Via Aresta idíl·lica - Olina (165m, V/Ae)

Ja som diumenge i anem cap a Oliana. el destí és Sant Honorat, la via l'aresta idíl·lica, roca conglomerat que es trenca, aquestes són les paraules del papa pitufo, bé anem-hi !!

Creuem el pont sortint d'Oliana, cap a Peramola (prou caxondeo !, per cert era Pera o Pere - mola ??). Provem l'aproximació que ens proporcionen els savis consells de l'arantxa i en llorenç, per tant triguem uns 30-35 minuts caminant, per un paissatge maravellós, trepitjem la roca que tindrem que tastar, i afirmem que no és de gaire bona qualitat. Al fons veiem inmensos ponts de roca naturals, asociem figures a les roques, i ja hi som.

Pujem el primer tros R0 caminant, fins a sota el llavi on comença el primer pas d'Ae. abans de tot en Pere tot generós col·labora amb l'aportació d'aigua als canals i petits barrancs de la zona. Cordades Pere-Vicky, Esther-Sergi i ana-Alfredo.

1er llarg, un parell o tres de passos d'Ae i sortida en lliure, reunió a l'esquerra, llarg intens, però molt curs. La reunió en una repissa per 50 persones.

2on llarg, tendència recte i a l'esquerra, equipat amb parabolts, però escasos.

3er llarg, III - -IV, amb una assegurança i fem reunió en la primera savina que trobem.

Ara seguirem caminant encordats, uns 50 metros, fins al següent llarg.

4rt llarg sortida en lliure V, i tres passos d'Ae, per tornar a sorti en lliure, tendència cap a l'esqueera on anirem a buscar un parabolt, un pel allunyat, seguidament a la dreta per anar a buscar la Reunió.

5 er i 6 è llarg, els empalmem, IV - IV+, reunió adalt del Cim. Les vistes fabuloses, inclús podem divisar Montserrat, també podem escoltar la cantarella de l'Anna sota la vall de Sant Honorat.

El ràpel comença, al final del cim, el primer de 15 metros que ens deixarà justament devant de la instal·lació d'uns dels millors ràpels que he pogut fer mai, 45 metros de ràpel volats, dins d'una boveda, impresionant, fabulós, per repetir, ... Vigileu, al'hora de recuperar les cordes, pot ser un problema !!, tres ràpels d'uns 25metros ens seguiran fins arribar aproximadament a peu de via.

Àlbum de fotos, ressenya cedida per : http://antxpavil.blogspot.com/

La Cadireta – Anglada-Guillamon

Hi han vies i agulles que porten associades una aura mítica al seu nom. El sostre de l’Anglada-Guillamon és una d’elles, perquè imposa respecte i qualsevol caminant que hagi passat per sota no li ha estat indiferent. Quans de nosaltres anant algun dia a escalar a Agulles o a Frares no hem quedat uns moments en silenci contemplant la seva espectacular silueta tot venint de can Massana?


Per raons personals, he estat molts anys abans no he volgut anar a escalar-la, però fer-ho ha estat un petit alliberament personal.


El divendres al migdia, improvisadament en Mauro em va trucar, que tenia una “vacant” a la seva cordada de 3 i que anaven a fer la Cadireta.

Encara no estic segur de perquè vaig dir que sí, però no me’n penedeixo gens.

Tot i les boires baixes amenaçadores típiques de Montserrat, quan ens vam plantar a peu de via tot esquivant manades de “marxaires” i caminants matiners les brumes matinals ja s’havien esvaït.

En Harold, de Chile, fa pocs mesos que escala però ja s’hi va veure en cor, i ens va obrir els 2 primers llargs ell.



Després en Mauro ens va fer una exhibició de malabarisme al sostre, i ens va brindar unes “poses” per unes fotos excepcionals.


La via s’acaba amb un llarg facilet de IIIº a pel... molt Montserratí.

He de dir que el dissabte vaig anar com un senyor... tota la via de 2n! Últimament m’estan malacostumant perquè l’anterior escalada a Sant Llorenç de Morunys l’Anna també em va portar “arrossegant” tota la via!


Doncs au, no sigueu tant gamerusos com jo i aneu a fruir d’un dels millors i assequibles sostres de Montserrat, per no dir de Catalunya!



Anglada-Guillamon, 115 mts. MD - IV+ , A3e

La Cadireta d’Agulles, Montserrat.

