FRIKEJANT A CAN BOQUET !!!

Avui divendres 13 que fem !!! Anar a la placa de Céllecs, anar a Banyadores ... no !!! Avui en Marc ens porta a escalar de debó, anem a Can Boquet a deixar-nos els dits i les ungles al granit d´aquest lloc tan fantàstic.

(VIDEO INTRODUCCIÓ)

Quedem a la Roca d´en Toni la Carla, la Cris, el Carl (amic de la Cris i ara amic nostre) en Marc, l´Ana i en Jaume i una vegada agafem els matalassos, perdó els crashpads ... o com es digui i ens endinsem dins el bosc a boscar ... els grans blocs de granit !!!

Hem decidit anar al Sector Clàssic, dels millors sectors de Can Boquet doncs aquí trobem una gran quantitat de blocs concentrats i peculiars sobre tot la "plaça boquet" un espai on quedes rodejats de grans blocs a tots costats.

(Sector Clàssic, plaça can boquet)

Som-hi !!! Una vegada arrivem i deixem trastos a disfrutar, com bé diu en Marc, això és com un joc de nens, puja i baixa i tornar a pujar !!! Només posar-nos els peus en Carl i en Marc ens deixen bocabadats com resolen la dificultat de la via "Odi a Mort" amb facilitat increíble. La resta ... entre "sobeteos" de mans als culs, cames i ... amb prou feina aconseguim pujar. Això si, amb la paciencia d´en Marc i en Carl, que si una mà invertida aquí, el peu allà ... ho anem aconseguint i el millor de tot que això ens comença agradar. Tot i que l´Ana tot començan no ho veia gaire clar, acaba també enfilant-se per tot arreu !!! La Cris, la Carla, l´Ana i en Jaume han sigut uns privilegiats de ttenir aquest parell de profes !!!

Gràcies i segur que ens tornem a veure a ... Can Boquet on s´escalada de debó !!!!

DIVENDRES TARDA A CELLECS

Per fi em vaig sortir amb la meva ( que tossuda ) el Divendres tarda ens varem reunir uns quants membres del GEAMM i apali! cap a la Placa de Cèllecs. L’Esther ( quin Àngel ), la Bàrbara ( la meva germana – i el seu segon dia de sargantana ), la Cris ( - algú ha dit roca?? – m’apunto ! - ), en Marc ( per passejar una estoneta ... i més entre tanta dona! ) i jo !. Cal dir que l’Anna es va desapuntar a última hora ( feina, feina, feina ). Així que ens trobem a l’ermita, aparquem i a caminar, una aproximació força ràpida ( 25 min. ) gràcies a la nova guia del Maresme que ens marca les dreceres i tot.
Volia que la Bàrbara tastés el ràpel abans d’endinsar-la en el descens de 250 metres de desnivell, 11 ràpels , el proper cap de setmana a Les Faixes Tancades. Per tant l’Esther i jo ens posem la careta de “ super munitores “ i a explicar la tècnica del ràpel; - Carla explica-li així – No, no, millor li expliquem d’aquesta manera – I nosaltres som el dibuix dels escaladors, ai no! El dibuix de la mà - .... buf!! Però poc a poc ens en varem sortir i la Bàrbara va rapelar !! 2 hores més tard però va rapelar !!.
Mentrestant la Cristina i en Marc pujaven i baixaven les vies de la placa, els dos companys d’Orrius, la Carla ( jo no ) i l’Esteve, també disfrutaven del granit de Cèllecs i l’Esther, munitora, asseguradora i fotògrafa del dia realitzava totes aquestes activitats mentres veia que el sol marxava i el fred cada vegada apretava més. Ens va donar temps de fer una vieta cada una i el tant esperat ràpel de la Bàrbara. Qui s’apunta el Divendres que ve ??

3 ESCALADORES I UNA "LOKA"

Dissabte 07 de març de 2009
10:15 la Sandra en el ja famós Casal del Bruc esperant-nos per fer el típic esmorzar d’abans d’un duríiiiissssiiiiimmmm dia d’escalada.

-
11:15 sortim del Bruc camí de Can Jorba.

12:05 Preparats davant de les parets de la zona del “columpio”.
Comencem escalfant amb les vies de 6a la Carla i la Sandra i 6a+ en Marc i la Cris.
Es noten els durs entrenaments en el rocòdrom de la Sandra, ja que puja amb moltíssima facilitat.

Un cop encadenades, intercanviem vies i posteriorment la Carla s’aventura en el 6b. "Encadene" de la Charly, i col·locant les cintes, UUUUEEEEE!!!!!! Projecte pendent per la Cris que la fa en "TOP ROPE".
Mentrestant en Marc ens "deleita" amb un 7a. La LOKA de Can Jorba va sobrada, tot i que té un peu com una xistorraaaaa….

