Avui dimecres ens perdem per Agulles ... aquesta zona, potser la menys turística de Montserrat, dons segur que no ens trobarem autocars de Japonesos fent-li fotos, és per a mi la més maca i una vegada arribess quedes aillat totalment de la civilitazació.
(VIDEO RESUM)
Per l'ocasió som en Diego, en Josep i en Jaume ... un trio con "mucho peligro" !!!!
Després de fer una bona aproximació des de el parking de Can Maçana arribem a la nostra via escollida, situada a l'Agulla de l´Arbret. Tenim dubtes fem la primera que trobem la "Om mani" o fem l'Aresta Brucs. Mirem al Diego i es clar "pensar que es mi segunda !!!!!"
Decidim fer el primer llarg de la "Om mani" que és un V i a la reunió que comparteix amb la Aresta decidim si continuem fen "cinquillos" o continuem per l'Aresta fent "quartillusss".
(
Una vegada arribem a la primera reunió, i després de .... que maco i el de sempre ... tirem per l' "Aresta Brucs" perquè en Diego vagi agafant confiança ja que per la resta "tira com un cabroncete!!!!".
El segón llarg amb els seus "alejes" es deixa fer molt bé i dona a peu a disfrutar del seu entorn que és inevitablement per gaudir-ho.
ArriBem a la següent reunió i queda l´últim llarg, curtet, un "quartillo" però sense cap "seguro" ... qui el farà ??? En Josep és el valent o sigui que no s´ho pensa i cap adalt, això si amb la mirada d´en Diego dient "estàs turuluru!!!" dons encara no està acostumat aquestes bojeries.
"Fotiqui" al cim i a buscar el ràpel que ... també deunidó on està col.locat ... vaja co...llons. Una petita excursioneta i ens situem al ràpel ... allà ficats com podem on el contacte físic és present en tot moment.
Dos ràpels molt guapos i ja arribem a terra ... ara toca fer una petita excursió per tornar al cotxe i ja tenim al Diego content fins la propera !!!
REGIÓ D´AGULLES
AGULLA DE L´ARBRET
VIA "OM MANI-ARESTA BRUCS
(foto i resenya del Desnivel n. 274)
APROXIMACIÓ: Deixem el cotxe al parking de Can Massana, fem la aproximació per GR direcció al refugi de Vicenç Barbé. Una vegada arrivem al Coll de les Portelles, agafem el primer corriol a mà esquerra amb marques de color vermell. Pujem, vaixem, fem una forta pujada amb cordes fixes, a continuació baixem una canal per continuar les marques fins pasar per sota de l´Agulla de l´arbret.
ITINERARI: LI (Via Om Mani, 50 mts, V-) Nosaltres sortim pel primer llarg d´aquesta via. Si comenceu per la Aresta Brucs heu de pujar fins al coll amb les Bessones). Aquest llarg pujar recta amunt amb tendencia a mà dreta resseguint la filera de químics fins arrivar a la reunió de la Aresta situada dins una cova ... molt acollidora. L2 (Arestra Brucs, 40 mts, IV+) Sortim per la esquerra en diagonal per anar a buscar la primera assegurança. Tot seguit recta amb tendencia una mica a la dreta. Passarem de llarg una mena de reunió vella, no recordo si un parabolt i un clau, per més amunt trobar en un repla una reunió molt bona i còmode. L3 (10-15 mts, IV). Recta amunt sense cap seguro o sigui que ... Arrivem a un arbre on trobarem la reunió devant.
DESCENS: Désde la última reunió no es veu la instal.lació del ràpel. Pujem uns pocs metres i deseguida veurem en un petit coll de mal accés la instal.lació. Al "lloro" fins arribar. A continuació en dos ràpels, un de 20 metres (una sola corda) i un segón de 35 metres (també un de sol de 60m). Segons ressenyes també es pot rapel.lar per l'Aresta Brucs però diria que l'última reunió no era rapel.lable ???
Material: 16 cintes (per anar tranquil) friends i tasconets (perfectes en el calcari), bagues i cordinos per sabines i ponts de roca
Orientació: Sud, recomanable en aquesta època de l’any, quan han canviat la hora però encara no fa calor excessiva.
Aquí linko la Ressenya de Escalatroncs, que és immillorable i últimament sóc bastant fidel al seu blog.