Material: 22 express, 3 plaquetes recuperables, cordinillus per escanyar burins trencats, 2 estreps, i càmara per unes fotos espactaculars.

Les reunions són molt còmodes i us fareu un fart de saludar la gent que passa per sota el camí.
1r llarg. 25mts. Entrada en lliure de IV+ i de seguida treiem els estreps. Ben equipada i amb les xapes molt aprop. 1a. R ample i còmode.
2n. Llarg. 30mts. Similar a l’anterior però una mica més vertical, ens porta directes a una còmoda repisa just sota el sostre.
3r. Llarg 15mts. Impresionant, acrobàtic,... el millor lloc per experimentar la sensació de ser un fuet de Vic. Guardeu-vos les forces perquè a la sortida del sostre els parabots allunyen una mica.
4t. Llarg 15+30 mts. Sortim en artificial 3 passos i continuem en lliure amb molt bona presa. Enllacem el següent llarg de III per arribar fins al cim.
Descens. Rapel fins al coll i un altre rapel fins a terra.

Barranc de la Paridora 13/10/2009

Ctrl + C Ctrl + V Aprofitant l'ultim cap de setmana del 41è Curs d'escalada, que el dilluns és festa i que la destinació triada es ni mes ni menys que... Supr, Supr. Estic tant acostumat a fer servir l'opció de Cortar i Pegar per agilitzar la feina que a vegades hem considero un autentic perro de l'escritura. Això es com aquell alumne inmadur que es connecta a la famosa web "El Rincon del Vago" i es baixa un Treball complet sobre la 3à Guerra Mundial hores avanç d'entregar-lo i dic 3à perque tots sabem que n'hi va haber 5... un moment siusplau... si el termometre marca 39,5 puc seguir escrivint tinc marge fins al 41, despres ja m'entren convulsions i m'haig d'enmanillar a la taula.

Com anava dient despres d'acabar el curs d'escalada el diumenge dia 12 i haver tingut el gust de compartir cordada amb la Vicky i en Jaume Mayor, seguia disposant d'un dia lliure, d'un llibre de ressenyes barranqueres de la zona i de la meva estimada victima l'Anna. En aquest cas podriem dir que la victima vaig ser jo, ara us explicare el perque... Dies avanç vaig estar meditant sobre la millor opció barranquera per fer el dilluns, bàsicament l'unic factor que hem faria pendre una decisió o una altre era el meu estat físic i el de l'Anna, però l'Anna sempre diu que està bé, aixi que depenia nomes del meu, tenin en compte que el dissabte vam anar a fer el Canaletes, per la tarda escalada esportiva i que diumenge vam haver de matinar per fer el curs... clar que alguns van acabar de nit i d'altres a l'hora de dinar ja erem a baix. Lo dicho, segons el nostre estat físic d'aquest d'arrers dos dies ens decantariem per una opció o una altre. La Paridora era un barranc que ja havia descartat dies avanç per dos motius, el primer és que segons la meva ressenya es necesitava un mínim de 7 o 8 hores per fer-lo sencer i l'altre era que el penultim rappel hem causava un cert mal rotllo perque veia que era de 30 metres segons la meva ressenya, i la meva corda era de 60m, s'havia que hem trobaria amb un barranc sec i que les badines estarien sota mínims, això causa una certa modificació en l'allargada dels rappels en altres paraules, si el rappel feia més de 30 metres tindriem un petit problema. La veritat remuntar un rappel de 30m completament vertical amb les pareds llises i mullades despres de nose quantes hores d'activitat no era una cosa que hem fes gaire gràcia. Però, perque soc jo la victima?? us preguntareu, doncs molt sencill, ja l'hi havia comentat a l'Anna sobre l'existencia d'aquest barranc i que era una opció que podria estar molt bé, però no ho acabava de veure clar. Doncs no se el perque se l'hi va possar entre cella i cella que l'haviem de fer, aixi que va agafar a en Sergi per banda i l'hi va dir que hem convençes per anar a fer-lo, aquella mateixa nit vaig parlar amb en Sergi i m'ho va pintar tant bé que no m'ho vaig pensar gaire, bueno els que hem coneixeu ja sabeu que soc un tio molt neutral, i que no hem picu mai... jijiji total, que no se com el vam acabar fent.