Seguidament, fa un 6c (La Paco Moscas), el qual la Carla i la Cris fan en "TOP ROPE".
Una entrada de peus volats tibant fort d’avantbraços. En les tres primeres xapes és fonamental la posició, ja que la via fa com una canal molt oberta on cal una col·locació precisa de peus i una bona tècnica de diedre. En definitiva, tècnica i potència conjugada per assolir una de les millors vies, sinó la millor en la seva dificultat, de tot Can Jorba.
(Vayyyaaaa una colla de FLIIIPPAAAATTTSSS!!!!!)
Bé, que s’ ha d’anar en posició "d’espatarre" total. Fantàstic espectàcle pel respectable.
UUUEEEE!!!! Aconseguim arribar a dalt, tot i fer-lo de segones. Ja hem pogut experimentar la sensació d’un 6c. QUE FRRIIIIKKKIIISSSS!!!!
Després de picar quatre galetetes en l’esplèndid sol que cau a Montserrat, la Sandra marxa cap a Barcelona. Nosaltres seguim motivats i la LOKA ara ens farà unes classes tècniques de com s’utilitza el JUMAR, per fer-nos un super reportatge fotogràfic penjat de la corda fixe que ha muntat.

La Cris puja de primera en el 5+, dia lamentable de la Cris, la llarguíssima via (16 xapes) se li fa eterna, el sol comença a marxar i la pobre Carla a baix assegurant-la. Dessisteix i acaba abandonant la via a 3 xapes de la R. Seguidament puja la Carla, tota una campiona, arriba fins a dalt, llàstima que les poques hores de sol se les ha emportat totes la Cris. Que Cabronnnaaaa...!!!!
La LOKA desmonta el “xiringuito” i ens adonem que ja no queda ningú a Can Jorba, baixem amb els frontals posats i ooohhh…. el cotxe està solet. Som els més fanàtics!!!!!! Cris , Carla i la “LOKA”.

Un día més a Oliana: Roca dels Collars, Via "Dioni"

Diumenge 8 de Març del 2009

Introducció de l’afer:
1er definició de Dioni: “Dionisi el Vell”=tirà de Siracusa.
2ona definició de Dioni: “El Dioni” = va ser un ex-vigilant de seguretat que va realitzar un robatori en una empresa portant-la a la fallida.
Jo crec que podríem relacionar la nostra vía, més aviat, amb la primera definició.

I...vet aquí la nostra història:
Tornem a dirigir-nos cap a Oliana, aquesta vegada amb la intenció de fer una vía una mica més assequible en metres que l’últim dia que ens varem acostar a aquesta zona.
La ruta tranquil·leta, xerrada i una mica de rialles....produïdes més aviat per nervis d’en Sergi i l’Esther. L’un que no ho veia clar, i a l’altre com a conseqüència li suaven les mans... Això de començar una vía sempre fa una mica de ...”por” no?

De fet ja portàvem alguns dies, parlant de quina via: “aquesta només te un 6a” deia la Carla, i jo pensava “puffffff”, “i l’altre te una 6a i un 6b” i aquí sí que m’havia d’imposar, “senyors jo un 6b ni de conya”...ja tenien peu per riure de mi.

Be, fem l’aproximació de 40min aproximadament, durant el viatge fins a peu de via ens anem repartint les cordades. Només una cosa teníem clara: Ni jo ni el Sergi volíem fer el 6a de primers. Ens, ja tenim els herois de la jornada, en Pere T (per variar), i la Charlie Brown, que senyors donarà molt a parlar aquesta petita gran dona.

Definim:
Som dues cordades, aquesta vegada formades per en Pere T i Jo, i en Sergi i la Charlie (en aquest ordre ja que va ser com varem començar la vía)

La vía començava amb un 5c i després el 6a, per tant decideixo de començar jo per deslliurar-me’n del 6a. “Quina por” penso “em dec estar fent gran...a no que ja ho sóc....ups”.
Ja us podeu imaginar, “uiuiui que no sé si podré....”, “que síííí”, “cada xapa és una victòria”, em dia en Pere T, quina paciència....mentrestant, la impacient de la Carla pujava una via de costat...per escalfar, i com ho feia tan i tan bé, tothom estava pendent d’ella, jo penjada com un fuet, i una envejaaaa....jaja.
Per fi arribo a la primera reunió sense més incidents que el llarg temps d’espera del meus companys...però ho havia aconseguit!!!

Tothom es prepara, amb un plis en Pere ja és amb mi, “quina calor, aigua, aigua”. Ara be el tram 6a.
Mentre en Pere aprofita per patir una miqueta i posar cacharritus nous (quina virgueria), en Sergi i la Carla van arribant sense més incidents.