Ara fa un any, alguns companys van fer aquesta via. Recordo perfectament la programació que portàven...es clar, era el primer projecte que feien d’aquesta longitud, per ells mateixos, sent tots del curs d’escalada de l’any anterior. És a dir, feia menys d’un any que escalaven...uff quin mèrit no creieu?
Bé el fet, és que va venir la calor i em va quedar una petita espineta! I entre això i que sembla que la temporada d’abandonaments o no poder acabar el projectes ha finalitzat, doncs per fi, l’hem pogut arrencar....l’espineta!
A demés amb un grup genial, doncs a la cordada (Perez-Ariete) de l’Alfredo i jo, ens ha acompanyat la genial parella Sandra i Tito.
El cas és que la Sandra l’havia fet amb el grup de l’any passat, i que li feia il·lusió tornar-hi, i jo feia dies que hi insistia.
Bé, el temps sembla que acompanya i l’horari ha canviat així que...Roca Narieda (que ja compença a ser la meva segona casa de cap de setmana) venim cap aquí.
És collonut, veure com a mesura que passa el temps, et comences a conèixer els llocs, la primera vegada que hi vaig estar, anava seguint com un borreguet el cap de grup, i ara sóc jo qui porto cap a la direcció correcte al grup, això m’agrada, veig que n’estic aprenent i sobretot que en mi també hi confien. Jeje, encara que facin veure que no!
La via és d’aquelles que s’han de fer i et deixen molt bon gust de boca.
A l’estil clàssic, és una via on s’ha d’anar ubicant el recorregut, però sense tenir matolls ni trams bruts, la roca és boníssima, els parabolts allunyen, i hi ha algunes sortides exposades. Els llargs són llargs, mínim 45ml, i la longitud total...això fa que sigui una via on treballes físic de la mateixa manera que el cap, doncs hi ha plaquetes d’adherència a “tutti pleni”, i s’ha d’anar acabant d’equipar.
Complerta en tots els sentits.
Aproximació:
Un cop passem Coll de Nargó (C-14) agafem el desviament cap a la dreta direcció Sant Llorenç de Morunys. Agafem la carretera i ens desviem cap a Canelles, continuem fins a trobar un aparcament a mà esquerra (n’hi més d’un, nosaltres passem el primer a peu de carretera i agafem un caminet que baixa a l’esquerra fins a una esplanada, així el cotxe està més arrecerat, en aquest cas compte amb els rocs i forats del camí).
On deixem el cotxe hi ha un camí (pista) que et porta a un rierol que hem de creuar, seguim direcció la casa abandonada. Un cop aquí seguim direcció la paret, anirem veien fines, però la bona referència és ubicar la via, i anar seguint a poc a poc fins a peu de via. Queda a la dreta de la via “Cafè, copa i puro”.
Quan comencem a caminar em plantejo que tota la planificació que van fer els meus companys l’any anterior l’hem deixat de banda...ostres....així que organitzo una mica:
Al meu estil: a veure senyor, són les 9.40, per anar be a les 10.30 hem de començar a escalar, i a les 14.30 hem de ser a la R6, si no...malament.
Les cordades Alfredo-Esther, Sandra-Alberto.
Llarg 1 (V+, 45ml):
Començo, les 10.30 en punt,perfecte!
Feia dies que no començava una via, així que no m’ho rumio massa i amunt.
La Via comença amb una placa, amb el primer parabolt (com serà habitual) força amunt. Continuem amb una fissura que es deixa equipar be, amb algun friend, tasconet i/o baga a la sabina. Més amunt hi ha un pas una mica estrany on sembla que per tendència continuïs amunt, però que has de reconduir cap a l’esquerra. Per el color de la roca sembla que hagi de relliscar però no ho fa pas. Més amunt de la següent fissura hi ha reunió. És un llarg molt xulo, el problema era que varem trigar més temps del previst, malament. (No cal dir que la velocitat de l’Alberto ens deixava en ridícul als demés..jeje, és un crak)
Llarg 2 (V+, 55ml):
Li toca a l’Alfredo, just damunt la sortideta hi ha una fissura que desploma una miqueta, s’ha de mirar, però la mà bona es troba just a sobre a la dreta. Continuem i trobem una altre fissura amb alguns pitons. El problema d’aquesta és que fas un pas una mica estrany, com una contra mà. El pas es troba a l’esquerra dels pitons. Passat aquest tram, arriba la primera placa maca de la via. Segueix passant una mica el mateix que en l’anterior pas, per anar be, t’oblides de seguir la línia del parabolt i vas amb tendència una mica més per l’esquerra, sinó de cop i volta desaparèixen les mans. Per mi aquest llarg és el que defineix el tarannà de la via. Semre amb tendència a l’esquerra per anar a buscar la següent reunió.