Acces:

Hem d'anar per l'AP-7 direcció Tarragona, sortida 34 i seguir direcció Reus, continuarem per la N-240 i passarem Falset, Mora d'Ebre, Gandesa i Horta de Sant Joan, atravessat aquest ultim poble arribarem a un creuament que pendrem a la dreta direcció Arnes, uns quilometres més endevant ens desviarem cap a la dreta i entrarem a Arnes i atravessarem el poble en direcció els estrets. Seguirem per una pista sense esfaltar uns quants centenar de metres despres tombarem a la dreta en direcció al cementiri, i seguirem rectes fins a trobar un creuament amb una font de pedra a la nostra esquerra, pendrem aquest camí i seguirem rectes fins a trobar una cadena que ens talla el pas. Just avanç veurem un caminet a mà dreta que baixa, poc despres atravessarem un petit pont de formigo, a partir d'ara haurem de continuar per la carretera principal fins arribar a una valla de fusta que podrem obrir i seguir endevant, pocs metres despres trobarem el rètol del barranc, nosaltres continuarem rectes, la carretera et fara atravessar en diverses ocasions el riu, a partir d'aqui hauras de valorar fins on arribaras conduint, veuras que hi han varies opcions d'aparcament però com més aprop del Mas de Pau aparquis millor, jo vaig aparcar al mas que hi ha uns 600m avanç, el camí ja era inpracticable per el meu cotxe. Caminant arribem al Mas de Pau i seguim recte fins a veure la primera fita recontruida per nosaltres. Mapa d'accés

Aproximació:

Molt llarga amb molt de desnivell però no us deixara indiferents, el camí comença per el lateral dret del riu, quant s'acaba veuras que entraras al propi barranc i el remuntaras uns metres amunt fins que les fites et desviaran per un camí que queda a l'esquerra del riu, us trobareu una pujada bastant considerable. Vaig sentir veus que pots seguir remontant barranc amunt fins a trobar de nou una desviació a la dreta, nosaltres vam pujar pel lateral esquerra seguin unes marques vermelles i diferents fites, tornarem a travessar al barranc i trobarem un altre camí que ens deixa el riu a mà dreta pujarem de forma més pausada, sempre seguin les fites i marques vermelles, tornarem a entrar altre cop al barranc, en aquest punt podrem veure a la dreta un troç del penultim rappel de 30m segons la meva ressenya, i l'ultim rappel de 10 encastat en unes roques a mà esquerra, seguirem rectes i veuem que el camí torna a pujar de forma brusca per l'esquerra del barranc, seguirem en tot monet les marques vermelles, un cop superat aquest desnivell tornarem atravessar el barranc. A mà dreta ens quedaran els ultims 3 rappels mes engorjats i alts del recorregut, nosaltres anirem a buscar un camí a la dreta del riu, a partir d'ara ja no tornarem a veure més el barranc i sempre el tindrem a mà esquerra, seguirem per un petit sender i pendrem una desviació a mà esquerra, comença la part amb més desnivell, pujem moltissim tindrem unes vistes de la vall al·lucinants, no te perdua hi ha infinitat de fites i de marques menys la part final, que té tendencia a anar cap a la dreta i amunt fins atrobar una pista ampla que pendrem a la esquerra, pocs metres despres trobarem un rètol d'avis d'incendi a mà esquerra amb moltes roques petites es l'inici del barranc. Nomes per el camí d'aproximació val la pena fer el barranc. He de confessar que hem vaig perdre prop de 45 minuts perque vaig seguir la pista ampla, hem pensava que el barranc estava ubicat mes lluny però realment teniem l'inici just al costat.

Descens:

