloniment, el primer rappel de 20 metres que et porta de la claror a la foscor, a partir d’aquí el barranc agafa forma de formiguer, amb infinitat de forats i compartimets, de tant en tant trobàvem alguna petita sala on aprofitàvem per apagar els frontals i escoltar el soroll de l’aire i l’aigua jugant amb les parets del barranc. 
Vam tenir alguns moments de gran desgast físic per sortir de petites badines amb aigua, sort que d’ideas no ens en falten i fer pedals i rappels guiats a cos, així com fer servir la força bruta i la pròpia formació rocosa del barranc ens van ajudar a progressar amb èxit. Després d’unes 3 hores de foscos veiem com el barranc comença a obrir-se i la llum vol marcar el camí, l’aigua ens diu adéu i grans roques prenen el seu lloc, el torrent de pareis s’acosta, un dels caos més famosos encara ens barra el pas cap a la cala de Sa Calobra.