Llarg 2Bis:
Sortim caminant de la reunió cap a l’esquerra, desgrimpem un parell de graons i ens aproximem fins a la següent placa.
Llarg 3 (V, 45ml):
Llarg en placa, amb la mateixa característica que l’anterior, el vaig fer tots l’estona sense seguir el traçat literal dels parabolts, sinó a certa distància per l’esquerra. El primer parabolt també allunya, però es pot assegurar amb alguna sabina.
Llarg 4 (IV+/V, 50ml):
Xulíssim, amb un pont de roca increïble passada la primera sabina, que demana posar-hi una baga. Més endavant una fissura on es pot fer una mica de bavaressa i tot i posar algun friend per assegurar una mica el pas. Tot recte amunt.
Llarg 5 (V, 50ml):
Aquest em toca a mi, el traçat és recte amunt fins a una sabina grossa que queda després de la segona xapa (crec) una mica a la dreta, allunya la sortida. Es pot reforçar amb tasconets. Després de la sabina amb tendència a la dreta flanquejant suament. Després d’una petita rapissa la desitjada reunió. Haig de reconèixer que en aquest llarg el cap em va treballar moltíssim.
Llarg 6 (III+, 50ml):
Traçat fàcil, però amb tan sols un parell de parabolts. Primer es surt recte amunt i passada una petit canvi de pendent amb força vegetació amb tendència a la dreta. Arribem a la reunió a les dues, anem molt rebé de temps.
Llarg 7 (III+, 50ml):
Igual que abans, dos parabolt o tres màxim. Tirada recte fins la següent reunió.
Arribem a les 14.30, per tant estem complint amb el programa! Jo ja estic molt tranquila!. Volíem fer descans aquí, però la reunió és incòmode, i decidim esperar a veure una mica més endavant, ja començo a tenir gana, i hem fet curt amb l’aigua. Com mola anar trobant per posar taasconets i ponts de roca!!!
Llarg 8 (IV+, 45ml):
Sortim de la reunió des d’on es veu un parabolt amb un cordino, amb tendència a la dreta. Més endavant un tram fissurat, que passarem per sobre els matolls, es pot protegir amb facilitat. Arribem a la reunió esperada amb una bona lleixa per deixar respirar els peus una miqueta i refrescar-nos. Però els companys tenen pressa i volen perdre’m de vista, així que som’hi.
Llarg 9 (III+, 50ml):
Ara començo a notar-me cansadeta ja, començo a pensar que només en queden tres més aquest, i jeje, a mi hem toquen els fàcils.
Sortim per la dreta de la reunió, pugem la plaqueta i campi qui pugui. Hi ha camí marcat, de seguida agafem la paret i veurem els parabolts de la reunió sobre una lleixa que es troba a l’esquerra de l’arbre gran i rodó del mig de la placa.
Llarg 10 (V+, 50ml):
Ara li toca a l’Alfredo. La Sandra diu que és un llarg difícil, on segueixen allunyant el parabolts.
Sortim en diagonal cap a l’esquerra o amunt es veu el primer parabolt. A partir d’aquí, placa purament clàssica. L’Alfredo ho fa amb una facilitat i alegria que ens sorprèn. Li han encantat les plaques, jo en canvi, ja en tinc una mica prou. Aquí ja trobo a faltar trobar bons cantos encara que sigui amb una mica de desplom! Felicitat per el llarg!
Llarg 11 (V, 50ml):
La sortida molt exposada i en placa. Uff, la veritat és que em costa sortit, ho ha de repetir, perquè veig el parabolt molt lluny. Ho faig i evidentment em fa ràbia haver dubtat...però la veritat és que el cançansi es nota ja força. Després de xapar el primer parabolt cambia la tònica del llarg i arriben els esperats cantos, i bones presses! A disfrutar.
Llarg 12 (V, 55ml):
L’últim llarg per el crack de la jornada. Sortim per una placa, amb una fissura uns 5 metres amunt fàcil de protegir, com la resta. Arribarem a un mur amb un pito, que ens saltem perquè el traçat sembla més assequible a l’esquerra. Bé, l’Alfredo no troba la reunió i improvitza una reunió en una super roca fen un bolet amb bagues per assegurar-me. Em sembla una molt bona idea.
Ja som al cim, molt feliços i satisfets.