Caminem uns 50 metres fins a trobar la primera badina on hi ha instal·lat un passamans fins a la reunio del primer rappel de 20 metres, ets pots possar el neopre o el que creguis necesari en aquesta badina, l'unic inconvenient es que hi ha corrent d'aire i fa una mica de fred. Un cop superat el rappel el barranc segueix amb una succesió de resaltes, un rappel molt aeri de 20m i un menys aeri de 13. Seguirem per una part molt engorjada amb petites badines d'aigua estancada, millor si les pots evitar, despres arribarem a un salt un pel incomode de dos temps de 7m amb possiblitat de montar rappel, la badina normalment es plena i el salt es pot fer perfectament, aigua congelada però tant si optes per fer el rappel com per fer salt no t'escaparas de la remullada. Despres de superar una zona de caos arribarem a un rappel un pel volat que acaba a uma badina amb l'aigua de surgencia molt freda. Inmediatament despres trobarem un altre rappel també un pel volat que sembla una mena de gruta, seguirem i trobarem dos rappels de 6m que és poden fer seguits si tens la corda prou llarga, apenes hi ha fregament. Poc despres arribarem a un del punts negres del recorregur, ja que a la meva ressenya possa que es un salt i jo hem vaig trobar la badina amb molt poca aigua, costa una mica d'apreciar desde el rappel, però si t'hi fixes es veu perfectament el fons, finalment superes una petita zona de caos i arribes a l'ultim tram del barranc, 3 rappels de 22m, 5m i 30m molt engorgats i impressionants, molt fàcil d'identificar hi ha una placa d'algu que hi va perdre la vida, lo curios del cas es que es deia Jordi. Despres de fer una terrible reflecció amb mi mateix, d'haber vist el rappel de 30 metres desde baix i comprobar que la badina era buida, vaig dedir abandonar per un escape que hi havia a mà dreta, era el mateix camí de l'aproximació. No m'agrada gens abandonar una cosa que ja he començat i menys quant hem queden 3 rappels per arribar al final, però crec que vaig pendre la decisió correcte, primer perque no anava sol, segon perque estava rebentat i tercer perque quant vaig arribar a casa vaig poder comparar la meva ressenya amb una altre, quina va ser la meva sorpresa, el rappel era de 35m. Uffff!!!

Retorn:

Vam decidir no fer l'ultim rappel de 10 i tornar per el camí de l'aproximació, ens vam treure el neopre on podiem contemplar el penultim rappel de 30 o 35 i el rappel de 10 que era com una mena de cova, es començava a fer tard i mas vale lo bueno conocido que lo malo por conocer. Vam seguir el camí i vam dedicar-nos a muntar fites en llocs on creiem que no quedava molt clara la direcció.

Veureu que apenes tenim fotos i cap video del barranc, vam anar a l' idea, arribavem al cotxe a les 18:30 de la tarda i marxavem a les 19:00 teniem encara uns 45 minuts fins Arnes i despres tornar fins a Mataró, o sigui unes 3h més. La mare que va parir la Paridora!!! jijiji

De totes maneres estic contentissim d'haver pres la decisió de fer aquest barranc hem va semblar espectacular, gràcies Sergi per convençem (no et va costar gaire) i gràcies Anna per motivar-me i aguantar-me.

Aproximació: 2h 30minuts o 3h, nosaltres 3h 30minuts.

Descens: 2h 30 minuts (vam anar per feina).

Retorn: 1h 30 minuts (amb la calma, montant fites).

By Bladé

Barranc Canaletes o Piqué 10/10/2009

Aprofitant l'ultim cap de setamana del 41è Curs d'Escalada, que el dilluns es festa i que la destinació triada es ni més ni menys que Ports de Beseit indret que fins a dia d'avui no havia tingut l'honor de visitar, hem plantejo seriosament la opció de fer un parell de barrancs per la zona, Ohh quina sopresa!! tinc un llibre de ressenyes de barrancs a Tarragona, perfecte. Ara ja nomes hem queda convençer alguna pobre victima perque es remulli amb mi, no es gaire dificil l'Anna Rubio, una amiga que ha descobert el mòn dels barrancs aquest any i que ja ha fet el LLech un barranc en el que no ho va passar del tot bé i el Formiga i el Vero de la Sierra de Guarra on va disfrutar com una nena petita seria la victima perfecte, la veritat es que no havia acabat d'expossa la meva proposta que ja hem va donar el "si quiero" de totes maneres decideixo enviar un mail per comunicar les meves intencions i veure si algu s'anima a venir. Despres d'una enviada de correus massiva per part de cursetistes i monitors demanant siusplau poder-me acompanyar en l'aventura barranquera, vaig decidir que nomes i aniriem l'Anna i jo. :)

Molt important per poder fer aquest barranc s'ha de demanar permis, jo no m'en vaig enrecordar fins minuts avanç de marxar a fer-lo, tot i aixi hem va ser possible d'aconseguir el permis, nomes necesites tenir a mà el telefon d'en Sergi Lugo i dues cames per corre, no ara seriosament, t'has de dirigir fins al cas antic d'Horta de Sant Joan i buscar "l'ECOMuseu" et faran omplir uns papers i t'el donaran sense demanar gaires explicacions.