Ostres el 6a semblava fàcil des de la reunió, cal que us digui com el vaig fer jo? Més val que no...La Carla, la primera de la Segona cordada està feta una campiona, i en Sergi com a segon però sense fer ni una sola trampa. Felicitats!!! Això ja està mig fet.
El següent tram, sense compromís, tots ok.

El penúltim, uns esperó una mica delicat, molt juganer per en Pere, aquí va disfrutar el noiet. Bastant de compromís però amb la seva recompensa.

L’últim, el vaig obrir jo, aprofitant per posar bitxitus pels foradets, uns “aliens” fantàstics que no es movien ni en broma....vaig aprendre a fer una mica d’equilibris, i ajudar-los a que reposessin una estona (ja m’enteneu oi), però haig de dir que sí vaig disfrutar aquí...al meu ritme.



La sort, és la infinita paciència dels companys.
La recompensa, quan treus el cap per sobre el cim, i veus el pati. Un dia més una mica de patiment tenia recompensa.

El retorn cap al cotxe, molt més còmode aquesta vegada, la Charlie ja li agafa el ritme a les baixadetes....
El viatge de retorn a casa, entretingut, encara es seguient quedant forces per xerrar una miqueta.
L’última anècdota del dia: A Coll de Nargó, hi ha un forn on fant unes coques.....bonííííssimes!!!! i un aví amb...una xerrera especial!!!

Aquí va la Super Ressenya:

PD: Gràcies per un dia més fantàstic.

Segon Intent al Cadí

Dissabte 28 de Febrer, 19.00pm: Sortim cap al cadí, la Sandra i l'Adrien des de Barcelona, en Sergi, en Pere T, l'Anna X i jo des d’Argentona.
Factor a favor: el mal gust de boca que els hi havia quedat als nostres nois de no aconseguir fer Cim en l’últim intent.
Factor en contra: Ja al migdia les nuvolades envaïen tot Catalunya, i no semblava que diumenge canviés el panorama.... però tothom mutis.....
21.00pm: Arribem a Martinet on ens reunim tot el grup. Tot sopant, les angoixes “femenines” començaven a aflorar...com corconets (monus però corconets): “mira que el fred...,mira que de nit....” la cara de por de la Sandra se’ns va guanyar a l’Anna i a mí (com sempre s’ho va acabar passant teta).
22.00pm: Enfilem cap a Estana, el poble que serà camp base per els cotxes, ens vestim (no, no anavem despullats...), i carreguem motxilles. Sorprenentment el fred havia ameïnat .

-

23.00pm: Iniciem la aproximació cap al Prat del Cadí, com a cap de Grup tenim a la Sandra. Us hem de dir que no sabíem que fos...Supersònica!!!! quin ritme, quin nivell, i quin ofec...a ella només li faltava anar saltant i ballant, i els demés desllomats....”Es clar! Ella no porta corda...(autoengany)”.
24.15pm: Arribem al camp base, amb tot això no us hem dit que no va parar de NEVAR en tot el camí oi?
24.20pm: comencem a muntar tendes no se com, amb els frontals de tots i el focus també Supersònic de la Sandra. Semblava allò un Camp d’Esports Municipal!
24.40pm aprox: Dins tendes i mirar de dormir. Dins la nostra tenda, que per cert faig un incís, era per a dues persones i n’hi dormíem 3....hi havia un ben equipat (l’Adrien) i dues pageses i de ciutat amb mala equipació...cal que us digui el fred que varem passar i les hores que vam aconseguir dormir....

-
La “guinda del pastís”, l’hora de llevar-nos... Senyores i Senyors...
8.30am: ens llevem...rotllo “domingueros”, tot i la caminada nocturna, no tenia perdó!
Tot emboirat i ennuvolat, no es veia res...però els nostres noiets frissaven per tirar milles, així que apa som-hi

9.30am: comencem l’ascenció, l’objectiu inicial era fer la Canal Amagada, va ser descartada de seguida, la segona opció va ser la Canal del Cristall. Finalment (ens estem fent grans senyors...), ens vem quedar a peu de canal i ens vem dedicar a fer Pràctiques de Rescat d’Alpinisme.
L’Adrien ens va ensenyar a fer una reunió amb un “Dead-man”, en Sergi a com rapel·lar a través d’un super-bolet, en Tutu a fer un ràpel mitjançant dos piolets... que més podem demanar les nenes?

12.30am aprox: arribem al campament base de les tendes, i fem pràctiques de localització amb les Arves.... iniciem els descens cap a Estana.

14.30pm: Dinem a Estana, i arribem a la conclusió de què...el tema de renunciar i aprofitar per fer pràctiques tampoc ha estat del tot malament.

15.30pm aprox: Tornem cap a casa.
Els Cadí te pinta de ser preciós. L’aconseguirem un altre dia SEGUR!!!!

FRIKIS EN BUSCA DE ...