Descens:
Cap a la dreta en direcció el coll. Agafem una lleu pujada i de seguida veurem fites que ens portaran a la tartera. Es combina entre tartera i desgrimpades. GENIAL: han posat cordes a les desgrimpades, que abans no hi eren. GRÀCIES A L’EQUIPADOR DES DESCENS.
Està ben indicat fins a arribar a la vora de peu de via, i en direcció el cotxe. Més o menys 1hora de baixada.
Primer de tot: Data de l'escalada: 28 de Març del 2010 Segon: Alfredo I'm sorry....per el retarda penjar la teva super piadeta!
Como se que le gusta ha Esther, pondre el nombre de
la cordada, Ariete/Perez(que conste que suena mejor alreves)
Me podia copiar de la piada de la pareja Jordi/Carla
pero voy hacer la mia...cortita eso si
Como ya es sabido por causas ajenas a nuestra..lalalala
la primera intentona a la via, nos quedo en solo dos largos,
asi que teniamos muchas ganas de volver y rematarla.
Pero cual es nuestra sorpresa, que dos "piratas" de vias..no
dire nombres, al dia siguiente, lunes(la mayoria trabajamos)
se fueron hacer la via..se nos adelantaron, oleee por ellos!!
Esta via la han esquipado,Laura i en Josep amigos del Geamm
habia que tastarla.
Si quereis saber como se llega y donde esta..mirar la piada de
Carla/Jordi..(ahorrando palabras)unas paginas mas atras..jejeje
Ya estamos a pie de via, como yo hice los dos primeros largos
de la primera intentona, empieza Esther, haremos dos cada uno
seguidos y a repartir los dos ultimos.
1º largo V+ Decidimos saltarnos la 1ª chapa y empezar un poco mas arriba es
mas comodo, es un tramo facil con un pequeño diedrillo, algo
de placa y la reunion en una roca a la derecha sin problemas.
2º largo Ae V+ de salida Se sale de la reunion andando hacia la derecha, ya se ven las chapas
relucientes, un paso de V antes de meterse de lleno en artificial, placa
lisa, bombo, placa creo que 4/5 chapas..Esther pone sus escaleritas y para
arriba, se sale en libre, por una pequeña chimenea, ella la hizo por dentro
y yo por fuera..ya esta la reunion.
3º largo 6a Es un tramo cortito en franqueo a la izquierda, un paso de barrigita en
vertical y reunion, Esther se pego un susto, al poner el pie en una tierra con matojos
que yo ya habia pisado antes y se le fue todo para abajo..uff que susto
pero sin mas.
4º largo V+ Salida por la derecha, tres o cuatro pasos y otra vez franqueo a la izquierda
para ir a buscar el "espero", se me hizo eterno el franqueo, parece que no escalas
no subes, vas de lado, una sensacion rara rara rara, reunion encima de una pancheta.
5º largo V+ Esther se dirige al espero, esto ya es otra cosa..sube!! la roca un poco delicada, hay que ir
tocandolas, pero es bonito de hacer, cuidado con una pequeña barriguita un poco
antes de la reunion, que esta mirame y no me toques.
6º largo IV+ De tramite pero com manos, pies, de todo donde agarrarse.
Una vez en la cima..que vistas, por delante, por detras, de frente.. veiamos Montserrat de lo limpio que estaba el cielo. Un rato sentados disfrutando de un nuevo cin, estabamos los dos contentisimos, otro reto superado, solo nos faltan dos rapeles la bajada y al coche.
*Creo recordar que tardamos 4 horas en hacer la via *La distancia de la que dejamos el coche a pie de via unos 45 minutos (camping) *La via esta bien, pero tienen que pasar mas cordadas para limpiarla y acabar con las "malas piedras" *Sobre todo no os olvideis de cerrar la valla del pages cual sera la proxima?? que tal el Puro de Riglos...
El que més ens va agradar de la via: -El lloc! espectacular i molt tranquil, una vall digne de visitar -El segon llarg, la sortida en lliure imposa però val molt la pena -El traçat de la via, molt ben trobat -Les vistes al cim El que menys ens va agradar: -El tercer llarg, els parabolts et queden gairebe per sota la cintura en flanqueig -Cauen una miqueta de pedres -La segona reunió OJO està sota els matolls! Cuidaros Alfredo i Esther!
+de+DSCF1137.JPG)
+de+escanear0007.jpg)
+de+escanear0007.jpg)
+de+escanear0007.jpg)