Acces:
Hem d'anar per la AP-7 direcció Tarragona, agafar la sortida 34 i seguir direcció Reus, continuarem per la N-240 cap a Falset, Mora d'Ebre, Gandesa i finalment Horta de Sant Joan. Un cop arribat al poble l'atravessarem fins que arribem a un creuament que posa Arnes a la dreta i Prat del Compte a l'esquerra, nosaltres seguirem rectes i entrarem a un cami en mal estat que ens porta als estrets, a pocs metres tombarem per una pista a mà esquerra on ja veurem el cartell informatiu del barranc seguirem sempre recte i cap avall fins arribar a travessar el riu canaleta despres tornarem a pujar i entrarem dins un paissatge completament desolador causat pel greu incendi que va patir aquesta zona l'estiu passat, arribarem fins un petit aparcament al costat del Mas de Fondos, nosaltres seguirem rectes i tornarem a creuar un altre riu el de Cubars, finalment tombarem a l'esquerra per un camí on hi ha una cadena normalment oberta i a pocs metres arribarem al Mas de Satorras on deixarem el cotxe. Mapa d'acces.

Aproximació:

Hi ha dues opcions, a mà dreta del Mas de Satorres segueix un cami en direcció a uns camps de conreu si els seguim veureu que el cami baixa fins a trobar una desviació a l'esquerra que entra al bosc, a pocs metres arribarem al final del barranc indicat per un cartell, nosaltres pendrem el camí de l'esquerra que puja fort fins a trobar un creuament que pendrem a la dreta, continuarem per un camí on tot està cremat, finalment arribarem a un turonet amb un rètol informatiu de la prohibició del primer rappel de barranc, a partir d'aqui seguirem cap a la dreta i continuarem per un cami que baixa serpentejant fins a l'inici del barranc.

L'altre opció és agafar un camí que és troba un pel avanç d'arribar al Mas de Satorres el qual esta indicat amb marques vermelles que despres es tornen blanques fins a trobar el creuament avanç mencionat.

Descens:

Arribarem a una zona de caos amb pedras molt grans pel mitg del camí si les travessem arribarem a una gran badina on hi ha la cascada prohibida, allà ens possarem els neoprens i saltarem a una badina amb l'aigua cristalina i unes formacions rocoses espectaculars, el barranc comença amb tot un seguit de resaltes amb desploms fins arribar a una zona plena de joncs, es millor evitar-los perque si els trepitjeu us hi quedareu enganxats, inmediatament despres en trobarem el primer salt de 4 metres que tambe es pot fer tobogan, continuarem i entrarem a la zona de foscos amb algun saltiro bastant incomode però amb possibilitat de fer rappel, despres de sortir dels foscos arribarem a una zona de caos on hi ha petita gruta amb un sifò a mà dreta, la veritat es que feia una mica de cageli, no hem vaig atrevir a passar-lo per sota, vaig decidir anar per el camí fàcil el de l'esquerra, finalment el barranc acaba amb un rappel de 6 metres on l'Anna va aprofitar per fer practiques de montar i demontar i jo vaig saltar sense cap dificultat remarcable. Barranc d'iniciació, molt macu amb zona de foscos i un parell de salts. Si ets atrevit no et fa falta montar cap rappel.

Retorn:

Sortirem del riu despres d'una gran badina on trobarem de nou el retol que indica el final de barranc per la dreta, tombarem a l'esquerra i seguirem per el mateix camí de l'aproximació que ens portara fins als camps de conreu i fins al Mas Satorres.

Aproximació: 1h

Descens: 1h - 1h 30minuts

Retorn: 20minuts

-VIDEO DEL BARRANC-

by Bladé

MALANYEU (Via "Carla se´n va a la selva" (IV/V/V+, 100 mts.)

Avui Diumenge, jo i la Ana, aprofitan que hem d´anar a la casa de colonies on la pròxima setmana hem de celebrar el 1 Aniversari GEAMM, a la Vall del Lord, ens llevem ben d´hora per anar pel matí fins a Malanyeu i fer una via per poc que sigui. La escollida "La Carla se´n va a la selva". Que vos fer-li ... hi ha "mono".

