Tots tenim por, hi ha molts tipus de pors, al fracàs, als desenganys, als reptes, a l’alçada, a la mort… Però hi ha una por que estic convençut que tots hem patit d’una manera o altre amb més o menys intensitat a la nostre vida… la por a la foscor. El nostre nou objectiu Mallorquí en bona part tractava d’això, d’aguantar 10 hores d’activitat física, 3 de les quals les passaríem dins les parets infinites d’un dels barrancs amb les formacions geològiques més impresionants de tot Europa: El Gorg Blau-Sa Fosca.El nostre gran objectiu Mallorquí estava a punt de fer-se realitat, aquest cop tres integrants nous en Pere, en Sergi i la Bàrbara es van unir a la colla ja desvirgada que va aprofitar per fer el Na Mora el dia anterior, en Nogués, la Cris i jo mateix.
Ens despertem molt d’hora al monestir de Lluch, però una serie d’imprevistos fan avançar les agulles del rellotge estrepitosament, aprofitem que el forn de pa ja està obert per fer un petit esmorzar, que amb els entrepans i xocolata que ja portàvem ens ajudarien a passar tot el dia dins el barranc. Tots a punt, 6 persones al cotxe d’en Nogués i cap avall, a escassos 20 minuts del monestir arribem a una bifurcació que ens dona la opció de continuar cap a Soller o anar a la impresionant cala de Sa Calobra. Aquí deixarem el cotxe i agafarem un petit corriolet que surt per la nostre dreta, al costat d’una petita tenda de souvenirs. L’aproximació és d’uns 15 minuts fins a trobar unes cases abandonades al costat del riu, nosaltres vam trobar el riu bastant generós d’aigua, però tot depèn de l’epoca de l’any que trieu per fer el barranc.
La temperatura no era gaire alta, potser de 8 o 9 graus, però suportable per ser les 9 del matí. Ens posem els neoprens, decidim agafar una corda de 40 i una de 30 repartides en dues motxilles, el rappel més alt es de 20 metres amb aigua a les badines, però el Sa Fosca és famós per les seves marmites trampa, depèn molt del seu caudal, de les filtracions i les surgències “mas vale que sobre que no que falte”.
El barranc comença en una zona boscosa, de caos i ressalts on el nostre enginy ens ha de servir per trobar el Camí més fàcil, després comencen a venir els primers rappels de 12, 10 i 18 metres, aquests últim trencat per una mena de gruta a mitg rappel… impresionant. Ara les parets comencen a estrényens, apareixen les primeres marmites altes sense aigua, amb l’ajut de precàries cordes fixes i troncs col·locats com a provisionals puntals ens les apanyem per superar-les, són aquestes maniobres on gastem més energia. Continuem per un seguit de rappels curts i petites marmites totes amb aigua, encara que volguem no podem evitar la remullada constant. Un pèl més endavant vam trobar un seguit de rappels, un dels quals de 19 metres sobre una pedra encaixonada, molt estètic. Les parets començen enfilar amunt, l’escletxa de llum sobre els nostres caps i la estreta formació per on progressàvem m’estaven dient alguna cosa…podia sentir la por, els foscos estaven a tocar i el cansament començava a fer acte de presencia.
Progressàvem sempre de la mateixa manera, en Nogués i jo vam ser els encarregats de les motxilles i per tant els muntadors dels rappels, que junt amb la experiència i el coneixement del barranc d’en Sergi decidíem la millor maniobra per el grup. En Nogués muntava un rappel, jo baixava el primer, progressava i muntava el següent i així succesivament amb petites variants en els rappels més llargs o en zones amb diferents opcions. Arribem al pas d’en Duro, l’últim escape avanç d’entrar a la zona de foscos, aquí decidim dinar o més aviat menjar alguna cosa sense atipar-nos, els mes previsors menjaven mitg entrepà i una mica de xocolata, reservant provisions per el torrent de pareis, els més golafres no gestionaven absolutament res, tot cap a dins. En Sergi i jo vam arribar un pèl avanç i vam ser els primers en acabar de menjar, molt emocionats per l’inminent entrada als foscos decidim muntar el primer rappel, aquest cop triem un guiat, ja que una marmita trampa ens barra el pas cap al Tobogan d’en Balti. 
Aquí el sentiment GEAMM aflora i en Nogués i en Sergi es posen la samarreta taronja fosforito que tant ens representa. Gran encert fer un guiat en aquest tram, estic segur que hauríem gastat moltes forces per sortir de la marmita. Encara la llum guanya la partida a la foscor però pels que obrim traçada els frontals son de gran ajut, així donem informació de primera mà als nostres companys. Tots vam coincidir que la temperatura de l’aigua era més agradable dins els foscos que fora, la llum es despedeix i desprès de superar la sala de la bombilla, arribem als Pas de S’acolloniment, el primer rappel de 20 metres que et porta de la claror a la foscor, a partir d’aquí el barranc agafa forma de formiguer, amb infinitat de forats i compartimets, de tant en tant trobàvem alguna petita sala on aprofitàvem per apagar els frontals i escoltar el soroll de l’aire i l’aigua jugant amb les parets del barranc. 
Vam tenir alguns moments de gran desgast físic per sortir de petites badines amb aigua, sort que d’ideas no ens en falten i fer pedals i rappels guiats a cos, així com fer servir la força bruta i la pròpia formació rocosa del barranc ens van ajudar a progressar amb èxit. Després d’unes 3 hores de foscos veiem com el barranc comença a obrir-se i la llum vol marcar el camí, l’aigua ens diu adéu i grans roques prenen el seu lloc, el torrent de pareis s’acosta, un dels caos més famosos encara ens barra el pas cap a la cala de Sa Calobra.
Tot sortint dels foscos decidim menjar alguna cosa i treurens els neoprens o bona part dels neoprens. Blocs de pedra, alguns dels quals més grans de 3 i 4 metres seran els nostres companys durants les ultimes 3 hores de camí...curiós indret, llàstima que degut a l' alfluent facilitat d’accés a la cala de Sa Calobra, és turístic i està ben marcat, els turistes els fan servir com a trekking i la veritat que té bastant de desnivell, encara que no siguis barranquero accedir aquest indret es fàcil, ara, remontar el torrent fins al final del Sa Fosca es una bona patejada.
3 hores desprès els 6 integrants arribem a una gana de llop la platja de Sa Calobra, on la Vicky l’Amalia i la Jana ens esperen impacients; -Gràcies per ocupar-vos del menjar i la logística dels cotxes, no sé que hauríem fet sense vosaltres-. 
Com a opinió personal diré que no és un barranc difícil, però no et permet baixar la guardia, les marmites trampa poden jugar-te males passades, hi ha uns quants punts un pel exposats i els foscos accentuant la dificultat, una bona il·luminació i portar bateries de recanvi serà de gran ajuda. Valoreu caudal tant si n’hi ha molt com si n’hi ha poc, domineu minimament les tècniques de guiat i remontar per si hi ha imprevistos. Jo vaig fer-me mal en un salt als foscos, no va ser res greu, un peu inflat que va durar un parell de dies, precauciónnnn!!!!
De totes maneres crec que el consell més important que us puc donar és que disfruteu d’aquest barranc a poc a poc, només així aprendreu a dominar la por i veureu quantes coses us pot aportar.J
+de+DSCF1137.JPG)
+de+escanear0007.jpg)
+de+escanear0007.jpg)