FRIKIS: "Aquells indivius que encara que les previsions del temps siguin de pluja, son capaços de fer kilòmetres en busca de ... el sol ... per poder escalar, tocar pedre, posar-se els peus de gats o el que faci falta, encare que els resultats no siguin satisfactoris. "

Avui Diumenge no pinta gaire bé, després d´una setmana primaveral, amb solete i temperatures fantàsticas, arriva Diumenge i totes les nostre il.lusions pel terra o millor dit mollades. Hem quedat a les 8.30 en Jordi, l´Enric, la Carla, la Ana F, en Jaume, la Montse Mena i en Sergi. Tot i que ens aixequem i ens donem conta que ha estat plovent durant la nit, i el cel amenaça pluja, nosaltres "erre que erre" ... volem escalar.

(Previsió del temps)

Misatge al movil ... Montser Mena ... nosaltres marxem a terres de Lleida que pinta que no ploura. Que feu vosaltres ?

Nosaltres la primera intenció era anar a Montserrat, però decidim anar a Céllecs, en Jordi té un projecta a mig acabar i aceptem la proposta. Arrivem a Òrrius on anem a esmorzar, ens presentem al "Club" (no penseu malament) i ja trobem un parell de frikis (mirar definició de friki) miran les resenyes de Cellecs. Un ve de Montserrat on estava plovent, i segons ell, sota pluja, millor anar a buscar el granet del granit. (friki,friki,friki), i el seu company ve de Girona (un atre .. friki). Fem un bon esmorzar i quan sortim a fora ... plou !!!

(VIDEO INTRODUCCIÓ)

Que fem ???? ... misatge al movil ... Montser Mena ... per aquí Lleida esta plovent, hem marxat i ara estem al Bruc i ... segueix plovent ... i marxem a Sabadell a la "Panxa del Bou, on no neva ni plou" ... que feu vosaltres ???.

En Jordi i l´Enric diuen que marxan cap a casa a fer vida familiar (la veritat és el més raonable), però la Carla, l´Ana i en Jaume diuen d´apropar-se fina a Canet al "roco" a veure que tal, o potser fins a Calella, o potser fins a ... que frikis !!!

Unes abraçades i marxem a Canet. Segueix plovent, agafem l´autopista i ... segueix plovent i arrivem a Canet i ... segueix plovent.

... que guapo, com mola, aquesta és la primera impresio de l´Ana i la Carla. I si provem de escalar, dons sembla que no estigui gaire mollat ??? ... agafem corda, arnesos, els peus, cintes ... i som-hi !!

Frikis !!!! ... tot i estar una mica mollades ens hi possem i encara podem fer alguna coseta. Fem una facileta i després anem a fer un diedre super guapo amb fisureta inclosa. Son les 13.30 iquan decidim posar-hi una mica de seny i retirar-nos.

Per fi podem dir que hem ... escalat !!!!

... i si marxem ara a Sabadell a la "Panxa del bou" ???? diu la Carla. Ens mirem l´Ana i en Jaume i per dintre nostre pensem ... friki !!!!!

L´Ana i en Jaume es retiren i la Carla marxa a Sabadell a reunir-se amb la Montse i en Sergi per acabar de rematar la jornada.

A LA PANXA DEL BOU

GPS apunt i cap a Sabadell hi falta gent !! Desprès de perdrem jo i el GPS per la famosíssima i desèrtica, a aquelles hores, Zona Hermètica de Sabadell, per fí vaig veure el Xavi a les portes de la Panxa del Bou, Sort !! una mica més i desespero...

Un cop a dins; salutacions a la nostra ex muni Montse, en Sergi, l'Anna, la Irina, la Laura, en Xavier, en Rafa i l'Albert... sí, sí una bona colla del SEDEG. Ells ja hi eren de feia una bona estona, desprès de perdre’s per terres Lleidatanes, Montserratines i finalment, i igual que jo, per la zona Hermètica.

Un rocòdrom molt xulo i recomanable. Primer de tot em van ensenyar la zona de rocòdrom amb les cintes posades i per a tots els nivells, verticals, desplomats, sostres, vies amb preses amb canto, preses finetes, fissures... i desprès la zona del búlder; on vaig trobar molt divertit seguir els passos marcats en colors per arribar a fer una mini-via en horitzontal, bé vaig triar la més fàcil i no la vaig poder acabar.. puf al terra i puf al terra... mans completament adolorides.

Vem anar alternant els descans, amb les vies del roco i les del búlder i finalment, a les 5 de la tarda cap a dinar; un molt bon menú i un molt millor sobretaula; les últimes sortides de la colla, les intringulis del SEDEG, què farem per Setmana Santa ...

Un parell de fotos més i tots cap a casa, desprès d’un bon dia d’entrenament a un lloc nou, on segur repetirem !