Una vegada arrivem a Malanyeu fem la aproximació fins la via, la que ens queda més a la esquerra de totes. Caray !!! ... trobem força gent, fins i tot un parell de cursets i hem de fer una mica de cua. Cap problema, aprofitarem que al costat del primer llarg hi ha un llarg d´esportiva i la enllaçarem amb la nostra.

Accés:Un cop travessat el torrent i 5 metres després de passar pel filat elèctric, surt un camínet poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, la va resseguint per sota fins a trobar el peu de via.La via està situada a 15m a l’esquerra de la via Montse Curtó, i puja paral·lela , 5 metres a l’esquerra, d’una via (sense nom ? ) d’un sol llarg

Primer llarg (40 mts, 10 parabolts): Cap problema, tot recta amunt fins arrivar a la primera reunió.

Segon llarg (30 mts, 2 parabolts). Aquí prenem la opcció d´anar a la dreta, només sortir, salvem els primers 3 metres i deseguida fem flanqueig a mà dreta fins anar a buscar la reunió amagada entre arbres, això si força comoda.

Tercer llarg (35 metre, 11 parabolts). Anirem recta amunt, amb tendencia una mica a la dreta. Un pel descomposta la roca, a trams, fins arrivar al tram on podem agafar la varinat de la esquerra (V+) o la de la dreta, un IV.

Descens: Per aquesta via no és recomenable fer el ràpel, així que anirem a la linea del costat mateix on perferctament el podrem realitzar. Ràpel de 55m situat a 8m a l’esquerra de la R-3 i que condueix a la 1ª reunió i un segon de 40 m. O bé caminant a la dreta tot remuntant tota l’aresta fins a una casa i baixar a buscar el peu de via en uns 40’.

Ara una vegada avaix, casualitats de la vida, coneixem a la Martzia, una noia italiana on coincirem el cap de setmana seguent al aniversari GEAMM i també ... coincidim amb en Marc i en Carles a les Taules de la llei on estan fent esportiva. Guai !!!!



Un petit àpat i ... marxem cap a Sant Llorenç de Morunys a fer una ullada a la casa rural.

Un Diumenge complert !!!

PORTS DE BESSEIT_ VÍA KRT

250m, 6b+/A1 (6ª OBLIGAT)

El dissabte dia 10/10/2009
Estem de cap de Setmana de Curs, però aprofitant que és llarg, un dels dies la Carla i jo volem anar a fer una vieta maca.
Havíem parlat d’anar a fer “ por la Birra”, pintava be….per mi ja era tot un repte! El que no sabía era que les tornes cambiaríen l’endemà primera hora del matí!
A les 8.00AM arriben la Eli i en Xavi, aquest últim vol anar a fer la KRT, i en Xicu i en Ferranet volíen anar a fer la MANEL MUÑOZ, les dues a la mateixa zona...i la Carla i jo no tenim cotxe!
Important anotar que la Carla l’havía fet el dia abans amb el Ferranet!. De cop i volta sento: “perquè no aneu a fer la KRT...?”, i jo de reull miro a la Carla pensant “No serà possible?!”Doncs vinga som-hi.
Sorprenentment no em vaig morir de por, fins que la Carla va començar a tenir dubtes d’anar les dues soles, però de seguida vem pensar “Estem salvades, portarem en Xavi i l’Eli davant”...
Doncs vinga que a Arnes hi falta gent! L’última sorpresa del dia seria que acabaríem sent dues cordades de 3!.

Aproximació:
Sortim amb cotxe des de Horta de Sant Joan en direcció Arnes. Haurem de girar a l’esquerra en direcció les Valls, on agafarem un camí que es primer asfaltat i després pista (com be apuntàvem els Kutres a la seva ressenya), passarem una font ideal per omplir cantimplores i continuem fins a trobar l’indicador a l’esquerra “les valls”, allà es deixarà el cotxe. Comencem el camí per l’esquerra del riu uns 20min. Mentre ens anem aproximant es veu perfectament l’esperó...i creieu-m’he fa un respecte impressionant!

Condicions de la Via:
Com ja sabíem per la bona ressenya que portàvem, l’equipament és en burils i spits per no mirar massa! Però no sóc la més indicada per fer aquesta observació ja que mai em plantejo l’estat de les assegurances...amunt i punt! La vía va ser dura i exigent, però amb gran recompensa! I el notre tercer company de cordada ens ho va dificultar encara una mica més: EL VENT, QUE BUFAVA COM EL DIABLE!!! No ens deixava tranquils els estreps....

Llarg 0:
Un cop veiem el peu de via, es veu un caminet marcat, que acabarà amb una grimpadeta, fins a trobar la primera panxeta... la vem resoldre encordant-nos ja que era un flanqueig, i val més la pena ser previsiors...no? Fins a peu de bauma, on hi ha una placa amb el nom de la Vía

Llarg 1:
Obre la via en Xavi, que per sort ens deixa equipat. Surt de primera la Carla (com a mínim alternar els llargs que va fer el dia abans), amb els estreps, els burils i el vent! Fins a sortir de la panxeta deu ni dor. Després aconsegueix fer alguna sortida en lliure i A0. Evidentment jo ho resolc tot amb estreps! Arribem a una reunió amb burils que passem fins arribar a la bauma, amb uns bons claus!!

Llarg 2:
Ara em toca a mi...ufff. Impresiona més del que després veig que és. Surts ressenguint les baumes amb flanqueig a la esquerra. El primer pas has de tibar molt! Jo em vaig pujar a l’estrep. A partir d’aquí a disfrutar. Mirant sempre a l’esquerra per trobar les assegurances, fins que en trobes 3 de juntes clarament. És el pas de 6b. (La Carla el dia anterior se’l va treure pràcticament en lliure...i jo penjada dels estreps....). Passades les tres xapes, i amb tendència a l’esquerra arribes a un diedrillu. Allà ens esperàvem el Xavi i la Eli. Muntats en una reunió amb cadena, no vem veure el super BURIL, que hi havia més endins de la bauma! Estava mal posada i vaig estar molt incòmoda! Aprofiteu el buril per seure be!

Llarg 3:
És el torn de la Carla. Aquest llarg puja clarament per l’esperó, surts de la reunió en direcció a l’esquerra i un cop estàs al llom, cap amunt. Llarg ben equipat però molt obligat i molt exigent! No cal dir que és una campiona! Jo vaig de segona, però haig de dir que només em vaig penjar d’una vaga que em va deixar la carleta i era massa temptadora, la resta per compte pròpia (n’estic molt satisfeta!)
Arribes a una super repisa!

Llarg 4:
Has de deixar la reunió on ets, per flanquejar una mica la paret (a la teva dreta), continuant la immensa repisa fins a una altre reunió.
Aquest llarg és estrany...amb tendència a la dreta, vas passant per petites baumetes que et fa fer posicions una mica extranyes. Volíem enllaçar amb el següent llarg, però aquí el vent ens la jugava bastant. Així que vem fer la parada reglamentària. La reunió tambés es troba en una bauma petita.

Llarg 5:
Sort que no l’enllaço, quin vent! Jiji li toca a la Carla. Una placa de V+, la veritat és que força exigent! No m’ho esperava potser ja m’havia relaxat! Després es resolt millor!

Llarg 6:
És el llarg més fàcil, però cal mirar-s’ho. Es pot enllaçar amb el següent, nosaltres no ho vem fer, feia molt d’aire i el pes de les cordes es notava molt. Recte amunt. Les xapes allunyen una miqueta respecte els llargs anteriors.

Llarg 7:
És un IV, representa que ha de ser fàcil, però anàva darrera la Eli xerrant i de cop i volta vaig pensar “osti tu, això ho tinc que mirar”, hi havia dos passets que no són dels IV que puc tenir en ment! Per fi arriba el cim.

Ens esperàven al cim en Xicu i en Ferranet, que ja havien fet la seva via amb molt d’èxit.
En conclusió, no em puc queixar, vaig tenir una cordada que em va fer sentir molt segura. Jo vaig anar molt be tota la via. I acumulo una clàssica més al meu expedient.
Per cert això de fer dues cordades de dos, està la mar de be!
Cordades: Xavi, Eli i el vent / Carla, Esther i el vent
By Ther.

LA PARET DE L'AERI. la via dels Sostres + David Aparicio ( 270m ? 6b / 6a obligat )

Hi ha molts tipus d’escaladors; els friquis toxeros, els clàssics de la tàpia, els fanàtics “a muerte “ , les novies ressignades que els acompanyen, els adictes a la roca des del dia que ho vàren descobrir en un curs d’escalada...

Ara fa un any, quan passava en cotxe per davant de Montserrat hi veia montanyes majestuoses i admirables, un conjunt desconegut, avui, quan les miro, les segueixo veient majestuoses i admirables, però ara tenen forma i nom; els Gorros, les Agulles, les grans parets...la millor imatge és quan anem cap al Monestir, agafem la sortida de Montserrat des de la C-58 i als pocs minuts apareix davant nostre tota la cara Nord, immensa, imponent; els frares encantats, la paret de Diables, el Serrat del Moro, la Paret de l’Aeri; la més alta i basta que cap altre, et tempta cada vegada que la mires i imparteix respecte cada vegada que en parles...

Ahir era el gran dia! Desprès d’una setmana de nervis i inseguretats. En Xicu ben tranquil i la Carla feta un flam marxem ben d’hora cap a la cara Nord amb la ressenya sota el braç d’una gran clàssica; la via dels sostres i sortiriem per la David Aparicio. No m’imposava el grau de la via ( V la primera i 6a la segona ) , ni l’equipament ( reequipada recentment ), afortunada amb el company de cordada ( el meu moni particular durant quasi 4 setmanes, sobradíssim de grau i també de “ cap “ ), sí la Cara Nord de Montserrat, coneguda per la seva gran duresa i hostilitat, la paret, caracteritzada per la seva immensitat i el seu passat, i pel fet de ser una clàssica, sempre guarden alguna sorpresa...

LA VIA

Aproximació per la canal esquerra de la paret, on ens trobem al llarg de tota l’ascenció ferralla abandonada integrada ja al paisatge, quina llàstima!. Vàries cordes i cables t’ajuden en la pujada fins trobar-te just davant la gegantina paret, allà flanquejarem a la dreta fins a haver de desgrimpar una miqueta per arribar finalment a peu de via, clarament visible pels seus notoris sostres.

L’hora de la veritat, la Carla comença; friends, cintes, magnesi i a munt ! llarg de V + ( segons ressenya vertiente Norte ) bavaresa a equipar, claus i finalment placa amb parabolts, per arribar fent flaqueig ( amb bones preses de mans ) sota el sostre a la emblemàtica figuera morta de la R1. Buf!! Millor del que em pensava...Reunió!!

2n llarg, sortir de la figuera és tota una aventura, amb preses invertides en Xicu assegura el pas de 6a i desapareix darrera el sostret, diedre amb fisura i alguna presa a la placa, maquíssim. Reunió!! Ara ve l’estètic flanqueig sota el sostre d’eterna presa invertida; vinga Carla cames amunt i no patinis, arriba fins el clau i el cordino i el clau, no es deixa xapar! Enrera, descanso, buf! Tornem-hi! Però em passo el clau fins el pròxim cordino, ja hi sòc! I fins el següent clau, ja veig el parabolt!! Increïble!!. Reunió!!

Últim llarg dels sostres, diedre amb fisura i placa flanquejant també un petit sostret. Per tots els gustos. Reunió! Jardinet fins a peu de via, 6b, el Xicu es posa en acció, llarg com un dia sense pa, 50m ? o almenys això ens va semblar, molt continu i més continu, quin crack el Xicu. Reunió!.

Ara el 6a de placa, el passet està a l’inici i desprès es converteix en V+ que es deixa fer. Molt Divertit. Reunió!!. Per últim un llarg estrany, inici en IV per arribar a peu pla davant la corvada paret final, 6a+ desplomadet amb bona presa segons el Xicu, jo no ho c, el vaig esquivar per la dreta... De totes maneres proposo assegurar aquest llarg des de l’arbre de just a sota i no de la reunió 20 m més avall.

CIM, VISTES, ALEGRIA!!! Si no l’hi vaig dir al meu company de cordada 50 vegades que estava molt contenta no l’hi vaig dir cap!

La meva primera via a la PARET DE L’AERI.

Pel descens anem a boscar la canal de la llum, molt trepitjada i afectada pels últims desprendiments de Montserrat, on encara avui en dia, i sense senyals aparents de ser modificat, existeixen les restes de la torre de llum caiguda. Quina llàstima!!.

Gràcies Xicu !!

By Carla :-)